(TSJC 132/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC-132/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juliol del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 01-02-2011, la Sra. Salcedo va presentar contra el Sr. Expósito demanda de mesures paternofilials provisionals i urgents, a tramitar en aplicació de l'article 64, i subsidiàriament de l'article 63 de la Llei Qualificada del Matrimoni, sol·licitant les següents mesures:

Primer.- Que la pàtria potestat respecte el fill Alvarado serà exercida de forma íntegra i exclusiva per la mare, i el pare quedarà privat en part de l'exercici de la pàtria potestat pel que es refereix a la guarda, vigilància, educació, representació legal i administració dels béns del menor;

Segon.- Que la guarda i custòdia del menor Alvarado s'atribueixi a la mare, Salcedo, el qual conviurà amb ella en el seu domicili;

Tercer.- Que s'acordi fixar a càrrec del pare una pensió d'aliments per contribuir a les despeses ordinàries del menor consistent en l'import de 425.- euros mensuals, i pel que fa les despeses extraordinàries i aquelles que resultin de les activitats extraescolars, aquestes hauran de ser assumides per parts iguals entre tots dos.

Quart.- no fer especial imposició en costes a càrrec exclusivament d'alguna de les parts.

II.- Per Aute de data 01-02-2012, es va decidir desestimar la demanda d'adopció de mesures provisionals, a tramitar de conformitat amb el contingut de l'article 64 de la Llei Qualificada del Matrimoni, sense perjudici de que pugui ser reproduïda, d'acord amb el procediment de l'article 63 de la Llei qualificada del matrimoni. Declarar tanmateix la inadequació del procediment previst a l'article 64 de la Llei Qualificada del Matrimoni per a la privació de la pàtria potestat interessada.

III.- Per escrit presentat en data 28-09-2012, el Sr. Expósito va formular petició urgent de fixació de mesura cautelar de visites paternofilials.

Però, per Aute de data 15-10-2012, en consideració del fet que no s'havia encara obtingut l'informe dels serveis socials, es va decidir no donar lloc a dita petició.

IV.- En data 11-02-2014, el Sr. Expósito va presentar un escrit d'insistiment, impuls processal i queixa.

V.- Per Sentència de data 12-03-2014, el Tribunal unipersonal del Batlle va decidir "que posant-se terme de manera definitiva a la qüestió principal d'acord amb el que s'ha raonat en el I.- Considerant de la present resolució, ha d'establir i estableix les següents mesures paternofilials:

Primer.- establir la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors respecte del fill comú de nom Alvarado.

Segon.- atribuir la guarda i custòdia del fill comú a la mare Sra. Salcedo.

Tercer.- fixar el règim de visites del pare vers el seu fill menor, segons s'ha raonat en el V.- Considerant de la present resolució.

Quart.- establir una pensió per aliments de tres-cents cinquanta euros (350.- EUROS) mensuals destinada a les necessitats del fill menor, que serà satisfeta pel Sr. Expósito dins dels cinc primers dies de cada mes, a comptar del proper mes d'abril, a la Sra. Salcedo (precisant-se la modalitat de pagament i de revisió en el VI.- Considerant). El referit també haurà de contribuir a raó del 50% respecte de les despeses extraordinàries generades pel seu fill menor.

Tot això sense fer declaració especial sobre les costes d'aquesta instància."

FONAMENTS DE DRET

I.- Fruit de la relació entre les parts, va néixer el menor Alvarado, en data 08-08-2011.

En data 13-12-2011, es va produir un accident al domicili familiar, el Sr. F. portava el menor en braços i aquest li va caure al terra.

Essent aquest accident segons afirma la mare degut al fet que el Sr. F. estava ebri, aquesta va decidir denunciar els fets prop del servei de policia.

Poc després, la parella es va separar, iniciant-se el present judici. Com a conseqüència de la relació conflictiva entre els progenitors, el pare no va tenir més contactes amb el nen a partir del mes de gener del 2012.

II.- El primer motiu del recurs de la Sra. Salcedo rau en el fet que, al seu parer, les mesures adoptades no s'ajusten a l'interès del menor ja que no s'ha prés en compte les circumstàncies personals del Sr. F.S. Argumenta en essència: 1) que aquest darrer ha tingut una conducta impròpia, processada penalment, i relacionada amb el consum excessiu d'alcohol; 2) que el nen té ara tres anys i no coneix el seu pare i 3) que aquestes circumstàncies imposen un règim de contactes progressius i supervisats per l'equip d'assistència social.

En primer lloc, pel que fa a la suposada dependència del Sr. F. a l'alcohol, és veritat que en data 25-07-2013, és a dir 19 mesos després de la separació amb la mare, va ser controlat per la policia mentre conduïa el seu vehicle i que la prova d'alcoholèmia va evidenciar una taxa de 1,70 grams d'alcohol per litre de sang.

També manifesta la part recurrent que el Sr. F. va ser condemnat per delictes menors per conducció sota els efectes de l'alcohol l'any 2002 i l'any 2004.

Nogensmenys, en data 31-07-2012, la Unitat de Conductes Addictives del HNSM va emetre un informe concloent que, havent completat el Sr. F.S. els controls etilotest i les visites concertades, així com havent recopilat la informació complementària per part de l'ex-parella i de l'empresa, l'equip de la UCA considerava que dit senyor no complia criteris suficients per al diagnòstic d'un trastorn per abús o dependència a l'alcohol i que no és indicada la realització d'un tractament de deshabituació a les begudes alcohòliques.

L'informe social elaborat en octubre del 2012 per la treballadora social de l'equip d'atenció social primària, conclou que no existeix problemàtica visible associada a l'entorn de l'interessat i que el Sr. F. compta amb el suport emocional, i puntualment econòmic, de la seva família. Afegeix que en relació a l'entorn laboral, compta amb una feina estable, que li permet dur a terme la cura i atenció envers a un menor. Pel que fa la qüestió del consum alcohòlic no posa de relleu cap element particular sinó que aquesta problemàtica ha estat valorada per la UCA, amb el resultat que s'ha indicat abans.

No existeix cap altre element objectiu al respecte i no s'ha establert el consum excessiu i regular invocat per la recurrent.

Pel que fa a l'accident del 13-12-2011, del qual sortosament el menor E. no ha guardat cap seqüela, cap prova existeix que seria degut al consum d'alcohol per part del pare, aquest darrer reconeixent que al moment dels fets havia begut només dues cerveses.

En aquestes condicions, si bé la relació que té el pare amb l'alcohol no és pot considerar idònia, no justifica però, que es condicioni la represa dels contactes amb el seu fill a un tractament específic en el marc d'un regim de contactes molt progressiu com ho sol·licita la mare.

En segon lloc, és un fet innegable i que s'ha de lamentar que el nen no coneix el seu pare. Però, aquesta situació no es pot imputar al pare, sinó a la dilatació del procediment i al refús categòric de la mare de permetre el contacte entre fill i pare per raó del perill que aquest darrer constituiria pel nen, fets que no han permès adoptar les mesures idònies per tal de mantenir una relació paternofilial sana;

Considerem que després de varis mesos sense cap contacte entre pare i fill existeix un perill de perjudicar la construcció del vincle que ha d'existir entre ells.

Si és clar que la represa dels contactes entre un nen de tres anys i el seu progenitor en unes circumstàncies com aquestes constitueix una etapa difícil, apareix que és del tot beneficiós pel nen reprendre sense més dilació els contactes amb el seu pare, sense perjudici de l'ajuda que aquell pot sol·licitar dels serveis socials, sense però que s'hagi d'imposar un regim progressiu sota el control i l'avís favorable de dits serveis.

Per conseqüent, aquest extrem de la sentència s'ha de confirmar.

III.- El segon motiu del recurs és en relació amb la determinació de l'import de la pensió ja que sosté la Sra. Salcedo que no s'ha valorat degudament la capacitat financera del Sr. F. Fa valdre que el pare percep una mitjana de 2.200.-euros mensuals, viu a casa dels seus pares i no té cap altre càrrec que la pensió de 425.- euros a favor de la seva primera filla; que ella es troba en una situació econòmica molt més difícil i que la pensió s'ha de fixar en 425.-euros.

Recordarem que la pensió alimentària a càrrec del parent que no té la guarda del fill ha d'esser establerta en funció, d'una part de la capacitat econòmica del pare i de la mare i d'altra part, de les necessitats del nen.

Aquest darrer té quasi tres anys i té les necessitats pròpies a aquesta edat, essent precisat que ressurt de l'informe social elaborat el mes de juny del 2013 que la Sra. L. gaudeix de l'exoneració de pagament del cost de l'escola Bressol X.

Ha quedat acreditat que la Sra. L. té una situació econòmica certament difícil ja que si té una feina estable a X. la Vella i té un salari mensual de 2.000.- euros, acull al seu domicili a la seva germana menor qui no percep cap ingrés. També ha de fer front a la guarda i custòdia compartida de forma mensual dels seus dos altres fills menors nascuts d'una precedent unió.

Pel que fa al Sr. F., també té una feina estable A X. i percep un sou d'entre 1.700.-euros i 1900.-euros (segons l'informe elaborat al 2012) i cap element acredita que la mitjana dels seus salaris ascendiria a 2.200.-euros.

Del mateix informe, ressurt que no viu més amb els seus pares, amb qui havia viscut uns mesos després de la separació, sinó en un pis de lloguer (525.-euros). Ha de fer front a la pensió per la seva filla de 425.-euros i a unes despeses fixes d'uns 445.-euros.

En aquestes condicions, la pensió d'aliments establerta pel primer jutjador en 350.-euros és adequada a les necessitats del menor i a les capacitats econòmiques dels progenitors.

Per tot l'exposat s'ha de desestimar el recurs i confirmar la sentència.

IV.- Tractant-se d'un litigi de caire familiar, de conformitat amb la jurisprudència d'aquesta Sala no escau fer expressa imposició de costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la Sra. Salcedo contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 12-03-2014 que CONFIRMEM íntegrament, sense efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.