CONTRACTES ADMINISTRATIUS. Resolució contracte d'explotació d'un aparcament. Incompliment obligacions essencials. No s'acrediten els perjudicis determinants de la indemnització sol·licitada. (2000008/2018)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Jaume Tor Porta Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000008/2018 Núm. de Rotlle: TSJA-0000051/2022

SENTÈNCIA 96-2022

PARTS:

Apel·lant: D. Guerrero

Representant: Sra. Galván

Advocat: Sr. Manzano

Apel·lat: COMÚ COMÚ X.

Representant: Sra. Roda

Advocat: Sr. Daza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 19 de desembre de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000008/2018.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de l'entitat Guerrero va interposar demanda contra el COMÚ COMÚ X., en què impugnava l'acord adoptat en data 12 d'octubre de 2017 pel Consell de Comú, pel qual es va resoldre definitivament el contracte de concessió administrativa per a l'explotació temporal d'un immoble (edifici E.), com a gestora del servei d'aparcament, amb execució de les obres de condicionament, manteniment i millora. Aquesta resolució comportava la reclamació del cànon del 2% de la facturació bruta del negoci durant el període d'explotació, l'apoderament de la fiança i el requeriment de l'entrega de les claus de l'immoble en el termini de 24 hores.

La sentència de 19 d'abril de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

Les obres de remodelació de l'aparcament van ser realitzades a l'empara d'una llicència d'obres menors i, en aquests casos, no cal presentar un certificat de final d'obres. Els treballs originals no els havia efectuat la societat agent i aquesta només podia ser responsable de les obres menors de condicionament que va dur a terme.

Va presentar una pòlissa d'assegurança amb vigència fins al 17 de maig de 2017, i la companyia asseguradora va manifestar que no tenia experiència en aquest tipus d'instal·lació i que havia d'estudiar un nou contracte més adaptat a la mateixa.

La documentació comptable relacionada amb l'explotació del garatge no és un element essencial del contracte, i l'Administració podia haver requerit la informació a través d'altres mitjans.

La resolució només pot obeir a un incompliment de les obligacions essencials per part del contractista.

S'ha d'indemnitzar l'agent amb l'import de les obres realitzades, més els beneficis futurs que el concessionari ha deixat de percebre. No és creïble l'informe pericial que conclou que no hi ha elements suficients per calcular el lucre cessant.

3.- La representació del Comú X. s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions:

La presentació del certificat final d'obra era necessària segons l'article 6.5 del plec de clàusules tècniques particulars, de manera que no era suficient el certificat de la instal·lació elèctrica de baixa tensió. L'incompliment d'aquest requisit essencial justifica la resolució del contracte, ja que el document havia de garantir que la instal·lació era correcta.

La manca de l'assegurança de responsabilitat civil també afecta a un element essencial del contracte, especialment en aquest cas en què no es disposava de certificat final d'obra i, en conseqüència, no estava garantida la fiabilitat de les instal·lacions.

El concessionari també va incomplir l'obligació de presentar un informe trimestral sobre l'explotació de la concessió, amb detall dels comptes. Aquesta obligació estava prevista a l'article 3.7 del plec de clàusules administratives particulars.

Es tracta de diversos incompliments de les obligacions essencials del contracte, i la resolució va ser acordada després d'atorgar-se diverses pròrrogues, requeriments verbals i altres facilitats concedides a l'empresa.

La indemnització que sol·licita l'agent no ha estat objecte de cap tipus de prova i la pericial practicada en les actuacions va fer constar la impossibilitat de dictaminar sobre aquest extrem, en absència de la documentació comptable de la societat recurrent. D'altra banda, els extractes bancaris que s'han aportat són insuficients a aquests efectes, ja que contenen múltiples moviments aliens al contracte de referència.

4.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Es discuteix en aquest recurs la legalitat de la decisió del Comú X. que va acordar la resolució del contracte de concessió per a l'explotació temporal d'un immoble (edifici E.), com a gestor del servei públic d'aparcament, amb execució de les obres de condicionament, manteniment i millora del mateix.

L'acord del Consell de Comú que va adoptar aquesta resolució es basa en tres incompliments de les clàusules contractuals, relatives a la no aportació del certificat final d'obra, a la manca del certificat d'assegurança i al fet de no presentar l'informe trimestral sobre l'explotació de la concessió.

La societat recurrent considera que no es tracta d'incompliments que afectin a les obligacions essencials del concessionari i que, per tant, no justifiquen la resolució del contracte, sinó que aquesta resulta desproporcionada. D'altra banda, sol·licita una indemnització corresponent a l'import de les obres que ha executat, i també als beneficis futurs que l'agent ha deixat de percebre.

Tercer.- L'article 6 del plec de clàusules tècniques particulars que regia el contracte disposa que:

"5. L'adjudicatari comunicarà al comú la finalització de les obres i aquest realitzarà una visita de conformitat de la qual s'aixecarà acta. S'adjuntarà el certificat d'obra signat pel tècnic director de les obres".

A més, el pacte primer de l'addenda al contracte signada el 10 de febrer de 2017 estableix que:

"1.3. L'adjudicatària comunicarà fefaentment al Comú la finalització de les obres, i aquest realitzarà una visita de conformitat de la que se n'aixecarà acta, a la qual s'hi adjuntarà el certificat de final d'obra signat pel tècnic director de les obres, que acrediti que la referida instal·lació compleix amb tots els requeriments legalment establerts a Andorra, especialment els de caràcter constructiu i industrial".

El tenor literal d'aquestes prescripcions contractuals és taxatiu quan estableix la necessitat d'aportar el referit certificat de final d'obra, que compleix una funció essencial, en la mesura en què acredita que els treballs s'han realitzat d'acord amb els requeriments exigits per aquests tipus d'instal·lacions.

