COMUNS Permuta de terreny comunal. Exigeix tràmit d'informació pública. STB no analitza qüestions de fons (1000037/2018)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000037/2018 Núm. Rotlle: TSJA-0000051/2020

SENTÈNCIA 4-2021

PARTS :

Apel·lant: Sr. Almansa

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Canales

Apel·lant: COMÚ X

Representant: Sra. Escolano

Advocat: Sr. Varesc

Apel·lat: Castilla

(ENTITY_9)

Representant: Sra. Soriano

Advocat: Sr. Castrillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Plagnet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, el vint-i-set de gener de dos mil vint-i-u.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000037/2018.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Castilla va interposar demanda jurisdiccional contra el decret del Consell del COMÚ X, de data 08/02/2018, mitjançant el qual es declara l’alienabilitat i la permuta d’un terreny propietat comunal, situat a A, de 135 m2, confrontant amb la “Borda B”, pel terreny denominat “Hort de B” situat a C, de 142 m2, propietat del Sr. Almansa, i contra la resolució del propi COMÚ X, de data 18/07/2018, que va desestimar el recurs interposat per la societat agent.

2.- En la sentència núm. 41/2020, del 04/06/2020, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per Castilla.

3.- En el seu escrit d'apel·lació el Sr. Almansa estima, en substància, que:

el motiu d’estimació del recurs no és coherent amb el recurs administratiu previ, però, en qualsevol cas, l’anunci publicat, si bé que era erroni, es tractava d’una simple errada material que no comporta la nul·litat de ple dret de l’acte impugnat, ni ha suposat cap indefensió a l’interessat;

mai ha ocupat de forma indeguda el terreny;

la permuta estava justificada;

el valor dels terrenys és similar;

la parcel·la que era titularitat del COMÚ X no serà edificada.

4.- Per la seva banda, el COMÚ X fonamenta el seu recurs en les al·legacions següents:

l’anunci publicat es referia a la “delimitació” del terreny quan en realitat es tractava d’una “permuta” amb un altre terreny, error que ha estat reconegut pel ENTITY_6;

en el recurs interposat en via administrativa la societat agent no va invocar aquest motiu formal, per la qual cosa la part va incórrer en incongruència, sense que es pugui considerar una simple al·legació;

l’error en la publicació no ha produït indefensió, compte tingut que l’agent ha tingut accés a la totalitat de l’expedient administratiu, i ha pogut articular la seva defensa sense inconvenients ni indefensió.

5.- La societat Castilla es va oposar als dos recursos interposats en dos escrits independents però en termes similars. Així, pel que fa l’al·legada manca de congruència entre el recurs interposat en via administrativa i la demanda presentada, considera que no és tal, ja que no hi ha discrepància entre la petició formulada en el recurs administratiu i la de la demanda, amb cita de la sentència 98/2017, de 30 de novembre, d’aquesta Sala Administrativa.

Afegeix que no es tracta d’una simple errada material en la publicació de l’anunci, sinó en la manca de compliment d’un tràmit que és essencial, per la qual cosa procedia la declaració de nul·litat del decret impugnat en aplicació del Codi de l’Administració.

Pel que fa els motius invocats en el recurs del Sr. Almansa, considera la part agent que no poden ser analitzats en aquesta instància, compte tingut que no han estat resolts per la sentència del Tribunal de Batlles. En tot cas, a l’escrit d’oposició al recurs d’apel·lació es sosté que el terreny comunal no es podia permutar ja que està qualificat com a sistemes d’espais lliures (clau P), i les normes urbanístiques del POUP X prohibeix la titularitat privada d’aquests sistemes.

Totes les parts han confirmat els seus arguments en els seus respectius escrits de conclusions.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Prèviament, s’ha de presentar un breu resum dels fets a l’origen del litigi:

La societat Castilla va promoure el desenvolupament urbanístic dels terrenys inclosos en la unitat d’actuació SUNC T-13 a A, Parròquia X, mitjançant la redacció d’un Pla Parcial (en endavant PP) que fou aprovat pel COMÚ X el 24/12/2009. L’ordenació del sòl i de l’edificació del PP es condicionava a la preservació de l’església de A, que havia estat declarada monument d’interès cultural. Així, el PP preveu un sistema d’espais lliures al voltant de l’església.

