CASS. Protessi dental (0066/10)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0021-2/09 TSA: 039/10

S E N T È N C I A NÚM. 66-2010

PARTS:

Apel·lant: Salamanca

Representant: Sanz

Advocat: Zurita

Apel·lada: CASS

Representant: Galan

Advocat : Giner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de novembre de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0021-2/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet. el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Salamanca va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 13 de març del 2009, confirmant en alçada la decisió del 23 de desembre del 2008, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i reconeixent el seu dret a què la CASS prengui en càrrec el 100 % de la pròtesi dental per a pal·liar la minusvalidesa congènita de la seva filla, Salas.

2.- En la sentencia del 5 de febrer del 2010, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Salamanca.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 26 d'abril de 2010, el Sr. Salamanca manifesta principalment que:

-pel principi d'igualtat davant la llei i d'igualtat de tracte, la correcció de l'absència d'un òrgan - el dentari- ha d'ésser coberta per la CASS, i essent la pròtesi la única manera de cobrir la falta de dentició, la CASS ha de pagar la pròtesi.

-el dret a obtenir que la CASS prengui a carrer la pròtesi de la filla del Sr. A. deriva a més de la Constitució, en els seus articles 30 i 8.2.

-demana la imposició de les costes processals a l'adversa

4.- En la seva contesta de data 14 de maig del 2010, la CASS manifesta principalment que:

-la prova practicada en autes acredita que l'agènesi que afecta la Sra. Salcedo es concreta en la manca d'un cert nombre de dents permanents i no la totalitat de la seva dentició;

-respecte a l'article 8 de la Constitució, el bé jurídic protegit subjacent al dret a la integritat física i moral és el de la inviolabilitat de l'ésser humà, davant els actes de « violència » que provinguin de l'Estat o, inclusiu, d'altres particulars.

-respecte a l'article 30 de la Constitució, la normativa de seguretat social vigent ja ofereix al beneficiari de les seves prestacions una solució a la disfunció que planteja la demandant, que es concreta en l'abonament del 75 % del cost de la implantació d'una pròtesi dental mòbil; perquè la solució d'una pròtesi dental mòbil és perfectament possible i s'adapta perfectament a la disfunció que pateix la Sra. A.

-demana la imposició de les costes processals a l'adversa

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per resolució de data 13 de març de 2009 (veure foli 12), confirmatòria de la decisió de data 23 de desembre de 2008 (veure foli 15), la CASS ha confirmat que la seva normativa no preveu el reembossament de la pròtesi fixa sol·licitada.

En efecte, segons l'article 5 del Reglament d'aplicació numero 22 i l'article 4 del capítol 7 de la nomenclatura dels actes mèdics, estableixen que «en cap cas les pròtesis fixes (pont) poden ésser preses en càrrec ni reembossades. En el cas que una pròtesi fixa sigui executada en lloc d'una pròtesi mòbil acordada cap reembossament no pot ser efectuat per les dents reemplaçades ».

El Sr. Salamanca considera que aquesta disposició és contrària a diverses disposicions de la Constitució.

Tercer.- Sobre l'article 8 de la Constitució

Aquest article consagra el dret fonamental a la integritat física i moral.

El demandant distingeix «la doble lectura de l'article 8.2:

dret a no perdre la integritat i a que no se li prengui dret a recuperar la integritat, a que se li restitueixi. »

El primer aspecte de la « lectura » no afecta al present cas.

Respecte a la segona « lectura » s'ha de valorar des del punt de vista d'altres disposicions de la Constitució.

Com el mateix demandant indica segons els termes de l'article 30 de la mateixa Constitució «Andorra estat de dret, democràtic i social ».

Aquesta qualificació significa principalment, que l'Estat s'ha d'esforçar en compensar els inconvenients que sorgeixen a una persona d'una incapacitat congènita. Aquestes compensacions resulten de la legislació de la Seguretat Social. D'altra banda, l'article 30 garanteix un sistema de Seguretat Social.

Aquestes compensacions d'un handicap podrien prendre diverses formes: en primer lloc, si l'handicap constitueix una invalidesa, la legislació prevista és el sistema de les pensions d'invalidesa. L'aplicació d'aquesta legislació no es motiu en el present cas.

D'altra banda, les afeccions que resultin d'un handicap congènit entren dins el marc de l'assegurança per malaltia.

En aquest cas, el diagnòstic és el següent: « la manca de peça dentaria (agenésia) es deguda a un desenvolupament insuficient o defectuós de les dents « (veure l'informe mèdic, foli 41)

El tractament mèdic d'aquest handicap consisteix en posar una pròtesi per a reemplaçar les dents absents. Ara bé, existeixen dos tipus de pròtesis: les mòbils i les fixes.

Segons l'informe de l'àrea mèdica de la CASS, «Salcedo hauria pogut escollir una pròtesi mòbil reembossada per la CASS » (veure foli 118)

Segons el perit designat pel Batlle, els dos tipus de pròtesis presenten cadascuna avantatges e inconvenients (veure folis 141 i següents). Però els dos tipus de pròtesis podrien resoldre els problemes causats a la Sra. Salcedo.

Resulta d'aquest anàlisi que el reglament social del Principat permet a la interessada d'adoptar un tractament mèdic que li sigui reemborsat per la Seguretat Social. És a dir que segons les exigències de «l'Estat de dret, democràtic i social », aquest ciutadà tindria la possibilitat de recuperar la seva integritat física. Podem remarcar que és per raó de la seva opció personal a favor de la pròtesi fixa que no s'han reemborsant les despeses

Cal per tant concloure que la legislació social no desconeix l'article 8 de la Constitució, ja que sobre aquest punt, la Sra. Salcedo tenia la possibilitat de seguir un tractament reemborsat per la Seguretat Social i és per raó de la seva opció personal que ha adoptat un altre tractament no reemborsable.

Quart.- Sobre l'article 30 de la Constitució

Com encertadament indica la Sentencia recorreguda, i com ho reconeix el demandant, l'article 30 -que consagra el dret fonamental a la protecció de la salut a qual fi l'estat garanteix un sistema de Seguretat Social - no és un dret directament invocable.

Com s'ha remarcat més amunt (veure el fonament de dret Tercer), el Reglament num. 22 no priva a l'assegurada la possibilitat de seguir un tractament mèdic reemborsable per la Seguretat Social.

Pertany als poders públics de definir la naturalesa de les despeses mèdiques reemborsables. El dret fonamental a la protecció de la salut implica que tot malalt pugui obtenir un tractament mèdic adaptat al seu estat de salut. Però això no obliga a la Seguretat Social a reemborsar tot tipus de tractament escollit pel malalt, ja que és possible se li reemborsi un tractament diferent.

Cinquè.- Sobre el principi d'igualtat

El principi d'igualtat significa que els ciutadans que es trobin en situacions idèntiques no s'han de sotmetre a disposicions diferents. Per contra, disposicions diferents es poden aplicar a ciutadans quines situacions no són idèntiques.

En aquest cas, el principi d'igualtat no és desconegut, en la mesura on el reglament social s'aplica de manera diferent en funció de la naturalesa del tractament mèdic que es segueix: posar una pròtesi mòbil o fixa. Les situacions són diferents, el reglament aplicable pot ser diferent, sense que això sigui contrari al principi d'igualtat.

Sisè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Salamanca.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa la decisió de la Comissió Contenciosa de la CASS del 13 de març del 2009, confirmant en alçada la decisió del 23 de desembre del 2009.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.