La nota emesa pel Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern (foli 522), que va ser sol·licitada com a prova de "requeriment" per la part agent en el seu escrit de demanda, posa de relleu que els requisits derivats de la Llei de seguretat i qualitat industrial per tal de regularitzar les màquines elevadores consistien en: a) una certificació de la instal·lació elèctrica de baixa tensió; b) una certificació de la instal·lació de la seguretat contra incendi; i c) un certificat de compliment de normativa del giny elevador i un contracte de manteniment del mateix amb una empresa nacional autoritzada.

En conseqüència, resulta evident que el certificat d'instal·lació elèctrica de baixa tensió que va aportar la recurrent és només una part dels documents que eren necessaris, i en cap cas equival al certificat final d'obra que exigia el contracte.

L'absència d'aquest document constitueix sens dubte l'incompliment d'un requisit essencial del contracte, ja que és el que permet acreditar que les instal·lacions s'han realitzat en la deguda forma i que ofereixen les garanties de seguretat requerides per la normativa.

En conseqüència, atès que no es va presentar aquesta certificació, malgrat els requeriments del Comú, s'ha de concloure que resulta justificada la resolució del contracte, d'acord amb l'article 41.1.a) de la Llei de contractació pública llavors vigent.

Quart.- A la mateixa conclusió s'ha d'arribar pel que fa a la manca de la pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil que exigia l'article 2.7 del plec de clàusules tècniques particulars. Aquesta pòlissa havia de cobrir qualsevol contingència personal o material que pogués esdevenir del funcionament de l'aparcament o del manteniment insuficient de l'edifici.

La finalitat preventiva d'aquesta clàusula fa que el seu incompliment no pugui ser qualificat com a merament accessori o accidental, sinó que afecta a la deguda prestació del servei, especialment quan, com succeeix en aquest cas, tampoc es disposava del certificat final d'obra i, en conseqüència, el correcte funcionament de la instal·lació no estava acreditat, ni tampoc cobertes les eventuals conseqüències d'algun defecte que aquella pogués presentar.

Cinquè.- En darrer terme, la no presentació dels informes trimestrals, que eren preceptius segons l'article 3.7 del plec de clàusules administratives particulars, constitueix un altre incompliment substancial, encara que no tingui la mateixa rellevància que les anteriors, ja que a partir d'aquests informes s'havia de determinar el cànon de l'explotació que corresponia satisfer al concessionari, segons el pacte vuitè del contracte de 23 d'abril de 2015.

Sisè.- Un cop s'ha determinat que la resolució del contracte resulta plenament ajustada a dret, procedeix examinar la reclamació de les indemnitzacions que reclama la recurrent, corresponents a l'import de les obres efectuades i al lucre cessant pels beneficis futurs que ha deixat de percebre.

Sobre aquesta darrera qüestió, resulta obvi que, un cop decretada vàlidament la resolució del contracte, el concessionari no ostentava cap dret a seguir explotant la instal·lació, de manera que resulta totalment improcedent la reclamació de qualsevol benefici futur que la recurrent hagués pogut obtenir en el cas que hagués continuat essent la titular de la concessió.

Pel que fa les obres realitzades, el Comú oposa que no s'ha acreditat de forma suficient l'import reclamat. Sobre aquest extrem, s'ha de constatar que no s'ha aportat cap prova que justifiqui quines han estat les obres de condicionament de la instal·lació que s'han dut efectivament a terme, ni quin ha sigut el seu import, ni tampoc el pagament efectiu de les mateixes.

La prova pericial que va proposar la part agent va tenir per objecte determinar el lucre cessant que havia patit aquella, quan, com s'acaba de dir, no correspon cap indemnització per aquest concepte. De tota manera, el perit va concloure que no era possible realitzar el càlcul sol·licitat, davant l'absència de la documentació comptable necessària.

Per tal de determinar l'abast de les obres executades efectivament per compte de la recurrent, hagués estat necessària una prova pericial que acredités els treballs realitzats per l'agent i el seu import, o, almenys, les factures justificatives dels mateixos. Tanmateix, no s'ha aportat cap d'aquests elements probatoris, de manera que la reclamació que formula la recurrent es troba totalment mancada de qualsevol prova que la recolzi. Només s'aporten a les actuacions uns extractes bancaris del compte de la societat, en què apareixen múltiples anotacions, però que no acrediten el concepte a què responen. És cert que consten diverses transferències a l'empresa que l'agent va contractar per realitzar les obres de reforma de l'aparcament, però, a manca de qualsevol altra documentació, no es pot afirmar que aquests pagaments corresponguin a aquesta obra, i no a qualsevol altra relació que poguessin mantenir aquestes societats.

En definitiva, en absència de prova suficient que la justifiqui, procedeix desestimar íntegrament la reclamació indemnitzatòria que formula l'agent.

Setè.- En darrer terme, la recurrent al·lega l'existència d'un interès ocult de la Corporació, que pretendria recuperar l'immoble per tal de destinar-lo a una altra finalitat, en concret la construcció d'un giny aeri de transport de passatgers per cable.

L'existència d'aquest vici, que suposaria una veritable desviació de poder, està mancada de qualsevol prova, i la mateixa distància en el temps entre les actuacions invocades allunya qualsevol indici sobre el particular, ja que, com al·lega la representació del Comú, la resolució del contracte litigiós es va produir l'any 2017, mentre que la convocatòria per a la construcció del giny aeri no va tenir lloc fins l'any 2021, més de tres anys després.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Vuitè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Guerrero contra la sentència dictada el 19 d'abril de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.