Intercanvi d'informació en matèria fiscal - abast temporal de l'Acord bilateral amb Espanya (TSJA-0000100/15)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 2000103/2015 Núm. De Rotlle: TSJA-0000100/2015

SENTÈNCIA 76-2015

PARTS :

Apel·lant : Sr. Valverde

Representant: Sra. Sarabia

Advocat : Sr. Anaya

Apel·lant : M.I. GOVERN D'ANDORRA

Representant : Sra. Calatayud

Advocada : Sra. Aguilar

Apel·lat : Durán

Representant: Sra. Álvarez

Advocat: Sr. Bermudez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats : M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint de novembre de dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000103/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part demandant va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del M.I. Govern núm. 180820/2015 de 7 d'octubre de 2015 que desestima el recurs d'oposició formulat contra la petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal emanant de l'autoritat competent del Regne d'Espanya.

2.- En la sentència del 2 de novembre de 2015 l'Hble. Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Valverde.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 13 de novembre de 2015, el Sr. Valverde estima en substància:

Vulneració del dret a la jurisdicció i a la defensa: l'article 6 de la Llei 3/2009 en cap cas expressa o regula una única manera de fer la consulta de l'expedient, i encara menys, n'exclou o en prohibeix altres;

Vicis procedimentals: Si les autoritats fiscals espanyoles sol·liciten totes les modalitats de comptes del meu mandant, amb expressa inclusió a les pòlisses d'apalancament, alhora aquesta part interessa el lliurament amb aquest mateix abast, l'entitat "Durán" tampoc en fa oposició, i el Govern manifesta en el seu escrit de contesta (pàgina 9) "aquesta part no te cap inconvenient ni s'oposa a què lliuri també la informació referida a les pòlisses d'apalancament, si aquesta autoritat judicial ho considera convenient", l'òrgan jurisdiccional en bona lògica hauria de resoldre en aquest sentit, que genera consens entre les parts en aquest judici i a més quan objectivament la informació que es proporcionarà del meu mandant serà més completa i en conseqüència més ajustada a la realitat de les coses;

Principi de subsidiarietat: segons la normativa invocada, la certifica- ció no es limita a un pur formalisme, sinó que la petició segons l'Acord convingut entre els estats ha d'exposar de la forma més detallada possible, evitant requeriments incomplets, el què obliga a una exposició, ni que sigui breu, de les activitats desenvolupades en la seva jurisdicció;

Que vulgui acordar la pràctica de la prova documental proposada per aquesta part i rebutjada pel Tribunal "a quo" mitjançant Providència de data 2 de novembre de l'any 2015, en el sentit que es requereixi al Govern per tal que exposi els motius pels quals ha suprimit de l'abast de petició d'informació formulada pel Regne d'Espanya, la referència a les "pòlisses d'apalancament".

En la seva contesta de data 19 de novembre de 2015, el Sr. Valverde precisa que no essent discutit que l'entrada en vigor de l'Acord és produí el dia 10 de febrer de 2011, si es lliura informació respecte l'exercici 2011 s'està lliurant informació que inclou dades amb anterioritat al 10 de febrer de 2011.

4.- En el recurs d'apel·lació de data 16 de novembre de 2015, el M.I. GOVERN estima en substància:

Malgrat la retroactivitat aplicable a l'Acord, i malgrat ésser l'exercici fiscal 2011 en la seva totalitat objecte d'intercanvi, considera que la informació fiscal sol·licitada que es lliuri no ha de ser d'abans de la data d'entrada en vigor de l'Acord; procedeix el lliurament de la informació fiscal a partir del 10 de febrer de 2011.

En la seva contesta de data 18 de novembre de 2015, el M.I. GOVERN estima en substància:

L'actora ha tingut accés a l'expedient administratiu a la demanda i a la informació complementària, documents lliurats per l'autoritat competent espanyola;

La sol·licitud a l'autoritat competent espanyola en matèria d'inter- canvi d'informació d'un aclariment a la demanda d'informació, no és més que un document de treball; en cap moment ha privat de defensa al Sr. ENTITY_4;

Si l'adversa considera que la manca del lliurament de les pòlisses d'apalancament comporta una visió esbiaixada de la informació sol·licitada, sempre pot aporta-les;

Andorra no pot qüestionar les vies internes que ha fet servir Espanya per a obtenir la informació sol·licitada.

