POUP ( 0064/10)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0182-2/08 TSA: 29/19

S E N T È N C I A NÚM. 64-2010

PARTS:

Apel·lant: Canals

Representant i Advocat: Castillo

Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Ramirez

Advocat: Escudero

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Nuñez

Advocat : Pérez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de novembre de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0182-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Les Sres. G.R. van interposar recurs contra la resolució de la CTU de data 7 de gener del 2008 estimant parcialment el seu recurs d'alçada interposat contra el Decret del 27 de juliol des 2007 sobre aprovació definitiva del POUP i contra la resolució del 27 de juliol del 2007 responent a les al·legacions.

2.- En la sentencia del 27 de gener del 2010, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per les Sres. G.R..

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 23 d'abril del 2010, l'Hble. Comú d'Andorra la Vella demana la reforma de la sentencia, imposant les costes de primera i de segona instància a la part demandant.

4.- En el seu escrit d'apel·lació de data 13 d'abril del 2010, les Sres. G.R. manifesten principalment que:

-les demandants havien desistit de la demanda formulada contra la resolució comunal núm. 144;

-el POUP comporta elements precisos d'ordenació detallada sobre tipologia d'edificacions, usos, traçat i característiques de les vies de comunicació, situació, etc...atempta contra el dret de propietat privada i la llibertat d'empresa, deixant buit de contingut el principi de prioritat de la iniciativa privada establert en la LGOTU i en el Reglament urbanístic;

-s'ha de compensar i/o indemnitzar de tots els possibles danys i perjudicis que es derivin de l'actuació administrativa en l'àmbit de l'elaboració i aplicació del POUP;

-el Comú no ignora la titularitat civil dels propietaris de Casa R. com tampoc ignora l'adreça d'aquesta Casa pairal;

-el Comú ha infringit el principi de lleialtat institucional a l'hora de complimentar la seva obligació consistent en trametre a la CTU l'expedient original complert;

-el Comú ha posat en estat d'indefensió a aquesta part quan en els documents que obren en el seu poder i que no ha aportat en els autes consten delimitats en plànols les nostres propietats;

-demana l'obertura d'un nou període de prova i incloure al present tràmit com a documentació probatòria l'informe de l'enginyer Sr. Martin i O.

-les demandants delimiten l'objecte del procés i circumscriuen la seva petició única i exclusivament a la qüestió de la indemnització per la classificació urbanística errònia i demanen la reclassificació en sol urbà consolidat de la casa d'aquesta part;

-demana la imposició de les costes a l'Hble. Comú d'Andorra la Vella;

En el seu escrit de contesta de data 26 de maig de 2010, les Sres. G.R. precisen que:

-les demandants en el seu escrit de conclusions desistiren en la seva demanda a la petició d'anul·labilitat contra la resolució núm. 144 de data 27 de juliol del 2007;

-les peticions d'aquesta part són concretes, la nostra demanda és del tot congruent amb el recurs administratiu previ en relació a la petició d'indemnització de l'excés de viabilitat en aquesta unitat d'actuació,

-demana la imposició de les costes al Comú d'Andorra la Vella.

5.- En la seva contesta de data 6 de maig del 2010, el MI Govern manifesta principalment que:

-també demana la imposició de les costes;

-el POUP d'Andorra la Vella regula els aspectes que l'obliga la LGOTU;

-la part apel·lant pretén ser indemnitzada per uns danys i perjudicis que no existeixen;

-li correspondria a la part que impugnava l'acord comunal acreditar les seves afirmacions però no ho va fer; conseqüentment, no escau retrocedir el procediment ni reobrir el període probatori.

