Mesures paterno filials - congruència-reducció règim de visites i pensió (099/12)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-099/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 29 de novembre del 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 20 de gener del 2011 la Sra. Badía va formular demanda de separació matrimonial contra el Sr. Morales manifestant que del matrimoni concret pels litigants en data 5 de febrer del 1999 havien nascut dos fills que encara eren menors d'edat i que, havent-se fet insuportable la convivència amb el defenent, havia decidit separar-se d'ell cercant un nou domicili, sense que el Sr. T. col·laborés en cap moment a la satisfacció de les necessitats dels fills comuns, raó per la qual ella es trobava en una situació econòmica difícil. Per aquestes raons, sol·licitava que es dictés Sentència pronunciant la separació matrimonial dels consorts en aquell moment litigants, atorgant la pàtria potestat dels fills comuns a ambdós progenitors, atribuint la seva guarda i custòdia a la seva mare, establint un règim de visites a favor del pare que descrivia, fixant una pensió d'aliments a càrrec del Sr. T. i en favor dels menors de 700 euros mensuals, sent les seves despeses extraordinàries suportades pels dos progenitors per meitat i establint que les parts s'haurien de comunicar recíprocament tot desplaçament dels menors fora del Principat, de forma que en tot moment el cònjuge que no els tingués en la seva companyia conegués l'adreça i el telèfon del lloc a on es trobaven.

II.- El Sr. Morales va contestar a la demanda en data 7 de febrer del 2011 oposant-se a les peticions de l'agent i formulant reconvenció sol·licitant que s'establís una contribució conjunta dels progenitors en favor dels seus fills de 450 a 500 euros mensuals per cada un del pare i mare, obrint-se un compte bancari a aquest efecte, que el règim de visites dels pares seria cada dia de les 17h fins a les 20 h. pernoctant amb el pare el dilluns i portant-los el dimarts a les 20 hores, passant la meitat de les vacances escolars amb el pare i el dia del pare, onomàstica i aniversari del pare, atribuint l'exercici de la pàtria potestat als dos progenitors, dissolent el règim econòmic del matrimoni, quedant el vehicle propietat dels dos cònjuges en possessió i propietat del demandat, determinant que el domicili familiar i objectes no personals quedava canviat per un domicili particular i diferent per cada litigant i no fixant cap pensió compensatòria.

III.- La Sra. Badía va contestar a la reconvenció formulada pel Sr. Morales oposant-se a les seves peticions.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 10 de març del 2012 va decidir estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Badía contra el Sr. Morales i desestimant la demanda reconvencional d'aquest darrer, declarar la separació matrimonial dels referits esposos, que quedaven deslliurats del deure de convivència, i la dissolució del règim econòmic matrimonial, establint el següent règim pel que fa als fills menors d'edat de noms Plana i ENTITY_7: atribuir a la mare la guarda i custòdia sobre els fills comuns menors d'edat, i mantenir l'exercici conjunt de la pàtria potestat entre els dos progenitors, fixant un règim de visites a favor del pare en setmanes alternes de diumenge a les 10h fins el dimarts que els portarà a l'escola (dues nits) atenent que el Sr. T. té, tal i com al·lega, dia festiu setmanal el dilluns, les vacances seran repartides per meitat, corresponent al pare la primera meitat dels anys parells i la segona els senars, podent gaudir cada progenitor de la companyia dels menors els dies del seu aniversari, onomàstica i dia del pare i de la mare, les parts hauran de comunicar-se recíprocament tot desplaçament fora d'Andorra, donant una adreça i número de telèfon; establir a càrrec del pare una pensió per aliments de 500 euros mensuals a favor dels dos fills menors, a satisfer a la mare durant els cinc primers dies de cada mes i actualitzada al mes de gener de cada any en funció de l'índex dels preus al consum, havent de ser les despeses extraordinàries repartides entre els dos progenitors per meitat.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Badía i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació en el sentit de que se li atribueixi la guarda i custòdia dels seus fills a ella i es prohibeixi al Sr. Morales de tenir cap mena de contacte amb els nens, no establint-se cap règim de visites o de contactes entre ells. De manera subsidiària, demana que s'estableixi que un règim de visites que descriu.

La Sra. G. discrepa igualment del quantum de la pensió que estableix la resolució d'instància, ja que considera que cal fixar-lo en 700 euros mensuals pels dos nens, pensions que haurien de ser retroactives i acumulatives d'ençà de la data de la presentació de la demanda de separació.

