MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Interpretació d'un reconeixement de deute (1900030/2014 )

Resolució
Sentència · 30/01/2018
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 28/2018
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2018:28
Recurs
389/17
Ponent
Eulàlia Amat Llari
Magistrats
Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Aniére
Àrea
Civil Mercantil i societats
Descriptors
PAGAMENT SOCI ADVOCAT PROCURADOR SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Elías contra la sentència del Tribunal de Batlles que el condemna a pagar 40.000 euros al Sr. Manso, més els interessos legals des del 19 de gener de 2015. La disputa sorgeix d'un acord entre els dos homes, on el Sr. Elías va vendre accions de la societat "E S.A." al Sr. Manso per 120.000 euros, que havien de ser pagats en 96 mensualitats. Posteriorment, els dos homes van acordar que el Sr. Elías ingressaria 160.000 euros en el compte de la societat i el Sr. Manso pagaria els deutes existents. El tribunal considera que el Sr. Manso va pagar més del que devia al Sr. Elías i, per tant, té dret a reclamar la diferència. El tribunal també imponeix les costes del recurs al Sr. Elías.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000389/2017 ORIGEN: 1900030/2014 - 00

NIG: 5300542120140001262

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici de data 24-10-2014, en l?Audiència del dia 15-12-2014 la representant del Sr. Manso formulava demanda pel procediment ordinari contra el Sr. Elías, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant aquest darrer a satisfer al seu representat la quantia de 40.000.- EUR incrementada dels interessos legals comptadors des del mes d'octubre de 2012 i a pagar la totalitat de les costes ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

II.- El 19-1-2015, la representació processal del Sr. Elías contestava la demanda plantejada de contrari sol·licitant que es dictés Sentència desestimant les pretensions articulades de contrari, tot i imposant a la part demandant el pagament de les costes del procediment.

III.- Els dies 9-2-2015 i 2-3-2015 les parts han replicat i duplicat reproduint les seves pretensions inicials.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 3 de juliol del 2017 va decidir:

"Estimar substancialment la demanda articulada pel Sr. Manso contra el Sr. Elías, condemnant-se aquest darrer a satisfer al primer la suma de 40.000.- EUR més els interessos legals des del dia 19-1-2015 i fins el seu total pagament i a pagar les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat del demandant."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Elías i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació, desestimant íntegrament la demanda articulada pel Sr. Manso contra el seu mandant i condemnant a l'agent al pagament de les costes originades pel procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- Contra la decisió de la Sentència d'instància s'alça el Sr. reiterant els mateixos arguments que ja exposava en la seva contestació a la demanda i que van ser examinats de forma curosa per l'Hble. Tribunal de Batlles, sense argumentar, ni provar, el motiu pel qual aquesta decisió és errònia, raó que seria més que suficient per desestimar sense més aquest recurs.

No obstant, per tal de donar una resposta més complerta si cap als arguments del recurrent cal destacar que no és objecte de debat en les presents actuacions que els Srs. Manso, Elías, Villegas i Tejada eren socis de la societat "E S.A." i ha quedat acreditat que en data 22 de desembre del 2011 el Sr. Elías va vendre al Sr. Manso 250 accions de la citada societat pel preu de 120.000 euros, que les parts convenien que el comprador satisfaria al venedor per mitjà de 96 mensualitats consecutives de 1.250 euros cadascuna, la primera de les quals s'abonaria el mes de gener del 2012, fins el mateix mes de l'any 2020 per mitjà de transferència al número que es recollia en l'escriptura notarial de compravenda atorgada (foli 21).

Consta igualment a les actuacions que el dia 8 d'octubre del 2012 els Srs. Elías i Manso van acordar que el primer es comprometia a ingressar la quantitat de 160.000 euros en el compte de l'entitat bancària B a nom de "E S.A." i el segon s'obligava a pagar en nom propi i a títol personal la totalitat dels deutes i préstecs existents a la data de la signatura del contracte a nom de "E S.A.". D'altra banda, el Sr. Elías passava a no poder fer cap moviment bancari en els comptes a nom de "E S.A." i a signar la cancel·lació de tots els préstecs o comptes en els què ell figurés en el moment que el Sr. Manso li sol·licités (foli 27).

