Ordinari - validesa i valoració de l'informe pericial medicoforense (6100362/2014)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000488/2016 ORIGEN: 6100362/2014 - 00

NIG: 5300542120150001013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 16-10-2014, la Sra. Pulido va presentar davant de la Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, en contra de la Sra. Barberá i de la companyia Corbacho, solidàriament, en reclamació de la quantitat 9.929,49.- euros incrementada en aquelles quantitats que quedin acreditades en període probatori en concepte de lucre cessant per continuïtat de la baixa laboral i futures despeses de desplaçament, i també per les indemnitzacions que resultin de la valoració en període probatori de les seqüeles (IPP), pretium doloris, perjudici de lleure, perjudici estètic i altres conceptes que determini el metge forense designat a l'efecte, per les patologies i intervencions quirúrgiques patides per la Sra. Pulido a partir de l'any 2008, així com la totalitat de les despeses judicials causades, incloent els honoraris d'advocat d'aquesta part.

II.- Per escrit del 20-11-2014, la representació processal de la companyia Corbacho i de la Sra. Barberá es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació i la condemna de la part agent en costes.

Subsidiàriament, i en cas que el període probatori es pogués arribar a portar a la conclusió contrària, es va reservar el dret de fer quantes observacions i comentaris li semblessin oportuns respecte a la indemnització a percebre per la Sra. Pulido un cop conclòs aquell període. Va afegir que, en tot cas, en aquesta circumstància subsidiària, no sols esqueia tenir en compte que la Sra. Pulido va acceptar ésser responsable de l'accident en un 20%, essent així que la indemnització que es pogués arribar a fixar havia de veure's reduïda en aquesta proporció, sense condemna en costes atenent l'existència d'una evident iusta causa litigandi, i sense condemna al pagament dels interessos legals car in illiquidis non fit mora.

III.- Les parts van replicar i duplicar, i després que es van practicar les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions, i per Sentència de data 01-09-2016, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir :

"Desestimar la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Pulido, absolent a la Sra. Barberá i a la companyia Corbacho, SA de les pretensions que s'hi contenen, sense fer expressa imposició de les costes processals ocasionades, de conformitat amb el que disposa el Barba CONSIDERANT de la present resolució judicial."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Pulido sol·licitant que es consideri la prova pericial realitzada pel Dr. Carretero com a no practicada i s'ordeni la realització d'un informe mèdic per un pèrit qualificat del servei de medicina legal i forense que ostenti la especialitat de medicina legal i forense.

També sol·licita la revocació de la sentència i que es retrotreguin les actuacions a la fase de proves, i una volta practicada correctament la prova, s'atorgui l'escaient termini processal per evacuar el corresponent escrit de conclusions.

La representació processal de la companyia Corbacho i de la Sra. Barberá demana la confirmació íntegra de la sentència, amb imposició de les costes a la part apel·lant.

V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 09-06-2017, es va decidir no donar lloc a la pretensió probatòria adduïda per la Sra. Pulido, mitjançant el seu escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació, consistents en què es practiqui novament en aquesta alçada un informe mèdic per un pèrit qualificat del servei de medicina legal i forense que ostenti la especialitat de medicina legal i forense en els termes establerts en el seu escrit de proposició dels mitjans de prova i que s'efectuï tenint en compte tota la documentació mèdica obrant en autes.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que el dia 06-04-2005, el vehicle automòbil conduit per la Sra. Barberá va atropellar la Sra. Pulido.

Al terme de les actuacions penals, la Sra. Barberá va ser condemnada per un delicte menor de lesions per imprudència greu.

En data 07-04-2006, l'advocada de la companya asseguradora de la Sra. Barberá va remetre a la de la perjudicada un xec de 12.385,59.-euros en concepte "d'indemnització total i definitiva dels perjudicis soferts per la Sra. Pulido a rel de l'accident ocorregut en data 6 d'abril del 2005, objecte de la causa penal número DP-373-2/05." i la Sra. Pulido va desistir de les seves accions penals i civils.

Vuit anys després d'aquesta indemnització, la Sra. Pulido demana la indemnització dels perjudicis que diu haver sofert com a conseqüència de la lesió al genoll provocada, entre altres, per l'accident.

Es va practicar una pericial judicial i el pèrit va concloure que les patologies que presenta la demandant, les quals van aparèixer posteriorment a la seva alta mèdica de novembre del 2005, no tenien relació de causalitat amb l'accident ocorregut el dia 6 d'abril del 2005, conclusió avalada pel Tribunal però que no accepta la recurrent.

II.- Els arguments revocatoris de la Sra. Pulido són en essència que : 1) els problemes mèdics que ha patit i pateix tenen com a primera causa l'atropellament ocorregut al 2005 ; 2) l'afirmació del pèrit judicial que aquests problemes mèdics no tenen lligam de causalitat és rebatuda pels metges tractants, Dr. Esteban, però el tribunal no ho va tenir en compte i 3) el dictamen del Dr. Carretero no té cap validesa i la prova pericial s'ha de considerar com a no practicada perquè el Dr. Carretero no és metge forense ni té la formació específica de metge forense, i s'ha d'anul·lar la pericial, tornant-se a practicar una nova.