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs el Sr. Morales i, pels arguments que exposa, sol·licita la seva revocació pel que fa al règim de visites fixat per la Sentència d'instància, que sol·licita que consisteixi en dos dies i dues nits d'acord amb el règim escolar de llurs fills segons el dia de festa setmanal del seu lloc actual de treball o del quin pugui gaudir en el futur, i, pel que fa a la pensió d'aliments establerta, demana que es redueixi a 300 euros mensuals.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els recursos d'apel·lació formulats per la Sra. Badía i el Sr. Morales coincideixen en demanar la revocació de la Sentència d'instància en dos punts concrets: l'amplitud del règim de visites acordat i l'import de la pensió d'aliments a favor dels fills dels litigants que s'ha fixat.

Pel que fa al règim de visites, la Sra. G. demana en primer lloc que es prohibeixi tot contacte entre els nens i el seu progenitor i no s'estableixi cap règim de visites entre ells. Per justificar aquesta petició la citada senyora al·lega que les manifestacions dels nens en el sentit de que el seu pare els maltractava físicament van donar lloc a que ella presentés una denúncia en data 9 de maig del 2011, que va arxivar l'Aute de data 28 de juny del 2011, que malgrat tot constatava els fets que l'havien motivat (foli 213), i que es formulés una demanda de mesures provisionalíssimes previstes a l'article 64 LQM, que va ser estimada, considerant adient no fixar cap règim de visites o de contactes paternofilials a favor del Sr. Morales. D'altra banda, argumenta que el fet de que el psiquiatre Dr. Jover considerés al Sr. T. era apte per tenir cura dels seus fills sols era degut a les manifestacions del citat senyor amb l'objectiu de fer creure al metge que era un bon pare pels nens.

Subsidiàriament, la Sra. G. sol·licita que s'estableixi un règim de visites de caps de setmana alterns de les 20 hores del divendres fins a les 20 hores del diumenge, més una distribució equitativa de les vacances dels nens i els dies festius.

Pel contrari, el Sr. Morales demana que es permeti tenir als seus fills en la seva companyia dos nits i dos dies d'acord amb el règim escolar d'aquests segons el dia de festa setmanal del seu lloc actual de treball, que ja no és els dilluns, o de quin pugui gaudir en el futur.

II.- Per tal de donar resposta a les peticions dels recurrents cal tenir en compte que en matèria de mesures paternofilials els Tribunals no estan subjectes al deure de congruència amb la mateixa intensitat que en altres litigis, ja que el que han de cercar per sobre de tot és el benefici del menor.

En el cas present ha quedat acreditat a les actuacions que la Sra. G. va presentar una denúncia contra el Sr. T. atès que els seus fills afirmaven que el seu pare els maltractava físicament i els deixava sols al seu domicili durant llargues estones (foli 15 del procediment de mesures provisionalíssimes) i la psicòloga clínica Sra. Catalá va entrevistar als nens i aquests li van dir que el seu pare els pegava i l'Martin fins i tot va afirmar que li pegava tant fort que tenia por de que li fes mal (foli 18 i ss del procediment de mesures provisionalíssimes) i cal tenir en compte que malgrat aquesta professional va intervenir a instàncies de la Sra. G. no es pot dubtar de la veracitat del seu informe quan no expressa opinions seves, ni reprodueix manifestacions de la mare, sinó que recull paraules textuals dels nens. D'altra banda, l'Aute de 28 de juny del 2011 (foli 213) va arxivar la denúncia presentada per la Sra. G. atesa la seva poca transcendència, malgrat els menors van declarar davant de l'Hble. Batlle que el seu pare els donava clatellots i puntes de peu al cul i aquest va reconèixer que els donava algun clatellot. Aquestes circumstàncies van motivar que el Mgfc. Ministeri Fiscal interessés que no es fixés un règim de visites als nens en favor del seu pare i que l'Aute de mesures provisionalíssimes de data 1 de juny del 2011 (foli 204) no fixés cap règim de visites o contactes del Sr. T. als seus fills, tenint en compte que en el curs de la seva declaració policial aquest va reconèixer haver deixat sols als menors durant estones, i àdhuc durant un dia, malgrat l'Martin només tenia nou anys en aquell moment i la Plana dotze i haver donat un cop de peu al cul de la seva filla.

Malgrat la constatació de la incorrecta actuació del Sr. T., aquesta Sala considera que no és procedent suspendre totalment el règim de visites d'aquest als seus fills, ja que els nens necessiten també el referent patern per tal d'assolir un correcte desenvolupament psicològic, però sí que ha de comportar la necessitat de fixar un règim de visites amb caràcter de mínims, en el mateix sentit que interessa el Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu informe de data 14 d'octubre del 2011 i de requerir al citat senyor per tal de que modifiqui les seves pautes educatives respecte dels seus fills i tingui cura d'ells de manera adequada, de tal manera que si el règim que s'estableix no es segueix de manera correcta podria veure reduïts encara més els contactes amb els seus fills.

