Major de lesions doloses causades amb mitjans susceptibles de causar la mort o lesions més greus a les víctimes i aprofitant la concurrència d'altres persones - presumpció d'innocència (6000150/2021)
- Resolució
- Sentència · 20/12/2023
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 285/2023
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2023:285
- Recurs
- 50/23
- Ponent
- Marie Conte
- Magistrats
- Marie Conte, Fátima Ramírez Souto
- Àrea
- Penal
- Descriptors
- CULPABILITAT ROBATORI PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA DESPESES PROCESSALS PROCEDIMENT PENAL VISTA
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal i ha confirmat la sentència del Tribunal de Corts que absolvia a Sevillano dels delictes majors de lesions doloses. El tribunal considera que no hi ha proves suficients per demostrar la culpabilitat de Sevillano, ja que les declaracions dels testimonis no coincideixen amb la seva descripció física i no hi ha proves que el vinculin directament a l'agressió. A més, el tribunal destaca que el perfil genètic trobat al martell utilitzat en l'agressió coincideix amb el de Sevillano, però això no és suficient per demostrar que fos l'autor de l'agressió. Finalment, el tribunal considera que Sevillano té una situació social, professional i familiar estable i no té antecedents penals, la qual cosa juga a favor de la seva absolució.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Marie Conte Fátima Ramírez Souto
Núm. de Rotlle: TSJP 00000050/2023 Núm. de Causa: 6000150/2021
SENTÈNCIA 26-2023
PARTS:
Apel·lant: MINISTERI FISCAL
Apel·lat: Sr. Sevillano
Advocada: Sra. Vendrell
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Macias
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint de desembre de dos mil vint-i-tres.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 02 de maig del 2023 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pels delictes majors de lesions doloses causades amb mitjans susceptibles de causar la mort o lesions més greus a les víctimes i aprofitant la concurrència d'altres persones. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 02-05-2023 amb la següent part dispositiva:
"D E C I D E I X:
Absoldre Sevillano dels delictes majors de lesions doloses causades amb mitjans susceptibles de causar la mort o lesions més greus a les víctimes i aprofitant la concurrència d'altres persones que en facilitin l'execució dels que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies següents a la notificació."
II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:
"Vers l'una hora de la nit del dissabte dia 9 al diumenge dia 10 de maig de 2015, després d'haver sopat, el processat Sevillano nascut el xx de gener de xxx, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, es dirigí, juntament amb uns amics tots ells membres del grup anomenat "H.A.S." d'Andorra al local d'oci nocturn dit "El Temple" radicat a l'XXXX.
Pels vols de les 3 hores de la matinada i dins del referit local, l'acusat Sevillano i altres persones del seu grup van iniciar una discussió que desembocà en un enfrontament sense conseqüències amb alguns membres d'un altre grup format per deu o dotze persones, turistes de nacionalitat francesa que es trobaven al Principat per raó de la celebració d'un partit amistós de rugby, i entre els quals hi eren Romeu, Codina i Mena.
Arran d'aquest incident i essent aproximadament les 4 hores, el grup que acompanyava Sevillano i ell mateix van marxar del local restant a l'interior l'altre grup, els quins passats uns 15 minuts, van sortir igualment amb intenció d'anar vers el seu allotjament, pensió "R.", radicada al casc antic d'Andorra la Vella.
A uns 200 metres del dit local, prop dels carrers La Borda i Anna Maria Pla d'Andorra la Vella, Romeu, que era mes endarrerit respecte dels seus companys, fou agredit per l'esquena amb un martell rebent un cop al cap que provocà la seva caiguda al terra, on continuà rebent altres cops de martell i puntades de peu, agressió que fou aturada pel seu company Codina, que era a prop, així com per Mena, que anava mes endavant juntament amb Moliner, resident que els feia de guia, els quins van acudir en la seva ajuda i que al seu torn van esser també agredits, aconseguint finalment un d'ells treure el martell de la mà de l'agressor i llançar-lo pels voltants, moment en que l'agressor i el tercer no identificat que l'acompanyava van marxar del lloc corrents.
Requerit el Servei de Policia, els agents interventors, seguint les indicacions dels perjudicats, van localitzar el martell prop d'una jardinera en el lloc dels fets. A conseqüència dels fets els perjudicats foren traslladats al Servei d'Urgències de l'Hospital, on a Romeu li fou diagnosticada, -després de practicades proves radiològiques-, una ferida contusa occipital esquerra que requerí sutura amb tres grapes, diverses erosions i hematomes a la cara dorsal del colze dret, genoll dret, espatlla dreta i esquena. Per la seva part Codina presentà ferides a la zona frontotemporal dreta i parieto occipital així com un hematoma parietal, havent necessitat de set punts de seda i 11 grapes cutànies.
Mena pati lesions constitutives de contravenció penal que són prescrites.
No ha quedat acreditat que l'autor material de les agressions sofertes per Romeu i Codina hagi estat l'acusat Sevillano.
