ARRENDAMENTS URBANS. invoca indefensió en al.legar el benefici de justícia gratuïta i no suspendre's el procediment - posar la demandada en situació de confusió en quant a la data d'emplaçament en fer dos emplaçaments per un mateix acte processal (4000397/18)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Albert Andrés Pereira Vincent Aniére

TSJC.- 0000248/2019 ORIGEN: 4000397/2018 - 00

NIG: 5300542120180002958

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 d'octubre del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és del tribunal, i els magistrats Srs. Vincent Anière i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat en data 12-10-2018, la Sra. Badía formulava demanda contra la Sra. Quesada, en demanda de desnonament i reclamació de quantitat i, després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, sol·licitava que es seguís el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència declarant la resolució del contracte, el desnonament immediat del referit apartament, deixant-lo lliure, vacu i expedit, al pagament de les rendes i/o assimilats impagats (562,23 EUR), més aquelles que es vagin devengant cada mes que segueixi ocupant el pis, així com a comptar del 30 de setembre del 2018, en concepte d'ocupació indeguda, per cada dia d'ocupació, una quantitat equivalent al doble del què resulti de dividir entre trenta el muntant que, durant l'ocupació indeguda hauria de pagar com a lloguer mensual, tot de conformitat amb l'apartat 11 de la clàusula XV del contracte d'arrendament, interessos i costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

II.- El dia 6-12-2018, data fixada pel tràmit de contesta, la Sra. Quesada no va comparèixer malgrat estar degudament citada, essent declarada en rebel·lia processal per Aute del mateix dia. Posteriorment, el 10- 12-2018, la demandada dipositava les claus de l'apartament d'autes per a ser ofertes a l'arrendadora, les quines va acceptar el mateix dia a la seva sencera satisfacció.

III.- El 14-2-2019 es procedia a l'admissió a tràmit de les proves proposades per la part demandant en data 10-1-2019. La Sr. Quesada no va proposar cap mena de prova en el moment processal oportú.

IV.- Evacuada per les parts la fase de conclusions, l'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 19-3-2019 amb la següent part decisòria:

"Que estimant substancialment la demanda formulada en data 12 d'octubre del 2018 per la Sra. Badía en data 12 d'octubre del 2018 contra la Sra. Quesada ha de declarar que el contracte d'arrendament celebrat el 24 de setembre del 2012 en relació amb l'habitatge ubicat a l'Avinguda Dr. Mitjavila núm. 35 de l'Edifici Les Anelletes planta cinquena, porta tercera, Parròquia d'Andorra la Vella- va quedar extingit, per expiració del termini pactat, a la data 24 de setembre del 2017. I, condemnar a la Sra. Quesada a pagar a la Sra. Badía l'import de 532,23 EUR, en concepte de lloguers impagats i/o assimilats, més altres 500 EUR/mes en concepte d'ocupació indeguda -comptadors des del mes d'octubre del 2018 i, fins el 10 de desembre del 2018, diferint-se l'acreditació d'aquest extrem al període d'execució-; els interessos legals devengats per les esmentades quantitats i a satisfer les costes judicials de l'agent en els termes del V i VI Fonament de Dret".

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la direcció lletrada de la Sra. Quesada i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana es dicti sentència, revocant íntegrament la Sentència d'instància en el sentit de desestimar les pretensions, que al seu respecte, la mercantil demandant articulava per no quedar demostrada la legitimació activa de la demandant i en atenció a la mala fe mostrada imposant a l'actora el pagament de les costes ocasionades. Subsidiàriament sol·licitava que la seva representada fos condemnada exclusivament a alçada de la quantitat de 186,50.- EUR corresponents a les rendes dels mesos de novembre i desembre del 2018 (9 dies), menys l'import dipositat en concepte de fiança (600.- EUR) incrementat del 10% per l'ocupació indeguda. Desestimant no obstant la reclamació exercitada en concepte de rendes dels mesos de juliol i octubre del 2018, les despeses corresponents als anys 2017 i 2018 i el pagament de la factura corresponent a la pintura del pis, el pagament de la restitució del matalàs i el sofà llit i el pagament de l'import reclamat per la neteja de l'immoble. El tot imposant a la demandant el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies atesa la seva temeritat o en tot cas no efectuant pronunciament en costes a la seva representada.

