Delicte major d'estafa. TSJP-60/14

Sentència

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: TC-2400093/2006 Núm. de Rotlle: TSJP-0000060/2014

SENTÈNCIA 3-2015

PARTS:

Recorrent: Sr. Cano

Advocat: Sr. Marcos

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

Recorreguts: Sra. Soriano

Sr. Girona

Advocat: Sr. Corbacho

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-set de març del dos mil quinze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 29 d'octubre del 2014, en la causa de referència, seguida per un delicte major d'estafa.

Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per sentència del 26 de febrer del 2014 es condemna al Sr. Cano "com a responsable penal en concepte d'autor, en rebel·lia processal, del delicte major d'estafa que ha causat un perjudici superior a 300.000 pessetes tipificat a l'article 248 de l'anterior Codi penal, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ, DOS ANYS FERMS i la RESTA CONDICIONAL, MULTA de DOS MIL EUROS (2.000 EUR), EXPULSIÓ del Principat per un termini de QUINZE ANYS i al pagament les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil Cano haurà d'indemnitzar a Soriano i Girona en la quantitat reclamada de 266.000 EUR, amb els interessos legals aplicables des de la presentació de l'escrit de querella i al pagament dels honoraris d'advocat, a determinar en execució de sentència".

II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets provats: "que són fets provats, que a mitjans del mes d'agost del 2002, els avui querellants, Soriano i Girona, que es dedicaven a la gestió immobiliària (compravenda, lloguers, recerca de propietats...) a la Costa - (França) van ser contactats per una persona que s'identificà com Vilar, -sent en realitat una identitat falsa-, i altres, fent valdre que representaven un grup d'inversors anomenat E., -dirigit per Seco, sent també aquesta una identitat falsa-, dient-los-hi que volien adquirir propietats immobiliàries en dita zona per dedicar-les posteriorment a lloguer, mantenint diversos contactes via telèfon o correu electrònic, així com reunions que es celebraren sempre en hotels de luxe i llocs de prestigi, simulant tenir una gran solvència econòmica, per a finalment encomanar-los hi la compra d'una finca (valorada en aproximadament uns dos milions i mig d'euros) per encàrrec d'uns compradors que han resultat ser ficticis: Viñas i Guerrero, presentat aquest darrer com a cònsol de - a -, arribant a lliurar documentació acreditativa d'aquest extrem que ha resultat ser falsa. Aquestes identitats pertanyen a tercers, aliens a la causa, a qui, a més, els han estat usurpades.

Amb la finalitat de dur a terme l'adquisició de la finca per la qual s'interessaven els ficticis inversors i que podrien suposar pels perjudicats uns interessants beneficis la Sra. Soriano i el Sr. Girona varen constituir una societat civil dita "-", atorgant un contracte de compravenda.

Posteriorment l'anomenat Vilar (que segons instrucció practicada es conegut amb altres alies per la Policia de diferents països) els demanà de fer un avançament de 750.000 EUR per tal de reformar, adaptar i decorar la finca de referència a través d'un arquitecte de la seva confiança.

Als efectes de poder rebre els diners i justificant problemes amb el fisc francès, se'ls va facilitar un número de compte al Principat, en concret el compte bancari núm. - de l'entitat A. S.A., obert a l'oficina del XXXX, quina titularitat ostenta el processat Cano, nascut el XXXX, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals al Principat, qui a canvi de deixar el seu compte per rebre la transferència, obtindria una comissió del 10%.

En data 14 d'octubre del 2012 Soriano i Girona ordenaren al seu banc "L." dels Països Baixos efectuar una transferència per import de 750.000 EUR a favor de dit compte però a nom de Seco, amb la creença que aquest era l'arquitecte que havia de dur a terme la reforma i decoració de la finca esmentada, transferència que fou rebuda el 15 d'octubre del 2002 i abonada en ferm el 22 d'octubre del mateix any al compte del processat.

Com sigui que els successos posteriors i la manca de noticies van aixecar les sospites dels querellants, pensant aquestos que podien ser víctimes d'un engany, van contactar amb A. per intentar retrotraure la transferència, descobrint aleshores que el titular del compte era en realitat l'avui processat Cano, que manifestà la seva oposició al retorn i disposant aquest immediatament, d'una part dels fons mitjançant un reintegrament en efectiu de 33.000 EUR i de cinc xecs bancaris, tres de data 21 d'octubre del 2002 per imports, respectivament, de 14.000 EUR, 140.000 EUR i 172.500 EUR, i altres dos xecs de data 5 de novembre del 2002 d'un import cadascun d'ells de 40.000 EUR a favor de la societat Agullo de la qui el processat Cano és administrador únic i altre de 100.000 EUR, havent pogut recuperar aquests dos darrers, mes un altre de data 21 d'octubre del 2002 per l'import de 140.000 EUR.

