Menor de lesions per imprudència greu - Valoració de la prova - Imprudència greu (6000038/2020)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de Rotlle: TSJP 0000056/2022 Núm. de Causa: 6000038/2020

SENTÈNCIA 23-2022

PARTS:

Apel·lants: Sra. Almansa

Advocat: Sr. Escudero

Sr. Coll

Advocat: Sr. Pulido

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, el vint-i-vuit de novembre de dos mil vint-i-dos.

En els recursos d'apel·lació interposats contra la sentència de data 19 de maig del 2022, dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per un delicte menor de lesions per imprudència greu. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 19 de maig de 2022 amb la següent part dispositiva:

DECIDIM

"Olmomnar Almansa com a responsable penalment en concepte d'autora del delicte menor de lesions per imprudència greu, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DOS MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, condemnar Almansa a pagar a Coll la suma de 28.542,11 EUR.

Olmomnar Almansa a pagar a Coll els honoraris d'advocat i les taxes judicials segons l'import que serà determinat en període d'execució de sentència."

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"...que el mes d'agost de l'any 2011, en procedir a la reforma de l'establiment comercial "xxx", radicat a l'avinguda Meritxell número xx de la vila d'Andorra la Vella, que regentava, la processada Almansa, nascuda el xx d'octubre del xxx, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, va fer instal·lar per l'empresa espanyola xxx una plataforma elevadora (que posteriorment serà anomenada per comoditat pel Tribunal "cabina" per la part mòbil i "caixa" per la part fixa de la planta zero de l'establiment corresponent a l'espai comercial), per a persones amb mobilitat reduïda, fabricada per l'empresa xxx, per tal de donar servei a les quatre plantes de l'establiment; el desplaçament de la cabina entre plantes necessitava, l'ús, des de l'interior, de claus d'activació del mecanisme, i d'un botó que havia d'estar permanentment accionat durant tot el trajecte; al nivell de la planta zero, la caixa, d'una dimensió inferior a un metre quadrat, situada en un racó de l'espai comercial, es componia especialment d'una paret de vidre transparent, d'una altra paret de vidre transparent amb una porta de mateixa naturalesa, obrint de la dreta vers l'esquerra, amb un botó de comandament en el costat dret, així com d'un fossat de 15 cm de profunditat; el botó de comandament permetia, sigui requerir el descens de la cabina quan aquesta es trobava a un nivell superior, sigui obrir la porta quan la cabina es trobava a la planta zero.

En data 14 de gener del 2016, vers les 9h30 abans de l'obertura al públic de l'establiment, entre les persones presents, almenys la processada i el seu empleat Coll van constatar que mancava una de les claus d'activació del mecanisme permetent el desplaçament de la cabina entre determinades plantes.

Més tard, quan es trobava a la planta zero amb Coll, Marti i Toll, així com la dona de neteja Olmo, la processada va indicar la necessitat de buscar la clau perduda.

En un moment determinat, Coll, amb la intenció de comprovar si la dita clau es trobava eventualment en el fossat de la caixa, va trucar a Coll que treballava als despatxos de la tercera planta, per demanar-li de fer pujar la cabina fins al seu nivell, procediment que s'utilitzava habitualment per a la neteja del fossat, més l'obertura d'una porta, acció que permetia prohibir el descens de la cabina.

Un cop pujada la cabina, amb la clau d'emergència que es trobava a la planta zero en una bosseta amb la resta de claus de l'establiment, Coll va obrir la porta de vidre i va accedir a l'interior de la caixa, en el fossat, amb coneixement i a la vista de la processada, i va començar a buscar la clau perduda, tancant-se la porta al seu darrere.

Després de la seva recerca negativa, i quedant atrapat dins de la caixa, Coll va cridar l'atenció de les persones presents a la planta zero sobre la seva situació.

Aleshores, la processada es va dirigir vers la porta i arribada al davant, immediatament, en un acte deliberat però irreflexiu, va prémer amb la mà esquerra el botó de comandament, i següentment, va agafar i estirar cap a ella amb la mateixa mà l'ansa de la porta per obrir-la, sense aconseguir-ho; davant de la seva impossibilitat d'obrir la porta, va anar a cercar la clau d'emergència que pensava trobar amb la resta de claus de l'establiment, sense adonar-se que la pressió del botó de comandament havia provocat el descens inexorable de la cabina de la tercera planta fins a la planta zero.