6.- En la seva contesta de data 7 de maig del 2010, l'Hble. Comú d'Andorra la Vella manifesta principalment que:

-la iniciativa privada s'ha de desenvolupar dins els marges atorgats per la pròpia llei, que no únicament possibilita sinó que obliga al POUP a contenir el nivell de concreció que la part considera « excessiu » i d'acord amb el caràcter de funció publica de l'ordenació urbanística;

-si les demandants volien reclamar indemnitzacions, només podien reclamar aquelles que puguin resultar de l'article 58 i següents del Codi de l'Administració, ja que cap altra es pot demanar en matèria d'urbanisme (article 6 de la LGOTU) i resulta que les demandants no compleixen cap dels requisits de l'article 58 i següents del Codi de l'Administració,

-sobre la infracció del principi de lleialtat institucional: es tracta d'uns documents de la pròpia part que versen sobre els terrenys de la mateixa. Llavors que els hagi o no aportat el Comú, o que els hagi extraviat, no té la més mínima rellevància ja que com diu la pròpia part els va aportar i els té,

-no pot introduir en segona instància la demanda que es torni obrir el període de prova ja que l'article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal no es d'aplicació al cas;

-s'han d'imposar les costes a la part apel·lant.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre el desistiment de la demanda formulada contra la resolució comunal núm. 144:

En el seu escrit de conclusions de data 22 de desembre del 2009, la demandant precisa (veure foli 428) que « No obstant i per a què no hi hagi lloc a confusions, si VHS considera de totes formes que aquesta part ataca la resolució comunal les demandants desisteixen des d'ara a la seva demanda relativa a la resolució comunal ».

La sentencia recorreguda diu (veure Fonament de Dret tercer) que «és de jurisprudència constant que aquest acte (la Resolució 144) no és impugnable ». Aquesta circumstància no pot comportar l'anul·lació de la sentencia, ja que les demandants no s'han trobat en situació d'indefensió i aquest argument és per tant irrellevant.

Per tant, el recurs d'apel·lació s'ha de rebutjar en aquest punt.

Tercer.- Sobre la demanda de nova prova

Resulta de les disposicions de l'article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal que les demandes de prova en segona instància són excepcionals i només es poden acceptar si són necessàries per a la resolució del litigi.

En aquest cas, les demandants no s'han trobat en situació d'indefensió en la primera instància. En efecte, els documents d'urbanisme del Comú d'Andorra la Vella són públics i les demandants els poden consultar. Per tant els drets de la defensa no han estat desconeguts i el recurs d'apel·lació s'ha de rebutjar en aquest punt.

Quart .- Sobre l'excés de detall del POUP:

En l'escrit del recurs d'apel·lació, les demandants manifesten principalment que « el POUP comporta elements precisos d'ordenació detallada sobre tipologia d'edificacions, usos, traçat i característiques de les vies de comunicació, situació, etc...atempta contra el dret de propietat privada i la llibertat d'empresa, deixant buit de contingut el principi de prioritat de la iniciativa privada establert en la LGOTU i en el Reglament urbanístic; ».

Per respondre a aquest argument, cal combinar diverses disposicions de la legislació urbanística.

L'article 15-2 de la LGOTU ( modificat per la Llei 8/2006, del 21 de juny de 2006) disposa:

« 2. La gestió del desenvolupament i l'execució de l'activitat urbanística es promoguda de manera prioritària per la iniciativa privada, sense perjudici de l'exercici de les potestats i les facultats públiques establertes per l'article 4 d'aquesta Llei »

Però aquest principi s'ha de combinar amb altres disposicions importants de la legislació urbanística.

La iniciativa privada per tant, s'ha d'inscriure en el marc de funció social de la propietat, com l'indica l'article 4-2 del Reglament Urbanístic.

« 2. Funció social de la propietat

Conforme a la funció social de la propietat que consagra l'article 27 de la Constitució, les facultats dels propietaris del sòl s'han d'exercir dins dels límits i amb compliment dels deures que preveu la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i, per remissió d'aquesta Llei, els plans, d'acord amb la classificació urbanística assignada als terrenys. »

D'altra banda, el contingut del POUP el determina la LGOTU i principalment, els articles 71 i 72.