L'anàlisi del compte bancari de l'acusat ha permès constatar que aquest es nodreix de xecs estrangers i que una vegada ingressats els fons, eren immediatament retirats, bé en efectiu, bé per transferència, pràctica habitual d'allò que es denomina compte "pont" i utilitzat tant en operacions de blanqueig de diners i com operacions dubtoses, practica destinada a impedir seguir el rastre dels diners i dificultar la seva recuperació.

Enmig d'aquest operativa, els perjudicats Sra. Soriano i Sr. Girona, van contactar en data 28 d'octubre del 2002 amb l'acusat Cano, manifestant aquest que els retornaria immediatament els 750.000 EUR tramesos, a excepció d'uns 500 EUR en concepte de despeses bancàries, oferint trobar-se amb ells i proposant reunions que mai es realitzaren amb excuses vàries, de manera que això li permetia guanyar temps i dificultar encara més la possibilitat dels perjudicats de recuperar els seus diners, fins al punt que l'acusat arribà a enviar als perjudicats un document bancari fictici del ORG_0 a nom de la societat C.J., S.A. que acreditava la pretesa ordre de retorn de la quantitat de 749.500 EUR a l'entitat holandesa.

El processat Cano té antecedents penals a França per falsificació, ús fraudulent de xec i estafa i es conegut per la Policia Espanyola per estafa i falsificació, així com per la Brigada de Delictes Monetaris amb operacions similars a la present.

III.-RESULTANT: Que notificada formalment la sentència, l'interessat interposà recurs d'audiència contra la referida sentència del M.I. Tribunal de Corts de data 26 de febrer de 2014.

Que el 29 d'octubre de 2014, el M.I. Tribunal de Corts ratifica la sentència dictada en data 26 de febrer de 2014 condemnant al Sr. Cano "com a responsable penal en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, pel delicte major d'estafa, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ, dels quals DOS ANYS FERMS i la RESTA CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en quatre anys, multa de DOS MIL EUROS (2.000 EUR), EXPULSIÓ del Principat per un termini de QUINZE ANYS, i el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil Cano haurà d'indemnitzar a Soriano i Girona en la quantitat reclamada de 266.000 EUR, amb els interessos legals aplicables des de la presentació de l'escrit de querella i al pagament dels honoraris d'advocat a determinar en execució de sentència".

IV.-RESULTANT: Que la defensa del Sr. Cano formula recurs d'apel·lació:

-Protesta en primer lloc contra la durada excessiva del procediment considerant vulnerat el seu dret a la jurisdicció.

-Pretén també que s'ha vulnerat l'article 14 de la Constitució respecte al dret fonamental a la intimitat i al dret a ser protegit contra les intromissions il·legítimes en la seva vida privada i al dret al secret de les comunicacions de l'art. 15 de la Constitució en violació del secret bancari.

-Estima per altra part que la pena d'expulsió de 15 anys no respecta el dret a obtenir una decisió fonamentada en dret.

-En quart lloc, sosté que existeixen massa punts foscos per determinar la culpabilitat de l'acusat. Existeix un error en la valoració de la prova i una correlativa mala aplicació de l'art. 248 de l'antic Codi Penal, vigent en el moment dels fets. Com a mínim, existeix un dubte raonable que hauria de conduir a una sentència absolutòria.

-Finalment, estima la defensa, que els requisits propis del tipus penal d'estafa de l'antic article 248 del Codi Penal no es reuneixen.

V.-RESULTANT: Que el Mgfc. MINISTERI FISCAL estima que el recorrent es limita a denunciar una instrucció de 8 anys sense mencionar les raons reals d'aquesta llarga durada.

Afegeix que es pot pretendre que existeix una vulneració dels drets fonamentals al secret de les comunicacions, sobre tot amb l'autorització del Director de la sucursal per part del Sr. Cano per donar el seu nom a la Sra. Soriano.

Estima que el M.I. Tribunal de Corts ha fet una bona valoració del conjunt de proves practicades. És evident que el Sr. Cano formava part d'una trama internacional d'estafadors.

