Costes processals (0283/10)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 283/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de gener de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de l'entitat bancària Palmer va interposar demanda, en data 3-02-2010, envers la mercantil Peña, i els Srs. Palmer, Bernat i Nogués, segons la qual sol·licitava la condemna dels defenents a l'abonament de la quantitat de 45.861,58 i 27.904,58 euros, amb més els interessos i les comissions que indicava i amb imposició de les costes processals.

En data 24-02-2010, la representació processal dels defenents van contestar i van sol·licitar l'exoneració de la imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 1-09-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que estimant íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària "Palmer" contra la societat mercantil andorrana per participacions "Peña" així com contra els Srs. Palmer, Bernat i Nogués, ha de condemnar i condemna solidàriament a aquests darrers a pagar a la primera les quantitats de quaranta-cinc mil vuit-cents seixanta-un euros amb cinquanta-vuit cèntims (45.861,58.- EUROS) i de vint-i-set mil nou-cents quatre euros amb cinquanta-vuit cèntims (27.904,58.- EUROS), ambdues incrementades amb els interessos i comissions bancaris liquidats trimestralment i calculats als tipus per a "descoberts en compte" -quant a l'interès- i per a "préstecs i crèdits" -quant a la comissió- successivament en vigor segons l'Agrupació de Bancs Andorrans, d'ençà el dia un de desembre de l'any passat -data de les últimes liquidacions practicades- i fins que siguin íntegrament satisfetes, imposant-los les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució".

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 17-11-2010, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demanava la revocació parcial de la sentència. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 1-12-2010, sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges del recurs de la part defenent contra la sentència d'instància es concreten en la impugnació de la imposició, per part de l'òrgan judicial a quo, de les costes processals de primera instància. Així, manifesta que el tribunal a quo no ha tingut en compte un fet acreditat important, com és que amb l'entitat bancària es va acordar la reconducció del deute amb un préstec personal i l'entitat bancària després de donar la conformitat va incomplir el pacte, de manera que ha estat l'actitud de l'entitat bancària la que ha motivat el present procés.

II.- Quant a aquest motiu del recurs, convé posar de manifest, en primer terme, que els pactes sobre les costes processals no vinculen als tribunals, atès que la imposició o no de les costes es regulen per les normes contingudes en les disposicions del Codi 7,51, i la Novel·la 82, cap. X, així com la jurisprudència que les desenvolupa, de manera que els pactes que es puguin contenir al respecte, sense necessitat de valorar si els mateixos poden ésser susceptibles de configurar clàusules generals de contractació, que han estat preredactades i imposades en un contracte d'adhesió, de forma que no han pogut ésser negociades per la part contractant a qui perjudiquen, no vinculen als tribunals, els quals han de decidir sobre la imposició de les costes processals, de conformitat amb la normativa existent en l'ordenament jurídic andorrà.

Establerta l'anterior consideració, de les actuacions no es desprèn com pretén la part recurrent que hagi existit un acord entre les parts per a assolir la reconducció del deute que es mantenia, sinó que en el correu electrònic, que es troba al foli 154, el que indica la Sra. Miró, de ORG_0, es que "... passem a detallar les formalitats que calen per poder començar a treballar amb la reconducció del deute del negoci..." De les actuacions no es deriva que s'hagués assolit un acord transaccional per a renegociar el deute, sinó solament consten actuacions en aquest sentit, sense que les mateixes hagin culminat en un acord perfeccionat per les parts. Encara més, del propi escrit que es troba al foli 166, adreçat pels defenents a l'entitat bancària s'evidencia la diferenciació de parers quant a l'assoliment d'un acord, atès que l'entitat bancària requereix un acord global.

En conseqüència, l'actuació de l'entitat bancària d'exigir el pagament del deute vençut i liquidat, segons consta pel certificat de 1-12-2009, era adequada a la vetlla dels seus interessos i a la protecció dels seus drets subjectius, per la qual cosa no es pot entendre que concorri cap de les circumstàncies que, en virtut d'allò que es contempla a la Novel·la 82, cap. X, i a la jurisprudència que la desenvolupa, motivi la no imposició de les costes processals, d'acord amb el principi del venciment objectiu, contingut a la disposició del Codi 7,51,5.

III.- La desestimació del recurs comporta, encara que emparada solament en part de l'argumentació de la sentència d'instància, continguda en l'aplicació del criteri del venciment objectiu, la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Peña els Srs. Palmer, Bernat i Nogués contra la sentència, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, en data 1-09-2010, i confirmar íntegrament la seva part decisòria, de conformitat amb les raonaments continguts en la present resolució. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.