VI.- Per escrit de 31-5-2019, la representació processal de la Sra. Badía, s'oposava al recurs d'apel·lació interposat interessant la íntegre confirmació de la Sentència en el seu dia dictada amb imposició de les costes a la contrapart. No obstant interessava la rectificació de l'error concurrent en la Sentència d'instància quan en aquesta s'indica la quantitat de 532,23.- EUR enlloc de 562,23.- EUR.

VII.- Per Providència de 13-6-2019 s'elevaven les actuacions a aquesta Sala del Tribunal Superior de Justícia als efectes resultants de l'art. 10 de la Disposició Addicional Segona de la LAFU.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges que el Sr. ALVES articula al respecte de la Sentència d'instància són els següents.

En primer lloc afirma que la decisió recorreguda havia estat adoptada sense prendre en consideració la situació d'indefensió en que la Sra. Quesada s'havia trobat pel fet de no haver-se suspès les actuacions durant el període de temps que requeria per a sol·licitar el benefici de defensa i assistència tècnica lletrada gratuïta. Referia que havia comparegut en diferents ocasions prop de la Batllia explicant la seva precària situació i sostenint que es trobava preparant la documentació necessària sense que malgrat tenir coneixement d'aquestes gestions, la Batllia suspengués les actuacions, sinó que pel contrari se l'havia declarada en rebel·lia processal i alhora se la va emplaçar a proves. També considerava que la Sentència de 19-3-2019 menystenia el dret a la tutela judicial efectiva a partir del moment en que no havia ni tant sols examinat les manifestacions que s'havien introduït en seu de conclusions amb el benentès que era la única fase en que aquestes s'havien pogut realitzar per la manca de suspensió del procediment a l'espera de l'obtenció d'una decisió en relació a la designa d'un advocat d'ofici.

En segon terme sostenia que, si bé la seva representada no havia comparegut en el tràmit de contesta a la demanda això obeïa al desconeixement de les conseqüències que d'aquest fet resultaria. Referia que la seva incompareixença va ser deguda a que estava recopilant la documentació necessària per a poder articular la sol·licitud de justícia gratuïta. Indicava que en les diferents compareixences anteriors presentades a la Batllia ja havia posat de relleu que estava articulant la sol·licitud escaient sense però que en cap cas s'acordés la suspensió de les actuacions sinó que pel contrari, quan el dia 10-12-2018 va fer remesa de les claus de l'immoble arrendat, se l'emplaçava en data 10-12-2018 per a què comparegués el 10-1- 2019 a la cúria de la Batllia per a celebrar el tràmit de judici de proves. Posteriorment el 24-12-2018, el Secretari judicial dictava una nova resolució mitjançant la qual es notificava a la seva representada l'Aute de data 6-12- 2018 que declarava la seva rebel·lia processal, se li comunicava que es fixava l'audiència del dia 20-12-218 per practicar el tràmit de judici de proves i en tercer lloc, de manera contradictòria se la citava i emplaçava pel dia 7-2-2019

a les 9 hores per a practicar el tràmit de judici de proves. En conseqüència ens trobem davant dos tipus d'actes judicials contradictoris entre ells que clarament van causar confusió i indefensió a la part doncs en tot moment la Sra. Quesada considerà que la data en la qual se la va emplaçar per a la pràctica del judici de proves era aquesta segona. En conseqüència considerava que la Sentència recorreguda vulnerava el dret fonamental a la jurisdicció en atenció a les greus irregularitats processals denunciades.

D'altra part considerava que la Sentència dictada havia d'haver examinat les al·legacions plantejades en seu de conclusions atès que va ser la primera ocasió que va poder exercitar el seu dret a la defensa, al·legacions que reproduïa en aquesta alçada.

