IMMIGRACIÓ. Autorització de residència per reagrupament familiar. Denegació per la tinença d'antecedents penals. (1000015/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000015/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000089/2021

SENTÈNCIA 79-2021

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Galván

Advocat: Sra. Amorós

Apel·lat: Sr. Bernat

Representant: Sra. Vélez

Advocat: Sr. Canals

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, vint-i-cinc de novembre de dos mil vint-i-u.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000015/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Bernat va interposar demanda contra el Govern, en què sol·licitava que s'anul·lés l'acord adoptat en data 17 de febrer de 2021, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 16 de desembre de 2020, en virtut de la qual es va denegar l'autorització de residència i treball per reagrupament familiar sol·licitada a favor de l'agent.

La sentència de 2 de juliol de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat la demanda, anul·lant les resolucions impugnades i declarant el dret de l'agent a obtenir l'autorització de residència que sol·licita. La referida sentència, tot i admetre que els antecedents penals de l'interessat poden ser qualificats com una amenaça per a la tranquil·litat, pau o moralitat públiques, considera desproporcionada la denegació de l'autorització de residència, atesa la situació familiar de l'agent.

2.- La representació del Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

No es tracta en aquest cas d'una mesura d'expulsió, sinó de la denegació d'una autorització inicial de residència, per reagrupament familiar, que es troba subjecta a un règim jurídic propi i específic.

L'article 43 de la Llei qualificada d'immigració disposa que el sol·licitant d'una autorització inicial de residència ha d'acreditar que no té antecedents penals a Andorra o als països on hagi residit anteriorment, i l'article 112, relatiu a les autoritzacions per reagrupament familiar, estableix que aquestes poden ser denegades pels mateixos motius que qualsevol altra sol·licitud d'autorització inicial.

La pròpia sentència reconeix l'existència d'un risc per a la tranquil·litat, la pau o la moralitat públiques, derivat dels antecedents penals de l'interessat, que ha estat condemnat a Espanya per un delicte d'estafa i a Andorra per un delicte de possessió de droga tòxica cocaïna.

No s'ha presentat cap acreditació del caràcter efectiu de la vida familiar i en parella de l'agent.

3.- La representació del Sr. Bernat s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, al·legant a l'efecte que:

L'agent ha estat condemnat tant a Espanya com a Andorra per la comissió de sengles delictes menors, de manera que hi ha una desproporció entre l'entitat d'aquests delictes i la denegació de la seva autorització de residència.

No es pot posar en qüestió l'existència dels vincles familiars que invoca, no només amb la seva esposa de nacionalitat andorrana, sinó amb una germana i el seus marit i filla.

Es va deixar sense efecte una proposta d'expulsió de l'interessat, cosa que reafirma la manca de gravetat dels seus antecedents penals.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Constitueix l'objecte d'aquest procés l'examen de la legalitat de les resolucions administratives que van denegar l'atorgament d'una autorització de residència per reagrupament familiar a favor de l'agent. Aquestes resolucions han considerat que aquell representa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic, i això en base als antecedents penals de l'interessat, el qual ha estat condemnat a Espanya el 9 de novembre de 2017 per un delicte d'estafa, i a Andorra l'any 2020 per un delicte de possessió de droga tòxica -cocaïna-.

Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada del Tribunal de Batlles ha estimat la demanda i ha declarat el dret de l'agent a obtenir l'autorització sol·licitada, en considerar que la gravetat dels fets pels quals va ser condemnat no guarda la deguda proporció amb la ingerència en la seva vida privada, especialment quan afecta al reagrupament amb la seva esposa de nacionalitat andorrana.

Tercer.- L'article 43 de la Llei qualificada d'immigració disposa que:

"La persona que sol·licita una autorització d'immigració no pot representar un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns, ni per a l'ordre públic, i ha d'acreditar que no té antecedents penals arran de la comissió d'infraccions doloses, ni al Principat d'Andorra, ni als països on hagi residit amb anterioritat. No obstant això, queden dispensades d'aquesta acreditació les persones beneficiàries de l'autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria a l'empara de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries" (la negreta és nostra).

Segons aquest precepte, la concessió d'una autorització d'immigració inicial està subordinada, a més de al criteri de l'absència de risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns, o per a l'ordre públic, al fet que l'interessat no tingui antecedents penals per infraccions doloses ni a Andorra ni als països on hagi residit anteriorment. D'aquesta manera, la inexistència d'antecedents constitueix un requisit legal sine qua non per a obtenir una autorització inicial d'immigració, ja que l'incompliment del mateix és motiu de denegació de la sol·licitud, segons l'article 49.a) de la mateixa Llei qualificada.

Aquest mateix requisit és aplicable a les autoritzacions inicials per reagrupament familiar, segons l'article 112 de la Llei qualificada d'immigració, el qual disposa que:

"Article 112. Condicions i motius de denegació

La sol·licitud d'autorització d'immigració inicial en el marc del reagrupament familiar només pot ser denegada en les mateixes condicions i pels mateixos motius que qualsevol altra sol·licitud d'autorització d'immigració inicial, o per manca d'un dels requisits específics previstos per al reagrupament familiar en el present títol (la negreta és igualment nostra).

Tanmateix, aquesta sol·licitud no pot ser denegada per motius de salut pública o d'ineptitud al treball o a la residència per causes mèdiques".

L'aplicació combinada d'aquests preceptes determina que la concessió inicial d'una autorització per reagrupament familiar està condicionada a la inexistència d'antecedents penals de l'interessat, com disposa l'article 43 de la Llei qualificada d'immigració, al qual es remet l'article 112.1.

En tractar-se d'un requisit legal, no són aplicables els criteris de proporcionalitat que invoca la sentència apel·lada, ja que aquests es prediquen de l'existència o inexistència d'un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns, o per a l'ordre públic, en contrast amb la situació personal de l'interessat, i que ha d'oferir un balanç favorable a aquesta darrera no només en els casos d'autoritzacions inicials, sinó també en les renovacions i les autoritzacions per reagrupament familiar.

Ara bé, quan es tracta d'una autorització inicial, ordinària o per reagrupament familiar, l'article 43 de la Llei qualificada d'immigració exigeix a més que l'interessat no tingui antecedents penals a Andorra ni als països on hagi residit anteriorment, i aquest requisit no admet altres excepcions que les previstes expressament a la pròpia Llei.

Quart.- En el cas que ara s'examina, no es discuteix que l'agent té vigents dos antecedents penals, pels delictes comesos a Andorra i a Espanya que abans s'han descrit, un d'ells per estafa i l'altre per possessió de droga tòxica.

En conseqüència, la desestimació de la seva sol·licitud resulta obligada, d'acord amb els articles 43 i 112.1 de la Llei qualificada d'immigració, a què abans s'ha fet referència. Aquesta conclusió no impedeix que l'interessat pugui reproduir la seva petició, un cop s'hagin cancel·lat els antecedents de referència.

Per tot això, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació del Govern i confirmar les resolucions administratives impugnades.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en ambdues instàncies.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que formula el Govern contra la sentència dictada el 2 de juliol de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Desestimar la demanda interposada pel Sr. Bernat i declarar que les resolucions impugnades de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 16 de desembre de 2020 i del Govern de 17 de febrer de 2021 són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.