Llicència d'edificació (0001/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0092-2/05 TSA: 46/07

S E N T È N C I A NÚM. 01-2009

PARTS:

Apel·lant: Andrade

Representant: Izquierdo

Advocat: Coll

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Amorós

Advocat : Arnau

Apel·lada: HBLE. COMÚ DE SANT JULIÀ

Representant: Salamanca

Advocat : Ferreras

Apel·lada: Talavera i Galan

Representant: Manzanares

Advocat : Canals

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0092-2/05

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 21 de setembre de 2007 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Andrade contra el M.I. M.I. GOVERN i l'HBLE. COMÚ DE SANT JULIÀ, en què demanava l'anul·lació de la resolució adoptada per la Comissió Tècnica d'Urbanisme en sessió de data 20 de maig de 2005, la qual va estimar parcialment el recurs d'alçada interposat contra la resolució del Comú de Sant Julià de Lòria núm. 1853/2005, i va requerir l'esmentada Administració comunal a fi de què exercís la competència d'inspecció i la potestat sancionadora que li correspon, mitjançant la instrucció del pertinent expedient, en relació amb les obres d'ampliació de l'habitatge dels Srs. Talavera i Galan, a la parcel·la núm. 15 de la urbanització "Els Biadés" d'Aixirivall.

2n.- La representació dels agents va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es fonamenta en tres motius diferents. En primer lloc considera que la pràctica d'una diligència probatòria per a millor proveir, que consisteix en un complement de l'informe pericial emès en les actuacions, vulnera el principi d'igualtat entre les parts, així com el principi dispositiu. En segon lloc, denuncia que l'obra realitzada pels Srs. Talavera i Galan no respecta la necessària separació d'un camí comunal contigu a la parcel·la. En darrer terme, afirma que s'ha modificat il·legalment el terreny. Per acreditar aquests extrems, demana que es practiqui en aquesta instància un complement de l'informe pericial.

3r.- Tant la representació del M.I. GOVERN com la del HBLE. COMÚ DE SANT JULIÀ, i així mateix la dels Srs. Talavera i Galan, van sol·licitar la desestimació del recurs de l'agent, en considerar que la sentència apel·lada havia valorat degudament les proves practicades i havia fet una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, el primer dels motius d'impugnació que articula la part apel·lant versa sobre la procedència de la pràctica d'una prova pericial complementària, que va ser acordada per l'Hble. Sr. Batlle ponent mitjançant Providència de 26 de gener de 2007. Sobre aquest particular, convé recordar que en el procés administratiu, en funció dels interessos públics que es ventilen en el mateix, les facultats del Tribunal sobre la pràctica de proves són més extenses que en el procés civil, com resulta de l'article 49 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, segons el qual "el Batlle ponent o el Tribunal de Batlles podrà decidir d'ofici la pràctica de qualsevulla prova que estimi pertinent per resoldre justament".

En aquest cas, són aplicables les consideracions que ja va fer aquest Tribunal sobre una qüestió d'idèntica naturalesa en la sentència núm. 2004- 24, de 30 de juny de 2004, on es va dir que "les proves practicades pel Tribunal de Batlles, tot i que no havien estat proposades per les parts, van ser decidides en el marc d'allò que permet l'article 49 de la Llei jurisdiccional, que autoritza el Batlle instructor decidir d'ofici la pràctica de qualsevol prova que estimi pertinent per a resoldre justament, sense que en la forma en què s'han practicat les proves esmentades s'observi el trencament de cap garantia jurisdiccional ni del principi d'igualtat, ja què els representants de les parts van poder fer les manifestacions oportunes sobre el seu contingut".

En el supòsit que ara s'examina, l'informe realitzat per a millor proveir no constitueix un nou medi de prova, sinó una mera ampliació del dictamen practicat inicialment, davant l'existència d'una controvèrsia sobre la bondat dels seus càlculs, com es diu en la Providència del Batlle ponent que va acordar la pràctica del mateix. A més, les parts van poder formular conclusions complementàries sobre aquest informe addicional, de manera que s'ha de descartar l'existència de qualsevol tipus d'indefensió. Per tot això, procedeix desestimar el primer dels motius d'impugnació que articula la part agent.

Tercer.- Pel que fa a la separació respecte del camí comunal de l'ampliació de l'habitatge realitzat per part dels Srs. Talavera i Galan, la sentència apel·lada ha considerat que no ha quedat provada cap infracció, de manera que no pot prosperar aquesta al·legació. De fet, els informes tècnics existents en les actuacions, i concretament el que va emetre el Departament d'urbanisme del Comú de Sant Julià de Lòria en data 22 de novembre de 2004 (foli 351), conclou que "la part de la construcció confrontant amb el camí comunal respecta les distàncies amb aquest, estant com a mínim en el límit d'edificació". És cert que l'informe tècnic que es va acompanyar a la demanda afirma el contrari, però no es pot oblidar que aquest informe té el valor d'un simple document de part i no el d'una prova pericial practicada en les actuacions amb les degudes garanties d'imparcialitat i contradicció, de manera que no resulta suficient per desvirtuar les conclusions a que van arribar els serveis comunals. En qualsevol cas, les irregularitats no resultarien imputables al projecte d'obres, sinó a un excés en la seva execució, tal com sosté la representació del Comú, de manera que els interessos de l'agent ja queden garantits per la decisió de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, que va disposar la iniciació d'un expedient sancionador per part de l'Administració comunal.

Quart.- A igual conclusió s'ha d'arribar quant a la modificació del terreny que denuncia l'agent. No es pot oblidar que aquesta és una de les circumstàncies que van dur a la Comissió Tècnica d'Urbanisme a acordar, en la resolució impugnada, que s'iniciés un expedient sancionador per al restabliment de la legalitat urbanística. En conseqüència, les pretensions de l'agent sobre aquesta qüestió ja s'han vist satisfetes en aquella resolució, de manera que no es pot apreciar cap motiu que pugui donar lloc a la revocació de la sentència apel·lada i, correlativament, de l'acord impugnat de la Comissió Tècnica d'Urbanisme.

Cinquè.- En darrer terme, s'ha de rebutjar la petició del recurrent de què es procedeixi a la pràctica d'una nova prova pericial en aquesta instància, ja que no es dóna cap de les circumstàncies que recull l'article 64 de la Llei jurisdiccional.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la part agent i confirmar en els seus termes la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Andrade contra la sentència dictada el 21 de setembre de 2007 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.