III.- RESULTANT: que contra dita resolució interposa recurs d'apel·lació el Ministeri Fiscal interessant que es condemni Sevillano, com autor responsable de dos delictes majors de lesions amb ús de mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima i aprofitant la concurrència d'altres persones que en facilitin l'execució, tipificats i penats a l'article 115, apartats 2 i 4 del Codi Penal, concorrent l'agreujant de traïdoria respecte d'un dels dos delictes majors, a la pena única de 30 mesos de presó dels quals 6 ferms i la resta condicional qualificada a indemnitzar les víctimes en un termini de 6 mesos, establint el termini de suspensió de la condemna en 4 anys i la pena complementària d'expulsió del Principat durant un termini de 15 anys. En concepte de responsabilitat civil el Ministeri Fiscal exerceix l'acció civil i sol·licita la indemnització de Codina i Romeu en diverses quantitats que precisa en el escrit de qualificació provisional de data 10-01-2022.
Manifesta que el Tribunal de Corts ha efectuat una incorrecta valoració de la prova, i que de la prova practicada ha quedat acreditat que el processat Sevillano va ser un dels autors dels fets ocorreguts el 09-05-2015, subratllant que:
El processat declara que va estar al local "Temple Bar".
De les filmacions de la càmera de seguretat del local s'observa que vers les 4h30, el grup de jugadors de rugby marxen del local Temple Bar cap a les 4h33 apareixen els dos agressors.
Una de les persones que apareixia a les mateixes va ser identificada pels agents del Servei de Policia com un dels agressors.
El testimoni Mena declara que els agressors eren pelats i no duien ni barba ni perilla, però reconegué que estava lluny dels fets i tot passà molt ràpid.
Coincideix l'hora en que Sevillano abandona el local per dirigir-se cap el vehicle, segons la seva declaració, amb l'hora que és filmat per les càmeres i l'hora en que es produeixen els fets (4h42).
La roba que duia Sevillano al moment dels fets i el tatuatge que té a l'avant braç dret són compatibles amb la descripció dels perjudicats, així com la calvícies incompleta que presenta el processat la qual es pot apreciar als fotogrames 18 i 20.
El perfil genètic trobat en les mostres rellevades del mànec del martell coincideixen amb el del processat Sevillano, segons el resultat de la prova d'ADN efectuada.
IV.-RESULTANT: Que s'oposa a recurs la representació lletrada de Sevillano
Considera com a totalment encertada l'absolució del seu defensat, atès que no hi ha prova en autes que acrediti la seva culpabilitat.
Observa que el Tribunal de Corts ha degudament valorat la prova testifical practicada, que els perjudicats no va acudir a la vista Oral, que el testimoni Sr. Mena ha fet, de manera reiterada una descripció precisa de l'agressor que no correspon a la descripció física del processat, que el testimoni Sr. Pera no va identificar el Sr. Sevillano en cap fotograma que se li va mostrar, contràriament al que sosté el Ministeri Fiscal.
Sosté que les declaracions mitjançant comissió rogatòria dels perjudicats, i especialment la descripció donada per aquests de l'agressor no demostren la participació a l'agressió del seu defensat.
Considera que no és significativa la prova pericial obrant en autes perquè d'una part, l'agressor del martell en el moment de l'agressió no correspon segons els testimonis al Sr. Sevillano, d'altra part la prova pericial ha estat realitzada sense cap mena de seguretat, havent estat la cadena de custòdia totalment trencada en la mesura que es desconeix des del moment en que la Guardia Civil va rebre les mostres, on van estar i en quines condicions es varen conservar durant més de dos anys.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que el principi de presumpció d'innocència garantit a l'article 10.2 de la Constitució suposa que tota persona acusada d'un infracció criminal es presumeix innocent, mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment i exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada. El principi de presumpció d'innocència suposa també l'aplicació del principi " indubio pro reo" que exclou tota declaració de culpabilitat del processat quan de l'examen i l'anàlisi de les proves i indicis obrant en autes resulta un dubte raonable en quant a la participació del reu a l'acte delictiu.
II.- CONSIDERANT: que, com ho relleva el Tribunal de Corts, no es discuteix que Romeu i Codina foren agredits de manera violenta amb un martell, vers les 4h30 de la nit del 9 al 10 de maig del 2015 a prop del XXXX i que van patir lesions i ferides, necessitant punts de sutura i posa de grapes, i que per tant els fets són constitutius de delictes majors de lesions doloses amb mitjans susceptibles de causar la mort o lesions més greus a les víctimes de l'article 115 del Codi Penal.