Una mica després, constatant la situació del seu company de feina i el descens de la cabina, Marti i Toll van intentar, en va, trencar amb diferents objectes el vidre de la porta, fins a la intervenció de Esparza, veí de la zona, que va aconseguir trencar aquest vidre, i posteriorment, fer palanca amb un estri i amb l'ajuda d'una tercera persona per intentar disminuir la pressió de la cabina sobre el cos de Coll, bloquejat en el fossat per sota.

Finalment, aquest va ser alliberat pel Servei de Bombers.

A conseqüència de l'accident, Coll va patir una fractura platet superior L3 sense lesió medul·lar, així com erosions i hematomes, fractura que ha requerit un tractament mèdic per a la seva curació."

III.- RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de Coll, sol·licitant que s'acordi reformar la Sentència tot modificant els quantums indemnitzatoris en els termes següents:

Honoraris del Dr. Almansa i del Alcalá per import de 185EUR i 846,45EUR que el Tribunal de Corts ha desestimat en base a argumentacions "absurdes i il·lògiques".

Perjudici moral derivat de les conductes d'assessorament psicològic que va patir el seu defensat de la part de Almansa i per causa de l'accident, que la processada ha d'indemnitzar en l'import de 7.000EUR.

Perjudici estètic:1.500EUR.

Incapacitat Parcial Permanent (IPP) quantificada a 5%: 10.000EUR.

Repercussió laboral: 12.000EUR.

Perjudici de Lleure (2/7) 5.000EUR.

Sosté que la sentència impugnada no conté la narració precisa dels fets considerats provats, no fent esment de que:

L'elevador no reunia tots els mecanismes de seguretat d'aquest tipus d'elevadors verticals.

Coll va haver d'introduir-se en el fossat del muntacàrregues seguint les instruccions verbals de la processada.

L'elevador no tenia un botó de Stop dintre del forat, obligatori en aquest casos.

Coll no tenia capacitació per entrar dintre del fossat o realitzar cap tipus de manteniment.

La processada va optar per muntar a la joieria un muntacàrregues o elevador en comptes d'un ascensor, per quan el primer era més econòmic en detriment de la seguretat dels assalariats i clients de la joieria.

Els mecanismes de seguretat de l'elevador que apareixen en les fotografies de la causa, van ésser instal·lats amb posterioritat al dia de l'accident .

S'oposa en fi, al recurs formulat per la representació de Almansa.

IV.-RESULTANT: Que també interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de Almansa, sol·licitant que es revoqui la Sentència, en el sentit de declarar la lliure absolució de la seva defensada sense que hi hagi lloc al pronunciament de la responsabilitat civil i sense fer especial condemna en costes d'aquest recurs.

Manifesta que el Tribunal de Corts ha retingut la responsabilitat penal de la processada oblidant dos factors importants. Primerament , que ens trobem front un automatisme, un acte reflex que pot només constituir una culpa llevíssima, segonament que el propi Coll es va situar ell mateix en situació de risc, entrant al forat mentre que era perfectament conscient dels riscos ocorreguts, que es salvaven fàcilment deixant una porta oberta.

Considera que Almansa simplement va pitjar el botó de l'ascensor quan va veure que Coll li cridava l'atenció, com un simple automatisme amb la intenció d'obrir la porta i sense ser conscient que aquesta conducta podia comportar alguna altra conseqüència, que tal actuació no pot ser qualificada d'imprudència greu.

Observa que en ressurt de l'anàlisi de la vídeo-gravació, que la Sra. P. no observa la direcció on es trobava l'ascensor fins al minut 11:04:12 i per tant no li va resultar possible conèixer que la plataforma s'havia desplaçat. Es pot concloure que, en el moment que pitjar el botó, no se n'adonà que aquest acte provocaria el descens de la plataforma, no tenint coneixement del perill que corria Coll.

Sosté que la declaració de la Sra. Benítez no respecta el principi de contradicció i és susceptible de comportar una confusió sobre el moment en què va conèixer que la plataforma hauria pujat,

S'oposa al recurs formulat per la representació de Coll.

