IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IMMOBILIARIES. AD-0055-1/04

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2005-72 DE 16 DE DESEMBRE DE 2005

IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IMMOBILIARIES

Avaluació i comprovació del preu declarat - Definició del valor venal real d'un bé - La resolució del Govern no esta suficientment motivada.

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La societat ORG_0 va interposar recurs contra la decisió del Govern de data 12 de maig de 2004, desestimatoria del recurs exercit contra la resolució de la Ministra de Finances del 17 de febrer del 2004, tot sol·licitant la nul·litat de l'acte impugnat, el retorn de la fiança presentada i subsidiàriament declarant la improcedència de qualsevol altra liquidació complementaria de l'ITP.

2.- En la sentència del 5 de maig del 2005, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat ORG_0.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 21 de juny del 2005, la societat ORG_0 manifesta principalment que:

-demana la pràctica de noves proves;

-en aquest cas concret el sistema de fixació de preus mitjançant l'economia de mercat va funcionar correctament;

-el Govern no ha respectat el termini imposat per l'article 13, apartat 1 del reglament sobre l'impost de transmissions immobiliàries per lliurar el peritatge;

-el termini d'un any previst en l'article 11, apartat 3 del Reglament sobre l'impost de transmissions patrimonials ha d'abastar per realitzar tota la instrucció i resolució final de l'expedient per a la comprovació de valors;

-la signatura mitjançant delegació irregular de la notificació d'inici d'expedient vicia de nul·litat l'expedient de comprovació de valors per incompetència de l'òrgan;

-l'expedient de comprovació de valors no ha estat motivat suficientment.

-la societat demana la condemna al pagament de les costes.

4.- En la seva contesta de data 20 de juliol del 2005, el MI Govern manifesta principalment que:

- s'oposa a la pràctica de noves proves;

-el que estableix l'article 7 de la Llei sobre transmissions patrimonials immobiliàries és que la base de tributació està constituïda pel valor real dels bens transmesos, no essent aquest el valor pactat o declarat per les parts que intervenen en la compravenda;

-el termini de 15 dies previst per l'article 13, apartat 1 del reglament de l'impost de transmissions immobiliàries ve referit al primer peritatge que ha d'encomanar l'administració;

-l'article 11, apartat 3 del reglament es refereix sols a la comprovació inicial del valor real del bé litigiós als efectes d'encertar el procediment corresponent i no al procés ulterior; es tracta, precisament d'un termini de comprovació, no de prescripció ;

-la delegació de signatura ministerial constitueix un acte preparatori o de pur tràmit i la invocació de la incompetència material del Ministre es fa de forma extemporània;

-sobre la manca de motivació de l'expedient de la comprovació de valors, l'administració ha fet us de les facultats que li atorga l'article 14 de la llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Els fets que han donat lloc al present litigi són els següents:

Per acte notarial de data 21 d'agost del 2002, la societat F., S.L. ha adquirit una parcel·la de terreny per un preu global de 787 325,85 EUR (veure foli 82) i la declaració de l'impost sobre transmissions patrimonials es va efectuar el 21 d'agost de 2002. La base declarada corresponia al preu pagat, és a dir, 787 325,85 EUR (veure foli 88).

Per carta de data 31 de juliol del 2003, el Ministre de Cultura ha comunicat al Notari que l'administració havia comprovat la transmissió i que s'ha detectat una diferencia de base de tributació de 1 158 103,15 EUR ; la nova base de tributació estava fixada en 1 945 429 EUR. Aquesta nova avaluació resultava d'un peritatge realitzat pel despatx P. (veure foli.9).

Desprès d'aquesta carta, un procediment de taxació pericial contradictori es va realitzar en aplicació de l'article 13, apartat 3 del reglament sobre l'impost de transmissions patrimonials aprovat el 7 de febrer del 2001. Aquest peritatge concloïa en un preu de 952 192,96 EUR (veure foli 73).

Per raó de la diferència sensible entre les avaluacions que resulten dels dos peritatges, l'administració ha decidit de confiar a l'empresa E. la missió de realitzar un tercer peritatge. Aquest s'efectua el 26 de gener del 2004 i conclou en un valor de 1 496 113,20 EUR (veure foli 19).