II.- El primer motiu del recurs no podrà prosperar. En efecte, en cap moment s'infereix en les actuacions practicades que la Sra. Quesada comuniqués abans del dia 30-1-2019, que precisava del benefici de justícia gratuïta per a poder-se defensar en el present litigi. Així mitjançant cèdula de citació de 23-10-2018 se l'emplaçava per a la pràctica del tràmit de contesta a la demanda que es fixava pel dia 6-12-2018 a les 9 hores i se li recordava l'obligatorietat de ser assistida d'un advocat en atenció als termes de l'art. 97 de la LQJ, i en cap de les seves compareixences apareix cap mena de reclamació en el sentit indicat. Quant a l'argument segons el qual requeria d'un termini important per a poder recopilar la documentació que se li exigia per a articular la sol·licitud de benefici de Justícia gratuïta, s'observa com en aquesta sols es va incorporar còpia del seu DNI, un certificat de naixença del seu fill, un certificat de residència comunal, extracte de punts de jubilació de la CASS, un rebut de pagament prop del SAIG i un extracte de compte bancari. Aquesta documentació s'obté de manera immediata, de manera que si no va sol·licitar amb anterioritat el benefici de justícia gratuïta va ser per la seva pròpia desídia i el que no es pot pretendre és que els Tribunals suspenguessin les actuacions, amb la conseqüenta dilació que aquest fet comporta, sense que la Sra. Quesada tingués una postura activa en relació a la sol·licitud que pretenia articular. En conseqüència cap irregularitat pot apreciar-se en relació a la seva declaració de rebel·lia inicial per motius de la seva incompareixença al tràmit de contesta a la demanda ni al fet de que l'Òrgan jurisdiccional "a quo" no suspengués les actuacions.

III.- Diferent sort mereix el segon motiu del recurs. En efecte, quan en data 10-12-2018 (foli 38 i ss) la Sra. Quesada consignava judicialment les claus de l'immoble arrendat, se la citava i convocava pel dia 10-1-2018 "als efectes de celebrar el tràmit de judici de proves, proposant i aportant les proves amb les que pretengui valer-se". No obstant, el dia 24-12-2018, es trametia a la Sra. Quesada una nova cèdula de citació rebuda per la destinatària el 7-1-2019 (vegi's per això el conjunt documental que ha estat separat dels autes i s'ha enganxat en la carpeta del dossier) en que se la emplaçava pel dia 7-2-2019 per a la pràctica del mateix tràmit processal. Ens trobem per tant davant de dos emplaçament per un mateix acte processal en que el segon modificava la data d'emplaçament contingut en l'anterior. Davant d'aquesta irregularitat palmària, el que no es podia era celebrar, sense més, l'acte processal inicialment projectat sense tenir en consideració la modificació posterior, sinó que el que corresponia era dictar la corresponent resolució anul·lant el segon emplaçament. En aquest context, convenim amb la recurrent que s'ha situat la demandada en confusió quant a la data en que intervenia el seu emplaçament, amb el benentès que aquesta per la demandada no tant sols és excusable sinó que també resulta legítima. A partir del moment en que aquesta circumstància ha afectat de manera decisiva en els drets a la defensa de la Sra. Quesada atès que no ha pogut aportar cap element de prova en la segona data per la qual se l'havia emplaçat, escaurà estimar aquest punt del recurs, anul·lant la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle tot i retrotraient les actuacions practicades fins al moment immediatament anterior al tràmit de judici de proves, per tal de que amb plenes garanties per a les parts se les emplaci opportunament.

Les anteriors consideracions suposen que no hagi d'entrar-se a valorar els restants motius del recurs.

IV.- L'èxit del recurs comporta que no hagi de fer-se especial pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la direcció lletrada de la Sra. Quesada, anul·lant la Sentència dictada en data 19-3- 2019, retrotraient les actuacions practicades fins al moment immediatament anterior al tràmit de judici de proves per tal de que amb plenes garanties per a les parts se les emplaci degudament per a la seva pràctica. I sense fer pronunciament en les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-