V.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal compareix manifestant que:

Pel que fa al recurs formulat per la representació lletrada de Coll, deixa al millor criteri del Tribunal la qüestió de la determinació dels quantums indemnitzatoris, i s'oposa al recurs relatiu a la discussió dels fets provats, en no tenir interès per la causa, doncs els fets al·legats pel recurrent no s'haurien imputat a la processada en el marc del present procediment.

Pel que fa al recurs formulat per la representació lletrada de Almansa, interessa la confirmació de la Sentència, observant especialment d'una part, que constitueix una imprudència greu el fet de picar el botó de l'ascensor coneixent que aquest acte fa baixar aquest i que Coll es trobaria en el fossat, d'altra part, que del fet del lesionat d'anar a buscar una clau, feina encomanada per la seva superior, i sense pensar que aquesta cridaria l'ascensor mentre es trobava al fossat, no se'n pot deduir que Coll va posar-se voluntàriament en situació de risc.

Procedeix per tant, confirmar íntegrament la Sentència pel que fa a la declaració de culpabilitat de la processada i la pena imposada que correspon a les circumstàncies dels fets i les circumstàncies personals de l'autor.

FONAMENTS DE DRET

RECURS DE Coll

I.- CONSIDERANT que el recurrent discuteix la valoració de la indemnització atorgada per la sentència; qualificant d'absurd, il·lògic i arbitrari els motius desenvolupats pel Tribunal.

Per desestimar en primer lloc, la reclamació formulada pels honoraris del Dr. Almansa i del Alcalá, la Sentència precisa amb pertinència, que aquests peritatges, realitzats a instància de part, han estat prèviament analitzats per la Dra. Benitez ( perit designat pel Batle Instructor) i que malgrat les conclusions desenvolupades pels primers, l'informe de la Dra. Benitez ha conclòs en un sentit diferent; i que en atenció al valor probatori que ha de gaudir tot informe forense independent, el Tribunal ha de considerar exclusivament els elements de perjudici valorats per la Dra. Benitez.

Convé a més observar que el perjudicat, si no estava d'acord amb les conclusions de la metgessa forense, podria haver proposat la seva testifical o l'acarament d'aquesta amb els dos altres professionals o qüestionar el dia de la vista el Dr. Almansa i la Sra. Benítez sobre el parer de la Dra. Benitez, cosa que no va fer.

En conseqüència el Tribunal de Corts ha motivat raonadament la desestimació dels honoraris del Dr. Almansa i de la Sra. Alcalá, i considerat exclusivament els elements de perjudici valorats per la Dra. Benitez.

Pel que la indemnització reclamada pel perjudici moral derivat del trastorn posttraumàtic, resultant de l'angoixa de mort imminent que va sentir al moment del descens de la cabina cap a ell i sobretot quan es trobava pressionat per ella, el Tribunal de Corts ha tingut en compte aquest perjudici estimant insuficient el perjudici dolorós quantificat de moderat per la metgessa forense, que a la vista de les circumstàncies dels fets ha estat quantificat de "mitja" (4/7) atorgant una indemnització de 12.000EUR que apareix adequada i conforme a les quantitats habitualment atorgades.

Pel que fa a la indemnització interessada pel recurrent pel perjudici estètic, el Tribunal de Corts observa que la representació lletrada de Coll no ha formulat una reclamació per aquest perjudici, qualificat de molt lleu per la seva forense (1/7) i que per tant, la jurisdicció no pot decidir "ultra petitio". Tal reclamació no és admissible en grau d'apel·lació per no haver estat sotmesa a l'apreciació del primer jutjador.

Pel que fa a les demandes relatives a la indemnització de la IPP, de la repercussió laboral i del perjudici de lleure, convé rellevar que no en ressurt de les conclusions de la metgessa forense l'existència d'una IPP, d'una repercussió laboral o d'un perjudici de lleure, havent la Dra. Benitez només constatat l'existència d'un pretium doloris i d'una ITT. Convé per tant, desestimar aquestes demandes que no estan sustentades per la prova suficient dels perjudicis al·legats.

Pel que fa en fi, la reclamació relativa al perjudici moral derivat de les "conductes d'assetjament psicològic" imputades a la processada, aquesta qüestió ja plantejada en primera instància, va ser descartada pel Tribunal de Corts per no ser conforme a l'objecte de debat i per no constituir objecte de judici.

