Resolució unilateral del contracte de jugador i responsabilitat subsidiària del club

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: B

Representant: Sr. Gomila

Advocat: Sr. Querol

Apel·lat: C

Representant: Sra. Varesc

Advocat: Sr. Elías

Apel·lat: Sr. Escolano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: LABORAL: resolució unilateral del contracte per part del jugador. Condició de jugador professional. Aplicabilitat de la legislació pactada en el contracte. Adequació del procediment laboral per valorar pretensions del jugador i del responsable civil subsidiari, aliè al contracte laboral. Responsabilitat subsidiària del club que el contractà per respondre de la indemnització pactada del club afectat i el jugador, per imperi de la llei.

SENTÈNCIA 000189/2024

Andorra la Vella, 16 d'octubre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 8 d'octubre de 2020, la representació processal de la societat anònima amb objecte esportiu C interposà demanda pel procediment laboral, en reclamació de quantitat en concepte d'indemnització per rescissió de contracte abans de la finalització o, subsidiàriament, per desistiment unilateral injustificat de la persona assalariada contra el senyor Escolano, tot sol·licitant que es declarés la resolució tàcita i unilateral del contracte per part del jugador; la seva condemna a satisfer-li la indemnització prevista contractualment per l'import de 500.000 EUR, més els impostos aplicables i els interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda. Subsidiàriament sol·licitava la condemna del senyor Escolano a satisfer-li les indemnitzacions previstes a la Llei de relacions laborals, per l'import total de 380.000 EUR (30.000 EUR pel pagament realitzat a la ORG_2; 250.000 EUR en concepte de lucre cessant: danys i perjudicis causats per la pèrdua del futur traspàs dels drets del jugador; i 100.000 EUR en concepte de danys i perjudicis causats, corresponents a l'adquisició dels drets federatius i econòmics d'un nou jugador que els substituís). I a satisfer en tot cas les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits, cas d'intervenir i de les derivades de la tramitació de l'auxili internacional.

En data 24 de gener de 2022 i de forma prèvia a la contesta a la demanda, la representació processal de la societat anònima amb objecte esportiu ORG_3, amplià la demanda contra la B, en qualitat de responsable civil subsidiari del jugador, per haver-lo contractat, en aplicació de l'article 16 i concordants del RD1006/1985, del 26 de juny, normativa espanyola. Sol·licitava que s'adrecessin contra ella també les accions exercides, tenint per ampliada la part defenent en el marc del procediment laboral ja iniciat i demanant que es declarés la resolució tàcita i unilateral del contracte per part del jugador; la condemna del jugador i de la ORG_1, com a responsable subsidiari, a satisfer-li la indemnització prevista contractualment per l'import de 500.000 EUR, més els impostos aplicables i els interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda. Subsidiàriament sol·licitava la condemna del senyor Escolano i de la B, com a responsable subsidiari, a satisfer-li les indemnitzacions previstes a la Llei de relacions laborals, per l'import total de 380.000 EUR (30.000 EUR pel pagament realitzat a la ORG_2; 250.000 EUR en concepte de lucre cessant: danys i perjudicis causats per la pèrdua del futur traspàs dels drets del jugador; i 100.000 EUR en concepte de danys i perjudicis causats, corresponents a l'adquisició dels drets federatius i econòmics d'un nou jugador que els substituís). I a satisfer en tot cas les costes judicials, per part d'ambdós, en qualitat de responsable subsidiari l'esmentada B, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits, cas d'intervenir i de les derivades de la tramitació de l'auxili internacional.

2.- En data 19 de juliol de 2022, la representació processal de la B contestà la demanda articulada de contrari, introduint les excepcions peremptòries de manca de legitimació passiva, inadequació de procediment i caducitat de l'acció. Subsidiàriament contestà la demanda articulada de contrari, sol·licitant l'estimació de les excepcions formulades i, en el seu cas, la desestimació de la demanda amb imposició del pagament de costes a l'adversa, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador. Subsidiàriament sol·licitava que es condemni al jugador a abonar una indemnització d'un import de 2.010,44 EUR i, subsidiàriament, de 22.903,74 EUR, sense imposició específica del pagament de les costes processals ocasionades, havent d'assumir cadascú les seves.