Per totes aquestes raons, entenem procedent establir un règim de visites del Sr. T. als seus fills els caps de setmana alterns del dissabte a les 10 hores, en què els recollirà al domicili de la seva mare, al diumenge a les 20 hores, en què els retornarà al mateix lloc (una nit), mantenint els demés contactes paternofilials assenyalats per la resolució d'instància pel que fa a als dies dels aniversaris, onomàstiques i dies del pare / mare i disposant que el Sr. T. podrà tenir els seus fills en la seva companyia els deu primers dies de les vacances escolars d'estiu els anys parells, anant-los a recollir al domicili de la seva mare a les 10 hores del dia següent a la finalització del curs i retornant-los al mateix domicili a l'acabar aquest termini a les 20 hores i els deu darrers els anys senars, recollint-los a casa de la seva mare a les 10 hores del primer dia d'aquest termini i retornant-los al mateix domicili el dia abans d'iniciar-se el curs a les 20 hores.

III.- En contra d'aquest criteri no es pot defensar que l'informe del psiquiatre Dr. Jover, que consta al foli 221 i ss de les actuacions, considera que el Sr. T. no pateix cap trastorn de la personalitat que l'incapaciti per poder tenir cura dels seus fills, perquè la realitat és que fins aquest moment no ho ha fet adequadament.

Tampoc es pot admetre la petició del Sr. T. en el sentit que les visites es fixin segons el dia de festa setmanal del seu lloc actual de treball, que ja no és els dilluns, o de quin pugui gaudir en el futur, perquè els menors requereixen un règim de contactes estable, la seva mare ha de poder organitzar la seva cura i els dies de festa escolar són aquells en els què els menors poden conviure amb els seus progenitors, sense perjudici de la possibilitat de que els litigants puguin arribar a un acord en el sentit proposat pel recurrent sempre que els nens no passin més que una nit amb el seu pare durant l'any escolar.

IV.- Pel que fa a la pensió que el Sr. T. ha de pagar en concepte d'aliments en favor dels seus fills, mentre el citat senyor defensa la procedència de fixar el seu import en 300 euros mensuals, la Sra. G. demana que s'estableixi en 700 euros mensuals.

Per tal de fixar l'import de la pensió d'aliments que requereix un menor s'ha de tenir en compte els ingressos dels seus progenitors i les necessitats del nen. En el cas present, de l'estudi de les actuacions es dedueix que el Sr. T. té uns ingressos d'entre 1.300 i 1.500 euros mensuals (folis 81, 83 i 122), pel que fa a la Sra. G., del seu extracte de punts de vellesa es dedueix que en cobra 1.300 (foli 90) i malgrat al foli 234 s'aporta una carta d'acomiadament no es pot saber quina indemnització va rebre per aquest motiu, ni si ha trobat un nou treball. Per aquestes raons, considerem que el Sr. T. no pot abonar menys de 500 euros mensuals en concepte d'aliments pels seus dos fills perquè es tracta d'una quantitat mínima per la seva subsistència que el progenitor ha de suportar encara que hagi de prescindir d'algunes despeses supèrflues i tenint en compte que ell mateix admet el pagament d'aquesta suma en aquest concepte en el seu escrit de contesta i demanda reconvencional i en les seves conclusions. D'altra banda, tampoc es pot admetre la petició de la Sra. G. en el sentit de que la pensió que paga l'adversa s'augmenti a 700 euros mensuals, perquè, malgrat el Sr. T. possiblement pugui prescindir d'algunes de les seves despeses, no es pot defensar que amb el salari que rep pugui fer-se càrrec d'aquesta suma sense veure's ell mateix privat d'allò necessari per subsistir.

V.- Malgrat estimar-se parcialment el recurs plantejat per la Sra. Badía i desestimar-se el formulat pel Sr. Morales, no es fa expressa imposició de les costes de cap dels dos recursos en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Badía contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 10 de març del 2012 que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit d'establir que el Sr. Morales podrà tenir als seus fills en la seva companyia els caps de setmana alterns del dissabte a les 10 hores, en què els recollirà al domicili de la seva mare, al diumenge a les 20 hores, en què els retornarà al mateix lloc (una nit), mantenint els demés contactes paternofilials assenyalats per la resolució d'instància pel que fa a als dies dels aniversaris, onomàstiques i dies del pare / mare i disposant que el Sr. T. podrà tenir els seus fills en la seva companyia els deu primers dies de les vacances escolars d'estiu els anys parells, anant-los a recollir al domicili de la seva mare a les 10 hores del dia següent a la finalització del curs i retornant-los al mateix domicili a l'acabar aquest termini a les 20 hores i els deu darrers els anys senars, recollint-los a casa de la seva mare a les 10 hores del primer dia d'aquest termini i retornant-los al mateix domicili el dia abans d'iniciar-se el curs a les 20 hores.

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Morales contra la mateixa resolució.

CONFIRMAR la citada resolució en tots els demés punts, sense fer especial pronunciament respecte de les costes de cap dels dos recursos.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.