RESPONSABILITAT ADMINISTRATIVA. Caiguda en una via pública. No existeix defecte de manteniment normal de la voravia. (1000055/2019)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000055/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000026/2022

SENTÈNCIA 90-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Azorin

Representant: Sra. Olmo

Advocat: Sr. Vara

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Canals

Advocada: Sra. Nogués

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000055/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la Sra. Azorin va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava l'acord adoptat en data 17 de juliol de 2019, desestimatori del recurs formulat contra la prèvia resolució de 26 d'abril de 2019, en virtut de la qual es va denegar la reclamació presentada per l'agent, en què sol·licitava que es reconegués l'existència de responsabilitat administrativa en la producció de l'accident que va patir el 15 d'octubre de 2018, quan va patir lesions com a conseqüència d'una relliscada al viaducte de T., a l'alçada del XXXX.

La sentència de 24 de gener de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La interessada va relliscar com a conseqüència de la mala col·locació i/o de la manca de manteniment i/o del material inadequat que presentaven les xapes col·locades al terra de la voravia.

Les deficiències que presentaven aquestes xapes feien que les mateixes patinessin moltíssim quan plovia o nevava o fins i tot a primera hora del matí.

El Govern va procedir posteriorment a aplicar un tractament per millorar la resistència al lliscament, cosa que evidencia el perill que presentava el viaducte amb anterioritat.

3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents argumentacions:

No s'ha provat que el viaducte presentés alguna deficiència en el moment en què l'agent va patir la caiguda.

Els informes tècnics acrediten que el paviment complia les prescripcions normatives i que es va emprar el material antilliscant utilitzat habitualment.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si ha quedat compromesa la responsabilitat administrativa del GOVERN D'ANDORRA com a conseqüència de l'accident que va patir l'agent, consistent en una caiguda a la via pública i, en concret, al viaducte de T., a l'alçada del XXXX.

La recurrent sosté que la caiguda va tenir lloc com a conseqüència del deficient estat de manteniment de la voreria, mentre que el GOVERN D'ANDORRA al·lega que no s'ha justificat l'existència de defectes en el paviment i que el material utilitzat complia els requisits normatius quant al tractament antilliscant.

Per la seva part, la sentència apel·lada ha conclòs que no existeix prova del nexe causal entre la caiguda i l'acció o l'omissió del GOVERN D'ANDORRA, ja que no s'ha justificat l'estat de la voreria en la data de l'accident, ni que aquest fos conseqüència dels desperfectes existents al viaducte, ja que els informes tècnics incorporats a les actuacions acrediten que el paviment que s'havia col·locat complia àmpliament les prescripcions normatives i, en concret, en matèria de resistència al lliscament.

Tercer.- L'adequada resolució de la qüestió litigiosa ha de partir de la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala sobre aquesta matèria, la qual estableix que "segons un principi general de la responsabilitat administrativa, la responsabilitat en què incorre l'Administració, segons el punt de vista dels usuaris d'una via pública, es fonamenta en la teoria del "defecte de manteniment normal" de la via. En efecte, els usuaris treuen avantatges de l'ús de les vies i han de fer-se càrrec dels danys que no són la conseqüència d'un defecte de manteniment normal de les obres de les quals es beneficien. En particular, els usuaris han de suportar les conseqüències del mínims defectes o d'aquells que raonablement no es pot exigir de l'Administració que els prevegi" (sentències núm. 12-2005, de 5 de maig, 60-2014, de 19 de desembre, i 32-2019, de 27 de març, entre d'altres).

Quart.- En aquest supòsit, s'han de confirmar les conclusions a què arriba la sentència apel·lada sobre l'absència d'un nexe causal entre una defectuosa conservació de la vorera i els perjudicis que va patir la interessada.

En primer lloc, cal tenir en compte que la recurrent no precisa exactament la causa de l'accident, ja que parla indistintament de "mala col·locació i/o de la manca de manteniment i/o del material inadequat que presentaven les xapes col·locades al terra", descripció que pot correspondre a una multiplicitat de causes. Ara bé, del conjunt del seu relat es pot concloure que el motiu determinant de la caiguda que va patir la interessada al viaducte de T. va ser una relliscada. En conseqüència, no es tracta d'una ensopegada per la mala col·locació de les peces del paviment del viaducte, com també es diu en el recurs, sinó que la qüestió es refereix en definitiva a si el paviment era anormalment lliscant i si l'Administració hauria d'haver adoptat algunes mesures de prevenció especial per pal·liar aquest defecte.

Sobre aquesta qüestió, els informes tècnics que es van aportar en la instància (folis 86-87) permeten apreciar que el paviment complia amb escreix els requisits exigits en la matèria. Entre d'altres extrems, es fa constar que el paviments exteriors han de ser de classe 3, i que el seu valor límit ha de ser de Rd>45, mentre que en aquest cas era de Rd=80 i, per tant, notablement superior al valor de referència.

En aquestes condicions, no es pot apreciar que hagi existit una defectuosa realització de la pavimentació del viaducte, que pugui comprometre la responsabilitat del GOVERN D'ANDORRA, en aplicació de la referida teoria del "defecte de manteniment normal" de la via. El fet que, posteriorment, s'hagin realitzat treballs per reforçar encara més la resistència al lliscament de la voravia no desvirtua les anteriors conclusions, ja que no es va produir en el seu moment una falta de servei imputable a l'Administració.

Procedeix, en conseqüència, desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Azorin contra la sentència dictada el 24 de gener de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.