En la seva resolució de data 17 de febrer del 2004 adopta aquesta base de tributació de 1 496 113,20 EUR , que dóna lloc a una diferència de quota pendent d'ingressar de 17 719,68 EUR (veure foli 33). El Govern ha desestimat el recurs presentat per la societat F. per una resolució de data 12 de maig de 2004 (veure foli 35).

Aquesta resolució ha estat l'objecte del recurs jurisdiccional.

Tercer.- Per resoldre el litigi, cal recordar el context jurídic en el qual s'emplaça:

En aplicació de l'article 7 de la llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, « 1. La base de tributació està constituïda pel valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix. ».

L'article 14 de la mateixa Llei permet à l'administració de procedir a la comprovació de valors : « 1. L'Administració pot comprovar el valor real dels béns o drets transmesos. Per tal d'obtenir aquest valor real, l'Administració ha d'utilitzar un sistema de valoració basat en una taxació pericial, suficientment motivada, dels bens objecte de la transmissió. En qualsevol cas, l'obligat tributari pot promoure la taxació pericial contradictòria prevista a la Llei de bases de l'ordenament tributari. »

Es tracta, per tant de procedir a la interpretació dels principis que figuren en aquests texts.

En primer lloc, cal definir el que cal entendre per « valor real ».Resulta de les regles generals del dret tributari aplicat en els països veïns que el valor real que forma la base de la tributació està constituït pels preus que es podrien obtenir pel joc de la oferta i la demanda en un mercat real, tenint en compte l'estat en que es trobava abans de l'alienació i les clàusules de l'acte de transmissió. Aquesta definició participa d'una concepció objectiva del valor venal (valor d'intercanvi) i no d'una concepció subjectiva (valor de conveniència o d'utilització).

Més precisament, per determinar el valor venal real d'un bé, convé de situar-se des del punt de vista d'un comprador qualsevol (valor comú intrínsec) i no d'una persona determinada (valor de conveniència). Dit d'un altra manera, només s'ha de tenir en compte per la valoració d'un bé, els elements reals d'apreciació -ja es tracti de factors d'ordre socio-économic, físic o jurídic- abstracció feta de les circumstàncies pròpies de la situació personal de les parts.

En segon lloc, es tracta de precisar els principis de determinació del « valor real » que l'administració ha de seguir en el quadre de les seves competències de comprovació. L'article 14, ja citat, disposa que « l'Administració ha d'utilitzar un sistema de valoració basat en una taxació pericial, suficientment motivada ». Però l'obligat tributari ha de poder contestar les avaluacions notificades per l'administració. Per tant, el text mencionat indica que la decisió de l'administració ha d'estar « suficientment motivada ». La decisió administrativa, per tant ha d'indicar clarament a l'interessat els criteris d'avaluació del valor real. Des d'aquest punt de vista, resulta dels principis aplicats en dret comparat que el control dels valors resulta, principalment de la comparació amb transaccions similars. Per altra banda, l'administració ha d'indicar a l'interessat els elements de comparació que s'han utilitzat, de tal manera que pugui utilitzar-los per contestar. Només es podran utilitzar altres mètodes d'avaluació quan no existeixi cap transmissió de béns similars

Quart.- Sobre el procediment administratiu seguit en aquest cas :

En aquest cas, la comprovació del valor s'ha basat en una taxació pericial, segons els termes de l'article 14-1 de la Llei ja mencionada. La valoració econòmica la va determinar l'empresa P. el juliol de 2003 i la societat F. ha estat informada de la nova base de tributació per carta de data 31 de juliol del 2003. Es pot remarcar que aquesta carta s'ha notificat en un termini inferior a un any a partir de la data de la compravenda. L'administració, per tant ha respectat el termini d'un any exigit per l'article 11-3 del Reglament sobre l'impost de transmissions patrimonials immobiliàries, de data 7 de febrer del 2001 (BOPA 17 / 2001) : « 3. El termini perquè l'Administració pugui comprovar valors és d'un any des de la presentació de la declaració provisional, transcorregut el qual, si no hi ha notificació en sentit contrari, es considera vàlid el valor declarat per l'obligat tributari ».El fonament d'aquest text és clar: la comprovació s'ha de fer dins el termini relativament breu d'un any, ja que els valors dels immobles poden variar en el temps i per tant és indispensable que els controls s'efectuïn ràpidament. Passat aquest termini, l'administració no pot notificar un nou valor i la declaració provisional es considerarà vàlida, com indica expressament el text ja mencionat. Però, quan l'administració ha notificat el nou valor, dins del termini d'un any, el procediment administratiu segueix el seu curs segons les condicions previstes a l'article 13 del mateix Reglament.

