Sentència sobre expulsió de Sr. Gutierrez per delictes greus i confirmació de la sentència d'instància

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Vincent Aniére Alexandra Cornella Solà

Objecte: IMMIGRACIÓ. Processat per delictes greus. Detencions anteriors. Expulsió acordada pel Govern 10 anys que la STB deixa en 7. STSJA confirma.

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000017/2025

ORIGEN.- 2000036/2024 - 0

NIG: 5300545320400000067

SENTÈNCIA 14-2025

PARTS:

Apel·lant: Sr. Gutierrez

Representant: ídem

Advocat: Vilar

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Vilar

Advocat: Macias

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 26 de març de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000036/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, que el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Gutierrez va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern número 402356/2024, de data 07/08/2024, per la qual es va desestimar el recurs administratiu formulat contra la Resolució dictada per la M.I. Ministra de Justícia i Interior, de data 24/06/2024, que acordà la seva expulsió del territori andorrà per un període de 10 (deu) anys.

2.- En la sentència núm. 6-2025, de data 21 de gener de 2025, el Tribunal de Batlles, actuant com a Tribunal unipersonal, ha estimat parcialment la demanda promoguda per la part agent, tot declarant que la resolució impugnada no era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa únicament en quan a la durada de la mesura d'expulsió, que el Batlle va fixar en 7 (set) anys.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Gutierrez estima, en substància, que:

S'ha fet una interpretació incorrecta de la prova, compte tingut que els fets en els quals es fonamenta la resolució d'expulsió, no poden venir acreditats per l'aute de processament en el que es creu que hi ha indicis de què hagi comés una agressió sexual i tràfic d'estupefaents, compte tingut que el Tribunal de Corts va refusar que existissin indicis del delicte de tràfic per manca de prova.

Nega haver mantingut relacions sexuals sense consentiment, i afirma que la menor va explicar que no tenia voluntat per oposar-se a res, i d'altra banda, ella li va exigir que les relacions sexuals fossin amb preservatiu, que la menor va treure de la seva bossa de mà.

La sentència es basa únicament en el que es diu en els dos autes de l'inici del procediment penal, però ignora tot el que ha passat a la causa penal durant més d'un any i mig posteriors.

El Ministeri Fiscal no es va oposar a que es deixés sense efecte la mesura provisional d'ingrés al centre penitenciari.

Un amic va declarar que la noia presumptament agredida sempre diu que l'han violat després de tenir relacions sexuals.

No se'l pot expulsar sense que se'l hagi jutjat en via penal.

A la sentència d'instància s'afirma que no està acreditat el seu arrelament professional quan una de les condicions de la seva llibertat provisional era precisament la d'estar treballant.

Viu al Principat amb la seva mare i comparteix un grup d'amistats amb les que realitza activitats lúdiques i socials.

Tal com estan els lloguers al país, no és possible que la seva mare pugui viure a Andorra sense el seu suport.

4.- El Govern també va presentar recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància, tot al·legant, en síntesi, que:

Han estat tres les detencions de la part agent, i a rel de l'última, fou detingut i posat a disposició judicial, havent-se acordat l'ingrés al centre penitenciari.

No està conforme amb la rebaixa que fa la sentència d'instància de la prohibició d'entrada (dels 10 anys acordats per l'Administració als 7 fixats per la sentència).

La presència al país de l'actor representa un risc per la seguretat pública, sense que existeix cap garantia de que no es tornin a produir conductes atemptatòries a l'ordre públic.

Es va acordar l'ingrés al centre penitenciari el 01/11/2023, i si bé és cert que en data 13/11/2023 es va deixar sense efecte aquesta mesura cautelar, l'aute de processament no era objecte de recurs, sinó només la mesura cautelar l'ingrés en centre penitenciari. Endemés, el mateix Tribunal de Corts va acordar la mesura cautelar de llibertat condicionada.

Malgrat no hi hagi una condemna penal prèvia ferma en relació amb els fets pels quals va ser processat, no es pot obviar que l'agent continua processat per uns delictes greus.

No s'ha acreditat l'arrelament laboral, l'arrelament familiar és escàs, i els contactes socials no presenten la necessària substantivitat com per modular o neutralitzar la proporcionalitat de la mesura d'expulsió.

La reducció de la prohibició d'expulsió es fonamenta en les circumstàncies que consten a l'expedient judicial, i més concretament en la resolució del Tribunal de Corts de data 13/11/2023, en la que es va establir una mesura de llibertat provisional condicionada, sense que es qüestioni l'aute de processament per un fets que són greus.