En efecte, no consta en la querella formulada per Coll i sobretot no consta en l'aute de processament que s'hagi reprotxat a Almansa una conducta d'assetjament psicològic envers l'avui recurrent.

Per tant, tal demanda no pot incloure's dins la responsabilitat civil derivada del fet delictiu.

II.-CONSIDERANT: que pel que fa a la narració dels fets provats continguda en la Sentència, la representació lletrada de Coll, reprotxa al Tribunal de Corts no haver fet constar que l'elevador no reunia tots els mecanismes de seguretat exigits, que el seu representat es va introduir al fossat del muntacàrregues seguint les instruccions verbals de la condemnada, que no disposava del botó de parada a l'interior del fossat, que Coll no hauria realitzat cap tipus de formació pel manteniment del fossat, que els mecanismes de seguretat van ser instal·lats amb posterioritat a l'accident .

La Sala observa en primer lloc, que l'escrit de recurs de Coll no comporta demandes de modificació de les disposicions de la Sentència relatives a la responsabilitat penal, i es pregunta per tant quin és l'interès pel recurrent de reclamar tal ampliació dels fets provats.

A més, la mateixa argumentació ja desenvolupada en primera instància ha estat a bon dret, desestimada per la Sentència pel motiu que l'aute de processament fixà els fets que són imputats a la persona processada, fets que s'han d'expressar amb suficient concreció per tal que pugui defensar-se eficaçment, que això deriva del dret a ésser informat de l'acusació, de conformitat amb les disposicions de l'article 6 .3 a) del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, així com de l'article 10.2 de la Constitució, que resulta de l'aute de processament de data 04 de juliol de 2018 i de l'ampliació de l'aute de processament dictat en data 28 de gener de 2019 - que no van discutir el Ministeri Fiscal ni la representació lletrada de ENTITY_7- que els fets que pretén integrar el recurrent al resultant de fets provats són totalment estranys i no tenen cap relació amb l'aute de processament ni amb la seva ampliació, que en conseqüència el Tribunal no els haurà d'examinar.

El recurs formulat per la representació lletrada de Coll ha de ser desestimat.

RECURS DE Almansa

III.- CONSIDERANT: que no es discuteix en el marc del recurs interposat per la representació lletrada de Almansa, que la processada va picar el botó de comandament de l'elevador mentre que Coll es trobava al fossat.

No és tampoc controvertit que el botó de comandament permetia, o requerir el descens de la cabina quan aquesta es trobava al nivell superior, o obrir la porta quan la cabina es trobava a la planta zero.

La Sentència impugnada considera a bon dret en sí mateix, el sol fet d'haver premut el botó de comandament, no pot constituir una imprudència penalment punible comesa per Almansa i que per constituir tal imprudència, l'acció de la processada s'ha de considerar amb el seu coneixement de la situació real de Coll, a saber que aquest es trobava al fossat, amb la cabina per sobre d'ell a una planta superior, en la mesura que prenent erròniament el botó de comandament en dites circumstàncies només podia provocar que la cabina baixés i no que s'obrís la porta.

El fet de que Almansa era coneixedora de que Coll es trobava a l'interior del fossat, és acreditat en la mesura que de la gravació que consta en autes i que s'exposa a la Sentència de manera precisa, extensa i exacta (que la sala per tant, no estima necessari tornar a relatar) a més del que van declarar els testimonis, se'n desprèn que:

Mentre la processada estava preocupada per la pèrdua de les claus,

Almansa i Coll no van parar de fer intercanvis verbals fins a l'entrada d'aquest darrer en el fossat.

Totes les accions de Coll estaven relacionades amb la recerca de la clau perduda, començant lògicament per mirar en la cabina, trucant posteriorment a Coll per demanar-li de fer pujar la cabina fins al seu nivell, agafant la clau d'emergència en la bosseta que contenia la resta de les claus de l'establiment, per poder obrir la porta de la caixa, esperant el final de la pujada de la cabina davant de la porta i finalment entrar en el fossat.

Durant l'actuació ans descrita, hi va haver una actuació constant entre Almansa i Coll.

El Tribunal relleva d'altra part que:

Almansa que es trobava a 3 metres va veure inevitablement Coll esperar davant de la porta, la pujada de la cabina; o almenys que la cabina no era a la planta zero.

