Reglament de la CONAVA, valoració de la patologia física, determinació del grau de disminució (TSJA-055/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0009-3/2009 Núm. de Rotlle: TSJA-055/11

S E N T È N C I A NÚM. 11-2013

PARTS:

Apel·lant: Sr. Garzón, tutor del seu fill Sr. Sanz

Representant: ídem

Advocat: Giner

Apel·lada: MI. Govern

Representant: Giner

Advocat : Carranza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M.I. Sr. Bernard Plagnet

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de gener de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0009-3/2009.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Garzón, actuant com a tutor del seu fill Sanz, va interposar demanda contra el M.I. Govern, en què impugnava les resolucions administratives de 8 d'octubre de 2008 i 21 de gener de 2009, i sol·licitava que li fos reconegut un grau de menyscabament mínim del 70%, o bé, subsidiàriament, que es retrotragués el procediment a la fase de diagnòstic i valoració de la ORG_0.

2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 13 d'abril de 2011 va estimar parcialment la demanda, declarant que procedia revisar la valoració dels factors socials complementaris, en el sentit d'aplicar la puntuació corresponent a les persones que es troben en una situació de formació deprimida.

3.- Disconforme amb aquesta sentència, el Sr. Garzón va formular recurs d'apel·lació contra la mateixa, el qual es fonamenta en les al·legacions següents:

-Procedeix practicar novament la prova pericial, ja que l'informe de l'Àrea de Medicina Legal i Forense no valora el retard mental del fill de l'agent, ni els factors socials complementaris, mentre que les patologies físiques es valoren d'acord amb el barem de Padovani-Miranda i no segons el Reglament regulador de la ORG_0.

-Quant al fons, considera que s'ha fet una valoració indeguda de la discapacitat física, que ha de ser quantificada en un 15%, de manera que la disminució total seria d'un 76%.

4.- La representació del M.I. Govern s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havia formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- No procedeix practicar novament la prova pericial que sol·licita en aquesta instància la part apel·lant. Convé tenir en compte que l'objecte del recurs queda circumscrit a la valoració de la patologia física que presenta el fill del recurrent, ja que en realitat no es discuteix en aquesta instància el percentatge corresponent a la disminució psíquica ni als factors socials complementaris, en la forma que ha determinat la sentència del Tribunal de Batlles. Ara bé, l'informe pericial ha examinat detingudament la situació física de l'interessat, de manera que existeixen en les actuacions suficients elements de judici per a resoldre la qüestió litigiosa. En conseqüència, resulta innecessària la pràctica d'una nova prova pericial, que ha de ser denegada d'acord amb l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

Tercer.- Com s'ha dit abans, la qüestió que és objecte de debat en aquest procés consisteix en determinació el grau de disminució que correspon reconèixer al fill del recurrent, d'acord amb els criteris de valoració que contempla el Reglament regulador de la ORG_0.

El recurs d'apel·lació no discuteix la valoració de la patologia psíquica ni els factors socials complementaris, sobre els quals la sentència apel·lada ja ha determinat que s'haurà d'aplicar la puntuació corresponent a les persones que es troben en una situació de formació deprimida. L'objecte del debat queda reduït, doncs, a la valoració de la disminució física que pateix l'interessat.

Convé recordar que el 21 d'agost de 2006 ja s'havia reconegut un grau de menyscabament del 63%, que va ser llavors consentit per l'interessat.

L'informe pericial (foli 159 i següents) posa de relleu l'existència de peus plans bilaterals de grau tercer, amb hallux valgus bilateral, que impliquen una desviació important del 1r. metatarsià i del 1r. dit amb una prominència i bursitis, comportant un galindó corresponent a cada cara externa del dit gros de cada peu.

Encara que és possible una intervenció quirúrgica que millori aquesta patologia, es desaconsella la seva pràctica per la situació psíquica de l'interessat, ja que el postoperatori seria massa complicat i difícil de suportar pel pacient. D'aquesta manera, s'ha optat per un tractament conservador amb ortesis plantars, que el pacient ha de portar de manera permanent.

Cal tenir en compte que, com posa de relleu l'informe de la ORG_0 (foli 166), l'interessat no presenta cap discapacitat avaluable pels peu plans i l'hallux valgus. Ara bé, el recurrent afirma que li correspon un 15% per aquest concepte, d'acord amb la taula 30 del Reglament regulador de la ORG_0.

Aquesta al·legació no pot ser compartida, ja que l'interessat corregeix aquella patologia amb plantilles (ortesis plantars), mentre que el barem que invoca el recurrent es refereix a patologies de major entitat, que impliquen almenys la utilització d'un corrector curt del membre inferior (ortesi turmell- peu), mentre que altres disfuncions es refereixen al corrector llarg, que implica genoll, turmell i peu.

En conseqüència, s'ha de concloure que resulten ajustades a dret en aquest punt les conclusions de la sentència apel·lada, en la mesura que els peus plans i l'hallux valgus, que fan precisa la utilització de plantilles, no són avaluables segons el Reglament regulador de la ORG_0.

Procedeix, doncs, desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Garzón contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 13 d'abril de 2011, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.