S'ha de revocar la sentència d'instància i confirmar íntegrament la resolució recorreguda, inclosa el període de prohibició d'entrada (10 anys).

5.- En la seva contesta al recurs d'apel·lació presentat per l'agent, el Govern va al·legar els mateixos arguments que per formular el seu propi recurs d'apel·lació, concretament, que:

La jurisprudència de la Sala Administrativa és constant en declarar que l'expulsió governativa té una finalitat merament preventiva i es basa en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública.

De l'aute de processament resulta d'especial rellevància la descripció dels fets que s'imputen a l'actor, concretament, que fou detingut i posat a disposició judicial el dia 31/10/2023 per la comissió d'un delicte contra la llibertat sexual (agressió sexual constitutiva de violació sobre una persona menor d'edat), i d'altres delictes, havent-se acordat el seu ingrés en centre penitenciari.

A més, existeixen altres detencions prèvies, concretament en data 24/08/2019, per la comissió d'un delicte contra la seguretat col·lectiva (conducció sota la influència de begudes alcohòliques), i en data 04/02/2023, també va ser detingut, i més posat a disposició judicial, per la comissió d'un delicte contra la salut pública (possessió de droga tòxica MDMA).

S'ha de tenir en compte la conducta i actes comesos per l'agent, i si, a la vista d'aquests, es pot constatar una situació de risc per la seguretat.

6.- L'agent es va oposar al recurs del Govern tot reiterant els motius en el quals fonamentava el seu recurs d'apel·lació, és a dir:

La sentència es basa únicament en el que es diu en els dos autes de l'inici del procediment penal, però ignora tot el que ha passat durant més d'un any i mig després.

El delicte de tràfic d'estupefaents fou rebutjat pel Tribunal de Corts.

Nega haver mantingut relacions sexuals sense consentiment, compte tingut que la menor va explicar que no tenia voluntat per oposar-se a res i d'altra banda va exigir que les relacions sexuals fossin amb preservatiu, que ella mateixa va treure de la seva bossa de mà.

L'Administració manté que no està acreditat el seu arrelament professional quan una de les condicions de la seva llibertat provisional era precisament la d'estar treballant.

7.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Normativa d'aplicació, fets rellevants i aplicació al cas que ens ocupa

L'article 122 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració, regula l'expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic en els termes següents:

"1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura.

2. L'expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l'enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.

3. La durada de la mesura d'expulsió com a mesura de prevenció s'estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys".

En el cas que ens ocupa, l'Administració va acordar l'expulsió per la durada màxima legalment prevista, és a dir, 10 anys, mentre que la sentència d'instància l'ha rebaixat a 7 anys. Així, la part agent pretén que s'anul·li la resolució recorreguda, i sosté que no procedeix la seva expulsió, mentre que el Govern defensa que s'ha de mantenir la decisió presa en via administrativa, és a dir, l'expulsió i la prohibició d'entrada per 10 anys.

Doncs be, en primer lloc, cal recordar que l'expulsió com a mesura de prevenció, com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol), té per finalitat la salvaguarda de l'ordre i seguretat públiques, i no revesteix caràcter sancionador:

"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

Així, segons la jurisprudència d'aquesta Sala, la legalitat de les ordres d'expulsió està sotmesa a tres condicions: l'acreditació dels fets que s'imputen a l'interessat; si els mateixos poden ser qualificats com una amenaça per a la tranquil·litat, pau o seguretat públiques; i la necessària proporcionalitat que ha d'existir entre la conducta que s'atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències perjudicials que deriven de l'expulsió.

Acreditació dels fets

L'ordre expulsió es sustenta en els fets següents: el processament del recurrent per delictes certament molt greus -un delicte d'agressió sexual qualificada per tenir contacte sexual amb penetració sobre una menor d'edat, obtenint el consentiment aparent però viciat; un delicte qualificat de venda de droga en centres d'esbarjo; un delicte menor de consum i possessió de drogues tòxiques de tipus amfetamina i èxtasi, i la contravenció penal de tinença i consum de producte estupefaent marihuana (així consta a l'aute del Tribunal de Corts de data 13/11/2023 foli 7 de l'expedient administratiu). I, tot i que la mesura cautelar d'ingrés a presó es va substituir per la de llibertat condicionada, el processament per tots els delictes esmentat es manté hores d'ara.