5.- En la seva contesta de data 18 de novembre de 2015, Durán estima en substància:

Considera aquesta part que els greuges oposats per la part recurrent contra el pronunciament de la instància sobre el procediment seguit per Govern per facilitar "la consulta" de l'expedient administratiu estan absolutament fonamentats;

Pel que fa a l'al·legat principi de subsidiarietat també compartim els arguments d'apel·lació.

En el seu escrit de data 19 de novembre de 2015, Durán precisa que l'exercici fiscal posterior al 10 de febrer de 2011 és, a efectes d'IRPF espanyol, l'exercici 2012, la decisió de la Batllia es considera, doncs, ajustada a dret.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i l'article 8 de la Llei 3/2009, de 7 de setembre, d'intercanvi d'informació fiscal amb sol·licitud prèvia.

Segon.- Prèviament s'ha de presentar un breu resum dels fets:

Per carta de data 27 de maig de 2015, l'administració espanyola sol·licita de l'administració andorrana una informació relativa al Sr. Valverde relativa a l'impost sobre la renta de les persones físiques dels anys 2011, 2012 i 2013 (foli 74).

En data 31 de juliol de 2015, l'administració espanyola aporta documentació complementària sobre aquesta sol·licitud (folis 78 i ss.).

Per carta de data 9 de setembre de 2015, el Ministeri de Finances d'Andorra notifica al Sr. Valverde "que el dia 11 d'agost de 2015 es va rebre a aquest Ministeri de Finances una petició d'intercanvi d'informació complementària amb sol·licitud prèvia en matèria fiscal (...) a partir de la present notificació teniu la possibilitat de consultar l'expedient tramitat per l'autoritat competent" (foli 87).

Tercer.- Sobre la sol·licitud de proves.

La pràctica de la prova és excepcional en segona instància (article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal). En aquest cas, la pràctica de la prova no és necessària per a resoldre amb millor coneixement de causa.

Quart.- Sobre la vulneració del dret a la jurisdicció i a la defensa.

El recurrent al·lega que va demanar còpia de l'expedient quan va formular el seu recurs d'oposició de data 21 de setembre de 2015 (foli 19) i que el Ministre de Finances va desestimar aquesta demanda per resolució de data 2 d'octubre de 2015 (foli 33), i el M.I. GOVERN ha confirmat aquesta desestimació per resolució de data 7 d'octubre de 2015 (foli 46).

Segons el recurrent, la negativa al lliurament de la còpia contravé els articles 42, 109, 123 i concordants del Codi de l'Administració.

En tractar-se d'una qüestió que fa referència al procediment, resulten aplicables de forma prioritària les disposicions de la normativa sectorial, que en aquest cas conté la Llei 3/2009 i el seu Reglament de desenvolupament, de 12 de novembre de 2014. Doncs bé, l'article 6 del Reglament, a més de preveure la possibilitat de decretar el secret total o parcial, d'acord amb l'article 8 de la Llei, estableix de forma general que, un cop iniciat el procediment, "existeix la possibilitat de consultar l'expedient tramitat per l'Autoritat competent".

En aquest cas, la recurrent va tenir accés a l'expedient en la forma que preveu la referida disposició reglamentària, mitjançant consulta del mateix, i no consta que aquest fet li hagi causat cap tipus d'indefensió, ja que ha pogut exercir els medis de defensa que ha considerat oportuns, amb ple coneixement de causa, per la qual cosa s'ha de descartar que existeixi cap vici determinant de l'anul·labilitat de l'acte, segons l'article 49.1 del Codi de l'Administració.

El recurs presentat pel Sr. Valverde s'ha de desestimar en aquest punt.

Cinquè.- Sobre el vicis de procedimentals.

La cronologia dels fets és la següent (v. fonament de dret segon) :

Per carta de data 27 de maig de 2015, l'administració espanyola sol·licita de l'administració andorrana una informació relativa al Sr. Valverde (foli 74).

En data 31 de juliol de 2015, l'administració espanyola aporta documentació complementària sobre aquesta sol·licitud (folis 78 i ss).

