MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Administrativa

URBANISME. Sanció comunal per abocament de terra no autoritzat.AD-117-1/98

Resolució
Sentència · 14/01/2000
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 28/2000
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2000:28
Recurs
AD-117-1/98
Ponent
Bernard Plagnet
Magistrats
Bernard Plagnet
Àrea
Administratiu
Descriptors
CONFLICTE DE COMPETÈNCIES EXPROPIACIÓ ACTIVITAT ADMINISTRATIVA URBANISME TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA CÀRREGA DE LA PROVA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Manso contra la resolució del Comú de La Massana que li va imposar una multa de 200.000 pessetes per infracció a l'ordenació de l'1 de juliol de 1992 relativa a les "autoritzacions per modificar l'estat actual del terreny". El tribunal ha confirmat la sentència anterior i ha declarat que la resolució sancionadora és ajustada al dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. El Sr. Manso havia argumentat que tenia autorització per realitzar els treballs al terreny en qüestió, però el tribunal ha considerat que aquesta autorització feia referència a un altre terreny diferent. El tribunal també ha destacat que el Sr. Manso no ha aportat proves suficients per demostrar que el terreny en qüestió es troba dins del territori del Comú d'Ordino, on havia obtingut una autorització diferent.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2000-02 DE 14 DE GENER DE 2000

URBANISME. Sanció comunal per abocament de terra no autoritzat.

Càrrega de la prova de la situació del terreny.

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Manso va interposar recurs contra la resolució del Comú de La Massana de data 29 de maig de 1998 sol·licitant la nul·litat de l'esmentat acte administratiu que li va infligir una multa de 200.000 pessetes per infracció a l'ordinació de l'1 de juliol de 1992 relatiu a les "autoritzacions per modificar l'estat actual del terreny".

2.- En la sentència del 5 de juliol de 1999, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Manso i ha declarat que la resolució sancionadora del Comú de La Massana acordada en data 29 de maig de 1998 es ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 29 de setembre de 1999, el Sr. Manso manifesta principalment:

que el Comú de La Massana havia autoritzat els treballs per un decret núm. 193/97 de data 28 de novembre de 1997 (foli 25),

que una autorització d'efectuar els treballs ha estat igualment acordada pel Comú d'Ordino per decret núm. 54/98 de data 7 de maig de 1998 (foli 18), confirmat pel Govern (decret núm. F/98/704:foli 21).

que la referència a l'Ordinació del primer de juliol de 1992 és incorrecta ja que aquest text no sanciona les infraccions recollides en l'acte sancionador,

que considera que la decisió ha estat inspirada per motius d'animositat personal i demana que siguin indicats els noms dels membres de la Junta que ha pronunciat la sanció.

El Sr. Manso ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 10 de novembre de 1999.

4.- En la seva contesta de data 18 d'octubre de 1999, el Comú de La Massana manifesta principalment:

que el decret d'autorització no afecta al terreny pel qual el Sr. Manso ha estat sancionat. La sanció fa referència als treballs efectuats al "Prat de Babot", mentres que el decret núm. 193/97 fa referència al terreny nomenat "La Gonarda a l'Aldosa".

que la sanció ha estat correctament motivada sobre el fonament de l'Ordinació del primer de juliol de 1992,

que el Comú demana que l'interessat sigui condemnat al pagament de les costes.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Els Comuns de La Massana i d'Ordino han pres varies decisions i convé de restablir la cronologia d'aquests diferents procediments administratius.

El Sr. Manso ha presentat una primera demanda d'autorització d'efectuar els treballs sobre el terreny anomenat "Prat de Babot" (demanda de 24 d'octubre de 1997) i aquesta demanda ha estat rebutjada pel Comú de La Massana (foli 9).

Ulteriorment, el Sr. Manso ha presentat una demanda d'autorització al Comú d'Ordino. Aquest ha acceptat la demanda per un decret de data 7 de maig de 1998 (núm. 54/98, fol. 18), aprovat pel Govern per decret núm F/98/704 (fol. 25).

El Sr. Manso ha presentat una segona demanda al Comú de La Massana el 28 de novembre de 1997 en vista a efectuar treballs sobre un terreny anomenat "La Gonarda a l'Aldosa", aquesta demanda ha estat acceptada pel Comú de La Massana (decret núm. 193/97, fol 25).

La sanció infringida pel Comú de La Massana es refereix clarament a una infracció comesa en el terreny anomenat "Prat de Babot", pels motius que aquests treballs no havien estat autoritzats.

Tercer.- La primera qüestió exposada per aquest litigi fa referència al conflicte de competències entre els dos Comuns: el Comú de La Massana que ha rebutjat l'autorització i el Comú d'Ordino que la ha acceptada.

El Sr. Manso afirma en el seu recurs d'apel·lació "que l'autorització del Comú d'Ordino és l'única vàlida en aquest context doncs és l'única que ha estat revalidada pel Govern segons decret F/98/704".

El Sr. Manso es limita per tant a afirmar que el terreny en curs, nomenat "Prat de Babot" es troba sobre el territori del Comú d'Ordino.

La solució del litigi suposa l'aplicació de les regles generals d'atribució de la càrrega de la prova davant les jurisdiccions administratives: pertany a la persona que exposa els arguments d'aportar els elements de prova que els recolzin . En aquest cas, el Sr. Manso no aporta la prova que els terrenys en curs es troben situats sobre el territori del Comú d'Ordino. Aquests elements de prova són encara més indispensables des del moment en que ell mateix va adreçar la primera demanda al Comú de La Massana. Com justament indica la sentència recorreguda, corresponia al Sr. Manso sol·licitar als dos Comuns els aclariments necessaris sobre els límits del seu territori.

La demanda del Sr. Manso ha de rebutjar-se en aquest punt.

Quart.- La sanció establerta pel Comú de La Massana fa referència a una infracció comesa en el terreny nomenat "Prat de Babot" i està clarament establert, com s'ha indicat més amunt, que l'autorització que ha estat acordada pel decret núm. 193/97 fa referència a un altre terreny, nomenat "La Gonarda a l'Aldosa". Es probable que aquests dos terrenys estiguin molt prop l'un de l'altre, però es tracta de dos terrenys diferents.

D'altra banda l'ordinació del primer de juliol de 1992 regula les "autoritzacions per a modificar l'estat actual del terreny". Ara bé, la infracció a les disposicions d'aquesta ordinació està establerta, ja que l'estat del terreny ha estat modificat (veure foli 23 i 24, les diligències de comprovació d'infracció) mentre que l'autorització sol·licitada per efectuar aquests treballs s'havia rebutjat.

Per tant la demanda del Sr. Manso ha de rebutjar-se igualment sobre aquest punt.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Manso..

Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució sancionadora del Comú de la Massana acordada en data 29 de maig de 1998 i confirmada pel Govern en recurs d'alçada és ajustada al dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Proposeu una millora