IMMIGRACIÓ. Renovació d'autorització per compte propi. Empresa sense facturació. (2000014/2022)
- Resolució
- Sentència · 12/12/2022
- ROJ
- STSJAD 293/2022
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2022:293
- Recurs
- 96/22
- Ponent
- Elsa Puig Muñoz
- Magistrats
- Elsa Puig Muñoz, Albert Andrés Pereira, Alexandra Cornelia Sola
- Descriptors
- GOVERN DECISIÓ IMMIGRACIÓ AUTORITZACIÓ DE RESIDÈNCIA I TREBALL RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Sanç contra la Resolució del Govern que denegava la renovació de la seva autorització de residència i treball per compte propi. El tribunal ha confirmat la sentència de primera instància i ha declarat que la resolució governamental és ajustada a dret. La decisió es basa en el fet que la societat mercantil del Sr. Sanç, E. SLU, no havia demostrat tenir activitat econòmica real al Principat d'Andorra, malgrat haver rebut ingressos, ja que aquests no provenien de l'activitat de la societat. El tribunal també ha considerat que la pandèmia per COVID i l'edat del Sr. Sanç no eren excuses suficients per no complir amb els requisits legals per a la renovació de l'autorització. Finalment, el tribunal no ha imposat cap condemna en costes.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000014/2022 Núm. Rotlle: TSJA-0000096/2022
SENTÈNCIA 93-2022
PARTS:
Apel·lant: Sr. Sanç
Representant: Sr. Cano
Advocat: Sr. Andrade
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Castrillo
Advocada: Sra. Moliner
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL :
President: Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 12 de desembre de 2022.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000014/2022.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, que el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Sanç va interposar demanda jurisdiccional contra la Resolució del Govern núm. XXX/2022, de data 14/01/2022, desestimatòria del recurs de reposició formulat contra la Resolució de data 20/12/2021, dictada pel M.I. Ministre de Justícia i Interior, que denegà la sol·licitud de renovació de l'autorització de l'agent. A la demanda es sol·licitava la revocació d'aquests actes i la concessió del permís.
2.- En la sentència núm. 36/2022, de data 29/08/2022, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per l'agent.
3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Sanç estima, en substància,
que:
El Tribunal de Batlles incorre en error en l'apreciació de la prova.
La sentència adopta els arguments del Govern sense sotmetre'ls a contradicció amb els de la part agent.
La sentència confon ingressos amb factures, i allò que exigeix la norma és que existeixi una activitat mercantil, amb independència que hi hagi o no ingressos o s'emetin o no factures, activitat que està acreditada amb la documentació que es va aportar, que està signada pel propi Sr. Sanç.
A l'extracte bancari de l'entitat X hi ha fins a 18 ingressos en el període entre el 03/01/2019 i el 07/02/2022.
S'han presentat les declaracions d'impostos i, si bé les declaracions són negatives per no haver obtingut beneficis, d'això no s'ha de concloure que l'empresa no tingui activitat.
La mercantil E. es dedica a la intermediació i la comercialització de dolços, però actualment està immersa en un canvi d'orientació empresarial, que està esdevenint molt complex per la pandèmia per la COVID i per l'edat de l'agent (67 anys) que, a més, ja s'ha jubilat.
Els actes recorreguts són nuls de ple dret per conculcar els articles 48 apartats c) i d) i 49 del Codi de l'Administració, o, al seu defecte, anul·lables.
Finalment, es donen per reproduïdes les al·legacions formulades a la demanda.
4.- En la seva contesta, el Govern al·lega que:
La legislació d'immigració exigeix que l'activitat econòmica d'una societat mercantil es demostri mitjançant els ingressos que ha generat la societat i el comerç, i durant els anys 2019 i 2020 la societat E. no en va generar cap.
La documentació aportada no acredita l'existència d'activitat.
Durant quasi bé tot l'any 2019 l'activitat econòmica del Principat i dels països del nostre entorn no va resultar afectada per la COVID.
