Arrendaments urbans-caducitat del recurs per no dipositar la renda (TSJC 128/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Fátima Ramírez Souto Vincent Aniére

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 30 SET. 2014

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

- En data 14 de juny del 2010 el Sr. Bonet va formular demanda pel procediment especial d'arrendaments urbans contra el Sr. Pera manifestant que no havia pogut obtenir l'autorització administrativa pertinent per explotar el negoci de pastisseria que projectava portar a terme en el local que havia arrendat al defenent degut a les greus deficiències que aquest presentava, raó per la qual sol·licitava que es dictés Sentència declarant resolt el citat contracte i condemnant al defenent a abonar-li la quantitat de 17.393 euros en concepte de lucre cessant del negoci, més la suma de 127.621 euros pel salari no percebut, més l'import de 35.665 per inversions realitzades al local, més 1.500 euros en concepte de pagament de la factura número X. de 31 de maig del 2010 pels honoraris causats per la confecció de l'informe econòmic de l'empresa G.M.C., més els interessos legals de les referides quantitats a partir de la contesta a la demanda, més les costes del procediment.

La representació processal del Sr. Pera va contestar a la demanda en data 23 de desembre del 2010 oposant-se a la mateixa pels arguments que exposava i demanant la seva desestimació, imposant a l'adversa les costes del procediment, i formulant ensems demanda reconvencional sol·licitant que es condemnés al Sr. Bonet a abonar al seu mandant la quantitat de 33.879,47 euros, augmentant dit import en 662,26 euros mensuals, o la quantitat equivalent per dia, en concepte d'ocupació indeguda del local i fins el retorn de la possessió a la propietat en les condicions en les què se li va lliurar en el seu dia, així com la quantitat que s'acredités per reposar el bé immoble en les mateixes condicions en les què se li va lliurar, més els corresponents interessos legals a partir de la contesta a la demanda, més les costes del procediment.

- La representació processal del Sr. Bonet va contestar a la demanda reconvencional formulada contra el seu mandant en data 20 de gener del 2011 oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació, estimant, pel contrari, en la seva totalitat el contingut de la demanda principal formulada per la seva mandant.

- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 27 de gener del 2014 va decidir:

Primer.- Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal del Sr. Bonet contra el Sr. ENTITY_5; Declarar la resolució del contracte d'arrendament del local comercial atorgat en data 1 de juny de 2004 , amb efectes a comptar del juny de 2010; i condemnar al Sr. Pera a abonar al Sr. Bonet la suma total de 36.267,47 EUR en concepte de danys i perjudicis, segons allò detallat als Considerants VII i VIII d'aquesta decisió.

Segon.- Estimar parcialment la demanda reconvencional formulada per la representació processal del Sr. Pera contra el Sr. Bonet condemnar aquest darrer a pagar al primer la suma total de 53.474,27 EUR en concepte de rendes impagades dels mesos de febrer 2005 i setembre 2006 a maig 2010 i d'ocupació indeguda de juny 2010 a gener 2014 inclòs.

Tercer.- Operar, d'ofici, la compensació entre els deutes respectius, condemnar el Sr. Bonet a satisfer al Sr. Pera la suma de 17.206,80 EUR que ha de ser incrementada dels interessos legals comptadors des de la data de fermesa de la Sentència. Endemés el Sr. Bonet ha de satisfer una suma equivalent a 662,26 EUR/mes, a comptar del mes de febrer de 2014 i fins el retorn efectiu de la possessió, quantitat que meritarà interessos des de les dates dels respectius venciments mensuals de les rendes de lloguer, és a dir a comptar del 5è dia de cada mes;

Quart.- No efectuar especial pronunciament en costes processals;

- Contra l'esmentada resolució va formular recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Bonet i, en virtut dels arguments que exposava en les seves conclusions, demanava la seva revocació i que se li atorguessin les peticions realitzades en el petitum de la seva demanda.

- La representació processal del Sr. Pera va contestar les conclusions formulades pel Sr. Bonet i, amb caràcter principal, va sol·licitar que s'inadmetés el recurs formulat per l'adversa per no haver consignat les rendes vençudes durant el procediment, raó per la qual sol·licitava que es requerís al citat senyor per tal que pagués, o consignés, la citada quantitat.

