Prescripció de l'acció de responsabilitat civil derivada del delicte (0075/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-075/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 8 d'abril del 2008 la representació processal del Sr. Querol va formular demanda contra la Sra. Julián i contra la companyia d'assegurances "A." interessant la condemna solidària de les defenents al pagament de la quantitat de 4.000 euros en concepte del valor venal de la motocicleta propietat del seu mandant que resultà danyada com a conseqüència del sinistre ocasionat per la Sra. Julián quan conduïa un vehicle assegurat per "A.", i que se li imposessin a l'adversa les costes del procediment.

II.- La representació processal de la companyia "A." va contestar a la demanda en data 19 de maig del 2008 oposant a la mateixa l'excepció de prescripció de l'acció encaminada a reclamar els danys que va patir el vehicle de l'agent.

III.- La Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 20 de febrer del 2009 va estimar l'excepció de prescripció formulada per la representació processal de la Sra. Julián i la Cia. "A." a la demanda presentada per la representació processal del Sr. Querol, absolent a les primeres de les pretensions d'aquest darrer i imposant a la demandant les costes processals ocasionades a la instància.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Querol i, després de sol·licitar que es porti a terme en aquesta alçada la prova número dos sol·licitada pel seu mandant a la instància i no practicada, demana, pels arguments recollits en les seves conclusions, la revocació de la Sentència recorreguda, desestimant l'excepció de prescripció de l'acció plantejada per l'adversa i estimant íntegrament la demanda formulada per la seva mandant

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 28 de juliol del 2005 es va produir un accident de circulació en el què es van veure implicats el vehicle marca "Audi A3" matrícula XXXX, propietat del Sr. Morales, conduït per la Sra. Julián i assegurat per "A.", i la motocicleta marca "Kawasaki", model "ZX 900 Ninja", matrícula XXXX, assegurada per "Multisegur" i conduïda pel seu propietari, el Sr. Querol, com a conseqüència del qual aquest darrer va patir lesions en la seva persona i danys en el vehicle de la seva propietat.

És pacífic igualment que en data 5 d'octubre del 2007 el M.I. Tribunal de Corts va dictar Sentència condemnant a la Sra. Julián a pagar, solidàriament amb la companyia "A.", 2.530,52 euros a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i 6.059,55 euros al Sr. Querol en concepte de responsabilitat civil per les lesions que va patir com a conseqüència del sinistre, sense indemnitzar al citat senyor pel danys soferts per la motocicleta de la seva propietat, argumentant que no havia presentat querella per la contravenció penal de danys per imprudència, delicte que sols es podia perseguir a instància de part.

D'altra banda, consta a les actuacions que la demanda que dóna origen a les presents actuacions es va presentar en data 8 d'abril del 2008.

Ateses aquestes circumstàncies, el que cal esbrinar és si l'acció per reclamar els danys que va patir la motocicleta de l'agent havia prescrit en el moment de presentar la demanda que dóna origen al present procediment, com entén la Sentència d'instància, o si no és així, com defensa el recurrent.

II.- Per tal de resoldre el present litigi cal posar de relleu, per un cantó, que el perjudicat per l'actuació negligent d'un tercer no pot iniciar un procediment civil mentre està pendent un altre de penal sobre els mateixos fets, encara que el segon s'hagués iniciat d'ofici i el primer sols es pogués iniciar a instància de part, ja que, com disposa l'article 18.1 del Codi de Procediment penal, no es pot exercir l'acció civil fins que hagi estat resolta la penal, norma que comporta ineludiblement que durant la pendència de les actuacions penals no pugui córrer el termini de prescripció de l'acció civil. Per un altre, el fet que el perjudicat no presentés querella per la contravenció penal de danys per imprudència no suposa per sí mateix renúncia a l'acció per reclamar els perjudicis soferts pel seu vehicle, sinó que, una vegada finalitzat el procediment penal, quedava oberta la via civil. Per últim, cal destacar que quan la responsabilitat civil deriva del delicte el termini comença a córrer una vegada notificada la Sentència penal i en el cas present no havia transcorregut ni tant sols un any des d'aquesta data quan es va presentar la corresponent demanda.

Ateses aquestes consideracions, i tenint en compte les dates en les què va ocórrer el sinistre i en què es va dictar Sentència penal, cal entendre que l'acció exercitada pel Sr. Querol no havia prescrit quan va formular la demanda que dóna origen al present procediment.

III.- Desestimada l'excepció de prescripció i entrant al fons del litigi, cal tenir en compte que, d'acord amb els fets que la Sentència penal estima provats, la responsabilitat del sinistre s'ha d'imputar exclusivament a la Sra. Julián i no es pot dubtar de la relació de causalitat entre l'actuació d'aquesta senyora i la producció dels danys que al·lega el recurrent. Pel que fa al dany que va patir la motocicleta del Sr. Querol, consta a les actuacions un correu electrònic presumiblement procedent de la companyia defenent en el què se li ofereixen a l'agent 4.000 euros com indemnització per aquest concepte (foli 27) d'acord amb el dictamen de la mateixa companyia aportat per aquesta a requeriment judicial (foli 55) que entén que el valor venal del vehicle són 4.931,61 euros. Per aquesta raó, entenem que no és precís portar a terme la prova que sol·licita la recurrent en aquesta alçada i cal estimar acreditada l'existència del dany que va patir el vehicle de la seva propietat i donar per acceptada per la defenent la quantitat que es reclama a la demanda.

IV.- En estimar-se el recurs procedeix imposar les costes de la instància a la part defenent, sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada, de conformitat amb el que disposen el Codi 7,51,5 i el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Querol contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 20 de febrer del 2009, que REVOQUEM íntegrament, desestimant l'excepció de prescripció formulada per la part defenent i condemnant solidàriament a la Sra. Julián i a la societat "A." a pagar a l'agent la suma de quatre mil euros, imposant a més a la part defenent les costes de la instància i sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.