Reclamació de quantitat (0121/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 121/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 29 d'octubre de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Daza va interposar demanda, de data 12-03-2008, envers el Sr. Ribes, segons la qual i pels arguments continguts a la mateixa sol·licita la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 15.000 euros, amb més els interessos i imposició de les costes processals.

La representació processal del defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 2-4-2008, i demana que es procedeixi a la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 1-04-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que ha d'estimar i estima, íntegrament, la demanda interposada per la societat mercantil Daza contra el Sr. Ribes, i, conseqüentment, ha de condemnar i condemna aquesta darrer a pagar a l'agent la quantitat principal de QUINZE MIL EUROS (15.000.-EUR), millorada amb els interessos legals d'ençà el dia 2 d'abril del 2008 i fins a la seva total liquidació i a l'abonament de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- La part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 22-06-2009, ha articulat escrit de conclusions, segons el qual i pels motius que es contenen en el mateix, demana que es procedeixi a la revocació de la sentència. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 21-07-2009, sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, manifesta que la condemna es fonamenta en una factura emesa unilateralment i un any després de la compravenda del vehicle, sense que la quantia mai hagi estat acceptada pel Sr. Ribes. En segon terme, entén que per a resoldre el present litigi cal tenir present l'especial situació litigiosa que uneix a les parts, atès que ha estat durant més de 30 anys empleat del grup empresarial al qual pertany la part agent i ha adquirit més de 26 vehicles i que la inexistència de documents que acreditin el preu és prova suficient que aquest s'ha deduït dels havers laborals del recurrent.

Resta acreditat, com s'exposa en la sentència d'instància, que el Sr. Ribes ha estat treballador del grup d'empreses del que forma part la mercantil agent i també que va adquirir un vehicle Porsche, mitjançant el lliurament a compte d'un vehicle també Porsche de la seva propietat, en data 20-12-2006.

II.- La part agent, i ara recorreguda, va lliurar una factura (no un any més tard com sustenta la part recurrent) de data 20-2-2007, en virtut de la qual la diferència de preu que restaria per abonar és de 15.000 euros. El recurrent addueix que ha pagat aquest preu, però de l'examen del material probatori no existeix cap prova que així ho acrediti. Com bé indica la sentència d'instància, el fet que hagués existit una relació de confiança entre les parts durant molts anys i que s'haguessin adquirit pel defenent altres vehicles a la part agent, no acredita que, en relació a aquesta adquisició, i a manca de prova en aquest sentit, s'hagi pagat el preu que restava per satisfer. És més, no solament no prova el pagament del diferencial, sinó que assevera que aquest era inferior al que es reclama sense fixar la seva quantia.

Consegüentment, l'existència de la factura, que encara que s'emeti unilateralment, esdevé un document que, juntament amb la veritable transmissió del vehicle, i la manca de qualsevol acreditació del romanent del preu, que assevera pagat el defenent, esdevenen elements que proven l'existència de la transmissió del vehicle i el preu que s'atribuïren al vehicle nou com al vehicle que es reprenia.

III.- Per altra part, s'ha d'afegir que les al·legacions que efectua la recurrent, i que ja han estat valorades pel jutjador d'instància i per aquesta Sala, sobre l'existència d'una llarga relació de confiança i les nombroses adquisicions de vehicles no permeten provar, per si soles, que emesa una factura i no abonada, es pugui entendre, a manca de tot recolzament probatori, que aquest romanent de preu es deu haver compensat amb la deducció d'havers laborals del recurrent. I més si es pren en consideració que tampoc, al respecte d'aquest extrem, existeix cap prova en el procés.

IV.- El refús del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Ribes contra la sentència, dictada en data 1-4-2009, de l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.