Inadequació de procediment - Suspensió visites menor (0230/10)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-230/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Galan va interposar demanda, de data 16-09-2009, envers el Sr. Plana, segons la qual sol·licitava la suspensió de visites del defenent envers la filla menor Bermudez.

La part defenent fou declarada en situació processal de rebel·lia.

II.-En data 5-05-2010 s'ha dictat sentència, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que ha de donar lloc a l'excepció de manca d'adequació de procediment interessada pel Ministeri Fiscal a tenor de la demanda formulada per la Sra. Galan contra el Sr. Plana, i això en petició de suspensió del dret de visita de la filla comú dels litigants, sense que hi hagi lloc a efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància".

III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 22-03-2010, ha articulat escrit de conclusions, segons el qual i en consonància amb els arguments continguts en el mateix, demana que es procedeixi a la revocació de la resolució dictada a la instància. El Ministeri Fiscal, per informe de data 5- 10-2010, va interessar la confirmació de la sentència d'instància i la desestimació del recurs formulat contra la mateixa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, entén que s'ha vulnerat el principi d'igualtat entre les parts en el procediment, atès que no ha comparegut el defenent en el plet i el jutjador acull una excepció que no ha formulat la part adversa, sinó una part objectiva, com és el Ministeri Fiscal. En segon terme, manifesta que, al contrari d'allò que considera el Tribunal a quo, sí que existeix adequació del procediment, tota vegada que es demana la suspensió del dret de visites i així es va tramitar en la causa TSJC-013/05 davant d'aquest Tribunal Superior.

II.- El primer dels motius que alça la part recurrent contra la sentència d'instància ha de ser refusat pels arguments següents. Cap contravenció s'ha produït en relació al principi d'igualtat processal, com a manifestació processal del dret a la jurisdicció que es conté a l'article 10 de la Constitució. Així, interposada demanda per a obtenir la suspensió del dret de visites del pare, aquest no ha comparegut en el procés i ha estat declarat en rebel·lia processal i el Ministeri Fiscal, com a garant del principi de legalitat i de la protecció de menors, absents i incapaços, ha articulat una excepció, en virtut de la qual considera que el procediment interposat no és l'adequat. Al respecte no solament la postura processal del Ministeri Fiscal és viable, sinó que essent les normes processals d'ordre públic, podia també el Tribunal, des d'aquesta darrera òptica, acollir l'excepció plantejada, si la considerava escaient, sense que es pugui entendre produïda cap limitació ni menyscapte del dret a la igualtat.

III.- Quant al segon motiu de recurs, cal posar de manifest que el procediment abreujat esdevé el procediment adequat per a la modificació d'aquelles mesures adoptades com a definitives en un procediment matrimonial (cfr. STSJA de 18-09-2008), mentre que quan, com en el present cas, no es pretén la modificació de les mesures definitives adoptades, en concret aquelles que afecten a la potestat parental, sinó que el que es demana és la suspensió del règim de visites del pare, atès que el mateix no compleix amb els seus deures de comunicació ni de manteniment de la menor, el procediment adequat és l'incident d'execució. I en aquest sentit, indica (fet segon de la demanda) que el progenitor ha incomplert amb aquells deures que li corresponen com a tal, de manera que la suspensió (fet quart) es sol·licita a conseqüència d'aquests greus incompliments dels deures del pare.

En consonància amb el que s'ha exposat, procedeix confirmar la resolució d'instància, tot entenent que, d'acord amb el que s'ha expressat en el cos de la present resolució, el procediment adequat per a sol·licitar la suspensió del règim de comunicació personal del pare amb la menor, derivar de l'incompliment dels seus deures, és l'incident a interposar en fase d'execució de sentència.

IV.- Les anteriors consideracions justifiquen la desestimació del recurs. Nogensmenys, en atenció a l'especial natura del procediment i al fet que es tracta de la determinació d'una qüestió processal que podia esdevenir dubtosa, no s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Galan contra la sentència, de data 5-05-2010, dictada per l'Hble. Batlle, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.