- Mitjançant Providència de data 27 de març del 2014 es va requerir al Sr. Bonet per tal que en el termini de vuit dies hàbils acredités estar al corrent del pagament de les rendes degudes, o haver-les consignat judicialment, i la representació processal del Sr. Bonet la va contestar argumentant que no estava obligat a pagar les rendes que se li reclamaven atès que hi va haver un incompliment de les obligacions de l'arrendament per part de l'arrendador en aplicació de l'article 30 LAFU, però aquest argument no es pot estimar.

FONAMENTS DE DRET

La primera qüestió a resoldre en el present litigi és si es pot admetre el recurs formulat per la representació processal del Sr. Bonet, ja que, com destaca la del Sr. Pera, substituït processalment en aquest moment a causa de defunció per la seva vídua la Sra. Rius el recurrent no ha abonat, ni consignat, tal com imposa la disposició addicional segona, apartat 12, de la Llei d'arrendament de finques urbanes, les rendes impagades dels mesos de febrer del 2005 i setembre del 2006 a maig del 2010 i d'ocupació indeguda de juny del 2010 a gener del 2014 inclòs, que la Sentència d'instància el condemna a pagar.

La representació processal del Sr. Bonet argumenta en el seu recurs que la Sentència d'instància reconeix que el Sr. Pera va incomplir les obligacions que, com arrendador, li imposen els articles 26.1 i 4 LAFU de lliurar a l'arrendatari la finca objecte del contracte de forma que estigués en condicions de servir a l'ús a què estava destinada i efectuar en ella les reparacions necessàries per tal que pogués continuar destinant-se a la finalitat per la qual va ser arrendada, ja que l'edifici X. a on el recurrent volia obrir un local que pensava destinar a forn, pastisseria i obrador (foli 13) i, si bé no es discuteix que el departament de medi ambient del M.I. Govern va detectar que l'activitat realitzava un abocament directe de les aigües residuals al riu els anys 2006, 2007 i 2010 (folis 105, 109 i 115) i el Ministeri de Salut va constatar l'any 2007 que l'establiment no disposava d'un subministrament d'aigua potable, el mateix recurrent argumenta en les seves conclusions que la conducció provisional d'aigua a l'edifici es va fer al seu cost, i així es constata en la Sentència d'aquesta Sala de data 23 de juliol del 2009, que resol un litigi en relació a pis situat al mateix immoble que tenia també arrendat el Sr. Bonet No obstant, no s'han efectuat les obres pertinents per construir la conducció definitiva (foli 86), ni s'ha resolt el problema de la connexió de les aigües residuals (folis 105 a 109), raó per la qual l'organisme competent va instar al Sr. Pera per tal que realitzés les gestions oportunes per regularitzar la situació, de tal manera que no és d'aplicació allò que disposa l'article 30 LAFU, ja que el recurrent no s'ha vist privat d'ocupar i gaudir del local que havia arrendat com a conseqüència de l'existència d'unes obres, sense perjudici de la facultat que ostentava de demanar la resolució del contracte signat entre les parts, com va fer i se li ha concedit.

- Per últim, la exempció de pagar les rendes degudes no pot tampoc fonamentar-se en allò que disposa l'article 24.4 LAFU, ja que no s'ha acreditat que l'arrendador actués amb dol, privant intencionadament a l'arrendatari del subministrament d'aigua, o incurrint en una negligència lata que pogués equiparar-se al dol, quan el Sr. Bonet podia detectar fàcilment que no tenia aigua quan va arrendar el local, quan ell mateix es va fer càrrec de les obres per poder gaudir provisionalment d'aquest subministrament i quan no s'ha acreditat que requerís al Sr. Pera per tal que resolgués els problemes que afectaven a l'immoble, sinó que l'actuació del propietari del local suposa, en tot cas, un incompliment de les obligacions que recull l'article 26.1,2 i 4 LAFU, que pot donar lloc a les conseqüències que assenyala l'article 28 de la mateixa norma legal, facultant a l'arrendatari per demanar la resolució del contracte i la indemnització que procedeixi, com ha fet.

Decisio

En no haver-se donat compliment en el termini fixat al requeriment contingut a la Providència de data 27 de març del 2014, sense acreditar cap circumstància que, legítimament, pogués eximir-lo d'aquesta obligació, procedeix donar per caducat el present recurs, resultant la causa d'inadmissió causa de la seva desestimació.

No obstant, ateses les circumstàncies del cas, no es fa expressa imposició de les costes generades en aquesta alçada, de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Bonet contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 27 de gener del 2014, que CONFIRMEM Íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.