La processada va veure inevitablement que Coll utilitzava la clau de seguretat, acció immediatament anterior a l'obertura de la porta i va ser conscient de l'entrada d'aquest darrer en la caixa.

Almansa que va passar a un metre, va veure inevitablement a Coll en la caixa d'una dimensió inferior a un metre quadrat.

Se'n ha de deduir tal com ho considera el Tribunal de Corts, que Almansa, quan va prémer el botó de comandament coneixia la situació real de Coll és a dir, que aquest es trobava en el fossat i necessàriament amb la cabina per sobre d'ell, a una planta superior.

Malgrat que la intenció de Almansa va ser evidentment la d'obrir la porta i no la de lesionar el perjudicat, era perfectament coneixedora de que picar el botó podia tenir dos resultats: el primer obrir la porta si la cabina es trobava a la planta zero, el segon fer baixar l'elevador fins on s'estava picant el botó

Amb aquest coneixement que no es discuteix, i hagut en compte que la processada sabia que Coll es trobava dins el fossat, el fet d'haver picat el botó no constitueix, com ho considera a just títol el Tribunal de Corts, un acte inconscient, ja que va ser en plena coneixença del que volia fer (obrir la porta), actuant d'aquesta manera amb consciencia i voluntat, fet que demostra la seva acció posterior d'agafar i tirar l'ansa de la porta per obrir-la.

L'acció de la processada constitueix doncs, un acte voluntari i deliberat, però irreflexiu ( tal com ho qualifica el Tribunal de Corts); ometen les precaucions més elementals, Almansa ha comés una equivocació major, que podia evitar i que caracteritza efectivament una imprudència greu, de conformitat amb la jurisprudència dels tribunals andorrans i especialment d'aquesta Sala que determina que, "la imprudència temerària consisteix en ometre la diligència més elemental i primària, aquella que es exigible a la persona menys curosa que dona lloc a incórrer en imprevisions del que era fàcilment assumible, ometent la diligència deguda en atenció a les circumstàncies, de tal manera que hom actua de manera absolutament descuidada, sense preveure el que era fàcilment previsible i evitable".

Per tant, el fet de picar el botó de l'elevador, de forma deliberada però irreflexiva, coneixent que aquest acte fa descendir la cabina i que Coll es trobava a sota de la mateixa, s'ha de qualificar com un acte d'imprudència greu.

La Sentència d'aquesta Sala Penal de data 15 de juny de 1994 a quina es refereix el recurrent, no intervingué en les mateixes circumstàncies, ja que confirmava l'absolució del conductor d'un autobús al que es va imputar cap tipus d'actuació negligent o imprudent però, ans al contrari la seva inexistència.

S'exposa en fi en l'escrit de recurs, que Coll es va situar en aquesta situació de risc voluntàriament i que ha doncs " incorregut en la figura de autoresponsabilitat". Si és que l'acceptació d'un risc per part de la víctima fossi de natura a suprimir la responsabilitat penal de l'autor, convé observar en el cas d'autes, que el fet d'anar a buscar una clau que la seva empleadora manifestava haver perdut, d'accedir al fossat com en altres ocasions per manament (tal i com va quedar acreditat a la vista oral) i sense pensar que es cridaria la cabina de l'elevador mentre es trobava al fossat, no permet concloure que Coll va posar-se voluntàriament en situació de risc.

Procedeix per tant, confirmar íntegrament la Sentència pel que fa a la declaració de culpabilitat de la processada i la pena imposada que correspon a les circumstàncies dels fets i les circumstàncies personals de l'autor.

IV.- CONSIDERANT: que convé desestimar els recursos interposats, confirmar íntegrament la Sentència i condemnar cadascun dels recurrents al pagament de les despeses processals causades, excepte pel que fa als honoraris d'advocat de les parts que cadascuna assumirà al seu càrrec.

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR els recurs interposats per Coll i Almansa contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 19 de maig de 2022.

2.- CONFIRMAR la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 19 de maig de 2022.

3- Olmomnar les parts recurrents al pagament de les despeses processals causades, excepte pel que fa als honoraris d'advocat de les parts que cadascuna assumirà al seu càrrec.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.