Així, la societat F. ha utilitzat les possibilitats que ofereix l'article 13-3 del Reglament ja citat : « 3. L'obligat tributari té un termini de 13 dies des de la data de la notificació realitzada per l'Administració per manifestar-hi la seva oposició, sol·licitant la taxació pericial contradictòria al Ministeri de Finances; si no ho fa s'entén que està conforme amb el resultat de la taxació. La taxació pericial contradictòria va a compte de l'obligat tributari i s'ha de presentar en un termini d'un mes a comptar de la data d'acceptació de la sol·licitud. ». Com ja s'ha indicat més amunt, aquest segon peritatge fixa un valor molt inferior a aquell valorat per l'administració. Per tant, aquest ha aplicat les disposicions de l'article 13-5 del Reglament ja citat: « 5. L'Administració ha de resoldre motivadament sobre el valor resultant, fonamentant el valor definitiu del bé o el dret transmès, notificant la confirmació de la liquidació inicial o girant una liquidació complementària amb el valor diferencial més els interessos de demora que se'n derivin de conformitat amb la Llei de bases de l'ordenament tributari ».

Es pot remarcar que aquest text no fixa cap termini a l'administració. Contràriament a la interpretació sostinguda per la societat F., el termini d'un any fixat per l'article 11-3 del reglament, citat més amunt no es pot aplicar en aquesta fase del procediment. Es tracta, en efecte, d'una garantia per al contribuent: l'article 13 contempla la situació, -que és la que es constata en aquest cas- en la que les avaluacions que resulten dels dos peritatges serien diferents. Com diu el text, l'administració « ha de resoldre motivadament sobre el valor resultant... » i per tant li permet procedir a un nou peritatge. Aquesta possibilitat és una nova garantia per a l'obligat tributari.

El procediment seguit per l'administració és per tant correcte i conforme a les disposicions mencionades.

Cinquè.- Sobre el fons :

Sobre el fons, en el seu informe de juliol de 2003, l'empresa P. es limita a indicar que « tenint en compte les característiques de la parcel·la de terreny, s'ha considerat un preu mig aproximat per pm2 de 12,92 EUR pm2 ». Per aplicar aquesta xifra, l'informe diu simplement que « aquesta valoració s'ha realitzat tenint en compte les característiques pròpies del terreny, i els canons de mercat de la zona. Les dades de l'informe tan sols son estimatives i basades en paràmetres de preu de mercat de la zona o bé de zones similars en les condicions urbanístiques actuals ». La comprovació resultant d'aquest informe no es pot considerar suficientment motivada per l'absència d'informació precisa sobre els elements de comparació que s'han realitzat.

En el segon peritatge realitzat el mes de gener de 2004 per l'empresa E., la valoració econòmica s'ha efectuat a partir de « preus de venda d'habitatges a partir de valors observats o deduïbles a l'entorn d'on es troba radicat el terreny en qüestió » i dels « preus de construcció a l'entorn d'on es troba radicat el terreny en qüestió » (veure foli 18). Es pot remarcar que l'informe no precisa els elements comparatius que s'han utilitzat i la societat F. no es troba per tant en disposició de contestar vàlidament aquestes avaluacions.

En els procediments tributaris, els drets i les garanties acordades als obligats tributaris s'han d'aplicar estrictament, de tal manera que els interessats puguin estar en condicions de contestar vàlidament les taxacions. Aquestes exigències es fonamenten sobre els principis generadors del dret tributari i constitueixen, de manera més general, una de les condicions de la necessària acceptació de l'impost pels ciutadans.

En aquestes condicions, cal concloure que la decisió del Govern de data 12 de maig del 2004 no està suficientment motivada i s'ha d'anul·lar, sense que sigui necessari de pronunciar-se sobre els altres arguments de forma presentats pel demandant.

Sisè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer : Estimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat ORG_0

Segon : Anul·lar la sentencia recorreguda i declarar que la decisió del Govern de data 12 de maig del 2004, confirmatòria de la resolució de la Ministra de Finances del 17 de febrer del 2004, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer : De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.