Menor d'incompliment reiterat de resolució judicial referent al pagament de pensions alimentàries - Honoraris Advocat (6000188/2018)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de Rotlle: TSJP 00000054/2023 Núm. de Causa: 6000188/2018

SENTÈNCIA 25-2023

PARTS:

Apel·lant: Sr. Manzano

Advocat: Sr. Miró

Apel·lats: MINISTERI FISCAL

Sra. Diez

Advocada: Sra. Serra

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-set de novembre de dos mil vint-i-tres.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 05 d'abril del 2023 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte menor d'incompliment reiterat de resolució judicial referent al pagament de pensions alimentàries. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 05-04-2023 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X:

Condemnar Manzano com autor responsable del delicte menor d'incompliment reiterat de resolució judicial referent al pagament de pensions alimentàries tipificat i penat a l'article 427.2 del Codi Penal, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUATRE MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL QUALIFICAT a l'obligació de satisfer regularment les pensions que es vagin devengant, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i se'l condemna també al pagament de les depeses processals, inclosos els honoraris d'advocat de la part querellant, no havent -hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Contra la present sentència es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal."

II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"Són fets provats i així es declara, que fruit de la relació entre Diez i el processat Manzano, nascut el xx de maig de xxx, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, nasqué un fill, en data 22 de juliol del 2003, de nom XXX. En data 10 de novembre del 2003, la parella havia contret matrimoni, separant-se l'any 2006.

En data 17 de desembre del 2008 es va dictar una sentència de separació, confirmada en grau d'apel·lació per sentència del Tribunal Superior de Justícia de data 28 d'abril del 2014 i recaiguda en el marc dels autes B-0941-3/2006- on s'atribuí, entre altres, la guarda i custòdia del menor a la mare Sra. LL. i es fixà, a càrrec del pare, una pensió d'aliments de 500 EUR mensuals pel fill comú menor d'edat, així com el 50% de les despeses extraordinàries.

D'ençà el mes d'agost del 2013 i fins a l'actualitat, el processat H., malgrat haver gaudit d'ocupació laboral i malgrat disposar de recursos econòmics suficients, ha incomplert de forma reiterada amb la seva obligació de pagar la corresponent pensió per aliments, deixant de pagar totalment o parcialment la pensió imposada, havent arribat el processat a deure especialment, l'import de 63.471,79EUR en concepte de pensions per aliments endarrerides i de 4.910,47 EUR en concepte de despeses extraordinàries endarrerides.".

III.- RESULTANT: que contra dita resolució interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de Manzano, sol·licitant la revocació parcial d'aquesta, en el sentit que s'imposi a la querellant Sra. Diez totes les costes judicials, incloses les dels honoraris d'advocat del seu defensat en quant a la reclamació civil efectuada en primera instància per la querellant; demana també que s'imposin a la mateixa les costes processals de la segona instància, inclosos els honoraris d'advocat del recurrent.

Considera que certament s'han de pagar a Diez els honoraris d'advocat exposats per aquesta per l'acció penal, però no en quant als honoraris per a la responsabilitat civil que va demanar i que no se li van atorgar.

Basa les seves pretensions en els articles 19 i 175 del Codi de procediment penal, observant que la querellant no va retirar la reclamació de la responsabilitat civil, mentre que els pagaments que es demanaven ja s'estan executant per la via civil.

Sosté que s'ha de tenir en compte les normes orientadores d'aplicació dels honoraris professionals del Col·legi d'advocats enunciades en el punt 27.15.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat. Entén que la decisió recorreguda és ajustada a dret, pel que fa a la imposició de les despeses processals causades i els honoraris d'advocat.

V.-RESULTANT: Que també s'oposa al recurs la representació lletrada de la Sra. Diez, posant de relleu que la seva representada no ha comés ella cap il·lícit penal, no ha de ser condemnada al pagament de costes judicials. Considera que el recurs sols obeeix a dilatar els incompliments del recurrent en el pagament de les pensions.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que en el cas d'autes la Sra. Diez, querellant s'ha constituït en acusació particular, interessant la condemna de Manzano a una pena susceptible de constrènyer-lo al pagament de les pensions que hauria deixat de satisfer des del mes de juliol de 2013, havent arribat el processat a deure especialment, l'import de 63.471,79EUR en concepte de pensions.

També ha demanat la representació la representació lletrada de la Sra. LL., en concepte de responsabilitat civil que s'aboni a la seva representada dits imports.

La sentència del Tribunal de Corts condemna Manzano, a una pena de 4 mesos d'arrest nocturn qualificat a l'obligació de satisfer regularment les pensions que es vagin devengant, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, i el condemna també al pagament de les depeses processals, inclosos els honoraris d'advocat de la part querellant no havent -hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Pel que fa a la responsabilitat civil la sentència d'autes considera, amb bon criteri, que la demanda no és injustificada, sinó improcedent i gairebé inútil, atès que la demandant disposa d'una Sentència civil executòria (Sentència de 17-12-2008 confirmada per Sentència de 28-04-2014) condemnant el processat al pagament de les pensions, la qual es troba precisament executant-se en el marc de les causes civils.

Es desprèn de la redacció del fallo de la Sentència impugnada que les despeses processals al pagament de les quals al processat se'l condemna, són relatives a l'acció penal i a l'exercici de l'acció de l'acusació particular i a la promoció de la querella criminal, que s'han imposat al condemnat, a bon dret.

Procedeix observar que la documentació aportada per la representació lletrada de la Sra. LL., i l'argumentació desenvolupada han tingut per finalitat justificar l'exercici de l'acusació particular és a dir, l'impagament de les pensions, l'import de les pensions impagades i el fet que Manzano durant el període d'impagament havia ingressat diners derivats de la venda d'un pis, d'una herència i de cobrament d'una pensió d'invalidesa desvirtuant de tal manera les al·legacions del processat, que pretenia no haver pogut pagar.

Per tant la decisió apel·lada, pel que fa a les costes processals i honoraris d'advocat és conforme a les disposicions dels articles 174 i següents del Codi de Procediment Penal.

II.- CONSIDERANT: que procedeix desestimar el recurs, condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals de segona instància inclosos els honoraris d'advocat de la part apel·lada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Manzano.

2.- CONFIRMAR la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 05 d'abril de 2023.

3.- Imposar a la part apel·lant el pagament de les costes processals de segona instància inclosos els honoraris d'advocat de la part apel·lada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.