Conclou demanant la confirmació de la sentència del M.I. Tribunal de Corts.

VI.-RESULTANT: Que la representació de la Sra. Soriano i del Sr. Girona sol·licita la confirmació de la sentència recorreguda. Explica, sobretot, que el Sr. Cano va utilitzar totes les maniobres dilatòries imaginables per defugir de respondre de les seves actuacions davant de la jurisdicció penal.

Afegeix que no hi ha violació de cap secret bancari en els fets d'autes. Finalment, la pena pronunciada s'ajusta als fets de la causa, tractant-se d'una estafa internacional comesa per una persona amb nombrosos antecedents policials i judicials.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: En aplicació de la jurisprudència del Tribunal Constitucional, el dret a un judici de durada raonable s'aprecia en consideració de la durada real però ponderada per la complexitat del cas, l'actitud processal de les parts i l'activitat o passivitat dels òrgans judicials, essent el recurrent que té la càrrega de la prova amb dades concretes.

En el cas d'autes, es limita la defensa a denunciar una instrucció de 8 anys de durada sense identificar els períodes concrets en què s'haurien produït les dilacions indegudes.

A més a més, entre l'any 2002 i l'any 2004, el Sr. Cano no s'ha presentat davant la jurisdicció andorrana, ço que no va permetre el seu processament fins l'any 2005.

El Sr. Cano ha utilitzat en realitat totes les maniobres dilatòries possibles per a defugir de respondre de les seves actuacions davant de la jurisdicció penal. Per exemple, en la primera vista celebrada davant del M.I. Tribunal de Corts, el Sr. Cano no es va presentar.

II.-CONSIDERANT: Per altra part va quedar acreditat en autes, mitjançant la declaració del Sr. Seco, que va ser amb l'autorització expressa del Sr. Cano, que va comunicar a les parts civils la identitat del Sr. Cano. Per tant no va existir cap revelació d'informació confidencial per part del Sr. Seco, Director de l'oficina de l'entitat A.

III.-CONSIDERANT: Que no existeix cap error en la valoració de la prova.

El Sr. Cano no ha aportat cap element diferent de la negació dels fets: no admet tenir o haver tingut relació amb les altres persones que apareixen com a implicades en els fets d'autes i pretén que la transferència de fons efectuada pels perjudicats obeïa a una operació immobiliària de la seva agència a XXXX.

No obstant, com ho observa la sentència recorreguda, va tenir una trobada amb els altres implicats, i més concretament amb una persona identificada com a Sr. Vilar a l'XXXX.

Per altra part, els diners foren transferits al seu compte i va disposar dels mateixos immediatament malgrat constar-li la reclamació dels seus legítims titulars, oposant-se i dificultant el seu retorn.

Finalment, ha presentat documents falsos per justificar una devolució mai efectuada.

Es desprèn clarament de les proves practicades, entre altres, les declaracions dels Srs. Valverde, dos testificals dels perjudicats que el Sr. Cano formava part d'una trama internacional d'estafadors, la qual simulava gaudir d'una important solvència econòmica (hotels i cotxes de gran categoria) per afavorir un important desplaçament patrimonial en benefici seu, en concret 750.000EUR.

En particular, s'ha evidenciat que els documents que obren als folis 1084 i 1086 són falsificats pel propi Sr. Cano atès que, en cap moment la perjudicada (Sra. ENTITY_7) va reconèixer haver dirigit aquests documents al Sr. Cano.

Finalment, cal observar que el Sr. Cano té antecedents penals a França per falsificació, ús fraudulent de xec i estafa; és també conegut per la policia espanyola pels mateixos fets així com per la brigada de delictes monetaris amb operacions similars a la present causa.

IV.-CONSIDERANT: Que l'antic art. 248 del Codi Penal vigent a l'època de producció dels fets és més beneficiós que l'actual delicte major d'estafa.

V.-CONSIDERANT: Que la pena d'expulsió de 15 anys està justificada d'una part pel fet que el Sr. Cano utilitzava Andorra únicament per les seves facilitats bancàries, mitjançant un compte pont i, per altra part, per la gravetat dels fets per l'ordre públic andorrà. No es tracta d'un resident que té tota la seva vida familiar al país, sinó d'una persona que utilitza el Principat per cometre estafes internacionals.

DECIDIM

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Cano.

2.- Confirmar la Sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 29 d'octubre de 2014, en la causa TC-093- 2/06.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.