Per Aute de data 26 de juliol de 2022 es declarà la rebel·lia processal del senyor Escolano

3.- Per Sentència de data 14 de febrer de 2024, el Tribunal d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Estimar la demanda formulada per la representació processal del C contra el Sr. Escolano i la B, com a responsable civil subsidiària.

Segon.- Declarar la resolució tàcita i unilateral del contracte de data 21 d?agost del 2019 per part del jugador Escolano.

Tercer.- Condemnar al Sr. Escolano i a la B, com a responsable subsidiari, a satisfer al ORG_0 la indemnització prevista contractualment per import de cinc-cents mil euros (500.000.- EUR), més els impostos aplicables, juntament amb els interessos legals comptadors des la contesta a la demanda, a saber el dia 19 de juliol del 2022.

Quart.- Fer imposició al Sr. Escolano i a la B, com a responsable subsidiari, de les costes judicials ocasionades al ORG_0, arran de la tramitació del present judici, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar d'execució de sentència. "

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la B, en considerar que la mateixa infringeix la Llei que erra en la valoració de la prova. En síntesi, fonamenta el seu recurs en insistir en la seva manca de legitimació passiva per no haver estat part del contracte laboral atorgat entre el jugador i el C, afirmant del primer que no era un jugador professional, sinó un aficionat, segons la fitxa de la Federació Espanyola de futbol; en la inadequació de procediment en considerar que el laboral no és l'adequat per reclamar la responsabilitat civil subsidiària derivada de l'incompliment del contracte laboral per part del jugador que justament va ser fitxat per la seva mandant i en tractar-se d'una reclamació -encara que subsidiària- entre clubs; i en la caducitat de l'acció, en considerar que encara que la reclamació contra el responsable subsidiari ve determinada per la responsabilitat de l'acció principal, l'agent havia d'haver accionat judicialment contra el responsable subsidiari dins del termini de 40 dies i no ho va fer. Afegeix, en quant al fons que el C feia més de 2 mesos que no satisfeia la nòmina al jugador, en què no disposava d'autorització de residència i treball per dues temporades; i que més el C no va complir amb les seves obligacions legals amb la CASS: i en què la quantitat fixada a títol d'indemnització és abusiva. Demana la revocació de la resolució impugnada, l'estimació de les excepcions oposades a la mateixa i la desestimació de la demanda en relació a la B, i condemnant a la part recorreguda al pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador en ambdues instàncies.

5.- La representació processal del C s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana que es confirmi la sentència apel·lada, imposant a la part recurrent el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del litigi consisteix en determinar si procedeix declarar la resolució tàcita i unilateral del contracte que vinculava al ORG_3 i al senyor Escolano per part del mateix i, la condemna d'aquest darrer a títol principal i de la ORG_1 a títol subsidiari, a satisfer l'import de la indemnització prevista contractualment per import de 500.000 EUR més impostos i interessos des de la contesa a la demanda.

La resolució d'instància resol de forma afirmativa. D'una banda desestima les excepcions formulades. En relació a la pretesa manca de legitimació passiva de la B considera que la mateixa gaudeix de legitimació per comparèixer en els presents autes en tenir un interès directe en el resultat del plet, derivat de la seva condició de responsable civil subsidiari derivat de l'article 16.1 del Real Decreto 1006/1985 del 26 de juny, que considera d'aplicació no només per quant el C està afiliat a la Federació espanyola de futbol i participa en la Lliga espanyola, sinó perquè, a més, el propi contracte esmentat, en el seu Pacte 12è, fa remissió expressa a les lleis internacionals específiques en la matèria, essent evident que l'especial casuística del C l'obliga a sotmetre's a la normativa espanyola per les disposicions de caràcter esportiu, a excepció de la constitució i funcionament del seu propi Club. Normativa plenament aplicable a la B, que determina la seva responsabilitat subsidiària en la indemnització que ha de pagar a títol principal el senyor Escolano que ells van fitxar en contravenció absoluta de la seva situació esportiva, que coneixien perfectament, així com les conseqüències econòmiques que es podien derivar del seu improcedent fitxatge.