El PP es va formalitzar mitjançant escriptura pública del 20/12/2010 i el COMÚ X va passar a ser el propietari dels terrenys cedits (un total de 5.328,45 m2, el que suposa un 22%, quan el percentatge de cessió previst al POUP era del 15%).

El 20/06/2016 el Sr. Almansa va presentar al COMÚ X (foli 150 de les actuacions) una sol·licitud de permuta d’un terreny de la seva propietat, l’“Hort de B” situat a C, de 142 m2, per una porció del terreny situat al voltant de l’església que s’havia cedit al COMÚ X com a conseqüència de l’aprovació del PP, concretament la porció situada al costat de la “Borda B”, de 135 m2.

No consta que es publiqués un anunci del tràmit d’informació pública de la referida permuta, però el COMÚ X sí va aportar amb l’escrit de contesta a la demanda un avís, publicat al BOPA de l’1/06/2016, referit a la delimitació d’un terreny a A, anomenat “Borda B”, com document integrant de l’expedient administratiu.

Per decret del Consell del COMÚ X, de data 08/02/2018, es va declarar l’alienabilitat i la permuta d’un terreny propietat comunal, situat a A, de 135m2, confrontant amb la “Borda B”, pel terreny denominat “Hort de B” situat a C, de 142 m2, propietat del Sr. Almansa (foli 90).

La societat Castilla va presentar recurs administratiu el 19/03/2018 (foli 91 i següents) en el qual sol·licitava que s’anul·lés i deixés sense efecte el referit decret, recurs que fou desestimat el 18/07/2018.

Tercer.- Per resoldre el recurs d’apel·lació s’ha de tenir en compte que la sentència del Tribunal de Batlles no analitza ni resol la qüestió de fons plantejada en la demanda –succintament, que la permuta no es podia dur a terme, compte tingut que el terreny del COMÚ X no es podia permutar ja que està cedit per protegir l’entorn de l’església de A, està qualificat com a sistemes d’espais lliures (clau P), i les normes urbanístiques del POUP X prohibeix la titularitat privada d’aquests sistemes, a banda de que la diferència de valor entre els dos terrenys a permutar seria superior al 50%-, sinó que estima el recurs únicament per la manca d’informació pública.

Tot i que la sentència no és incongruent –en tant que dona resposta a la pretensió formulada-, hauria estat convenient que es referís a la resta d’al·legacions, compte tingut que si el COMÚ X esmena el defecte formal –la manca d’informació pública-, la controvèrsia pot tornar- se a planejar.

En qualsevol cas, en via d’apel·lació únicament es poden analitzar les al·legacions de les parts relatives al tràmit d’informació pública, que és l’únic motiu per declarar la nul·litat de l’acte objecte de recurs.

Doncs bé, com s’ha dit, les dues apel·lants consideren que la demanda és incongruent amb el recurs administratiu previ. Tanmateix, com ja es va dir a la sentència 98/2017 d’aquesta Sala Administrativa, l’article 34 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal (en endavant LJAF) estableix que el procediment davant el Jutjat administratiu i fiscal s’iniciarà mitjançant l’escrit de demanda, escrit que comprendrà la petició precisa i congruent amb el recurs administratiu previ. Ara bé, la congruència es predica de les pretensions o peticions, però no de les al·legacions en les què es pot fonamentar el recurs.

En efecte, cal tenir en compte que el referit article estableix que l’escrit de demanda comprendrà, entre d’altres exigències, l’exposició de fets i dels fonaments de dret, i, en un altre apartat del mateix precepte es diu que la demanda també contindrà “la petició precisa i congruent amb el recurs administratiu previ, sobre la que es demana el pronunciament de l’òrgan jurisdiccional”.

No hi ha dubte, doncs, que la congruència ve referida a les pretensions, però no als fonaments de dret o al·legacions en els quals les parts fonamenten aquelles pretensions.

