Liquidació complement de l'impost de transmissions patrimonials.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0075-2/08 TSA: 49/08

S E N T È N C I A NÚM. 19-2010

PARTS:

Apel·lant: Durán

Representant: Plaza

Advocat: Roda

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Corbacho

Advocat : Valverde

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 12 d'abril de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0075-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en data 16 de juny de 2008 va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Durán" contra el M.I. GOVERN, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions de 21 d'agost i 19 de desembre de 2007, mitjançant les quals es va procedir a la liquidació complementària subsegüent a la comprovació de valors respecte de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.

2n.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual es replantegen substancialment els motius d'impugnació que va articular en la instància. Aquestes al·legacions fan referència, en síntesi, a la manca de motivació dels informes pericials que es van practicar a instància de l'Administració, a la indefensió de l'interessat i al mètode de valoració emprat pels experts designats per la demandada.

3r.- La representació del Govern ha sol·licitat la desestimació del recurs, en considerar que la sentència apel·lada havia valorat degudament les proves practicades i havia fet una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 14 de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries disposa que l'Administració pot comprovar el valor real dels béns o drets transmesos. Per tal d'obtenir aquest valor real, l'Administració ha d'utilitzar un sistema de valoració basat en una taxació pericial, suficientment motivada, dels béns objecte de la transmissió. En qualsevol cas, l'obligat tributari pot promoure la taxació pericial contradictòria prevista a la Llei de bases de l'ordenament tributari.

D'altra banda, segons l'article 7.1 de la mateixa Llei, la base de tributació està constituïda pel valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix.

Tercer.- La sentència d'aquesta Sala núm. 2005-72, de 16 de desembre de 2005, va declarar que "l'obligat tributari ha de poder contestar les avaluacions notificades per l'Administració. Per tant, el text mencionat (l'article 14 de la Llei abans esmentada) indica que la decisió de l'Administració ha d'estar suficientment motivada. La decisió administrativa, per tant, ha d'indicar clarament a l'interessat els criteris d'avaluació del valor real. Des d'aquest punt de vista, resulta dels principis aplicats en dret comparat que el control dels valors resulta principalment de la comparació amb transaccions similars. Per altra banda, l'Administració ha d'indicar a l'interessat els elements de comparació que s'han utilitzat, de tal manera que pugui utilitzar-los per contestar. Només es podran utilitzar altres mètodes d'avaluació quan no existeixi cap transmissió de béns similars".

Quart.- En el cas que ara s'examina, la impugnació que formula la part agent es basa, tal com s'ha exposat en els antecedents, tant en motius de forma com de fons. Pel que fa als primers, s'incideix especialment en la manca de motivació dels peritatges realitzats pels tècnics designats per l'Administració i, quant als segons, es considera que no queda justificat el mètode de càlcul que s'ha emprat.

L'apel·lant al·lega amb especial èmfasi que el primer peritatge de l'Administració no està motivat en absolut i això ha de comportar que no sigui tingut en compte, de manera que la revisió no s'hauria produït dins del termini d'un any que contempla l'article 11.3 del Reglament de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries. Aquesta argumentació no pot ser compartida, ja que l'informe pericial no està absolutament mancat de motivació, per la qual cosa no pot ser considerat com inexistent i la comprovació de valors no resulta extemporània. Com ja va establir la sentència apel·lada, l'encert o desencert de les conclusions de l'informe, o la seva amplitud, és independent del fet de què s'hagi realitzat dins del termini legal.

D'altra banda, el segon dels dictàmens emesos a instància de l'Administració conté una justificació suficient del mètode de valoració que s'ha emprat i el mateix arriba a un resultat que no difereix gaire del primer, de manera que resulta justificat que el Ministeri de Finances parteixi del seu contingut a l'hora de determinar el valor de l'immoble. Ateses les diferències existents entre el dictamen inicial i el contradictori, l'Administració podia procedir a aquest nou peritatge, que és una garantia per a l'obligat tributari, com ja va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 2005-72, de 16 de desembre de 2005, davant d'un procediment similar al que és objecte d'aquest procés.

Resulta cert que l'Administració va adoptar la seva decisió a la vista d'aquest darrer informe tècnic, del qual no s'havia donat trasllat prèviament a l'interessat. Ara bé, aquest fet no es pot considerar que hagi donat lloc a una indefensió de la part en sentit material i no merament formal, de manera que les actes impugnats no resulten anul·lables, d'acord amb el que disposa l'article 49.1 del Codi de l'Administració. Com afirma la sentència impugnada, l'interessat ha pogut fer valer els mecanismes de defensa que ha considerat necessaris en el recurs administratiu i, particularment, en aquest procés. En concret, s'hagués pogut sol·licitar la pràctica d'una prova pericial en seu jurisdiccional per tal de desvirtuar les conclusions a què arriben els actes impugnats sobre el valor real de l'immoble, cosa que no s'ha dut a terme. Ha de desestimar-se, doncs, la concurrència de la indefensió al·legada per la part agent.

Cinquè.- A diferència del supòsit que va ser objecte de la sentència núm. 2005-72, abans esmentada, ha quedat acreditat en aquest cas que no existeixen transmissions de béns similars que puguin servir de terme de comparació per tal d'establir el valor de l'immoble de l'agent, ja que aquest no té una destinació residencial, sinó que es destina a locals i despatxos. En conseqüència, s'ha de recórrer a d'altres mètodes de valoració, entre els quals l'Administració ha utilitzat el de determinació del cost de l'edifici a partir del valor de reemplaçament brut, del qual es dedueix la depreciació física i funcional de l'immoble. Encara que l'agent s'inclina, com fa l'informe presentat per aquesta part, pel mètode de capitalització de rendes, no es pot considerar contrari a dret el mètode de valoració del cost de l'edifici i, en definitiva, no hi ha un criteri legal o reglamentari que justifiqui la substitució d'aquest darrer pel que preconitza l'agent.

L'apel·lant insisteix en el fet de què l'informe pericial no ha tingut en compte les càrregues de l'edifici, ja que la teulada i la unitat immobiliària núm. 48 són de titularitat del propi Govern. És cert que aquest fet no va ser objecte inicialment de valoració, encara que també és cert que es va tenir en compte la superfície que constava en l'autoliquidació de l'impost. En qualsevol cas, el Govern ha acceptat aquesta al·legació i ha procedit a reduir per aquest fet la quota reclamada, sense que la contrapart hagi desvirtuar la nova valoració, a través d'una prova proposada a la vista de les manifestacions de la contestació a la demanda.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació de la part agent, i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament en matèria de costes.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'entitat "Durán" contra la sentència dictada el 16 de juny de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en la seva integritat.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.