Prova testimonis (177/12)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-177/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil andorrana Aguilar va interposar demanda de data 21-03-2012, envers la Sra. Vilar, en virtut de la qual sol·licita que es dicti sentència per la qual es condemni a la defenent a l'abonament de la quantitat de 1.126 euros, més els interessos legals i amb imposició de les costes processals.

En data 4-04-2012 la part defenent va oposar-se a la demanda i va sol·licitar la desestimació de la mateixa i la imposició a la part agent de les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle, constituït en Tribunal Unipersonal, va dictar sentència, de data 27-06-2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que desestimant íntegrament la demanda principal formulada per la societat "Aguilar", ha d'absoldre i absoldre lliurement a la Sra. Vilar de tots i cadascun dels pediments efectuats de contrari, imposant a la societat demandant les costes processals causades de conformitat amb el II.- Considerant de la present resolució".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 12-10-2012, va presentar escrit de conclusions, segons el quals i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància.

Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 31-10-2012, demana que es procedeixi a la desestimació del recurs, en atenció als arguments exposats, amb imposició de les costes processals a la recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, i com a únic motiu de recurs, considera que la sentència valora els testimonis de forma errònia. Així, el Tribunal no ha tingut en compte que els dos testimonis tenien una relació d'amistat amb la Sra. Vilar i ambdues han declarat desconèixer quin import en metàl·lic hauria lliurat la Sra. Vilar a la mare de la Sra. A. Afegeix que també sorprèn que com que era una xifra elevada de diners, no hagués demanat la defenent un rebut de la quantitat lliurada. I també sosté que les declaracions dels testimonis no resten recolzades per cap altre element probatori.

II.- La prova de testimonis constitueix un mecanisme probatori mitjançant el qual una o més persones físiques, a instància d'una de les parts litigants, per acreditar fets passats que aquestes persones han conegut per la seva participació, directa o indirecta, en els mateixos i respecte dels quals el testimoni dóna la seva raó de ciència.

El testimoni exposa el coneixement que té dels fets passats i com els ha conegut, de manera que així el Tribunal pot apreciar la prova segons la sana crítica, tot prenent en consideració les raons per les quals ha conegut els fets i ha participat en els mateixos.

Efectuades les anteriors consideracions, s'escau analitzar si la valoració de la prova testifical ha estat errònia, o, pel contrari, aquesta Sala ha de mantenir l'apreciació probatòria realitzada pel jutjador d'instància. En aquest sentit, ambdues testimonis manifesten a les preguntes generals que tenen relació d'amistat amb la Sra. Vilar, part defenent. Aquest extrem s'ha de posar en relació amb les raons de ciència que donen els testimonis. Així, si bé les declaracions dels testimonis no resten emparades per altres elements probatoris, la qual cosa en aquest cas és lògica, per quant els mateixos manifesten que es va procedir a efectuar un pagament en metàl·lic de la resta del preu d'un viatge contractat per la defenent, sí que esdevé cert que els testimonis refereixen quines són les circumstàncies en les quals van conèixer els fets i com va ser la seva participació. Així, en primer terme, la Sra. Tur esmenta que el viatge a Sardenya s'havia pagat part del preu per la defenent i que fa uns dos anys la defenent, la testimoni i la Sra. C. van personar-se a l'Agència de viatges per pagar el preu que mancava del viatge. Assevera també que la gerent no hi era i que es trobaven en el local dues persones, i que la Sra. Vilar va parlar amb qui deia ser la mare de la gerent i que aquesta li indicà que li pagués a ella i que ja li faria arribar el rebut. En segon terme, la Sra. Villegas, afirma també que van acompanyar a la defenent a l'agència per pagar la resta del preu d'un viatge fet fa un parell d'anys i del qual ja hauria pagat una part. Indica que la defenent va lliurar un sobre amb diners a qui es va presentar com la mare de la gerent, desconeixent l'import que es lliurà. Afegeix que si se li va comunicar la quantitat no ho recorda per quant estava mirant anuncis de viatges per l'agència.

En el present cas, les declaracions dels testimonis no resten recolzades en altres elements probatoris, la qual cosa com s'ha dit esdevé difícil si es tracta d'acreditar un pagament en metàl·lic, per quant si s'hagués demanat i obtingut un rebut, no caldria recórrer a la prova testifical, essent suficient la documental. Però el fet que no existeixin altres proves que recolzin el fet que es tracta de provar amb la testifical o que les testimonis reconeguin que existeix una relació d'amistat amb la defenent, obliga al jutjador a valorar el coneixement que els testimonis refereixen dels fets passats, així com les raons pel qual han obtingut aquest. I valorades les referides declaracions, no es pot convenir amb la recurrent que l'apreciació del jutjador sigui errònia ni lleugera ni amb poca cautela, sinó que el que ha fet és, en consonància amb les regles de la sana crítica, apreciar les raons que els testimonis proporcionessin per a conèixer els fets passats i la percepció que van obtenir dels mateixos, per a concloure que el fet resta acreditat mitjançant aquest mitjà probatori.

III.- Per consegüent, s'ha de desestimar l'únic motiu interposat contra la sentència d'instància i confirmar la mateixa. En matèria de costes processals, la desestimació del recurs ha de significar la imposició de les mateixes a la part recurrent (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la societat Aguilar contra la sentència, de data 27-06-2012, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.