Prova de la realització d'uns treballs - Testimonis (TSJC 351/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000351/2015 ORIGEN: 6001089/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 20 de setembre del 2012 la representació processal de la societat “Peña” va formular demanda contra la societat “Cañete” sol·licitant que es dictés Sentència condemnant a la defenent a abonar a la seva mandant la suma de 10.205,66 euros, import de diversos treballs realitzats per la seva mandant en favor de la defenent i que aquesta sols havia abonat en part, més interessos i costes.

II.- El Sr. Varesc, en representació de la societat “Cañete”, va contestar a la demanda en data 18 d’octubre del 2012 oposant-se a la mateixa amb l’argument que l’agent no havia finalitzat els treballs que li havien encomanat, de tal manera que els seus treballadors els van haver d’acabar, raó per la qual entenia que amb la part que havia cobrat l’agent s’hauria de donar per satisfeta, motiu pel qual sol·licitava la desestimació de la demanda formulada contra la seva representada, condemnant a l’agent al pagament de les costes judicials generades per ella.

III.- La Sentència dictada per l’Hble. Batlle en data 30 d’abril del 2015 va decidir estimar la demanda formulada per la societat “Peña” contra la societat “Cañete” condemnant a la defenent a satisfer a l’agent l’import total de 10.205,66 euros, juntament amb els interessos legals meritats per dita suma des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 18 d’octubre del 2012, imposant a la societat “Cañete” les ostes del procediment.

IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació el Sr. Varesc en representació de la societat “Cañete” i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació absolent a la seva representada de tots els pediments de l’agent i imposant a l’adversa les costes del procediment tant de la primera com de la segona instància, o, subsidiàriament, que no se la condemni a abonar la suma de 7.255,66 euros per les feines de fusteria, ja que els mateixos testimonis proposats per l’agent reconeixen que no les van finalitzar.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que la societat “Peña” va portar a terme determinats treballs per encàrrec de la societat “Cañete”, raó per la qual va presentar una factura de data 19 d’abril del 2010 per import de 17.486,10 (foli 13), que resultava d’uns pressupostos per diversos treballs de fusteria i pintura i subministrament de mobiliari pels apartaments 12, 208 i 202 i per un despatx de l’edifici S.V. (folis 14 a 18), i dels quals la societat “Peña” reconeix haver cobrar 7.290 euros en data 30 d’abril del 2010. Atès que quedava pendent de pagament la suma de 10.196,10 euros, la societat que havia portat a terme els treballs va enviar diversos requeriments a la què els hi havia encarregat i, vista la seva manca de resposta, va formular la demanda que dóna origen al present procediment reclamant el pagament de la suma restant, demanda a la què es va oposar la defenent al·legant que l’agent sols havia realitzat part del treball que se li havia encomanat, raó per la qual s’havia de considerar pagada amb la suma que se li havia abonat.

La Sentència objecte del present recurs va estimar íntegrament la demanda formulada per la societat “Peña” i contra aquesta decisió s’alça la societat “Cañete” reiterant els arguments exposats en la seva contesta a la demanda.

II.- En relació als treballs de pintura que es recullen a les factures reclamades, afirma la recurrent que els mencionats treballs es van portar a terme la societat “Cañete” als apartaments 12, 208 i 202 i que ho van fer concretament els seus treballadors els Srs. Hoyos i Araujo, ja que la societat agent sols havia iniciat aquestes tasques i, a més a més, el que havia fet no era correcte. Per tal de fonamentar les seves afirmacions la recurrent destaca que tant el Sr. D.C., com el Sr. P., empleats seus, afirmen en les seves declaracions que efectivament van portar a terme treballs de pintura als citats apartaments. Així, el Sr. Hoyos manifesta (foli 110 en relació al 62) que ell va realitzar treballs de pintura a l’obra que no havien estat degudament efectuats per “Peña” i que l’informe d’hores que consta al foli 83 es refereix a les què va fer ell el mes de febrer del 2012 i en el mateix sentit es pronuncia el Sr. Araujo (foli 114 en relació al 62). D’altra banda, argumenta la recurrent que l’agent sols aporta a les actuacions el pressupost i les factures com a prova dels seus treballs quan li hauria estat fàcil aportar el testimoni dels seus treballadors.

Malgrat els arguments de la recurrent, cal tenir en compte que el pressupost de les obres a realitzar per “Peña” S.L.”, inclosa la pintura dels apartaments, és del mes d’abril del 2010 i aquest va ser acceptat pel recurrent, que el primer pagament en relació a les tasques efectuades per un import de 7.290 euros és va fer el 30 de maig d’aquell any i la factura corresponent és del mateix mes de maig del mateix any i el recurrent també la va acceptar, mentre que els treballs de pintura efectuats pel Sr. Hoyos, operari de “Cañete” es van portar a terme el mes de febrer del 2012 (foli 83) igual que els del Sr. Araujo (foli 84). Per aquesta raó, malgrat sembla acreditat que la societat recurrent va portar a terme treballs de pintura als citats apartaments, cal entendre que l’agent ja els havia pintat dos anys abans a satisfacció del comitent, perquè en cas contrari no s’entén que s’acceptés un pressupost i una factura i es pagués una part de la mateixa. D’altra banda, “Cañete” no sols va pagar una part de la factura reclamada, sinó que no consta cap protesta per part seva per l’actuació de la què ara acusa a l’agent, ni cap resposta als requeriments de l’adversa negant el deute, oposició que sols es manifesta quan es presenta la demanda, raons totes elles per les què aquesta Sala coincideix amb la Sentència d’instància en que, en tot cas i per les raons que fossin, la recurrent va encarregar als seus empleats el repàs d’uns treballs de pintura ja efectuats dos anys abans.

