Laboral-existència relació laboral entre parts regulada per contracte de treball (261/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-261/11

SENTÈNCIA

2011.

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre de

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Esparza va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Machado, en reclamació de les quantitats de: 9.383,30 EUR en concepte de salaris impagats, 2.041,60 EUR en concepte de vacances, i 7.000 EUR en concepte d'indemnització per comiat fet en forma indeguda, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, declaració a la CASS per tots els conceptes referits, juntament amb les despeses judicials causades, incloent les derivades de l'intervenció d'advocat i procurador.

II.- La societat Machado, va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que en la relació mantinguda entre els responsables de la societat Machado i el Sr. Esparza no hi havia cap mesura laboral, no havent-hi cap relació de dependència ni subordinació entre ells.

III.- Per sentència de data 21 de juny del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de la part actora va condemnar a la societat Machado a pagar al Sr. Esparza la quantitat bruta de 9.293,22 EUR, als quals s'haurà de deduir la suma neta de 1.000 EUR, i altre import brut de 9.041,60 EUR, tot plegat juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 16 de novembre del 2.010; condemnar a la societat Machado a declarar i cotitzar a la CASS i a favor del Sr. Esparza les quantitats ans referides, deducció feta tanmateix d'aquelles sumes ja declarades i cotitzades en concepte dels salaris dels mesos de maig a l'agost del 2010; fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Machado ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que ha quedat acreditat en autes que la relació que unia el Sr. Esparza amb la societat Machado no pot, en cap cas, rebre la consideració de laboral, ja que el Sr. Esparza no prestava cap servei ni era assalariat de la societat ENTITY_5; que hi ha prova suficient en autes que determina que el Sr. Esparza no prestava els seus serveis per compte de la societat Machado, sinó que ho feia únicament a nom de Julián, no actuant sota la direcció ni seguint les ordres dels responsables d'Machado, malgrat el que pugui fer pensar la signatura dels contractes i butlletins que consten en autes; que el Sr. Esparza dirigia el seu propi encarregat, encomanant-li els treballs que el mateix havia de dur a terme, no es trobava sotmès a cap horari ni seguia cap directiu de la societat ENTITY_5; que ambdues parts varen convenir en un inici que la societat Machado satisfaria al Sr. Esparza l'import de 3.500 EUR bruts mensuals per desprès regularitzar-ho en funció del repartiment de les accions que havien d'ostentar de l'empresa que es proposaven constituir (ENTITY_6), tractant-se d'un 70% pel Sr. Esparza i un 30% per la societat ENTITY_5; que en cap cas es pot considerar que l'empresa prescindís de forma verbal dels serveis prestats pel Sr. Esparza atès que compte tingut que la situació no era la prevista econòmicament, que els costos per a constituir la nova empresa eren molt elevats i els ingressos no eren els esperats, ambdues parts varen convenir resoldre l'acord al que havien arribat, traient el Sr. Esparza tots els seus objectes i expositors, enduent-se fins i tot un PC i un programa de cuines.

II.- En data 8 d'abril del 2009, la societat Machado va signar amb el Sr. Esparza un contracte de treball per una durada de 6 mesos, finalitzant-se el dia 8 d'octubre del 2009, amb un salari mensual a favor del Sr. Esparza d'un import de 3.500 EUR. Aquest contracte es va renovar el dia 9 d'octubre del 2009, per una durada de 6 mesos finalitzant-se el dia 9 d'abril del 2010. Els referits contractes són contractes de treball per complir totes les condicions exigides per l'article 5 del Codi de les Relacions Laborals, i han donat lloc al lliurament de butlletins de salari i a cotitzacions prop de la CASS. Les parts no poden anar contra els seus propis actes, i per tant, la societat Machado, no pot pretendre, avui, que no es tractava de contractes laborals sinó de contracte preparatoris a una associació entre les parts en el marc d'una nova societat que s'havia de constituir, sense ostentar que la signatura dels contractes de treball esmentats constituïa un frau a la Llei i una simulació front als tercers. Atès que nemo auditur turpitudinem allegans, i que cap de les parts sol·licita la nul·litat dels referits contractes per vici del consentiment, la societat Machado ha d'assumir el que va pactar oficialment. S'ha de considerar doncs, que al menys pel període que va del 8 d'abril del 2009 fins al 9 d'abril del 2010 va existir entre les parts una relació laboral regulada pels contractes de treball que consten en autes.