Ja vam resoldre la qüestió de la prova en el nostre Aute del 09-06-2017 però podem motivar el següent.

Pel que fa la pràctica d'aquesta prova pericial, la Sra. Pulido va proposar que un pèrit inscrit al servei de medicina legal elaborés un informe relatiu a l'origen i a la valoració de les seves patologies traumatològiques.

Del seu costat, la representació processal de les defenents va proposar de forma subsidiària que el servei de medicina legal i forense elaborés un informe mèdic dictaminant si les patologies, lesions o intervencions quirúrgiques patides d'ençà l'any 2008 guardaven relació amb l'accident del 2005.

Per providència del 18-02-2015, la Batlle va acordar nomenar com a pèrit al Servei de medicina legal i forense per a la pràctica de les dues referides proves.

El 22-04-2015, l'Àrea de medicina legal i forense del Govern d'Andorra va remetre l'informe elaborat pel Dr. Carretero, metge del servei i titular del Màster en valoració del dany corporal i peritació mèdica de la Universitat de Barcelona.

En quant a les qualificacions del Dr. Carretero, s'ha de recordar que per principi els pèrits han de posseir el títol oficial que correspongui a la matèria objecte del dictamen pericial. No hi ha cap dubte que un Màster en valoració del dany corporal i peritació mèdica constitueix un títol suficient i que correspon a la problemàtica d'autes tal com formulada per les proposicions de prova fetes per les parts.

Pel que fa a la qüestió particular de la qualificació com a forense, hem de repetir que l'article 10 del Decret de creació i funcionament del servei de medicina legal i forense, en la seva redacció del 20-04-2005, estableix que el referit servei està format per metges amb formació específica en medicina forense i, en el seu cas, per especialistes titulats en les diferents matèries que entren dins de l'àmbit de la medicina legal i forense. S'ha de necessàriament entendre, a l'igual que ho va fer la resolució de primera instància, que el Dr. Carretero és metge generalista i a més disposa del títol ja esmentat, de manera que comptava amb l'especialització necessària per a realitzar els informes pericials tecnicocientífics requerits per l'autoritat judicial al servei de medicina legal.

En quant al fons de l'informe, cal recordar que l'autoritat judicial ha de valorar amb els criteris de la sana crítica els informes que s'aporten a les actuacions tenint-los en compte de manera conjunta i atenent el seu criteri, ja que si el jutge no té els coneixements tècnics, raó per la qual ha designat un tècnic que les té, sí que disposa de la capacitat per determinar la correcció de les operacions pericials i de les seves conclusions.

En el nostre cas, pel que fa a l'actuació del pèrit judicial, Dr. Carretero, entenem que les crítiques formulades no són justificades tota vegada que és indiscutible que el mateix ha realitzat un anàlisi de tota la documentació, i que el seu dictamen tècnic es va fer en base a l'estudi dels elements d'autes i respectant el principi de contradicció, donant resposta suficient per tal de resoldre el litigi. Va complir el seu encàrrec tal com fixat per la providència del 18-02-2015, de manera correcta i amb imparcialitat, tot i respectant la missió i el termini.

En base a aquests elements, el tècnic va emetre un dictamen que les parts i l'Hble. Tribunal han pogut sotmetre a la sana crítica.

Per aquestes raons, no existeix cap motiu per anul·lar l'informe i al contrari se li ha de reconèixer un total valor probatori, i per tant la pràctica d'una prova pericial era innecessària.

III.- En quant al fons de la qüestió del nexe de causalitat entre les lesions i perjudicis dels quals es reclama la indemnització en el present plet, constatem que els arguments de la part apel·lant sobre la valoració de la prova pericial són essencialment una repetició dels de primera instància als quals el tribunal ha aportat ja una resposta completa i motivada.

Però, per tal d'aportar una resposta íntegra podem motivar el següent.

L'argument cèntric de la recurrent és que no s'hauria pres en compte els elements que estableixen dit nexe de causalitat i que quedaria establert que, malgrat les lesions s'havien estabilitzat, havia quedat un important dolor residual que va anar empitjorant fins a provocar una lesió degenerativa.

Però aquesta hipòtesi mèdica no queda confirmada en autes.

Cal recordar que en el marc de les actuacions penals, el Dr. Barba va emetre un informe indicant que arran de l'accident, la Sra. Pulido havia patit una ferida oberta a nivell del genoll esquerre, amb afectació dels plans profunds, però que al juliol del 2005 no existia cap limitació de la mobilitat articular, cap dèficit de flexió ni d'extensió, cap simptomatologia meniscal, ni cap inestabilitat lligamentosa però si una petita atròfia muscular quadricipital de 0,5cm comparativament amb la cama dreta.

Afegia que les molèsties persistents a nivell sobretot del genoll esquerre "desapareixeran a curt o mig termini, sense deixar cap tipus de seqüela..." i que per això no calia preveure cap IPP.

