Bancari diversos préstecs. Oposició genèrica als interessos. Costes

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000262/2018 ORIGEN: 7000261/2017 - 00

NIG: 5300542120170001514

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats Srs. Vincent Anière i Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 07-07-2017 la representació processal de la societat Barba va formular demanda en reclamació de quantitat contra la part defenent, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència amb els següents pronunciaments:

Que estimant majoritàriament la demanda interposada per l'entitat Barba, SA., s'escau condemnar la part defenent al pagament dels següents imports, com segueix:

Primer.- Pel que fa al préstec amb garantia hipotecària atorgat en data 7 de maig de 2002, s'escau condemnar al Sr. Plana al pagament de la suma de 78.141,48 EUR, augmentada dels interessos contractuals pactats al 4,862% a comptar del dia 3 de maig de 2017 i fins a total liquidació del deute.

Segon.- Pel que fa al descobert en compte obert núm. 04.18.111648, s'escau condemnar la mercantil andorrana Badía al pagament de la suma de 1.943,80 EUR, augmentada dels interessos per a descoberts en comptes corrents fixats per l'ABA, a comptar del dia 3 de maig de 2017 i fins a total liquidació;

Tercer.- Pel que fa a les pòlisses de préstec núm. 130223; 130693; 131054; 140282; 140472; 140474; 160516; 160863, s'escau condemnar la societat Badía i solidàriament amb ella els Srs. Sainz i Plana en tant que fiadors personals, al pagament de la suma total de 193.519,43 EUR, augmentada dels respectius interessos contractuals pactats a comptar del dia 3 de maig de 2017 i fins a total liquidació, com segueix:

per la suma total de 116.137,59 EUR; al tipus pactat del 7,75%;

i per la suma restant de 77.381,84 EUR, al tipus pactat del 8,50%;

Quart.- La totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

II.- La representació processal dels Srs. Plana i Sainz, i de la societat Badía va contestar la demanda en data 28-07-2017 oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, per considerar que existeix una causa d'impossibilitat que excusa l'incompliment dels meus principals, i en tot cas, sense fer cap imposició en les costes."

Al seu torn, l'Administrador judicial de la cessació de pagaments i fallida de, entre altres, la codefenent Sra. Raya va formular la corresponent contesta a la demanda, en la qual prèvia al·legació dels fets i fonaments de dret que va considerar escaients, va sol·licitar es dictés Sentència en el sentit de la no oposició a les pretensions deduïdes per la societat agent en relació a l'execució de les garanties hipotecàries constituïdes en el seu dia, sense que correspongui cap altra consideració respecte la resta de pretensions que es formulen contra la resta de codefenents.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- El Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 29-05-2018 i va decidir:

" Que estimant majoritàriament la demanda interposada per l'entitat Barba, SA., s'escau condemnar la part defenent al pagament dels següents imports, com segueix:

Primer.- Pel que fa al préstec amb garantia hipotecària atorgat en data 7 de maig de 2002, s'escau condemnar al Sr. Plana al pagament de la suma de 78.141,48 EUR, augmentada dels interessos contractuals pactats al 4,862% a comptar del dia 3 de maig de 2017 i fins a total liquidació del deute.

Segon.- Pel que fa al descobert en compte obert núm. 04.18.111648, s'escau condemnar la mercantil andorrana Badía al pagament de la suma de 1.943,80 EUR, augmentada dels interessos per a descoberts en comptes corrents fixats per l'ABA, a comptar del dia 3 de maig de 2017 i fins a total liquidació;

Tercer.- Pel que fa a les pòlisses de préstec núm. 130223; 130693; 131054; 140282; 140472; 140474; 160516; 160863, s'escau condemnar la societat Badía i solidàriament amb ella els Srs. Sainz i Plana en tant que fiadors personals, al pagament de la suma total de 193.519,43 EUR, augmentada dels respectius interessos contractuals pactats a comptar del dia 3 de maig de 2017 i fins a total liquidació, com segueix:

per la suma total de 116.137,59 EUR; al tipus pactat del 7,75%;

i per la suma restant de 77.381,84 EUR, al tipus pactat del 8,50%;

Quart.- La totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels defenents i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent ORG_1,SAU reclama front la part defenent Srs. Plana i Sainz, Badía i la Sra. Raya (aquesta com a hipotecant) en demanda en la que sosté una petició de condemna per reclamació de quantitat per incompliment de diversos contractes de préstecs facilitats per l'entitat agent.

