POUP (0081/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0039-2/08 TSA: 09/11

S E N T È N C I A NÚM. 81-2011

PARTS:

Apel·lant: Villalba i Rius

Representant: Calderón

Advocat: Aguilar

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Gibert

Advocat : Querol

Apel·lada: M.I.GOVERN

Representant: Escolano

Advocat: Sancho

Apel·lada: Expósito

Representant: Calderón

Advocat: ---

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de desembre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0039-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de data 2 de desembre de 2010 va desestimar les demandes acumulades que havien formulat els Srs. Rius, Expósito i Villalba contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, en què impugnaven les resolucions de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 17 de desembre de 2007 que, al seu torn, havien desestimat els recursos d'alçada formulats contra l'acord d'aprovació definitiva del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial d'Andorra la Vella, en el particular relatiu a la inclusió de la finca de què són copropietaris dins de la unitat d'actuació PP-SUR-35.

2n.- La representació dels Srs. Rius i Villalba van interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual fonamenten, en síntesi, en les següents al·legacions:

-La finca de la seva propietat ha de ser classificada com a sòl urbà consolidat, ja que disposa de tots els serveis que enumera l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

-S'ha de mantenir l'índex d'edificabilitat que resultava de la normativa anterior, a raó de 0,8 m2 de sostre per m2 de sòl, en aplicació de la disposició transitòria 1ª.2 de la Llei.

-Procedeix segregar la finca dels agents de la resta de la unitat d'actuació, ja que disposa dels serveis necessaris, a diferència de la part baixa d'aquesta unitat.

-Es vulnera el principi d'igualtat, des del moment en què uns terrenys veïns que són propietat del Govern, i que presenten les mateixes característiques, han estat qualificats com a sòl urbà consolidat.

3r.- Les respectives representacions del M.I. Govern i de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella es van oposar al recurs, ja que consideren que els terrenys litigiosos no disposen dels serveis que venen requerits legalment, de manera que no procedeix classificar-los com a sòl urbà consolidat, ni segregar la finca de la resta de la unitat d'actuació. D'altra banda, consideren que la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme no exigeix el manteniment de l'edificabilitat derivada de la normativa anterior en cada terreny ni unitat d'actuació. Finalment, sostenen que els terrenys del Govern a què es refereixen els agents estaven edificats abans de l'aprovació del P.O.U.P. i ocupats per infrastructures tals com el forn incinerador i la deixalleria, de manera que es tracta de sistemes urbanístics que no poden ser equiparats a la finca dels agents.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La pretensió principal que formulen els recurrents va encaminada a què la finca de la que són copropietaris, que forma part de la unitat d'actuació PP-SUR-35, sigui classificada com a sòl urbà consolidat, en considerar que disposa de tots els serveis urbanístics que exigeix la normativa aplicable.

L'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que "constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d'accés rodat i dels serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d'energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament".

Segons l'article 7.1.a) del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, constitueixen el sòl urbà, entre d'altres, els "terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d'accés rodat, aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d'energia elèctrica. Les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament".

Per la seva banda, l'article 8.1.1 del Reglament urbanístic disposa que "el sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l'aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d'actuació de gestió directa. Tanmateix, no s'exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d'operacions de renovació".

També resulta especialment rellevant l'article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà.

Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, "la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats". A més, cal exposar "quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar".

Tercer.- En el supòsit que ara s'examina, els recurrents recolzen les seves pretensions en el contingut de l'informe pericial practicat en la primera instància, que resulta àmpliament favorable a les seves tesis. Tanmateix, el peritatge no vincula els òrgans jurisdiccionals, segons disposa l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, per la qual cosa cal procedir a un examen crític d'aquest mitjà de prova.

La documentació incorporada a les actuacions permet apreciar que els terrenys litigiosos no disposen d'una urbanització consolidada, com requereix l'article 7.1.a) del Reglament urbanístic. Dit en altres paraules, no es troben en una zona consolidada per l'edificació, exigència que resulta a sensu contrario de l'article 8.2 de la mateixa disposició reglamentària, i que constitueix el substrat que inspira tota aquesta regulació i, en definitiva, el propi caràcter reglat del sòl urbà. Allò que pretén evitar el legislador és que es puguin classificar com a sòl urbanitzable o no urbanitzable aquells terrenys que ja van ser incorporats en el seu dia al procés urbanístic i que constitueixen zones clarament urbanes, però no pretén considerar com a urbans aquells terrenys situats en llocs no consolidats per l'edificació, com resulta del referit precepte.

Aquesta interpretació resulta corroborada per l'article 7.2 del Reglament urbanístic, abans esmentat. El fet de què existeixi una carretera o vial de connexió entre poblacions, amb els serveis corresponents, no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà, i aquesta és precisament la situació que es planteja en aquest procés. D'altra manera, la pràctica totalitat dels vials es veuria flanquejada per una línia de sòl urbà, sense vinculació amb el concepte essencial de què es tracti de zones amb urbanització consolidada.