Al recurs d'apel·lació de l'agent s'al·lega que la sentència del tribunal a quo es basa únicament en el que es diu en els dos autes de l'inici del procediment penal, però que ignora tot el que ha passat durant més d'un any i mig després, sense més concrecions. Però després d'aquesta afirmació, la part agent no destaca quines circumstàncies rellevants s'han produït en el procediment penal després de l'aute del Tribunal de Corts de data 13/11/2023 que siguin rellevants als efectes que ara ens ocupa. En tot cas, la càrrega de la prova sobre el canvi en la seva situació penal és de la part agent.

La qualificació d'aquests fets com una amenaça "per a la seguretat de l'Estat de les persones o dels béns o per a l'ordre públic":

La decisió d'expulsar a l'agent es va adoptar per entendre que representa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per l'ordre públic (així consta al penúltim "atès" de la resolució de data 24/06/2024, foli 18 de l'expedient administratiu).

En aquest cas, no ofereix dubtes que la conducta de la part agent suposa que comporti un risc per a la seguretat de l'Estat de les persones o dels béns o per a l'ordre públic.

3) Proporcionalitat de la mesura

En la sentència de data 10 de juliol de 2003 AFFAIRE BENHEBBA c. FRANCE, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (STEDH) ha definit els principis directors de l'apreciació en cas d'una mesura d'allunyament d'un estranger arribat a l'edat d'adult (paràgraf 32 de la sentència). De forma més recent, la STHDH de 9 d'abril de 2019 (I.M. c. Suisse), amb cita d'altre anteriors, detalla els criteris que s'han d'avaluar a l'hora d'analitzar la proporcionalitat de l'expulsió d'un estranger (apartat 69 de la referida sentència):

la naturalesa i la gravetat de la infracció

la durada del sojorn en el país

el període de temps transcorregut entre la infracció i la conducta del demandant en aquest període

la nacionalitat de les persones afectades

la situació familiar de l'interessat, per exemple, la durada del casament, i altres elements acreditant el caràcter efectiu de la vida familiar de la parella

si el cònjuge tenia coneixement de la infracció en el moment del casament

si el matrimoni tenia fills i, si és així, la seva edat

la gravetat de les dificultats que el cònjuge pot trobar al país al qual ha de ser deportat el sol·licitant

els interessos i el benestar dels nens, en particular la gravetat de les dificultats que els fills del sol·licitant poden trobar al país al qual el sol·licitant ha de ser deportat

els vincles familiars, culturals i familiars en el país del qual se'l expulsa i al qual ha d'anar

Com s'ha dit, les resolucions administratives impugnades van acordar l'expulsió de l'agent del territori nacional per 10 anys, mentre que la sentència d'instància la rebaixa a 7 anys.

Per valorar si la mesura és proporcional als fets tinguts en compte per adoptar-la, s'ha de partir de la dada que, com s'ha dit, el termini màxim d'expulsió que es pot acordar és la de 10 anys, que és la que s'ha acordat per l'Administració en aquest cas.

Doncs bé, aplicant al cas que ens ocupa els criteris del TEDH abans referits, cal destacar que:

la naturalesa i la gravetat dels fets pels quals l'agent ha estat processat i es va acordar inicialment el seu ingrés en centre penitenciari -tot i que després aquesta decisió es va substituir per la de llibertat condicionada-, és inqüestionable;

l'aute de processament és de data 01/11/2023, i el procediment d'expulsió és va incoar poc temps després, concretament el dia 24/06/2024;

l'agent és de nacionalitat italiana i va néixer el 03/06/1983, per la qual cosa comptava amb 40 anys d'edat en el moment dels fets;

consta inscrit al Registre d'Immigració des del 31/07/2020, amb una autorització de residència i treball amb validesa fins al dia 02/08/2025;

l'arrelament familiar és escàs, compte tingut que si bé és cert que la seva mare viu al Principat, aquesta estada és recent (des del mes de setembre de l'any 2023); l'agent és solter i no té fills;

el Sr. Gutierrez manté un grup d'amistats i coneguts;

a l'últim, pel que fa l'aspecte laboral, la part agent afirma que una de les condicions que es van fixar per aixecar la mesura cautelar d'ingrés en centre penitenciari -que fou substituïda per la de llibertat condicional-, va ser la de que treballés, la qual cosa és certa, però d'això no se'n pot tenir per acreditat que, en efecte, estigui treballant, compte tingut que no ha aportat en aquest procés contenciós el llistat de punts de la CASS per poder constatar l'existència d'una relació laboral per compte d'altri, o bé que ha treballat per compte propi, i la càrrega de la prova d'aquest arrelament laboral correspon al propi agent, sense perjudici de les conseqüències que pugui tenir l'incompliment d'aquest requisit en el procés penal (que han de quedar al marge d'aquest procediment).

