Laboral (5000491/2021)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000182/2022 ORIGEN: 5000491/2021 - 00

NIG: 5300542120210002396

PARTS:

Apel·lant: Sra. Martin

Advocat: Sr. Pina

Apel·lat: Ricart

Representant: Sr. Viñas

Advocat: Sra. Porras

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Laboral

SENTÈNCIA 154-2022

Andorra la Vella, el 23 de novembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 7-10-2021, La Sra. Martin va interposar demanda a tramitar pel procediment laboral contra la societat Ricart, sol·licitant la condemna d'aquesta darrera a satisfer els següents imports degudament incrementats amb els interessos al tipus legal: 1) salari corresponent al mes de juliol del 2021: 309,76EUR; 2) vacances generades i no realitzades: 17,09EUR; 3) dies de baixa mèdica no cobrats de la CASS: 732,16EUR. Tanmateix sol·licitava que tots aquests imports siguin declarats prop de la seguretat social i que es condemni a la defenent a satisfer-li les costes processals causades.

2.- El 5-11-2021, la representació processal de la societat Ricart contestava la demanda articulada i alhora formulava demanda reconvencional, sol·licitant es dictés Sentència condemnant la demandant a pagar la suma de 1.752,41EUR en concepte d'indemnització per danys i perjudicis produïts a l'empresari més els interessos i les costes ocasionades.

3.- La treballadora demandant contestava la demanda reconvencional articulada interessant la seva desestimació amb imposició a la part demandada de les costes ocasionades.

4.- Practicats els mitjans de prova que han estat considerats necessaris i evacuats per les parts litigants les seves respectives conclusions, en data 17-5-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Estimar parcialment la demanda formulada en data 7 d'octubre del 2021 per part de la Sra. Martin contra la societat Ricart.

SEGON.- Reconèixer el dret de la Sra. Martin a percebre 171,97EUR bruts en concepte d'havers laborals pendents de cobrament. Aquest import haurà de ser declarat i cotitzat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social

TERCER.- Estimar parcialment la demanda reconvencional formulada en data 5 de novembre del 2021 per part de la societat Ricart contra la Sra. Martin. QUART.- Reconèixer el dret de la societat Ricart a percebre l'import de 300EUR en concepte de les despeses de gestió del permís d'immigració de la treballadora. CINQUÈ.- Compensar ambdues quantitats i condemnar a la Sra. Martin a satisfer a la societat Ricart 128,03EUR.

SISÈ.- No efectuar una especial condemna en costes.

SETÈ.- Notificar la present resolució a les parts així com a la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'acord amb l'establert a l'art. 290 Cpc".

5.- La Sra. Martin ha articulat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència, acollint íntegrament les pretensions que articulava en el seu escrit rector tot i desestimant la demanda reconvencional que s'havia plantejat, el tot amb imposició de les costes ocasionades a la part demandada.

6.- La representació processal de la societat demandada s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, interessant al confirmació íntegra de la Sentència dictada per l'Òrgan judicial "a quo" amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada.

7.- Per Aute de 7-10-2022 es decidia no admetre a tràmit les proves proposades per la part apel·lant, tot i declarant que no era necessària la celebració d'una vista oral.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En aquesta alçada, ja no es discuteix més que la Sra. Martin va iniciar una prestació laboral per compte de la societat Ricart el dia XXXX, treballant de manera efectiva els dies 13, 14 i 16 (aquest darrer dia parcialment), no fent-ho el dia 15 de juliol en haver estat contacte estret amb un cas COVID.

Tanmateix resulta degudament acreditat que el 16 de juliol, la treballadora enviava a través de WhatsApp un missatge al responsable de la societat demandada, queixant-se del comportament del seu company de feina (M) indicant "cuando vuelva, yo me retiro, no lo suporto y asi no puedo trabajar", trametent instants després una fotografia d'un embolcall on s'aprecia escrit "LLAVE B AND", iniciant-se seguidament entre ambdós una conversa amigable en el decurs de la qual l'empresari fonamentalment demanava a la treballadora de reconsiderar la seva decisió, i la Sra. Martin insistia en que no podia continuar treballant en aquestes condicions. L'endemà l'empresari tramet diferents missatges a la treballadora, sense que aquesta en respongui a cap, podent-se observar com després de reproduir la versió de fets de l'altre treballador de l'empresa (9'44), i indicar que esperava que aquell dia anés a treballar (14'32 hores), constatava a les 22'36 hores que no havia anat a treballar, entenent que no desitjava continuar treballant a B, anunciant que interposaria una demanda en reclamació d'una indemnització per lucre cessant (22'39 hores). Malgrat haver fet cas omís als missatges indicats, la treballadora trametia a les 23'01 hores una carta de renúncia al contracte de treball, contestant seguidament l'empresari que no l'acceptava tot i adreçant-la a l'advocat de l'empresa. L'endemà 18-7-2021 l'assalariada sostenia que encara no l'havia signat i l'empresari contestava el 21-7-2021 indicant que l'empresa acceptava la seva carta de renúncia, contestant la treballadora que la carta de renúncia no era vàlida atès que no havia estat signada per la treballadora. Tanmateix ha de ressaltar-se que l'empresa va donar de baixa a la treballadora prop de la CASS el dia 16-7-2021.

En aquest context, la treballadora articulava demanda laboral reclamant el salari del mes de juliol (309,76.- EUR), reclamant tanmateix la quantitat de 732,16.- EUR pels dies en que es va trobar de baixa entre el 18 i el 30 de juliol i finalment 17,09.- EUR en concepte de vacances.