III.- Pel que fa als treballs de fusteria que consten als pressupostos i la factura que acompanyen la demanda, la recurrent aporta el testimoni del Sr. Vall, que afirma en les seves declaracions (foli 118 en relació al 60) que la societat “Peña” tot just va començar aquestes feines i que, malgrat aquesta societat va subcontractar a l’empresa “Montenegro” per tal de portar-les a terme, aquesta tampoc va realitzar pràcticament cap tasca deixant l’obra abandonada, de tal manera que va ser ell qui va realitzar la feina pressupostats per l’agent, testimoni que, segons la recurrent, està fora de tot dubte perquè, malgrat va treballar per ell, sols ho va fer per aquesta feina concreta.

D’altra banda, afirma la recurrent que ella va haver de comprar fustes i material de ferreteria per finalitzar els treballs descrits al pressupost de l’agent que havien quedat pendents, com es deriva de les factures que consten al foli 63 i ss. i que les fotografies que aporta l’adversa mostren que l’obra no estava acabada. D’altra banda, el Sr. Hoyos, que treballava igualment per la recurrent, manifesta (foli 110 en relació al 62) que té constància de que a l’obra es trobava treballant el Sr. J.M. realitzant tasques de fusteria, tot i que desconeixia l’abast dels treballs realitzats i si es corresponien a aquells detallats als documents que li havien mostrat, manifestant, a més, que el document del foli 83 recollia les hores que van treballar a l’edifici els empleats de la societat recurrent. En el mateix sentit, el Sr. Araujo manifesta que, quan ell va començar a treballar, les tasques de fusteria no es trobaven acabades i que va ser el Sr. M. qui els va finalitzar (foli 114 en relació al 62).

IV.- Malgrat els arguments de l’adversa, l’agent defensa que els treballs de fusteria en qüestió els va portar a terme una empresa subcontractada per ella, en concret “Montenegro” i, en prova d’aquestes afirmacions, aporta les factures presentades per aquesta empresa (folis 38 a 40) i les declaracions dels Srs. Girona, Vara i Ferrer, treballadors de l’empresa “Montenegro” i les de Sanç, gerent de la mateixa, que afirmen (folis 121, 123 i 112 en relació al 55 i 116 en relació al 56) que ells van treballar en dita obra i que les tasques estaven quasi finalitzades de forma professional i correcta quan algú per compte de Pla els hi va dir que tenien prohibit entrar més a l’obra. D’altra banda, en les fotografies que s’aporten al foli 41 es pot veure que la feina de fusteria estava molt avançada encara que no finalitzada.

V.- Per tal de resoldre aquest punt del litigi cal tenir en compte que les declaracions que consten al procediment són totes elles fetes per treballadors de les dues parts litigants, que defensen els mateixos criteris que les empreses que els van contractar, raó per la qual totes elles s’han de valorar amb la deguda cautela, tenint en compte que si bé alguns dels treballadors de “Peña” es limiten a respondre si o no a les preguntes que se li fan, els de “Cañete” i els de “Montenegro” aporten altres dades que poden resultar d’interès i que, en tot cas, els empleats d’una i altre empresa són els únics que poden tenir coneixement dels fets.

Examinades totes aquestes proves cal constatar que, no és cert com diu la defenent al contestar a la demanda que l’adversa no havia portat a terme pràcticament cap de les feines que se li havien encomanat, ja que hem considerat acreditat que van fer les tasques de pintura i pel que fa a les de fusteria les tenia molt avançades, com posen de relleu no sols els empleats de “Montenegro”, sinó també les fotografies que l’agent aporta a les actuacions. És cert que els treballadors de l’empresa subcontractada per l’agent reconeixen que no les van poder acabar i també ho és que la societat defenent va comprar fustes i material de ferreteria els anys 2010 i 2011 (folis 63 a 78) i que el Sr. M. va fer tasques de fuster els anys 2010 i 2011 (folis 79 i 80).

No obstant les factures de “Montenegro” són del mes del juliol del 2010 i la de “Peña”, que la recurrent va acceptar, portava data de 19 de maig del 2010, mentre que el pressupost de les obres es va fer el mes d’abril d’aquell any (foli 14) i la tasca que va portar a terme el Sr. M. va començar el dia 5 de juliol i es va allargar tot l’any 2010 i fins el mes d’octubre del 2011 (foli 80), de tal manera que, en tot cas, el treball de l’agent, o de l’empresa que va subcontractar, es va allargar tres mesos sense que aquest termini es pugui considerar excessiu quan al finalitzar el mateix els treballs estaven pràcticament acabats, mentre que les tasques de fusteria que va portar a terme l’empleat de la recurrent es van allargar més d’un any.

Per aquesta raó, no es pot estimar que la causa de que la recurrent no permetés a l’agent continuar l’obra era el retard en el compliment del seu encàrrec i “Cañete” no ha provat quina va ser la causa per la qual va impedir que “Montenegro” continués treballant quan tenia l’obra molt avançada, ni ha quantificat l’import de les tasques pendents de finalitzar, ni va protestar en cap moment pel suposat incompliment de l’adversa, ni va demanar la resolució del contracte i la consegüent indemnització pels danys patits (entre altres la compra de material), ni va contestar als requeriments de pagament negant la seva procedència, acceptant la factura dels treballs que se li va presentar sense reserves i pagant una part de la factura que es correspon amb el 41,69 % de la mateixa, raons totes elles que porten a desestimar aquest recurs.

VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat pel representant de la societat “Cañete” contra la Sentència dictada per l’Hble. Batlle en data 30 d’abril del 2015 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d’aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-