En relació a la pretesa inadequació de procediment, considera el jutge a quo que tot i que la reclamació efectuada en constar seva es podia dilucidar en un procediment declaratiu, el laboral li ofereix més garanties en trobar-se els seus interessos i drets afectats en la decisió que s'adopti en el present procediment laboral, ja que la jurisdicció laboral és competent per pronunciar-se sobre la indemnització reclamada.

I en relació a la pretesa caducitat de l'acció, considera que el termini de 40 dies hàbils previst a l'article 9.2 de la Llei laboral únicament és d'aplicació al jugador contra el que s'exercita l'acció a títol principal, no havent-se en tot cas perdut cap tràmit processal la societat codefenent malgrat haver estat demandada amb posterioritat.

D'altra banda i en relació al fons, considera que el senyor Escolano és un jugador professional, que va atorgar un contracte laboral de durada determinada, havent pactat expressament que la relació contractual es regiria en primer lloc pel contracte, segonament per la normativa de la Federació espanyola de futbol i de la Catalana i finalment i de manera subsidiària per les estipulacions de la Llei de relacions laborals vigent al Principat. A més considera acreditat que el senyor Escolano va decidir finalitzar anticipadament el contracte que el vinculava amb el C per iniciar una nova relació contractual amb la ORG_1 i considera que no procedeix valorar en aquest moment processal els pretesos incompliments contractuals del Club que l'haurien motivat del desistiment del jugador per resultar absolutament extemporanis. Finalment i en relació a la pretesa abusivitat de la clàusula indemnitzatòria contractualment fixada parteix que la mateixa fou lliurement acordada entre les parts i que la part avui recurrent no ha aportat cap prova que permeti acreditar aquesta pretesa abusivitat més enllà de la seva consideració objectiva.

Entén que s'ha acreditat que en el contracte es va pactar una indemnització d'un import de 500.000 EUR per extinció anticipada del contracte per part del jugador per prestar els seus serveis en un altre club.

Segon.- En quant a les excepcions interposades per la part defenent i avui recurrent, que la mateixa insisteix en fer valer en aquesta alçada, aquestes han estat degudament desestimades per la resolució d'instància. Vegem-ho:

En relació a l'excepció de manca de legitimació passiva, res més es pot afegir a l'argument de la resolució recorreguda relatiu a l'existència d'interès directe en la ORG_1 en relació al resultat del litigi que oposava al seu jugador i al C, donat que per aplicació del Real Decret 1006/1985 de 26 de juny pel que es regula l'esmentada B a la relació laboral especial dels esportistes professionals, i concretament per aplicació del seu article 16, aquesta ha de ser considerada responsable subsidiària del pagament de les obligacions econòmiques derivades de l'extinció del contracte per voluntat de l'esportista professional, sense causa imputable al club -en el que el mateix prestava prèviament els seus serveis-; en tractar-se del Club que el va fitxar amb posterioritat -o possiblement, en aquest cas, ja que ningú ho ha negat, simultàniament a l'abandó per part del jugador de les seves obligacions laborals amb el Club C-.

Real Decreto que, tot i ser normativa espanyola, resulta plenament d'aplicació al present supòsit: sense dubte és d'aplicació a la societat B donat que és espanyola i es troba sotmesa al mateix, que no només ha de conèixer, sinó que va ser també assabentada de la circumstància del senyor Escolano com a jugador fitxat i no lliure, amb les conseqüències econòmiques que aquest fet li podia comportar, ja que així el va advertir el C a través del seu lletrat espanyol (foli 358 i ss.). A part de què el mateix també resulta d'aplicació a les relacions esportives entre el jugador Escolano i el C, en haver-se així establert en el contracte atorgat entre ambdós i que obra al foli 24 i ss. Noti's al respecte que en el seu Pacte 2.2 s'establia que la relació contractual es regirà per les estipulacions del contracte, en el seu defecte per la normativa de la Real Federació Espanyola de Futbol i de la Federació catalana de futbol i subsidiàriament per la llei de relacions laboral andorrana. Afegint-se encara en el seu Pacte 12 que les controvèrsies sobre la seva aplicació i interpretació del contracte seran substanciades d'acord amb les lleis andorranes i internacionals específiques en la matèria, davant dels tribunals andorrans. No essent admissible l'argument de la part recurrent relatiu a què les lleis espanyoles no es poden entendre incloses en "les lleis internacionals" suara referides, ja que és evident que tractant-se d'un contracte celebrat a Andorra, la normativa espanyola esdevé internacional, a banda de què el C jugava també a la lliga espanyola, no podent per tant negar vàlidament la normativa de la seva federació.

Altrament, en aquesta alçada i tot i que en la primera instància la part defenent va reconèixer que el senyor Escolano tenia la categoria professional d'aficionat, nega que es pugui considerar jugador professional -pretenent així que s'exclogués l'aplicació del Real Decreto abans esmentat- en base a què en la sol·licitud d'inscripció del jugador a la Real Federació espanyola de futbol on consta com "aficionado" (foli 450).

Per determinar la qualitat professional o no del jugador, haurem de recórrer en primer lloc al contracte atorgat entre les parts. I en el mateix, quina còpia obra al foli 24 i ss. i al foli 544 i ss, es fa constar ja en la seva part expositiva que "el club i el jugador consideren d'interès recíproc que el jugador s'integri a la plantilla de jugadors de futbol del Club i presti els seus serveis com a jugador de futbol del primer equip, considerant-se així esportista professional" i que "el jugador, d'acord amb la Llei de l'esport, de 20 de desembre de 2018, té el caràcter d'esportista professional" (f. 24) I això a banda d'especificar-se també que atorguen un contracte de prestació de serveis de durada determinada, pactant-se una retribució específica a favor del mateix.

En tot cas, veiem que la seva condició d'esportista professional s'avé perfectament amb la definició continguda en l'article 53 de la Llei 37/2018 de 20 de desembre de l'esport al Principat d'Andorra, segons el qual és esportista professional la persona que estant subjecte a una relació establerta amb caràcter regular amb una entitat esportiva, es dedica a la pràctica de l'esport per compte i dins l'àmbit d'organització i direcció d'aquesta entitat a canvi d'una retribució,(..) havent d'estar els esportistes afiliats a la CASS.

No hi ha dubte, en conseqüència, que el senyor Escolano fou contractat en qualitat d'esportista professional i que en ser d'aplicació a la B el Real Decreto abans esmentat, aquesta tenia i té interès directe en la resolució del present afer.

Tercer.- En relació a l'excepció d'inadequació de procediment, aquesta també ha estat degudament desestimada per la jutjadora d'instància. Perquè tot i que el procediment seguit pel C contra el senyor Escolano és de naturalesa laboral i que la B no hi va ser part, el fet que a la mateixa se li hagi permès intervenir en el mateix, li ha garantit poder conèixer i participar activament en el procediment del que porta causa la reclamació que se li efectua de forma subsidiària.

I és que tot i que, com hem dit, el Club de F no fou part en el contracte, en cap moment s'ha discutit que la rescissió del contacte efectuada pel jugador en no presentar-se als entrenaments de la segona temporada, portava causa del fitxatge del que fou objecte per part de la B. En conseqüència, tot i que la reclamació del pagament de la indemnització que s'efectua a títol subsidiari al seu encontre no deriva directament del contracte rescindit, en poder-se-li reclamar també el pagament de la indemnització pactada en el mateix -com hem dit de forma reiterada-, no esdevé criticable que se li hagi permès participar en el procediment laboral, en lloc d'obligar a la part agent i avui recorreguda a interposar un nou procediment declaratiu en reclamació de quantitat fonamentat en els mateixos fets dels que la societat recurrent ja s'ha pogut legítimament i vàlidament defensar. No oblidem que la seva responsabilitat li ve legalment imposada.