La sentència d'instància estima la demanda amb imposició de costes a la part defenent al complet.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

SEGON.- La part apel·lant s'alça contra la sentència d'instància per dos motius o greuges. El primer centrat en el tema dels interessos i el segon en la imposició de les costes de la instància.

Pel que fa al primer dels greuges sembla que la vaga i genèrica oposició feta en la contesta a la demanda i a la dúplica respecte als interessos de demora (no hi va haver oposició al principal) deriva de que considera que "han de ser revisats i valorats" pel Tribunal per si resulten abusius. Això comporta que la part apel·lant considera que ha de tenir el tracte d'un consumidor. Però cal tenir present que en els 8 préstecs personals incomplerts per la prestatària Badía i avalada pels germans M. R., es tractava d'un finançament per activitat mercantil de la prestatària i això fa que ja sigui exclòs el tractament de consumidor com el que es pretén. Si pot haver algun dubte seria en el préstec hipotecari que la mare i el seu fill Manuel varen obtenir per un total de 240.000EUR destinats principal al pagament de l'habitatge, les dues places d'aparcament i un traster (tal i com figura en la pròpia escriptura, foli 71). En aquest cas, l'interès de demora reclamat és del 4,862%, el qual no es pot considerar abusiu perquè és pràcticament idèntic a l'interès ordinari del primer any de vigència de la pòlissa que ja era de 4,690EUR. Si aquest era l'interès ordinari, lògicament el de demora ha de ser superior per raó de la seva funció incitadora al compliment, i la diferència és tan escassa que no es pot titllar d'abusiu.

Pel que fa als interessos de demora dels préstecs personals atorgats a la societat familiar i fiançats pels seus membres amb posterioritat al préstec hipotecari inicial i a la segona hipoteca constituïda l'any 2009 (a la qual es fa referència com a condicionant en els successius préstecs) resulta acceptable i no desmesurat que, en tractar-se de préstecs personals (sense garantia real), els interessos de demora fossin entre el 7,75% i el 8,5%, tot i que com ja hem dit en cap cas caldria donar-los el tractament com si de consumidors es tractés.

Finalment, pel que fa als descoberts en compte de la societat, tampoc li podem aplicar la normativa i jurisprudència dels consumidors i per tant si es van pactar els que estan fixats per comptes corrents al descobert fixats per l'ABA, caldrà estar en l'execució a que estiguin correctament liquidats segons aquests criteris.

En conclusió, la part agent ha reclamat uns interessos de demora que eren pactats segons els contractes aportats i precisats en la demanda, ha presentat els extractes de cada compte de préstec amb els seus conceptes corresponents (document de la proposició de proves) i la part defenent i ara apel·lant es limita fer imprecises impugnacions que no tenen cap recorregut. El motiu ha de fracassar.

TERCER.- Dit això, el següent motiu referit a les costes de la instància que vincula la recurrent a l'èxit de l'anterior motiu, ha de corre la mateixa sort. No ha d'oblidar la part recurrent que la imposició de les costes del litigi segons la regla de l'emperador Zenò (Codi 7,51,5) no van vinculada a l'existència de bona o mala fe dels litigants sinó d'allò que molt posteriorment es va denominar "venciment objectiu". Aleshores, en haver estat estimada substancialment la demanda i no concorre cap circumstancia especial que permeti aplicar la Novel·la de Justinià (Novel·la 82, cap. X), es procedent la imposició de les costes a la part defenent i opositora en part a la demanda, tal i com molt encertadament motiva i raona la sentència d'instància.

El motiu també ha de ser rebutjat.

QUART.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Plana i Sainz, Badía i la Sra. Raya contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 29 de maig de 2018, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.