FAMILIA. demanda de modificació de mesures definitives - pensió d'aliments - guarda i custòdia del fill menor (6000146/2017)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Albert Andrés Pereira Vincent Aniére

TSJC.- 0000085/2019 ORIGEN: 6000146/2017 - 00

NIG: 5300542120170000825

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 d'octubre del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és del tribunal, i els magistrats Srs. Vincent Anière i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de 19-4-2017, el Sr. Elías formulava demanda de modificació de mesures definitives contra la Sra. Nogués, sol·licitant es dictés Sentència suprimint la pensió d'aliments a alçada de 500.- EUR en el seu dia fixada o en el seu defecte reduint-la fins a 100.- EUR, sense fer especial condemna en costes atesa la naturalesa del procediment, a menys que la contrapart interessés la condemna en costes, en quina eventualitat sol·licitava que les mateixes també fossin imposades a la demandada.

II.- El 10-5-2017, el Ministeri Fiscal contestava la demanda articulada indicant que s'oposava a les pretensions del demandant fins que els fets que relatava en el seu escrit rector no resultessin degudament provats.

El 25-5-2017, la Sra. Nogués, contestava la demanda oposant-se a les pretensions del demandant i alhora articulava demanda reconvencional a través de la qual en essència sol·licitava que en relació al fill menor, es fixés un règim de custòdia materna, amb un règim de visites en favor del pare consistent en caps de setmana alterns i la meitat de les vacances escolars, i s'establís una pensió d'aliments a càrrec del progenitor no custodi de 750.- EUR mensuals.

III.- El Ministeri Públic i el Sr. C s'han oposat a la demanda reconvencional plantejada.

IV.- Una volta practicats els mitjans de prova declarats pertinents i evacuat el tràmit de conclusions i de conclusions complementàries, el dia 8- 11-2018 requeia Sentència que disposava:

"Primer.- Desestimar en tots els seus termes la reconvenció plantejada per la Sra. Nogués contra el Sr. Elías, havent d'absoldre aquest darrer de les pretensions que s'hi contenen.

Segon.- Estimar de forma substancial la demanda formulada pel Sr. Elías contra la Sra. Nogués, i modificar els pronunciaments continguts en la Sentència dictada el 22 de desembre del 2014 en el marc dels autes 5000635/2014, en el sentit d'establir únicament que la pensió d'aliments a càrrec del Sr. Elías i en benefici del menor A, ha de ser xifrada en 200.- EUR mensuals, havent de mantenir els restants pronunciaments continguts en la resolució judicial que no han estat impugnats per les parts.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades".

V.- Contra la Resolució esmentada, la representació processal de la Sra. Nogués formula recurs d'apel·lació presentant en data 8-4-2019, escrit de conclusions en mèrits del qual interessava es dictés Sentència revocant la d'instància tot i mantenint la pensió d'aliments a càrrec del progenitor en la suma de 500.- EUR mensuals i sense fer pronunciament en costes processals.

VI.- El Sr. C ha contestat les conclusions articulades d'advers interessant la íntegre confirmació de la Sentència recorreguda.

VII.- Per decisió interlocutòria de 28-5-2019, decidia no donar lloc a la pretensió probatòria adduïda per la Sra. M a través de la qual pretenia la incorporació per a millor proveir de determinada prova complementària.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta.

FONAMENTS DE DRET

I.- Fruit del matrimoni contret pels Srs. Elías i Nogués naixia en Raya.

M. En trencar-se la convivència entre ells, l'any 2014 es substanciava un procediment en demanda de separació matrimonial que concloïa per Sentència de 22-12-2014, en mèrits de la qual es declarava la separació dels litigants, establint en relació al fill menor una guarda i custòdia compartida per setmanes entre els seus progenitors, disposant que cada progenitor es faria càrrec de les despeses d'alimentació i vestimenta estrictes durant el temps de guarda i que les restants despeses serien assumides per la mare, fixant amb aquesta finalitat una pensió d'aliments a càrrec del pare a alçada de 500.- EUR mensuals. Quant a les despeses extraordinàries aquestes s'haurien d'assumir en una proporció del 30% la mare i el 70% el pare.

El pare interposava una demanda de modificació sostenint que la seva capacitat econòmica s'havia vist reduïda i que al mateix temps els ingressos de la Sra. M havien augmentat de manera que esqueia suprimir l'obligació d'aliments al seu càrrec o subsidiàriament aquesta havia de ser reduïda fins la suma de 100.- EUR.

La mare articulava una demanda reconvencional per la qual sol·licitava que la guarda i custòdia del fill menor li fos confiada i que alhora s'establís una pensió d'aliments a alçada de 750.- EUR. En tot cas s'oposava a la supressió i reducció de la pensió d'aliments com es pretenia de contrari.

