Contracte privat - excepció peremptòria - incompetència jurisdicció (0158/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 0158/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de novembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Araujo va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra l'Hble. COMU d'ENCAMP, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència amb els següents pronunciaments: 1) Es declari l'obligació del Comú d'ENCAMP de respectar el conveni atorgat en data 16 d'octubre de 1981 i se'l condemni a dur a terme les obres necessàries per tal de fer el carrer projectat segons convingut, amb l'amplada projectada de 10m (7 de calçada i 1,5 de voravia a banda i banda); 2) Subsidiàriament, es condemni al Comú d'ENCAMP a indemnitzar-li en la suma equivalent als següents conceptes: preu dels m2 ocupats per tercers en el carrer públic projectat; cost teòric dels treballs de confecció i construcció del carrer projectat segons la permuta de l'any 1981, a partir de l'estat actual de les coses, sobretot tenint en compte la línia d'edificació de casa Rabo; una suma preufetera d'un import mínim de 300.000 EUR pels danys i perjudicis que ha sofert durant tots aquests anys per no tenir un carrer tal i com es pactà amb la Corporació demandant.

II.- L'Hble. Comú d'ENCAMP va formular les excepcions peremptòries d'incompetència de jurisdicció i de prescripció, i sobre el fons, va contestar que existeix una impossibilitat d'execució del conveni,ja que l'eixample i construcció de voravia pel costat de la plaça comunal fou executada, i que la construcció de la voravia per l'altra banda del carrer es, avui per avui, d'impossible realització; i que l'adversa reclama a l'administració uns hipotètics danys que ni s'avaluen ni es proven.

III.- Per sentència de data 20 de maig del 2009, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va estimar l'excepció peremptòria d'incompetència de la jurisdicció civil i va deixar imprejutjat el fons de la demanda del Sr. Araujo, imposant a la part actora les costes judicials ocasionades.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Araujo ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre discrepa de les consideracions efectuades pel jutge de primera instància respecte a l'incompetència de la jurisdicció civil pels motius següents: per quant el conveni de data 16 d'octubre de 1981 no es un contracte administratiu i està sotmès al dret privat, i per tant, a la jurisdicció civil; el Comú no va voler donar al conveni caràcter públic en no incorporar les disposicions pactades a l'ordinació general d'urbanisme i de construcció d'ENCAMP, en no fer-ho les disposicions es van circumscriure al dret privat i, per tant, a l'àmbit de la jurisdicció civil; l'interpretació a sens contrari de l'article 142 de la Llei d'ordenació del territori d'urbanisme de 29 de desembre del 2000 determina que la la jurisdicció administrativa no es competent per a entendre quan els convenis no han estat incorporats a un pla parcial especial; per quant el precepte que delimita les competències de les jurisdiccions administrativa i civil, es l'article 39 LQJ i el contracte atorgat entre les parts no pot esser inclòs en el Capítol IV del Codi de l'administració; no s'exercita cap acció de responsabilitat patrimonial de l'administració, sinó que la present acció és una acció civil que té per objecte el compliment d'un conveni privat i que es declari l'obligació de la defenent de complir-lo i les conseqüències del seu incompliment.

II.- S'ha prèviament de resoldre la qüestió de la competència de la jurisdicció civil, ja que en cas de resposta negativa a la dita qüestió no s'hauria d'examinar el fons del litigi.

Es pacífic que per escriptura publica del dia 16 d'octubre de 1981, l'Hble. Comú d'ENCAMP i el sr Araujo van permutar entre si, una parcel·la de terreny, de forma triangular, de 47,54 m2, formant part d'una finca anomenada A.N., amb una parcel·la de terreny formant part de la finca anomenada A.G., de 193,10 m2; que l'Hble. Comú d'ENCAMP va cedir la parcel·la de 47,54 m2 de referència, com a via o carrer públic, la cessió d'aquesta parcel·la, ultra significant una utilitat pública general, representava una utilitat particular pel Sr. Araujo car millora l'accés als A.G.; que el carrer o via pública per a accedir als A.N. i G., ocupant part de la parcel·la cedida com a pública per l'Hble. Comú d'ENCAMP tindria una alçada de 7 m d'ample mes una voravia de 1,5 m a banda i banda; que la voravia del costat dels A.N. seria construïda tot seguit per l'Hble Comú d'ENCAMP el qual es comprometia a imposar als propietaris dels edificis situats a l'altra banda que, en construir, situïn les seves edificacions com a mínim a 5 m de l'eix del carrer, de forma que ambdues voravies de banda i banda del carrer siguin idèntiques. Són aquestes disposicions contractuals que el Sr. Araujo demana a l'Hble. Comú d'ENCAMP de complir-les.

