CASS Pensió d'invalidesa per malaltia (TSJA-080/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0020-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-020/12

S E N T È N C I A NÚM. 07-2013

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Suárez

Advocat: Manso

Apel·lada: Agullo

Representant: Morell

Advocat : Calderón

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de gener de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0020-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Agullo va sol·licitar el 21 de juny de 2010 una pensió d'invalidesa per malaltia. Aquesta petició va ser denegada per la CASS, per mitjà de les seves resolucions de 22 d'octubre de 2010 i 17 de gener de 2011, en considerar que la patologia que presenta l'interessat -una hemiparèsia espàstica dreta- derivava d'una meningitis i encefalitis que va patir mesos després del seu naixement, de manera que en la data en què va sobrevenir la contingència protegida no es trobava en situació d'alta a la seguretat social.

2.- La representació processal de l'assegurat va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava el reconeixement de la referida pensió d'invalidesa. Aquesta demanda fou estimada per la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 28 de setembre de 2011, la qual considera que, malgrat la patologia que presentava l'agent des de poc després de néixer, va treballar regularment a partir de l'any 1994, i que només en els darrers anys ha vist empitjorar el seu estat físic, fins arribar a la situació d'invalidesa, de manera que procedeix el reconeixement del dret a la pensió d'invalidesa per malaltia.

3.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

-Si l'interessat ja tenia reconeguda una disminució del 84,50% per part de la ORG_0, en data 7 de setembre de 2005, no ha pogut perdre posteriorment un 60% de la capacitat de guany, com exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

-L'agent no ha desenvolupat un treball "regular", sinó que ha estat acollit a programes d'integració laboral de persones amb discapacitat. El sistema de seguretat social només garanteix les contingències que es produeixen després de l'afiliació, a diferència del que succeeix en aquest cas.

-Si la ORG_0 va declarar l'existència d'una incapacitat del 84,50% el 7 de setembre de 2005, resulta que l'agent ja estava en situació d'invalidesa des de feia més de cinc anys, que és el termini de prescripció que determina l'article 114.1 de la pròpia llei.

4.- La representació del Sr. Agullo s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, l'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si l'agent, avui apel·lat, té dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia com a conseqüència de les patologies que presenta. Aquestes consisteixen, en substància, en una hemiparèsia dreta i retard mental lleu, i deriven d'un procés patològic que va patir en la primera infància, cosa que fa necessari esbrinar si la situació de l'agent va esdevenir invalidant o no mentre es trobava en situació d'alta laboral.

Per tal de resoldre la qüestió debatuda, s'ha de partir de les següents disposicions:

-Els articles 117 i 118 de la Llei de la seguretat social exigeixen efectivament que els assegurats es trobin en situació d'alta o assimilada quan es produeix la contingència protegida. Això suposa que no donen lloc a la prestació sol·licitada aquelles situacions invalidants que han tingut lloc abans de què l'assegurat estigués en situació d'alta.

-L'article 13 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, aprovat per Decret de 12 de gener de 2011, desenvolupa les previsions legals, afirmant que "les situacions preexistents a la primera data d'alta a la Seguretat Social que suposin un deteriorament prematur de l'organisme o afectin la integritat corporal, no impedeixen la concessió de la invalidesa, sempre que les patologies preexistents empitjorin i esdevinguin invalidants després de l'afiliació i l'alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i es compleixin els requisits restants per concedir la invalidesa".

Del contingut d'aquests preceptes es desprèn que les patologies preexistents a l'afiliació i alta no són incompatibles amb la pensió d'invalidesa, amb la condició de què només arribin a ser invalidants després de la incorporació al sistema de seguretat social.

Tercer.- En el supòsit litigiós, el Sr. Agullo va treballar i estar en situació d'alta a la CASS des de l'any 1994, sense que consti l'existència de baixes laborals significatives. En conseqüència, encara que patia des de la infància patologies serioses, no es pot presumir que es trobés en un primer moment incapacitat per a l'exercici del seu treball.

Els informes mèdics que consten en les actuacions posen de relleu que s'ha produït un empitjorament progressiu en l'estat de l'agent. En conseqüència, a fi de determinar els efectes que deriven dels preceptes abans referits, resulta necessari establir el moment en què la patologia va esdevenir invalidant.

Sobre aquest punt, no existeix altre element de judici que la resolució administrativa de 7 de setembre de 2005 (foli 95), segons la qual es va reconèixer que l'agent patia un grau de discapacitat del 84,5%, segons informe de la ORG_0 del dia 5 de setembre anterior. En conseqüència, és obvi que a partir d'aquest moment consta degudament acreditat que s'ha produït la contingència protegida, a manca de qualsevol dada anterior, i no hi ha dubte que en aquell moment l'interessat ja estava en situació d'alta a la seguretat social.

Si es parteix de la data del 7 de setembre de 2005 com a moment determinant de la invalidesa, resulta que la pensió va ser sol·licitada el 21 de juny de 2010, dins del termini de cinc anys que estableix l'article 114 de la Llei de la seguretat social. En conseqüència, s'ha de concloure que l'agent té dret a la prestació que sol·licita.

D'altra banda, no es poden compartir les al·legacions de la recurrent sobre la inexistència d'una relació laboral "regular". En efecte, als efectes de la seguretat social, l'afiliació i la cotització es van dur a terme segons les normes generals, de manera que no es pot fer una excepció a l'hora de concedir les prestacions que es troben incloses en aquest règim.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CASS, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 28 de setembre de 2011, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.