En tot cas i en relació a la remissió que la part recurrent efectua a les resolucions dictades per diferents organismes jurisdiccionals i fiscals de l'Estat veí, en el marc dels procediments instats allà per la part agent i avui recorreguda, cal posar de relleu que quan la Fiscal espanyola va manifestar que la competència no corresponia al "jugador de lo social" era, precisament, perquè en aquella jurisdicció, a diferència del que ha succeït aquí, només es va demandar a la B, i en cap cas al jugador. Per tant, no hi havia cap vincle de caràcter laboral que permetés sotmetre els fets discutits a aquella jurisdicció.

Quart.- En relació a l'excepció de caducitat de l'acció, basada en haver-se interposat l'acció de reclamació passats els 40 dies exigits per la nostra legislació laboral, cal posar de relleu que la reclamació de quantitat que s'efectua contra la societat recurrent no es troba subjecta a aquest termini que només afecta al treballador -jugador de futbol en aquest cas-. Al respecte, ja hem explicat en els Fonaments de Dret anteriors que el fet de reclamar-se-li el pagament d'aquesta indemnització en el marc d'un procediment laboral deriva de l'especial vinculació entre la seva actuació i la rescissió contractual del treballador, però de cap manera no modifica la naturalesa de la seva responsabilitat que ve imposada per la Llei espanyola i molt probablement per evitar actuacions reprovables dels Clubs, com succeí en aquest supòsit.

Cinquè.- En quant al fons, s'ha demostrat que el senyor Escolano va ser contractat pel C com a jugador professional -al respecte afegirem encara que el salari de 2.000 EUR nets mensuals no pot ser comparat amb el de jugadors professionals de primera divisió, per negar la seva condició de jugador professional, no resultant en cap cas incongruent amb les quantitats percebudes per altres futbolistes professionals del Principat, segons el nostre propi coneixement-, a través d'un contracte laboral de durada determinada: per dues temporades, i quina era la legislació que regia el dit contracte i la seva interpretació. També s'ha acreditat que ambdues parts atorgants van pactar una indemnització de 500.000 EUR en cas d'extinció anticipada del contracte per part del jugador per prestar els seus serveis en un altre club, com va succeir, així com que aquest extrem era conegut tant pel jugador atorgant del mateix -com és evident- com pel propi Club que, tot i així el va voler fitxar. Quantia que no va constituir cap obstacle ni pel jugador ni per la B per donar lloc a la seva rescissió el primer i procedir al seu fitxatge, la segona, tot i les diferents oportunitats de l'un i de l'altra de poder negociar o d'intentar negociar amb el C. Això ja per sí mateix s'oposa a la consideració d'abusiva de la clàusula, a banda de què la mateixa només havia de tenir una durada de 2 anys, en ésser aquesta la durada del contracte. En tot cas, coincidim amb la resolució d'instància de què corresponia a la part recurrent acreditar la seva pretesa abusivitat en aquest tipus de contractes a diferència del que afirmava la part agent i avui recorreguda.

Altrament, no es poden tenir en compte les argumentacions relatives ni als pretesos motius que empararien el desistiment del jugador, en no formar part de l'objecte del debat ni tampoc l'incompliment per part del C de la seva cotització a la CASS, que és contradiu amb el contingut dels documents que obren al foli 605 i ss.; ni tampoc que el jugador només disposés autorització de residència i treball vàlida fins el 3 de gener de 2021 per treballar en qualitat de futbolista professional, ja que aquest extrem no és suficient per entendre acreditat que el Club no hauria complert amb el contracte atorgat, per dues temporades consecutives.

Sisè.- Per tot l'esmentat procedeix confirmar la resolució recorreguda, havent-se però de fer constar que la mateixa conté un lapsus clavi en relació al cognom del senyor Escolano.

Setè.- La desestimació del recurs interposat ha de comportar la imposició del pagament de les costes ocasionades a la B, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la B contra la Sentència dictada en data 14 de febrer de 2024 per la senyora Batlle d'instància, que confirmem, amb la salvedat del cognom del senyor Escolano, que hi consta equivocat.

SEGON.- IMPOSAR a la part recurrent el pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.