La societat demandada s'oposava a la demanda i via reconvencional sol·licitava la condemna de la treballadora a alçada de l'import de 1.752,14.- EUR en concepte dels danys i perjudicis patits de resultes de l'abandó de la treballadora del lloc de treball.

La Sentència d'instància estima parcialment la demanda de la treballadora (171,97.- EUR), argumentant que la prestació efectiva de treball només es va desenvolupar durant 22 hores de treball en lloc de les 44 hores que relatava l'assalariada. A aquest import afegeix la suma de 17,09.- EUR bruts en concepte de vacances, desestimant la reclamació que s'articulava en concepte de dies de baixa mèdica. Alhora estima parcialment la reconvencional, exclusivament però en relació a la suma de 300.- EUR corresponent a les gestions efectuades prop del Servei d'Immigració. En aquesta eventualitat, després d'operar la compensació entre deutes respectius condemna la demandant a satisfer la quantitat de 128,03.- EUR, el tot sense fer especial pronunciament en costes.

I és contra aquest pronunciament que s'alça la treballadora demandant en base als motius de recurs que s'indiquen en el següent apartat.

SEGON.- En primer lloc discrepa de la Sentència dictada quan fixa la data d'extinció del contracte de treball el dia 16 de juliol, considerant que la Llei de Relacions Laborals no preveia que els missatges WhatsApp fossin un mitjà idoni d'extinció de les relacions laborals i que tanmateix tampoc el concret missatge en què l'òrgan judicial recolzava la seva decisió no indicava de manera inequívoca ni clara la voluntat de resoldre el contracte de treball, i en aquest sentit sostenia que per la pròpia conducta de les parts s'inferia que l'esmentada carta no tenia el valor resolutori que se li atorgava ressaltant que el propi representant de la societat demandada no va voler acceptar el desistiment que es va practicar i que en tal situació la solució adoptada menystenia la regla dels actes propis. Tanmateix també discrepava de la valoració de la prova realitzada sobre la baixa laboral que va experimentar de resultes de la COVID.

El segon motiu del recurs intervé en relació a l'estimació de la demanda reconvencional quan fixa al seu càrrec, l'obligació de pagar 300.- EUR en concepte de despeses de gestió de permís d'immigració indicant que aquesta corresponia a l'empresa de conformitat amb la vigent Llei Qualificada d'Immigració.

TERCER.- Amb caràcter preliminar hem de destacar que malgrat en el recurs que articula, la Sra. Martin reprodueixi la pretensió que en el seu escrit rector introduïa al respecte d'una compensació econòmica pels dies de baixa, no ha introduït cap mena de raonament crític al respecte de la decisió adoptada en la instància, el que per tant impedeix la seva revisió en aquesta alçada.

QUART.- La principal crítica que la part recurrent articula en relació a la Sentència d'instància intervé al respecte de la data en la que es considera es va extingir el contracte de treball, raonant que aquesta hauria intervingut amb posterioritat. La determinació de la data concreta en què el contracte de treball s'extingia resulta però irrellevant a partir del moment en que la concreta pretensió que s'articula intervé només en relació al salari generat durant els pocs dies treballats i és que a partir del moment en que no es qüestiona que al marge dels dies 13, 14 i 16 cap dels restants dies (ni el 15, ni a partir del 17 de juliol) va treballar de manera efectiva i tampoc es trobava en un període de descans computable com a treball efectiu (descans setmanal, festes laborals, permís retribuït o vacances), cap dels dies no treballats pot merèixer retribució de cap mena.

El primer motiu del recurs no podrà prosperar i la resolució dictada pel Batlle haurà de ser confirmada en aquesta alçada sobre aquest punt.

CINQUÈ.- El segon motiu del recurs intervé en relació a l'estimació de la demanda reconvencional, quan imposa a la demandant el pagament de la suma de 300.- EUR, que segons es raona correspondria a l'import satisfet per l'empresari per les gestions efectuades prop del servei d'immigració per l'obtenció del permís de residència per reagrupament familiar. Concretament es qüestiona l'import indicat argumentant que segons la Llei Qualificada d'Immigració, l'obligat a satisfer l'import corresponent era l'empresari i no el treballador i que en tot cas el seu import era més reduït.

Aquest motiu d'oposició ha estat plantejat per primer cop en aquesta alçada sense que en cap moment res es mencionés en l'escrit de contesta a la demanda reconvencional ni es proposés cap mena de prova encaminada a desautoritzar les pretensions de la part actora. En aquesta eventualitat resulta aplicable la regla "pendente appellatione, nihil innovetur", en mèrits de la qual les parts en la segona instància del procés sol·licitar la reforma de la sentència de primera instància invocant fets, proves o excepcions noves, sinó només per les mateixes adduïdes opportunament en la primera instància del procés, en els límits de la pretensió impugnatoria. I, correlativament, no pot Tribunal "ad quem" conèixer i resoldre qüestions o problemes diferents dels plantejats en la primera instància, o fets nous introduïts extemporàniament en el procés, ja que al Tribunal de segona instància se li ha de proposar la mateixa "res iudicanda" sobre la qual ha jutjat el jutge "a quo".

En aquesta eventualitat, tampoc aquest motiu del recurs podrà prosperar.

SISÈ.- La desestimació del recurs comportarà que en mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC, les costes derivades del recurs hagin de ser imposades a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Martin contra la Sentència 61/2022 de data 17-5-2022 que confirmem íntegrament. Imposem a la recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.