MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Contracte d'obra, excepció manca legitimació passiva, alteració judicial causa petendi (216/12)

Resolució
Sentència · 17/12/2012
Sentit
estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 290/2012
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2012:290
Recurs
216/12
Ponent
Pere Pastor Vilanova
Magistrats
Pere Pastor Vilanova, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
Àrea
Civil Mercantil i societats
Descriptors
PAGAMENT CONTRACTE D'OBRA OBRA SOCI LEGITIMACIÓ RECURS D'APEL·LACIÓ
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha revocat la sentència del Tribunal de Batlles que condemnava el Sr. Canals a pagar 75.545,58 euros més interessos legals a la societat "Alcalá" per uns treballs de reforma interior. El tribunal ha estimat el recurs d'apel·lació del Sr. Canals, considerant que no hi havia prou proves per demostrar que ell havia contractat els treballs a títol personal, i que la constructora havia de saber que estava tractant amb la societat "Nogués", de la qual el Sr. Canals era administrador i soci únic. El tribunal també ha considerat que la constructora no havia demostrat que el pagament de 50.000 euros realitzat per "Nogués" no fos un pagament legítim dels seus deutes. Com a conseqüència, el tribunal ha desestimat la demanda de "Alcalá" i ha condemnat aquesta societat a pagar les costes judicials de primera instància.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-216/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 502-1/2010 instades per la societat "Alcalá" contra el Sr. Canals, en data 18 de maig de 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva oposada per la representació processal del Sr. Canals en relació a la demanda dinamitzada per la societat Alcalá, estimant-se íntegrament la demanda formulada per aquesta darrera contra el primer, i condemnant-se el Sr. Canals a satisfer a l'agent la suma de 75.545,58.-EUR més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador del defenent a acreditar en període d'execució de Sentència".

II.- El Sr. Canals ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Canals s'alça contra la sentència de la instància pels motius següents: la resolució era contrària a la legislació (articles 134, 135 i 157 de la LGOTU i articles 109 i 114 del Reglament de construcció) i jurisprudència urbanística, de manera que la constructora no podia ignorar qui era el titular de la llicència de construcció; el Tribunal realitzava una presumpció, en relació amb la menció "Tejada" que figurava en el pressupost del foli 18, mai invocada per la societat "Alcalá"; l'esmentada indicació resultava de les ordres donades per l'apel·lant, sense que la part adversa hagi donat cap explicació, havent-se de fer extensiva a les factures presentades posteriorment; la carta de l'11 de febrer de 2010 va ser adreçada al domicili social de "F.R." (Andorra la Vella) i no al domicili personal del Sr. M. (Encamp); la societat "F.R." havia abonat l'import de 50.000.-EUR a la constructora en pagament de la factura 1231/08; la pregunta número 9 adreçada al Sr. M. demostrava que "Alcalá" sabia que contractava amb "F.R."; havia acreditat suficientment que la constructora era coneixedora de que el Sr. M. actuava pel compte de "F.R." i, per tant, procedia l'estimació de l'excepció de manca de legitimació passiva; la compensació de crèdits resultava facultativa; la suposada simulació d'una activitat bancària no era fonamentada; no existia prova relativa a les dificultats econòmiques de "Alcalá" durant l'any 2008; els 50.000.-EUR satisfets per "Alcalá" obeïen al pagament d'una comissió (respecte d'una altra obra), cosa que reconeixia la part apel·lada.

II.- El litigi que enfronta la societat "Alcalá" i el Sr. Canals radica en determinar en quina qualitat actuava el segon quan va contactar l'empresa constructora per realitzar treballs de reforma interior en una vivenda radicada a la Massana. En efecte, mentre la constructora considera que va ser contractada pel Sr. M. a títol personal, aquest darrer va interposar excepció de manca de legitimació passiva, doncs afirma que sempre havia actuat pel compte de la societat mercantil "Nogués".

L'Hble. Tribunal de Batlles ha desestimat l'excepció plantejada i estimat la demanda de "Alcalá" en reclamació dels treballs impagats.

El Tribunal a quo fonamenta la seva decisió, sintèticament, en els motius següents: 1) el pressupost de l'obra era adreçat al Sr. M., 2) l'interessat no va contestar el burofax rebut el dia 11 de febrer de 2010, 3) l'apel·lant no va explicar a la societat constructora, amb suficient precisió, la seva qualitat de contractant, tota vegada que és alhora administrador i soci únic de la societat "Nogués".

Ningú discuteix que el pis, objecte de les reformes, és propietat de la societat "Nogués", essent aquesta igualment la titular de la llicència d'obres d'autes (foli 75). Tanmateix, el Sr. Canals és el propietari i administrador de l'esmentada persona jurídica (foli 167).