És per això que l'article 71 disposa, principalment:

« Contingut general dels plans d'ordenació i urbanisme parroquial Els plans d'ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les determinacions de caràcter general següents

.....Estructura general del territori integrada pels elements determinants del desenvolupament urbà projectat i pels sistemes generals de comunicació ,les zones de protecció, els equipaments comunitaris per a serveis públics i els espais lliures destinats a parcs i zones verdes de caràcter públic »

L'article 72-1 precisa principalment:

«Contingut específic dels plans d'ordenació i urbanisme parroquial A més de les determinacions generals establertes a l'article precedent, els plans d'ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les de caràcter específic següents

.....Assignació, a cada unitat d'actuació, dels usos, les tipologies de construcció, l'aprofitament urbanístic i el percentatge de terreny de cessió obligatòria ,amb definició de volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i llurs entorns

Delimitació dels espais lliures i zones destinades a parcs i jardins públics ,a l'esport i al lleure d) Emplaçaments reservats per a equipaments públics, sanitaris i socials, educatius i culturals, esportius, administratius, aparcaments i altres serveis urbans comunitaris

Resulta de l'examen de l'expedient que el POUP del Comú d'Andorra la Vella respecte les exigències formulades per la legislació urbanística. En conseqüència, les demandants no poden invocar l'excés de detall del POUP, des de que les disposicions figuren en el POUP són exigides per la Llei.

El recurs d'apel·lació per tant s'ha de rebutjar ena aquest punt.

Cinquè.- Classificació del terreny en sol urbà consolidat:

Segons l'article 25 de la LGOTU (modificat per la Llei 8/2006, del 21 de juny de 2006):

« Sòl urbà consolidat. Constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d'accés rodat i dels serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d'energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament."

Els criteris de classificació com a sol urbà consolidat els precisa l'article 7 del Reglament urbanístic.

En aquest cas, com ho marca la CTU en la seva resolució de data 7 de gener del 2008, la recurrent no ha aportat la prova acreditativa de l'acompliment dels requisits (veure foli 29). En el seu escrit d'apel·lació, la recurrent no aporta cap element nou sobre aquest punt. En el seu escrit (pàgina 22), la recurrent es limita a escriure: « Tot el què afirma la CTU s'hauria de matisar -per no ser del tot exacte- les demandants delimiten l'objecte del procés i circumscriuen la seva petició únicament i exclusiva a la qüestió de la indemnització per la classificació urbanística errònia ».

En conseqüència, la demanda de reclassificació s'ha de rebutjar.

Sisè.- Sobre la demanda d'indemnització:

En el seu escrit de data 13 d'abril del 2010, la recurrent demana:

« Declarar indemnitzables els danys i perjudicis establerts per dita aplicabilitat il·legal de conformitat amb les al·legacions quarta i vuitena del cos d'aquest escrit ».

Aquesta demanda no pot prosperar, atès que l'article 6 de la LGOTU exposa el principi general de no indemnització:

« Principi de no indemnització:

Les limitacions d'aprofitament i d'ús dels terrenys i de les edificacions, derivades de l'ordenació del sòl i l'urbanisme de conformitat amb les previsions d'aquesta Llei, no confereixen drets d'indemnització de cap mena ».

En conseqüència, el recurs d'apel·lació s'ha de rebutjar en aquest punt.

Setè.- Sobre les costes

En primera i segona instància, es constata que la recurrent ha presentat un argument molt general i ha sol·licitat demandes que són clarament contràries a les disposicions legislatives.

Aquesta actitud s'ha de considerar com un « abús de procediment », que justifica la condemna al pagament de les costes de primera i segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per les germanes R.G.

Segon: Estimar el recurs d'apel·lació presentat per l'Hble. Comú d'Andorra la Vella.

Tercer: Condemnar les germanes R.G. al pagament de les costes de primera i segona instància.

Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.