De cap dels ingressos ni dels reemborsaments del compte corrent a X. es pot determinar que provenen de l'activitat econòmica de la mercantil E.
Els actes impugnats no són nuls ni anul·lables.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència.
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.
Segon.- Fets rellevants
El Sr. Sanç va sol·licitar i obtenir una autorització de residència i treball per compte propi per inversió estrangera per un any (Resolució de data 31/05/2017), que fou objecte de dues renovacions per dos períodes de dos anys, fins el 02/06/2021.
L'agent és administrador únic de la societat mercantil E., SLU, que no té treballadors assalariats, si bé el Sr. Sanç està donat d'alta a la CASS com a treballador per compte propi.
El 08/10/2021, el Sr. Sanç va presentar una sol·licitud de regularització de l'autorització d'immigració per compte propi, però, desprès de constatar que no complia les condicions per l'atorgament -la societat E. no va tenir activitat econòmica durant el període de vigència de l'autorització que es volia renovar-, es decidí incoar un expedient de proposta de desestimació de la regularització de l'autorització de residència i treball per compte propi, que fou finalment resolta el 20/12/2021.
El Sr. Sanç va interposar recurs de reposició que, a la vista de l'informe del Departament d'Immigració (folis 128 i següents de les actuacions), fou desestimat.
Tercer.- Normativa d'aplicació
L'art. 58 ter de la Llei Qualificada d'Immigració (en endavant LQI) estableix que per obtenir la renovació d'una autorització de residència i treball per compte propi, la persona que n'és titular ha d'haver residit i treballat al Principat d'Andorra de forma permanent i efectiva en el cas d'una persona professional liberal, o com a mínim durant 183 dies l'any en tots els altres casos. Així mateix, en el supòsit d'una persona professional liberal, cal que hagi complert durant la vigència de l'autorització i continuï complint els requisits establerts a l'article 38 ter.2.A de la Llei, i, en els altres casos, cal que la persona interessada hagi complert durant la vigència de l'autorització i continuï complint els requisits establerts a l'article 38 ter.2.B de la Llei, que són les següents:
"a) Haver obtingut l'autorització d'inversió estrangera corresponent per constituir una societat andorrana en la qual tingui una participació superior al 20%, i haver constituït legalment la societat esmentada.
Exercir un càrrec en l'òrgan d'administració de la societat esmentada a la lletra a anterior, i exercir-hi també una funció de direcció efectiva i de control de la gestió de l'activitat.
Acreditar, en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data del registre d'entrada de la sol·licitud d'autorització d'immigració, que la societat esmentada a la lletra a anterior és titular d'un comerç registrat degudament i en activitat al Principat d'Andorra. Aquesta activitat s'ha de demostrar, en el moment de la renovació de l'autorització, mitjançant els ingressos que hagi generat la societat i el comerç de la qual és titular.
Fer efectiu i dipositar a l'Autoritat Financera Andorrana, en el mateix moment en què es presenta la sol·licitud d'autorització d'immigració, l'import de quinze mil euros (15.000 euros) no remunerats. En cas que el titular de l'autorització es doni de baixa, o en cas que s'anul·li o no es renovi l'autorització, es restitueix el dipòsit, descomptades les taxes aplicades per l'Autoritat Financera Andorrana, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d'Andorra.
En cas que la societat andorrana constituïda en virtut de la qual se sol·licita l'autorització d'immigració ho hagi estat amb la finalitat de portar a terme un projecte empresarial seleccionat per part d'una de les entitats reconegudes prèviament pel Govern a aquest efecte, no és necessari que el titular de l'autorització esmentada faci efectiu ni dipositi l'import a què fa referència el paràgraf anterior.
Complir les altres condicions establertes en aquesta Llei."