Ara bé, malgrat l'esforç argumental desplegat per la instància en ordre a desestimar l'excepció de fons, la seva valoració es sustenta principalment en hipòtesis o presumpcions que no estan mai invocades per la parts, ni consten documentades, trencant així el principi del contradictori, consagrat tant en dret intern (article 10 de la Constitució) com internacional (TEDH, Diez c/ Zapata 18.12.03; Bueno c/ Vall 25.05.04; Izquierdo c/ Vall 13.10.05; Capellà i Azorin c/ Marti 16.02.06; Morell c/ Manzano 11.12.07).

En efecte, per començar, és cert que el pressupost de les obres s'estableix a nom del Sr. M. (foli 18). Això no obstant, en el document que exhibeix la constructora, apareix manuscrita i encerclada, amb caràcter molt aparent, la menció "Tejada", sense que "Alcalá" hagi mai explicat el motiu de la seva inclusió. El Tribunal de Batlles minimitza l'abast de l'esmena, explicant que "podia perfectament haver estat inserida a efectes de localització del Sr. M.". Això és possible, però també es pot convenir que podia figurar senzillament per identificar el client final.

Pel que fa el burofax del foli 91, aquest s'adreça al Sr. M., però a la seu social de la societat "Nogués" (foli 166). En ell, l'advocat de la constructora sol·licitava còpia de diversa documentació relativa a les reformes interiors del pis de la Massana. El fet de no contestar el requeriment no significa necessàriament que el Sr. M. admeti la contractació personal dels treballs, si aquesta deducció no està avalada per altres proves. De fet, el Sr. M. va confessar que no havia discutit la missiva perquè donava "per fet que totes les parts sabien que les obres eren per F., SL" (resposta 11, foli 185).

Per acabar, la seva condició de soci i administrador de "Nogués" no l'ha de perjudicar automàticament i això per dues raons.

En primer lloc, l'actuació diligent és perfectament predicable a la societat constructora que, en la seva qualitat de professional, havia de verificar amb qui contractava. No cal oblidar que el pressupost ni tan sols està signat pel client.

En segon lloc, cal examinar una al·legació major que invocava el Sr. M. en primera instància, la qual interessa el pagament de l'import de 50.000.-EUR que va realitzar la societat "Nogués" en favor de "Alcalá", en mèrits de l'acceptació d'una lletra de canvi lliurada per la constructora (foli 76). La cambial indica formalment que l'abonament és en relació amb la factura 1231/08, quina referència coincideix amb la factura avui reclamada (folis 26 i 41). Front a aquest argument, "Alcalá" replicava que, a la data de venciment del títol valor, havia pagat a "Nogués" la mateixa quantitat. En tràmit de conclusions, "Alcalá" precisava que aquells segons 50.000.-EUR corresponien al pagament d'una comissió a "Nogués" per raó de la seva intermediació en l'obra del Sr. M. (foli 262). A banda de l'extemporaneïtat de la remarca i de la seva manca de prova, esdevé molt estrany pagar l'import de 50.000.-EUR per actuar com a intermediari en unes obres valorades en només 75.545,58.-EUR. Altrament, és el deutor qui, per regla general, acostuma a satisfer els deutes propis i, en el cas que ens ocupa, cap prova avala que el pagament no el va realitzar "Nogués", senzillament, en compliment de les seves obligacions contractuals. Per acabar, "Alcalá" mai dóna cap explicació creïble sobre la raó per la qual "Nogués" hauria satisfet un deute aliè.

El Tribunal de Batlles estima que l'emissió de la lletra a càrrec de "Nogués" i el pagament simultani per part d'aquesta darrera societat de la idèntica quantitat, constitueix una pràctica poc habitual que amaga "una operació dissenyada des de Alcalá per a simular una activitat bancària compte tingut de les dificultats econòmiques que travessa i que l'ha abocat a un procés de fallida. Corol·lari de l'exposat és que no es pugui considerar que el pagament de 50.000.-EUR referits en la contesta a la demanda intervinguessin en qualitat de pagament dels treballs avui reclamats". Aquest debat no ha tingut mai lloc a les actuacions ni tampoc s'infereix clarament de les proves a disposició del Tribunal a quo, produint-se per tant una alteració inesperada de la causa petendi que produeix indefensió i que no pot ser tinguda en consideració per aquesta Sala.

A títol de conclusió, cal entendre que la confusió o aparença defensada per "Alcalá" no ha existit perquè no ha produït prova suficient a tal efecte, obrant en autes diferents proves que avalen el contrari, és a dir que la constructora coneixia amb qui contractava (menció de "Tejada" en el pressupost i lliurament de la lletra de canvi contra "Nogués") i si no era el cas, la diligència exigible a un professional de la construcció exigia realitzar les accions necessàries encaminades a esbrinar el vertader contractant.

Per tot l'exposat, s'imposa estimar el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Canals.

III.- L'estimació del recurs suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). Per contra, les costes processals de primera instància són a càrrec de "Alcalá" per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_5; REVOCAR la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 18 de maig de 2012; desestimar la demanda formulada per la societat "Alcalá" contra el Sr. Canals per raó de manca de legitimació passiva d'aquest darrer; condemnar "Alcalá" a satisfer les costes judicials de primera instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador; sense efectuar especial condemna en costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora