Exequàtur mesura d'embargament-requisits (276/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-276/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre del 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per aute de data 12 d'abril del 2010 el Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Vilanova i la Geltrú va estimar parcialment la petició formulada per la Sra. Tejera contra el Sr. Rius i/o Téllez i/o Vélez, i va acordar l'embargament dels béns, els comptes, les inversions i els imports dineraris que puguin existir a nom del demandat, bé com a titular, bé com a cotitular que estiguin dipositats a l'entitat X.

II.- La Sra. Tejera sol·licita que es declari executòria al Principat l'esmentada resolució estrangera.

III.- El Sr. Vélez, d'ignorat parador, i degudament citat per edicte, no va comparèixer i va ésser declarat en rebel·lia processal per providència del dia 31 de maig del 2012.

IV.- El Magnífic Ministeri Fiscal va oposar-se a l'exequàtur sol·licitat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'article 47 de la LTPJ disposa que només les sentències civils, inclosos els efectes civils d'una sentència penal, podran ésser objecte de prèvia aprovació del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra quan la demani una de les parts en la sentència de referència.

En el present cas, la resolució per la qual la Sra. Tejera demana l'execució a Andorra, no correspon a una sentència ferma, sinó a un aute ordenant una mesura cautelar, més concretament un embargament preventiu. Per tant, és d'aplicació l'article 50 de la LTPJ que estableix que: les resolucions que ordenen una mesura cautelar o trava que afecti a persones, béns i drets situats a Andorra podran ésser ateses si es compleixen els requisits previstos en l'apartat 2 de l'article 19 de la LQJ i si aquell en benefici de qui han estat dictades, presta caució suficient en la quantia fixada pel costum per reparar els danys i perjudicis que eventualment es puguin derivar de la mesura cautelar o de la trava. L'article 19.2 de la LQJ preveu que les resolucions judicials estrangeres distintes de les sentències podran ésser ateses ja sigui en compliment d'un tractat bilateral o multilateral, ja sigui quan es formuli promesa de reciprocitat.

II.- Força és de constatar que la demanda de la Sra. Tejera no compleix els requisits exigits per les normes andorranes, ja que no tant sols no aporta cap caució per reparar eventualment els danys i perjudicis que es puguin derivar de la mesura d'embargament ordenada per la resolució estrangera, sinó que no prova que hi hagi entre Espanya i Andorra cap tractat bilateral o multilateral, o cap promesa de reciprocitat.

III.- En conseqüència, s'ha de desestimar la demanda d'exequàtur presentada per la Sra. Tejera i condemnar a aquesta darrera a pagar les costes processals.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar la demanda d'exequàtur formulada per la Sra. ENTITY_4;

Condemnar la mateixa a pagar les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, ho pronunciem, manem i signem.