La Sentència dictada per la Sra. Batlle desestima la demanda reconvencional articulada per la Sra. M i estima substancialment la demanda del Sr. C fixant que la pensió d'aliments a càrrec d'aquest darrer s'ha de situar en la quantitat de 200.- EUR mensuals.

I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal de la Sra. M, amb fonament als motius de greuge que seguidament s'exposen.

II.- En primer lloc considera que la reducció de l'import de la pensió d'aliments en més de la meitat del seu import no es trobava justificada a partir del moment en que els ingressos del pare són els mateixos que aquells que tenia quan intervenia la decisió inicial i que la pensió d'aliments que pagava a raó de 500.- EUR al mes era necessària per a mantenir el ritme de vida del menor. Referia que el fet invocat pel pare de que convisqués amb altre persona que tenia fills al seu càrrec, no podia ser repercutit en els aliments del fill comú. Afegia que la valoració jurídica realitzada per la jutjadora a quo no era ajustada a dret doncs atribuïa a la pensió d'aliments que el pare es trobava obligat a pagar una finalitat compensatòria del desequilibri econòmic que presentava la Sra. M. En aquest sentit considerava que si bé els seus ingressos havien augmentat, aquesta circumstància sols podia afectar una eventual pensió compensatòria que mai havia percebut. En definitiva considerava que la pensió a alçada de 500.- EUR es va fixar per tal de que el menor pogués continuar gaudint de les mateixes comoditats i que la reducció del seu import a menys de la meitat incidiria en la seva vida, especialment atès que en A tenia previst iniciar formació superior a Saragossa, i encara que pogués viure amb els avis paterns, una pensió de 200.- EUR resultarà absolutament insuficient per a cobrir les seves necessitats més bàsiques.

No pot perdre's de perspectiva que malgrat la custòdia del menor A sigui compartida, en la Sentència quina modificació es persegueix, s'establia una modalitat alimentària específica atès que cada progenitor assumia les despeses alimentàries i de vestir del menor quan aquest es trobava en la seva companyia. La resta de despeses ordinàries havien però de ser assumides per la mare satisfent amb aquesta finalitat el pare una pensió d'aliments per import de 500.- EUR mensuals. En l'estadi actual, els progenitors s'aquieten a aquesta modalitat atípica de participació en els aliments radicant la sola controvèrsia en l'import a satisfer pel pare a la mare per aquest concepte.

Amb aquesta finalitat, hem de recordar que la participació dels progenitors en les necessitats dels seus fills ha d'intervenir en atenció a la seva capacitat econòmica respectiva i a les necessitats dels menors. En el supòsit examinat, no es discuteix que els ingressos del pare són els mateixos que concorrien quan s'adoptava la Sentència de separació: 2.400.-

EUR. En relació a la mare, els seus guanys es situen en 1.200.- EUR mensuals quan l'any 2014 aquests eren de poc més de 900.- EUR.

Pel que es refereix a en A, les parts no han acreditat que el mateix incurri en una necessitat especial que comporti un sobre cost especial en atenció a la seva edat. El que sí que resulta palès és que el mateix iniciarà en breu una formació acadèmica superior (sembla que en dret a la universitat de Saragossa). Encara que en aquesta nova etapa, en A pugui conviure amb els seus avis paterns, les despeses que resultaran de la seva nova situació seran més importants que aquelles que pot considerar-se s'incardinen en la forquilla d'entre 600 i 800.- EUR a que fa esment la jutjadora "a quo" i que correspon a una mitjana de les despeses associades a la criança d'un menor a Andorra.

En aquesta eventualitat, malgrat els recursos de la mare puguin haver augmentat en pràcticament un 33 %, les necessitats d'en A també han progressat i ho faran encara més de manera immediata en una proporció significativa. En aquesta eventualitat, sembla prudent fixar la participació del pare en els aliments del seu fill en 300.- EUR mensuals amb els quals s'assegura una ponderació adequada entre les necessitats del menor i la capacitat econòmica dels seus dos progenitors.

En atenció a l'exposat, escaurà estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. M contra la Sentència dictada en data 8- 11-2018, establint que la pensió d'aliments a satisfer pel Sr. C en benefici d'en A s'ha de fixar en la quantitat de 300.- EUR mensuals.

III.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa expressa imposició de costes, ni en relació a les ocasionades en la instància ni al respecte de les sorgides en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Nogués contra la Sentència dictada el 8-11-2018 que revoquem exclusivament en el sentit de fixar que la pensió d'aliments a satisfer pel Sr. Elías en benefici del fill menor A s'ha de situar en 300.- EUR mensuals, confirmant els restants pronunciaments adoptats, i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes en cap d'ambdues instàncies.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-