De fet, aquesta previsió és del tot lògica si es repara en la dada que per interposar un recurs administratiu no és preceptiva la intervenció d’advocat, mentre que sí que ho és en el recurs en via jurisdiccional. Per això, no és infreqüent que el recurs administratiu l’interposi l’interessat sense intervenció d’un professional del Dret, mentre que si desitja acudir a la via jurisdiccional haurà menester d’un advocat que podrà afegir les al·legacions que consideri oportunes, sense modificar, però, la pretensió que l’interessat hagués formulat en el recurs administratiu.

En el cas que ens ocupa no s’aprecia cap incongruència entre la demanda i el recurs previ, compte tingut que en el recurs interposat en via administrativa la societat va sol·licitar que s’anul·lés i deixés sense efecte el decret de COMÚ X, de 08/02/2018, de permuta dels terrenys, i en la demanda sol·licita també que es declari la nul·litat d’aquest acte –i la del decret de 18/07/2018 que va desestimar el recurs administratiu contra l’anterior-, ço que impedeix entendre que la demanda és incongruent amb el recurs administratiu.

D’altra banda, cal tenir en compte que l’article 105 del Codi de l’Administració estableix que es podran permutar porcions de territori comunal amb porcions de territori privat o comunal, prèvia taxació judicial i mitjançant expedient amb informació pública i a condició que la diferència de valor entre els béns permutats no sigui superior al cinquanta per cent del que el tingui més elevat.

En el cas que ens ocupa és evident que no s’ha complert el tràmit d’informació pública, compte tingut que l’avís publicat (foli 154 de les actuacions) deia:

“Avís

En aplicació del que preveu l’article 93 del Codi de l’Administració el Consell de Comú, en sessió ordinària celebrada el dia 16 de maig de 2016, acordà nomenar la Comissió d’Obres per procedir a la delimitació d’un terreny al A, anomenat “Borda B”.

La delimitació amb comunal del terreny abans esmentat tindrà lloc el dia 14 de juny del 2016 a les 9’00 hores.

Tota persona interessada podrà participar en la delimitació anteriorment esmentada. Per a més informació podeu adreçar-vos a les oficines de Casa Comuna Tel. 000000.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes. X, 26 de maig del 2016.”

L’anunci no s’adiu amb l’operació jurídica que es volia portat a terme –una permuta de terrenys-, ni la norma citada (art. 93 del Codi de l’Administració) tampoc té res a veure amb una permuta de terrenys.

De fet, aquesta anunci, publicat al BOPA l’1/06/2016 no pot correspondre a aquest procediment, compte tingut que el procediment de permuta es va iniciar a instància del Sr. Almansa, i la sol·licitud d’aquest es va presentar al COMÚ X el 20/06/2016 (foli 150 de les actuacions). Si l’anunci respongués a aquesta sol·licitud necessàriament seria un tràmit posterior a aquesta i, en conseqüència, també de data posterior.

Arribats a aquest punt cal recordar que el tràmit d’informació pública és un tràmit essencial del procediment, la finalitat del qual es donar a conèixer a la població en general l’operació que vol realitzar l’Administració. No s’oblidi que mitjançant una permuta el COMÚ X perd un bé que, si se’ns permet utilitzar una expressió planera, és “de tots”, per això, ha de ser de públic coneixement que el COMÚ X es vol desprendre d’un bé de domini públic –si bé que en guanyarà un altre a canvi- per tal que es puguin fer al·legacions.

Per això en aquest cas s’està davant un acte que és nul de ple dret en tant que transgredeix d’una manera total i absoluta el procediment legalment establert a llur respecte (art. 48.c) del Codi de l’Administració).

Quart.- No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Almansa.

Segon.- Desestimar el recurs d’apel·lació interposat pel COMÚ X.

Tercer.- Confirmar la sentència núm. 41/2020, del 04/06/2020, el Tribunal de Batlles, i la nul·litat del decret del Consell del COMÚ X, de data 08/02/2018, mitjançant el qual es declara l’alienabilitat i la permuta d’un terreny propietat comunal, situat a A, de 135 m2, confrontant amb la “Borda B”, pel terreny denominat “Hort de B” situat a C, de 142 m2, propietat del Sr. Almansa, i contra la resolució del propi COMÚ X, de data 18/07/2018, que va desestimar el recurs interposat per la societat agent.

Quart.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.