Finalment, sembla deduir-se de les actuacions que, tal com afirma el demandant, els socis de la societat "E S.A." havien acordat ingressar l'import de 160.000 euros per tal d'eixugar els deutes d'aquesta i del document que consta al foli 29 es dedueix que els Srs. Manso, Villegas i Tejada així ho van fer en data 15 d'octubre del 2012, mentre que el dia 18 del mateix mes i any es van fer dues transferències de 120.000 i 40.000 euros.

En aquestes circumstàncies sembla evident que, tal com diu l'agent en aquest procediment? aquestes dues transferències en el compte de la societat les va fer el Sr. Manso, la primera per tal de saldar el deute que tenia amb el Sr. Elías pel fet d'haver adquirir d'aquest determinades accions, ja que en cap moment aquest darrer ha provat que condonés aquest deute al Sr. Manso., i la segona de 40.000 euros més per tal de saldar el deute que aquest tenia amb la societat per deutes anteriors de la mateixa, tal com havien fet els altres socis, i, per tant, és correcte pensar que el Sr. Elías li devia al Sr. Manso els 40.000 euros que ara li reclama en la demanda que dóna origen al present procediment, ja que aquesta suma excedia la que ell li devia al Sr. Elías.

II.- El Sr. Elías en el seu recurs argumenta que l'empresa no travessava dificultats econòmiques, ja que en aquest cas hauria estat absurd que el Sr. Manso li comprés les seves accions. No obstant això, del document que consta al foli 29 de les actuacions es dedueix que els altres tres socis van ingressar cada un d'ells 160.000 euros al compte de la societat i sembla lògic pensar que aquesta aportació, que coincideix amb la que va fer el Sr. Manso per compte del Sr. Elías, anava destinada a saldar deutes anteriors de "E S.A.", de tal manera que cal presumir que la societat necessitava disposar de més diners per saldar deutes, però no és estrany que, malgrat això, el Sr. Manso li comprés accions al Sr. Elías, ja que una empresa pot patir situacions puntuals negatives i tot i això tenir bones expectatives de futur.

D'altra banda, no hi ha proves a les actuacions que el Sr. Elías condonés el deute del que era titular el Sr. Manso, com ell afirma, ni es pot esbrinar quina raó podia tenir per fer-ho i, pel contrari, el pagament del preu de les accions es dedueix no sols de la transferència feta per la Sra. Escudero, esposa del Sr. Manso (folis 79 i 80) dels citats 160.000 euros al compte de la societat, sinó també de la carta de pagament de la qual resulta que el Sr. Manso ha retornat al Sr. Elías la suma que li devia, malgrat haver convingut inicialment un pagament a termini (foli 35).

III.- En defensa dels seu criteri el recurrent argumenta que en el document que consta al foli 27, anomenat reconeixement de deute, el Sr. Elías consta com a creditor i el Sr. Manso com a deutor. No obstant, és cert que el primer era creditor i el segon deutor en relació a la compravenda d'accions i, per aquesta raó, el darrer, en comptes de pagar al creditor, ingressa 160.000 euros en el compte de la societat, dels quals 120.000 responien a la suma que ell devia al Sr. Elías, afegint altres 40.000 euros per tal de saldar el deute que aquest tenia amb la societat. Però, atès que el Sr. Manso va ingressar 40.000 euros més dels que devia al Sr. Elías, és correcte que ara li reclami aquesta suma en la demanda que dóna origen al present procediment i és ajustada a dret la decisió de la Sentència objecte del present recurs.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada al recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Elías contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 3 de juliol del 2017, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora