IMMIGRACIÓ. Expulsió administrativa durant cinc anys. Proporcionalitat de la mesura. (1000016/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000016/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000077/2021

SENTÈNCIA 78-2021

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Manzanares Advocat: Sra. Mena

Apel·lat: Sr. Herrera

Representant: Sr. Barba Advocat: Sra. Barberá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, vint-i-cinc de novembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000016/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Herrera va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 27 de gener de 2021, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 10 de desembre de 2020, per mitjà de la qual es va disposa l'expulsió de l'agent del territori nacional durant un període de cinc anys.

La sentència d'1 de juny de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda, en el sentit de confirmar la mesura d'expulsió, però reduint la durada de la mateixa a dos anys.

2.- La representació del Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en resum, en les següents al·legacions:

La permanència de l'interessat a Andorra representa un risc real i molt greu per a la seguretat de les persones i l'ordre públic, com es desprèn de la seva conducta antisocial i l'existència de nombrosos antecedents penals.

La pròpia sentència afirma que l'arrelament de l'agent no és suficient per enervar la situació de risc que deriva dels fets comesos per ell.

La sentència no raona de forma suficient els motius pels quals considera que la durada de l'expulsió no és proporcionada al risc que representa la permanència de l'interessat a Andorra.

3.- La representació de la part agent s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, ja que l'interessat resideix a Andorra des de fa setze anys, on ha cursat tots els seus estudis; que ha trencat els vincles que el podien unir amb altres països; i que els dos anys d'expulsió són suficients per protegir la seguretat de l'Estat, de les persones o béns i de l'ordre públic.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, les resolucions administratives impugnades van disposar l'expulsió de l'agent del territori nacional durant un període de cinc anys, ja que la seva permanència a Andorra suposa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic, d'acord amb l'article 122 de la Llei qualificada d'immigració.

La sentència apel·lada del Tribunal de Batlles ha estimat parcialment el recurs i ha confirmat la mesura d'expulsió, però reduint la seva durada a un període de dos anys, en considerar que cinc anys era un període desproporcionat.

Només el Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, de manera que la qüestió discutida en aquesta alçada es limita al pronunciament relatiu a la durada de la mesura, ja què la confirmació de l'expulsió en sí mateixa ha estat consentida per la part agent.

Tercer.- L'article 122 de la Llei qualificada d'immigració disposa que:

"3. La durada de la mesura d'expulsió com a mesura de prevenció s'estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys".

En el cas que ara s'examina, el contingut de les actuacions posa de relleu que l'interessat ha mantingut des de la seva majoria d'edat una conducta antisocial de forma reiterada, amb nombroses detencions, bona part de les quals estan relacionades amb la tinença i el consum de substàncies estupefaents, però que també es refereixen a lesions, amenaces, discriminació, injúries a l'autoritat, cessió de droga tòxica i d'altres.

Com a resultat d'aquests fets, l'agent ha estat condemnat almenys en quatre ocasions, mitjançant ordenances penals o sentències de 18 de febrer de 2015, 19 de desembre de 2017, 24 de febrer de 2020 y 17 d'abril de 2020.

D'altra banda, l'interessat actua amb una evident contumàcia, atès que, amb anterioritat a l'adopció de la mesura que ara s'examina, ja va ser objecte de dos advertiments d'expulsió els anys 2011 i 2014, no obstant els quals ha continuat en la mateixa línia de conducta. Aquesta actitud contumaç es posa també de relleu pel fet que l'interessat, després d'acordar-se la seva expulsió, ha estat novament detingut i ingressat en el Centre penitenciari.

És cert que l'agent resideix a Andorra des dels 12 anys d'edat. Tanmateix, en l'actualitat es tracta d'una persona major d'edat, que disposa de total autonomia, no està casat ni acredita convivència marital, no té fills, i tampoc justifica que la seva mare depengui d'ell, cosa que resulta en realitat incompatible amb la seva permanència al Centre penitenciari, al temps que aquest familiar pot ser atès per una germana.

S'ha de considerar que l'article 122.3 de la Llei qualificada d'immigració permet que la durada de l'expulsió es perllongui fins a deu anys. En conseqüència, la mesura adoptada en aquest cas ho ha estat en el seu grau mitjà, és a dir, durant cinc anys. Ateses les circumstàncies que concorren en aquest cas, i especialment les reiterades condemnes penals que han recaigut sobre l'interessat, així com la seva actitud de menystenir els advertiments previs d'expulsió, justifiquen suficientment que l'expulsió es perllongui durant aquest període de cinc anys, per la qual cosa procedeix estimar el recurs d'apel·lació que interposa el Govern.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa el Govern contra la sentència dictada l'1 de juny de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca en el particular relatiu a la reducció del període d'expulsió a dos anys, i es manté el contingut de les resolucions administratives impugnades, que van disposar l'expulsió de l'agent durant cinc anys.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.