És cert que el Dr. Esteban va indicar que la pacient havia començat a tenir diferents patologies traumatològiques que podrien tenir com a desencadenant inicial l'accident.

També, el Dr. Vélez, que atén la Sra. Pulido només des del 2012, apunta que la pacient havia recuperat "la estabilidad de sus lesiones pero que quedaba un dolor residual importante" que "ha condicionado la aparición de una atrofia muscular de los cuadríceps..." i "...una sobrecarga funcional de la rodilla derecha..." i explica que es pot apreciar una lesió degenerativa.

Però, cal tenir en compte que en el 2005 el Dr. Barba només va referir molèsties que havien de desaparèixer a curt o mig termini però cap dolor residual important, i no se sap com 7 anys després el Dr. Vélez ha pogut determinar que havien existit tals dolors si no és a través de les afirmacions de la Sra. Pulido.

En tot cas, d'aquests elements, l'agent treu la conseqüència que les previsions del Dr. Barba no eren certes i que totes les caigudes, lesions i malalties sofertes per ella són la conseqüència de l'accident del 2005.

Però, com motivat abans, el pèrit judicial va estudiar, citar i prendre en compte el conjunt dels nombrosos elements mèdics obrant en autes i entre ells els informes del Dr. Esteban i del Dr. Vélez. Com previst per la missió que se li va donar, va explorar la Sra. Pulido.

Al terme de les seves investigacions, va poder concloure de manera contundent que "En conseqüència, i vists aquests antecedents documentats, es pot concloure que no existeix nexe de causalitat entre l'accident de trànsit de data 6 d'abril del 2005 i les patologies traumàtiques sofertes per la Sra. Pulido a partir de l'any 2009- 2010, ja que en el moment de l'alta mèdica en data 1 d'agost del 2005 les seves patologies es trobaven recuperades.

En particular, fent referència a la patologia del seu genoll esquerre (el qual referia inestable), en data 18 de juliol del 2005 la Dra. Esteban va remarcar que el balanç articular i muscular era correcte i no existia calaix ni alteracions a les maniobres de vara - valg en l'exploració. A més en la IRM de data 13 de març del 2006 (aproximadament als 11 mesos de l'accident) no s'apreciava cap tipus de lesió òssia, lligamentosa, meniscal ni cartilaginosa, per lo qual NO EXISTEIX lligam entre la patologia de base (derivada de l'accident) i qualsevol accident posterior, ja que va haver una bona recuperació funcional de les lesions." Va afegir que les patologies provocades per l'accident es van recuperar de forma satisfactòria a nivell funcional, només quedant lesions estètiques sota la forma de cicatrius, i que les lesions produïdes a partir de l'any 2008 tenen un origen diferent de l'accident de trànsit de l'any 2005 i en conseqüència no poden ser valorades com a derivades de l'accident.

Així les coses, s'ha de compartir la valoració del tribunal que va posar en relleu que :

les lesions sofertes al genoll dret, als turmells dret i esquerre i als lumbars i la columna cervical no tenen la mateixa localització que les patides el 2005, que concerneixen el genoll esquerre.

la demandant va ser donada d'alta mèdica el dia 01-08-2005 ja que estava consolidada, i és només el 08-12-2010, que va patir una caiguda accidental que va produir una fractura tancada del mal·lèol extern del turmell dret ; el 04-04-2011 es va diagnosticar una sobrecàrrega a les espatlles per raó de portar bastons anglesos i una omàlgia bilateral ; el 03-11-2011 va patir una fractura del mal·lèol extern del turmell esquerre que va requerir una intervenció quirúrgica i el 22-03-2013 que se li va practicar una exploració radiològica de la columna lumbar, que va evidenciar una dissimetria amb l'extremitat inferior esquerra, una lumbartrosi moderada esglaonada amb pinçament discal global i osteofitosi marginal exuberant, i signes incipients d'artrosi interapofisària posterior lumbar baixa.

és el 2012 que es van realitzar unes IRM que van permetre diagnosticar una condromeniscopatia degenerativa interna incipient i "un lleu pinçament artròsic a nivell del compartiment femoro-tibial intern amb triangle meniscal intern aprimat no fissurat i ròtula aplanada amb pinçament artròsic femoro-patel·lar i ulceració condral mig-patel·lar externa d'uns 4mm sense sofriment ossis subcondral."

En front a aquests elements, hauria calgut una demostració convincent i científicament fonamentada que, malgrat la diferència de natura i de localització entre les lesions evidenciades el 2005 i les diagnosticades anys després, es podia considerar que les darreres tenien relació de causalitat amb l'accident. Però, no existeixen en autes, elements suficients per validar tal hipòtesi i la pericial judicial estableix clarament el contrari.

Per tot l'exposat escau confirmar la sentència d'instància.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs justifica imposar als recurrents vençuts les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat per la Sra. Pulido contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 01-09-2016 que confirmem íntegrament.

Imposar a la mateixa les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-