Aquest procediment és perfectament adaptat a la lògica de l'aplicació de l'Acord sobre l'intercanvi d'informació mitjançant una sol·licitud prèvia. En particular, la part requerida (en aquest cas, l'administració andorrana) ha de verificar que la sol·licitud conté suficients dades per "demostrar l'interès probable de la informació sol·licitada" (article 5, paràgraf 5 de l'Acord). Aquesta demanda complementària és un document de treball que no ha de figurar en l'expedient. L'interessat, que ha tingut coneixement de l'expedient no es troba en posició d'indefensió atès que ha pogut presentar els seus arguments.

D'altra part, és cert que existeix una divergència entre la sol·licitud presentada per l'administració espanyola i la demanda notificada per l'administració andorrana al banc Durán.

L'administració espanyola sol·licitava informació sobre "cuentas corrientes, polizas de apalancamiento y cuentas de valores asociados a la cuenta indicada" (foli 79, verso). En la carta de data 9 de setembre de 2015 adreçada al banc Durán, l'administració andorrana escriu "...vulguin aportar la següent informació ... comptes corrents i comptes valors associats al compte indicat" (foli 91, verso).

El recurrent al·lega que la no inclusió en la demanda de les "pòlisses d'apalancament" li causa un prejudici per la seva defensa. Aquest argument no pot prosperar, atès que si l'interessat disposa d'aquestes informacions i si creu que la manca d'aportació de les pòlisses d'apalancament poden donar una visió esbiaixada de la seva situació patrimonial, res l'impedeix d'aportar aquesta informació davant l'autoritat requeridora (en aquest cas l'administració espanyola) i, de manera més general, pot aportar a aquesta autoritat tota la documentació que consideri pertinent.

El recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Valverde s'ha de desestimar en aquest punt.

Sisè.- Sobre la subsidiarietat.

L'article 5.1 de l'Acord entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal disposa:

"1. L'autoritat competent de la part requerida proporciona, mitjançant una sol·licitud prèvia, informació per a les finalitats previstes en l'article 1. Aquesta informació s'ha d'intercanviar independentment del fet que la part requerida necessiti, o no, la informació per a finalitats fiscals pròpies, o que l'acte objecte d'investigació pugui constituir un delicte penal segons el dret de la part requerida si dita conducta ha tingut lloc en el territori de la part requerida".

En aquest cas, resulta de l'examen del dossier que les informacions trameses per l'administració espanyola són molt precises i detallades (foli 74 i ss) i demostren que l'administració espanyola ha procedit a moltes investigacions i l'única possibilitat que tenia por conèixer les dades relatives al compte bancari és l'aplicació de l'Acord per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal.

El recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Valverde s'ha de desestimar en aquest punt.

Setè.-: Sobre l'abast temporal de l'Acord.

No és discutit que l'Acord bilateral amb el Regne d'Espanya entrà en vigor el 10 de febrer de l'any 2011. Per conseqüent, s'ha d'aplicar l'article 12.3.b de l'Acord:

"3. Un cop vigent, tindrà efecte: ...

b) Respecte de qualsevol altre assumpte previst en l'article 1, per a l'exercici fiscal que comenci en aquesta data o posteriorment o, en el cas que no hi hagi període impositiu, per a les obligacions fiscals generades a partir d'aquesta data o posteriorment".

En aquest cas, no és discutit que el període impositiu de l'impost sobre la renda de les persones físiques coincideix amb l'any natural.

Per conseqüent, a la data d'entrada en vigor de l'Acord ja havia començant l'exercici fiscal 2011, ço que ens porta a determinar que el conjunt d'informació sol·licitada no pot abastar l'esmentat exercici, atès que l'Acord no comporta cap disposició que permeti una aplicació retroactiva.

D'altra part, el període impositiu és una unitat i no es pot procedir a un intercanvi parcial, com ho proposa el M.I. GOVERN (informacions posteriors al 10 de febrer de 2011).

El recurs d'apel·lació presentat pel M.I. GOVERN s'ha de desestimar.

Vuitè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació presentats pel Sr. Valverde i pel M.I. GOVERN.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del M.I. Govern núm. 180820/2015 de 7 d'octubre de 2015, mitjançant la qual es desestima el recurs d'oposició formulat contra la petició d'intercanvi competent del Regne d'Espanya no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa en relació únicament a l'exercici fiscal 2011 d'acord amb l'establert en el Setè fonament de dret.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.