III.- Ara bé, el Sr. Esparza pretén que finalitzats els contractes de treball de durada determinada la relació laboral es va mantenir entre les parts, transformant-se en una relació per temps indefinit d'acord amb les disposicions de l'article 19.3 del Codi de les Relacions Laborals. Al contrari la societat Machado afirma que durant el decurs de l'any 2009, el Sr. Esparza, al quedar-se sense feina, es posa en contacte amb la societat Machado, proposant-li d'associar-se i constituir una nova empresa; que és així que les parts varen convenir la constitució d'una empresa que s'anomenaria Julián, procedint a l'arrendament d'un local i a la contractació d'una secretària, i convenint també que els resultats es repartirien de la següent forma: 70% pel Sr. Esparza i un 30% per la societat ENTITY_5; que un cop instal·lat fou el Sr. Esparza qui contractava amb els clients, els presentava els corresponents pressuposts, tenia el seu propi encarregat i utilitzava el seu propi vehicle per les diferents visites que feia, actuant en nom de la futura empresa.

És cert que existeixen butlletins de salari del Sr. Esparza posteriors al dia 9 d'abril del 2010; nogensmenys, resulta dels documents que consten en autes, que el Sr. Esparza va exercir una activitat professional sota la denominació Roda, establint pressuposts, contractant clients. Com que la societat Julián no estava encara oficialment constituïda, fou la societat Machado qui segellava i pagava les factures, però les obres eren contractades pel Sr. Esparza i realitzades pel mateix, amb els serveis del seu empleat, Sr. Mena. D'aquests elements se'n desprèn de manera suficientment significativa, que finalitzada la relació laboral derivada dels contractes de treball d'autes, es va constituir entre els Sr. Esparza, actuant sota la denominació de l'empresa Roda i la societat Machado, una societat de fet, i no una prorrogació dels referits contractes de treballs. A més a més, l'importància dels treballs pressupostats pel Sr. Esparza en qualitat de gerent de l'empresa Julián, és del tot incompatible amb la prestació d'una feina pel compte de la societat Machado, tal com fou pactat en els contractes de treball per durada determinada de data 8 d'abril i 9 d'octubre del 2009, més concretament l'horari de 9 h a 13 h i de 15 h a 19h diàries, de dilluns a divendres.

IV.- Per conseqüent, havent-se finalitzat la relació laboral entre les parts, el dia 9 d'abril del 2010, a l'expiració del segon contracte de treball per durada determinada, el Sr. Esparza no pot reclamar cap quantitat en concepte de salari i/o de vacances, pel període posterior a aquesta data, el que fa que li pertoca únicament percebre les vacances corresponent al període comprès entre l'1 de gener i 9 d'abril del 2010, concretament l'import de 875 EUR d'acord amb les disposicions dels articles 69 i 82.3 del Codi de les Relacions Laborals.

Tampoc el Sr. Esparza no pot reclamar cap indemnització per acomiadament improcedent, ja que, com s'ha dit mes amunt, la relació laboral es va extingir a l'expiració del període pactat conforme amb el que preveu l'article 89 a del mateix Codi.

V.- Per tant, s'ha d'estimar el recurs, sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància, tractant-se d'una estimació parcial, i de confirmar la condemna en costes de primera instància, encara que la demanda del treballador sigui igualment parcialment estimada, atès el caràcter laboral del litigi.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 21 de juny del 2011 en el sentit de condemnar a la societat Machado a abonar al Sr. Esparza l'import de 875 EUR en concepte de vacances, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i de desestimar totes les altres pretensions del Sr. Esparza, amb declaració i cotització de la referida quantitat prop de la CASS;

Confirmar-la pel que fa a la condemna en costes, sense fer especial imposició de les despeses processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.