Prestanoms - Legitimació passiva titular administratiu (TSJC 036/2016)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000036/2016 ORIGEN: 5000962/2013 - 00

NIG: 5300542120150000605

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de setembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat en l'audiència celebrada el 20 de juliol de 2013, i prèvia petició de citació a judici, l'agent interposava demanda contra el Sr. Espada, en la que després d'exposar la relació fàctica i la fonamentació jurídica que entenia d'aplicació al cas, suplicava dictar sentència condemnant al defenent, a pagar a l'agent 4.669,41EUR juntament amb els interessos legals de la quantitat de 4.646,56EUR a comptar de la data de venciment de cada factura, o subsidiàriament de la data de contesta a la demanda juntament amb les costes judicials ocasionades.

II.- Que el defenent contestà a la demanda en l'audiència celebrada el 20 de setembre de 2013 tot presentat excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, cridant en garantia a la societat Herrera, S.L. i oposant-se en el fons a raó de l'argumentari fàctic i jurídic contingut en el propi escrit que es dona aquí per reproduït, i demanant en via de conseqüència la desestimació íntegra de la demanda i en el seu cas la no imposició de costes a la part demandada per manca de requeriment previ.

III.- Després d'haver demanat les parts setze ajornaments (folis 63- 78), en l'audiència celebrada el 19 de setembre de 2014 l'agent contestà a la crida en garantia així com a l'excepció plantejada tot presentant la seva oposició (folis 79-81).

IV.- Que mitjançant Aute de 24 de novembre de 2014 s'acordà donà lloc a la crida en garantia peticionada (folis 85-86).

V.- Que previ ajornament sol·licitat per les parts, i per un període de dos mesos i mig (folis 91-94) va comparèixer la societat Herrera, S.L. mitjançant el seu representant, tot oposant-se a la demanda presentada (foli 94).

VI.- Que obert el període probatori s'han practicat totes aquelles declarades pertinents segons la nostra providència de 24 de març de 2015.

VII.- L'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlle va dictar Sentència en data 3.12.15 i va decidir :

"PRIMER.- Estimar la demanda presentada en data 20 de juliol de 2013 per part de la societat Julián, S.A. contra el Sr. Espada.

SEGON.- Condemnar a la defenent a satisfer-li 4.646,56 els quals meritaran els interessos legals que corresponguin a comptar de la data de contesta a la demanda, i per tant a partir del 20 de setembre de 2013 i fins a la seva total satisfacció.

TERCER.- Condemnar al Sr. Espada a satisfer les costes processals causades a l'agent, incloses les derivades d'advocat i procurador així com les derivades de la reclamació extrajudicial (22,85EUR), havent de suportar la societat Herrera, S.L. les pròpies."

VIII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Espada i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present procediment es discuteix la legitimitat passiva del defenent Sr. Espada, que era titular administratiu del negoci que girava sota el nom de H. i al qual se li van fer dos subministrament de gas-oil de calefacció en dates d'11 de gener i de 7 de febrer de 2013 i que no han estat pagades.

La part demandada va demanar la crida en garantia del la societat que gestionava realment el negoci en els darrers temps. La sentència d'instància estima íntegrament la demanda i condemna al Sr. Espada al pagament de les dues factures pendents i les costes de la instància.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

SEGON.- Insisteix la part recurrent en què l'Hble. Batlle ha valorat de manera errònia la prova practicada perquè si bé és cert que es van fer aquells subministraments a l'hotel per a calefacció, el propi subministrador sabia qui era realment el titular del negoci perquè girava els rebuts en comptes que no eren del Sr. Espada I per aquesta raó no podia haver cap mena de confusió en qui era realment el subministrat i això impedeix l'aplicació de la doctrina de la Sala de la responsabilitat solidària entre el titular administratiu i el titular real del negoci.

TERCER.- Però ni una cosa ni l'altra poden ser ateses. En primer lloc perquè a) alguns subministraments eren pagats en el compte de Herrera, SA que comença per ADxx i acaba en xxx titular de la societat H. fins el 25.3.14; b) en l'altre compte que acaba per xxx si bé era a nom de la societat Herrera, SL tampoc ha de tenir la transcendència que li vol atorgar la part apel·lant, doncs això no és rellevant perquè tot deutor designa unilateralment el compte en el qual vol carregar els rebuts i poc li ha d'importar al creditor a nom de qui en sigui el titular del compte; c) ensems, ha quedat acreditat documentalment que el Sr. Espada va rebre en 21.9.12 (folis 87 i seg.) un aval bancari a primer requeriment per import de 8.000EUR per fer front als deutes pendents de l'Hotel en el moment en que se li retornava la possessió amb data límit del 15 d'abril de 2013 i entre els deutes el propi Sr. Plana -legal representant de Herrera, S.L. i administrador únic- hi incloïa els deguts a Julián, ORG_0 per les dues factures que ara es reclamen, aval que va executar però no va pagar les dites factures; d) finalment ressaltar que les dues factures de subministrament del mes de gener de 2013 són anteriors a la data que es va donar de baixa el negoci de l'Hotel en 22.4.13, segons consta en el Registre de Comerç del M.I. Govern.

QUART.- Ja es reiterada la nostra doctrina de que la responsabilitat davant de tercers entre el titular administratiu i el titular real del negoci és solidària quan es tracta de l'activitat pròpia i ordinària del negoci per donar seguretat al tràfic i a l'aparença creada en front de tercers (STJC de 30.1.14 rotlle 270/13, STJC 29.6.00, 22.7.04 entr e d'altres). No hi ha dubte per cap de les parts que el subministrament de gas-oil a l'Hotel era per a la calefacció dels mesos d'hivern. Tampoc ens trobem davant el cas excepcional de que qui contracta coneix sense cap mena de dubte que contracte amb el titular real del negoci i que coneixia perfectament la relació fiduciària existent. En el cas d'espècie, el mateix defenent no sap explicar de manera clara i indubtable qui era el propietari real del negoci en el moment del subministrament i inclou diversos noms de societats i de persones físiques que allunyen la qüestió de la claredat que exigeix aquella distinció de responsabilitats.

Per contra, les factures del mes de gener anaven a nom de H. i el titular administratiu era el Sr. Espada i el compte indicat abans a nom de la mateixa societat. Cal estar doncs a l'aforisme "cuius commodum eius et incommodum" o, com diu el Codi 7.66.6, "commoda ferens, incommoda et onera sustinere debat" (el que s'aprofita de les avantatges, ha de suportar les desavantatges i càrregues) i el Sr. Espada ha de fer front a les responsabilitats com a titular administratiu en allò que el perjudica, com en el seu moment s'ha beneficiat d'allò que li resultava positiu. El motiu ha de fracassar.

CINQUÈ.- També impugna el recurrent la imposició de les costes i reclama la seva imposició a la part agent per la seva temeritat. El motiu tampoc pot prosperar perquè la sentència d'instància ha aplicat correctament el criteri del venciment objectiu que troba el seu origen en l'emperador Zenó (Codi 7,51,5).

SISÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Espada contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 3 de desembre de 2015, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.