CASS. Invalidesa per malaltia. Determinació del grau d'invalidesa segons la prova pericial (TSJA-0000046/15)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1100063/2014 Núm. De Rotlle: TSJA-0000046/2015

SENTÈNCIA 82-2015

PARTS:

Apel·lant: Sra. Escudero

Representant: Sra. Bueno

Advocat: Sr. Cepeda

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Guerrero

Advocat: Sr. Giner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de desembre de dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1100063/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Escudero va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 29 de juliol de 2013, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 10 de juny de 2013, que atorgava l'alta mèdica a comptar del 19 de juny de 2013, suspenia les prestacions econòmiques per incapacitat temporal i no li concedia una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna.

2.- La sentència de 6 de maig de 2015, de la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Escudero.

3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

el seu estat de salut s'ha empitjorat notablement d'ençà la valoració efectuada pel Servei de Medicina Legal i Forense;

en mèrits del principi d'economia processal i a efectes de valorar el seu estat de salut actual, seria necessari practicar en segona instància una nova valoració mèdica de les seves patologies;

les limitacions en constant agreujament l'impossibiliten per a realitzar les activitats més quotidianes de la vida de cada dia.

4.- En la seva contesta de data 20 de juliol de 2015, la CASS s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta en substància que:

no correspon la pràctica de noves proves en el marc de la segona instància perquè l'objecte de la jurisdicció és controlar la legalitat de les resolucions en el moment en que foren practicades;

no es pot pretendre que amb valoracions actuals es jutgin resolucions de la CASS de fa dos anys;

l'assegurada pot efectuar una nova sol·licitud prop de la CASS si creu que ha sofert un empitjorament del seu estat de salut.

5.- Per providència de data 3 de setembre de 2015 es va acordar no donar lloc a la pràctica de la prova sol·licitada per l'apel·lant.

6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, l'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si l'estat de salut de la recurrent ha de donar lloc o no a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia, un cop ha quedat establert que les patologies que presenta la interessada es troben consolidades i, en conseqüència, va ser ajustada a dret la decisió de suspendre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, extrem que no es discuteix substancialment en aquesta instància.

La resolució de la qüestió litigiosa ha de partir del contingut de l'article 166 de la Llei de la seguretat social, segons el qual, per al reconeixement d'una prestació d'invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna, s'ha de produir una reducció d'almenys el 60% de la capacitat de guany.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, s'han emès en la instància dues proves pericials, que tenien per objecte valorar el grau d'incapacitat que deriva tant de les patologies físiques com psíquiques de la recurrent.

En el primer aspecte, l'Àrea de Medicina Legal i Forense ha valorat les seqüeles físiques, que consisteixen en una limitació del moviment de les espatlles, una cervicàlgia i una lumbàlgia, en un 25,48%, mentre que l'especialista en psiquiatria ha conclòs que el trastorn adaptatiu ansiós- depressiu que presenta la interessada suposa una IPP del 20%. La combinació d'aquests dos factors comporten una disminució de la capacitat de guany del 45,48% i, per tant, inferior al 60% que exigeix el precepte legal abans esmentat.

Quart.- La representació de la part agent defensa que no s'han valorat suficientment les patologies que presenta, que la incapaciten per a desenvolupar qualsevol activitat laboral, i al·lega que les mateixes tendeixen a empitjorar, per la qual cosa va demanar una nova prova pericial que va ser denegada.

S'han de compartir sobre aquest punt els arguments de la defenent. En efecte, el procés té per objecte verificar les decisions administratives que s'impugnen, i el resultat de les proves pericials ha vingut a confirmar que les mateixes són ajustades a dret. El caràcter progressiu de les patologies no converteix en il·legal una decisió que va ser adoptada correctament, en funció de les circumstàncies que concorrien en aquell moment. Això no impedeix, però, que la interessada pugui demanar una revisió del seu grau d'invalidesa quan l'empitjorament del seu estat de salut ho justifiqui.

Decisio

En conseqüència, procedeix desestimar aquest recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Escudero contra la sentència dictada el 6 de maig de 2015 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.