III.- CONSIDERANT: pel que fa l'autoria de les lesions sofertes pels perjudicats, que el Ministeri Fiscal recurrent atribueix a Sevillano, procedeix observar:
El processat ha negat haver agredit al carrer les víctimes i haver- se barallat amb aquestes a l'interior del local "El Temple Bar", afirmant ans al contrari a la vista oral, que en entrar al local hauria trobat una situació de disputa i no de baralla entre els seus amics i un altre grup de persones que van anar a separar i intentar tranquil·litzar. Precisa que les persones del seu grup van marxar "per refredar la situació". En aquest punt el Tribunal de Corts ha correctament analitzat els fotogrames extrets de les càmeres de seguretat del local, destacant efectivament que no aporten cap dada significativa doncs no es pot distingir amb certesa que la persona assenyalada a les fotos dels folis 75 i 76 sigui l'acusat, havent-hi més persones amb un estètica similar, atès que el grup al qual pertanyia el processat tenen el costum de portar una armilla que els identifica, essent aficionats al mon de la moto. El propi processat, que se li ha presentat, a la vista oral, la foto núm. 76 ha declarat "a la 76, aquesta podia ser que si, la cara està difuminada, podria ser, no dic que si o no, no em veig clarament la cara" manifestant així una forma de sinceritat.
El perjudicats, que no han comparegut a la vista oral, van declarar al servei de Policia, i mitjançant comissió rogatòria internacional, pel que fa el Sr. A. que no va veure els agressors, i pel que fa al Sr. Mena que la persona que els va agredir amb el martell era calb, duia un gran tatuatge que li cobria gairebé tot el braç i duia roba clara. El tatuatge ans descrit no correspon al tatuatge que duu el Sr. Sevillano, que només presenta diversos de petits i els noms de les seves filles.
- El testimoni Sr. Mena era al lloc dels fets precisament acompanyant les víctimes, trobant-se caminant uns metres més avançat d'on succeí l'agressió, de manera que al sentir el soroll es girà i anà a socorre'ls, ha declarat a la vista oral, que han tingut lloc 8 anys després dels fets, que no recordava amb precisió les circumstàncies detallades de l'agressió, però ha confirmat les seves declaracions davant el Servei de Policia (F.48) i davant el Batlle instructor (F.167 i s.). Se'n desprèn de la descripció dels agressors donada durant la instrucció que el Sr. Mena ha vist dues persones que venen corrents per darrera dels tres companys, el que duia el martell anava vestit amb una samarreta de color gris fosc, duia un tatuatge tribal, era d'1,85m d'alçada i l'altra amb la musculatura ben marcada tots anaven rapats i no portaven ni barba ni perilla. El testimoni Sr. Mena ha doncs donat durant la instrucció de la causa, una descripció relativament precisa de l'agressor que duia el martell com de l'altra persona que l'acompanyava, que no coincideix amb la descripció física del Sr. Sevillano puix aquest darrer no és d'una alçada de 1,85m ni de constitució forta, no duia com se'l ha constatat a la vista oral un tatuatge tribal que li cobris el braç, i duia perilla des de fa més de 20 anys com ha restat acreditat a la vista oral.
Respecte a la vestimenta que duien els agressors, una samarreta de color gris fosc quasi negra segons M.Mena, vestit amb roba clara segons S.Mena, coincidint ambdós que anava sense l'armilla característica dels motards, que portaven la majoria dels membres d'aquest grup.
És cert, per contra, que les conclusions de la pericial practicada sobre el martell utilitzat en l'agressió i les dues mostres biològiques extretes, una del mànec i una del suport metàl·lic així com de les altres dues mostres biològiques indubitades pertanyents a les persones investigades de les quals Sevillano, realitzades pel servei especialitzat de la Guardia Civil, pericial que ha estat ratificat a l'acte de la vista oral, estableixen que el perfil genètic obtingut del mànec del martell és coincident amb el perfil genètic de Sevillano.
Com ho relleva pertinaçment el Tribunal de Corts, dita conclusió si bé situa al processat en el dia i lloc dels fets, no permet per sí mateix afirmar en quin moment o en quines circumstàncies precises hauria pogut l'acusat tenir a les mans dit martell, quina procedència no és coneguda, tal com el camí que hauria efectuat abans de l'agressió i sobretot, establir que Sevillano era l'autor de l'agressió o la persona que l'acompanyava, en la mesura que les declaracions dels testimonis no només no permeten identificar-lo com a tal, sinó també l'exculpen d'aquesta actuació, donant una descripció de l'agressor que no coincideix en res amb la del processat.
Per tant, existint un dubte raonable, en el cas d'autes en quant a la culpabilitat de Sevillano és a bon dret que la sentència impugnada l'ha absolt dels delictes majors dels quals venia acusat.
Procedeix en fi afegir que Sevillano resideix al Principat des de fa 27 anys, que no té antecedents penals, i demostra tenir una situació social, professional i familiar estable.
La Sentència impugnada ha doncs de ser confirmada
IV.- CONSIDERANT: que convé desestimar el recurs i declarar d'ofici les despeses processals de segona instància.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECIDIM
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal.
2.- CONFIRMAR la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 02 de maig de 2023.
3.- Declarar d'ofici les costes processals de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.