Quart.- Anàlisi de les al·legacions de les parts
Les al·legacions de la part apel·lant giren en torn a si es compleixen o no els requisits per concedir la renovació sol·licitada, i més concretament, sobre si s'ha acreditat que la societat E., SLU ha tingut activitat al Principat d'Andorra. Segons la tesi de la part agent, per acreditar que la societat té activitat no s'exigeix que es generin factures ni que hi hagi ingressos, tanmateix, la norma és molt clara quan diu que aquesta activitat s'ha de demostrar, en el moment de la renovació de l'autorització, mitjançant els ingressos que hagi generat la societat i el comerç de la qual és titular.
Doncs bé, és cert que al compte de l'entitat X. apareixen fins a 18 ingressos (folis 41 i següents de les actuacions), però es tracta de transferències fetes pel propi Sr. Sanç (les anotacions diuen SEPA RéaM PDB), i clarament responen a la voluntat que del propi Sr. Sanç que aquell compte -a nom de la societat E., SLU-, al qual s'anaven carregant despeses vàries, no quedés sense fons. Però els ingressos no responen a una activitat efectiva de l'empresa, de fet, si fos així, la societat hagués pogut presentar les factures a les que responen aquests ingressos. Recordis que el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix la paraula factura com el "document on consten les mercaderies lliurades o els serveis prestats per un fabricant, un comerciant, etc., amb els preus, les taxes i els totals corresponents".
I la part agent reconeix que no ha emès cap factura: Així, al foli 6 de la demanda es diu que es troba en la "impossibilitat d'acreditar unes factures", i afegeix que "la no emissió de factures és una qüestió merament circumstancial i tan aviat finalitzi el procediment de reorientació del negoci les factures tornaran a emeter-se".
Tampoc els càrrecs en aquest compte venen justificats per despeses de la pròpia societat.
De fet, la sentència d'instància fa una valoració acurada i extensa de la documentació aportada per la part agent, i conclou que no pot servir per acreditar l'existència d'una activitat real per part de la societat, conclusió que aquest Tribunal comparteix.
En efecte, si els correus electrònics aportats responguessin efectivament a serveis d'intermediació realitzats pel Sr. Sanç com a administrador de la societat, aquest serveis s'haurien d'haver facturat, ço que no consta, com s'ha dit.
Pel que fa l'al·legació de l'apel·lant que el canvi d'orientació empresarial està sent difícil per la pandèmia per COVID i per l'edat de l'agent (67 anys), que -s'afirma-, actualment ja s'ha jubilat, cal dir que la pandèmia no va afectar l'any 2019, sinó que ho va fer a partir del segon trimestre del 2020, i que l'edat de l'agent i la circumstància que s'hagi jubilat, poden justificar la manca d'activitat de la societat -de la qual el Sr. Sanç és Administrador únic, i no té treballadors assalariats-, però sense que això hagi de servir com a eximent per complir un requisit obligat per la LQI per concedir la renovació de l'autorització, que és, precisament, l'existència d'activitat.
Al recurs d'apel·lació també es sosté que els actes recorreguts són nuls de ple dret per conculcar els articles 48 apartats c) i d) i 49 del Codi de l'Administració, o, al seu defecte, anul·lables, però, més enllà d'aquesta afirmació, no al·lega ni justifica per què considera que incorren en vicis de procediment.
Pel que fa l'argument que es conté a la demanda sobre que l'Administració va atorgar una primera autorització (Resolució de data 31/05/2017), que fou objecte de dues renovacions per dos períodes de dos anys, fins el 02/06/2021, anys en els que la societat que tampoc va tenir ingressos, fet que demostra -segons la part recurrent- que no és requisit per la renovació, cal dir que aquest fet allò que demostra és que l'Administració és conscient que una societat, a l'inici de la seva activitat, necessita un temps per generar ingressos, però en aquest cas el temps de marge concedit ha estat força ampli, sense que es pogués demostrar encara l'existència d'activitat.
Cinquè.- Costes
No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Sanç.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Govern núm. 331816/2022, de data 14/01/2022, desestimatòria del recurs de reposició formulat contra la Resolució de data 20/12/2021 dictada pel M.I. Ministre de Justícia i Interior, que denegà la sol·licitud de l'agent, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.