Apart de l'existència de la carretera de La Comella i de la carretera del Forn, s'ha de concloure que els serveis de què disposa la finca no són suficients per a imposar la classificació com a sòl urbà consolidat. Si es pren com a punt de referència la unitat d'actuació en el seu conjunt, queda clar que la part baixa de la mateixa no disposa de la vialitat necessària, i així ho posa de relleu el propi dictamen pericial. Ara bé, si es considera aïlladament la finca dels agents, que pretenen segregar de l'esmentada unitat, tampoc es pot considerar que disposi d'accés rodat en les condicions exigides normativament, ja que, com diu també el dictamen, els vials no estan pavimentats en la part que va ser objecte d'eixamplament, a més de no disposar de voreres i d'enllumenat públic (foli 426).

A la mateixa conclusió s'ha d'arribar quant a l'evacuació d'aigües residuals. Com resulta de la prova practicada (foli 414), la zona no disposa de la doble xarxa de recollida d'aigües pluvials i aigües negres, com exigeix l'article 6.4 del Reglament d'urbanització, de manera que també en aquest cas caldrà dur a terme els treballs necessaris.

En darrer terme, el dictamen pericial afirma que la carretera del Forn no disposa de xarxes d'abastament i d'evacuació d'aigües, però el pèrit considera que es pot disposar d'aquests serveis a través de la carretera de La Comella. Aquesta conclusió no sembla ajustada a la possibilitat que preveu el propi dictamen, en el sentit de què es pot edificar al llarg de la façana dels dos vials (folis 402 i següents), de manera que en aquest cas es construirien uns edificis (els confrontants amb la carretera del Forn) que no disposarien dels serveis en el carrer on es situen.

En conseqüència, s'ha de concloure que els terrenys litigiosos no reuneixen les condicions que contempla l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i les disposicions reglamentàries que el desenvolupen, per la qual cosa s'ha de desestimar la petició de què siguin classificats com a sòl urbà consolidat, ni tan sols de forma separada de la unitat d'actuació de la que formen part.

Quart.- La pretensió que formulen els recurrents sobre l'índex d'edificabilitat de la finca descansa de manera especial en la disposició transitòria 1ª.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, afirmant que si aquest precepte determina que s'ha de mantenir l'edificabilitat global de la Parròquia, i el càlcul d'aquesta s'ha fet a base de sumar l'edificabilitat que la normativa anterior atribuïa a cada una d'aquestes unitats, la conclusió no pot ser altra que la d'assignar a totes i cadascuna el mateix sostre edificable que tenia anteriorment, cosa que no es compleix en aquest cas.

Aquesta pretensió no pot prosperar, com es desprèn de la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala. En efecte, l'edificabilitat global que contempla la disposició transitòria 1ª.2 de la L.G.O.T.U., així com l'article 23 de la mateixa, fa referència al conjunt del territori parroquial, però no a cadascuna de les unitats d'actuació i molt menys de les propietat singulars. Com ja va declarar la sentència núm. 28-2009, de 26 de març, "les Administracions competents, a l'hora d'elaborar els primers instruments de planejament general, disposen de competències discrecionals que els permeten alterar -amb les limitacions que veurem pel que fa a les edificabilitats globals- els usos urbanístics previstos en les Ordinacions d'urbanisme i construcció de les parròquies". En la mateixa sentència s'afirma que "el nou planejament no ve obligat a mantenir els aprofitaments dels sòls tal com venien reconeguts en les Ordinacions d'urbanisme i construcció parroquials".

En conseqüència, s'ha de desestimar aquest motiu d'impugnació, que qüestiona la potestat discrecional de l'Administració en base a una norma de la qual no es poden extreure, com s'ha vist, les conclusions que postulen els recurrents.

Cinquè.- En darrer terme, pel que fa a la vulneració del principi d'igualtat, els apel·lants afirmen que la classificació de la unitat d'actuació on se situa la seva finca no resulta coherent amb la d'unes altres terrenys confrontants, propietat del Govern, que han estat considerats com a sòl urbà consolidat.

Tanmateix, no es pot considerar equiparable la situació d'uns i altres terrenys, de manera que no s'aprecia la vulneració denunciada. En els terrenys del Govern s'havia construït anteriorment el forn incinerador i la deixalleria, que tenen la consideració de sistemes urbanístics i, en conseqüència, tenen un tractament específic respecte dels terrenys dels recurrents, que són susceptibles d'aprofitament privat i, per això, es consideren com a zona, d'acord amb l'article 30.2 del Reglament urbanístic.

Per tot això, s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Rius i Villalba contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en data 2 de desembre de 2010, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.