III.- Segons l'article 39 LQJ la jurisdicció administrativa controla: la subjecció al dret de l'exercici per part del Govern de la potestat reglamentaria, i la subjecció al dret en l'activitat normativa i d'execució de l'administració Publica enumerada en l'article 13 del Codi de l'administració, així com la subjecció als fins que legitimen dita activitat. Pertanyen en tot cas a la jurisdicció administrativa: 1) els contenciosos establerts en la normativa de Seguretat Social, 2) els recursos en matèria electoral relatius a llistes i candidatures, 3) els litigis sobre responsabilitat patrimonial de l'administració Publica i dels seus funcionaris, 4) els litigis derivats de contractes d'obres, de subministrament i serveis públics convinguts per l'administració publica regulats pel capítol IV del Codi de l'administració, 5) els recursos contra les decisions de l'òrgan competent per a fixar les indemnitzacions per expropiació a causa d'utilitat publica. Pertanyen a la jurisdicció civil tots els negocis jurídics privats. Son amb caràcter general pròpies d'aquesta jurisdicció totes les qüestions que no hagin estat expressament atribuïdes a altres jurisdiccions. L'article 13 del Codi de l'administració estableix que constitueixen l'administració Publica: el Consell Executiu i el òrgans posats sota la seva direcció; els Comuns i Quarts i els òrgans que en depenen; els organismes autònoms o entitats parapúbliques. S'ha de per tant, a la llum d'aquestes disposicions, determinar si la naturalesa del conveni de data 16 d'octubre del 2001, es pública i privada.

IV.- L'article 76 del Codi de l'Administració estipula que els béns de les persones públiques andorranes, general i locals, es classifiquen en béns de domini public o béns públics, i béns de domini privat o patrimonials; que són béns de domini públic els béns de les persones públiques andorranes afectats a l'ús públic, almenys tacitament, o a un servei públic com a element essencial d'aquest. L'article 77 del mateix text disposa que són béns patrimonials els béns pertanyents a les persones públiques i que no formen part del domini públic; i precisa que els béns patrimonials estan sotmesos al règim de dret privat, els béns de domini públic essent regulats, a contrario, pel dret administratiu. L'article 105 del Codi estableix que els bens comunals, siguin o no afectats a l'ús públic o a un servei públic, o al fonament de la riquesa nacional, estaran sempre sotmesos al regim jurídic dels béns de domini públic, i afegeix que es podran permutar porcions de territori comunal amb porcions de territori privat o comunal, prèvia taxació judicial i mitjançant expedient amb informació publica i a condició que la diferencia de valor entre els béns permutats no sigui superior al 50% del que el tingui més elevat.

Si examinem el conveni litigiós, en resulta que es tracta d'una permuta de territori comunal amb una porció de territori privat, representant, no tant sol una utilitat particular per la part privada que va permutar, sinó una utilitat pública general, tal com ho menciona expressament l'apartat II del referit conveni, ja que no es negat que una de les parcel·les fou cedida com a carrer o via pública amb una calçada de 7m i una voravia de 1.5m i que aquesta realització s'inscrivia en el marc d'un projecte de millora de l'ordenament urbanístic amb la construcció d'una plaça pública i d'un aparcament. A mes a mes, en el mateix contracte, l'Hble. Comú d'ENCAMP es va comprometre a imposar als propietaris dels edificis situat d'una banda, que, en construir, situïn les seves edificacions com a mínim de 5m de l'eix del carrer, ço que suposa l'exercici de potestats públiques en el marc de l'organització d'una zona urbanística. En conseqüència, el conveni del dia 16 d'octubre de 1981 interessant béns de domini públic afectats a un ús públic d'interès general, no pot ser considerat com un contracte de dret privat, sinó administratiu per concernir obres de serveis públics.

IV.- La desestimació del recurs imposa de condemnar el recurrent al pagament de les costes de segona instancia.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentencia de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 20 de maig del 2009 en tots els seus extrems;

Condemnar al Sr. Araujo al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.