A l'últim, cap consideració fa l'agent sobre els vincles familiars, culturals i familiars que té a Itàlia o a qualsevol altre país on hagi viscut abans d'arribar al Principat.

És cert també que l'agent no ha estat condemnat encara, però aquesta Sala Administrativa ha declarat de forma reiterada que la manca d'antecedents penals no és obstacle per acordar una expulsió, així, entre d'altres, la sentència 23-2023, de data 18/04/2023, dictada a la causa TSJA-0000023/2023, contra la que l'interessat va interposar recurs d'empara (Causa 2023-33-RE), que fou desestimat per la sentència del Tribunal Constitucional del 14 de juliol de 2023:

"3.6. En aquesta causa, el recurrent va ser objecte d'una mesura d'expulsió, no en tant que sanció, sinó com a mesura preventiva de l'ordre públic, prevista a l'article 122 de la Llei qualificada d'Immigració.

3.7. Aquest tipus de mesures d'expulsió es fonamenten en l'apreciació del comportament d'una persona susceptible de constituir una amenaça o un risc per a la seguretat de les persones o de l'Estat, o dels béns, o per a l'ordre públic.

3.8. En el cas que ara ens ocupa, la Sala Administrativa va efectuar una anàlisi precisa dels fets i no es pot qualificar d'irraonable, d'absurd o d'il·lògic considerar que la descoberta en el domicili del recurrent de diversos embolcalls amb restes de pols blanca, una caixa amb restes de la mateixa pols, una pipa per fumar cocaïna/crack, canyetes de plàstic amb restes de pols blanca, papers i llibretes amb noms, números de telèfon i imports, no siguin elements seriosos i concordants que permeten deduir l'existència d'un tràfic d'estupefaents.

3.9. Així mateix, tampoc és irraonable, absurd o il·lògic declarar que si bé el consum de cocaïna i de cànnabis quedarien a priori en entredit, atès el resultat negatiu de l'analítica, no es pot excloure la presumpta comissió del delicte major continuat d'introducció i de cessió de cocaïna, en la mesura en què un traficant no ha de ser necessàriament un consumidor i viceversa.

3.10. Dels antecedents esmentats és pot inferir de manera raonable, com ho ha fet la Sala Administrativa, que el comportament del recurrent constitueix un risc per a la seguretat de les persones i per a l'ordre públic.

3.11. Finalment, la Sala Administrativa realitza una anàlisi de proporcionalitat de la mesura d'expulsió fonamentant-se en els quatre criteris principals establerts pel Tribunal Europeu dels Drets Humans: la naturalesa i la gravetat de la infracció comesa; la durada d'estada en el país; la situació familiar de la persona expulsada; i, el naixement dels fills i la seva edat."

La sentència d'instància justifica la seva decisió de fixar l'expulsió en 7 anys en el fonament següent:

"Pel que fa a la proporcionalitat de la durada de la mesura d'expulsió, això són 10 anys, cal reduir-la fins als 7 anys doncs si bé ens trobem davant d'una fets de notòria gravetat, especialment pel que ocupa al delicte atribuït d'agressió sexual a una menor d'edat, no resulta aplicable fixar la mesura en el màxim legalment establert resultant més proporcionat al context descrit i, en atenció a les circumstàncies que consten en l'expedient judicial i més concretament en la resolució del Tribunal de Corts referenciada, reduir el termini de la mesura d'expulsió."

I, a la vista de les circumstàncies descrites, aquesta decisió es comparteix per aquest Tribunal En efecte, si bé l'aute del Tribunal de Corts de data 13/11/2023 va deixar sense efecte la mesura cautelar d'ingrés en centre penitenciari, cal posar de manifest que al propi aute es destaca que l'objecte del recurs no era l'aute de processament -que, en conseqüència, es manté per tots els delictes, sense que la part agent hagi acreditat que aquesta circumstància hagi canviat-, i la mesura d'ingrés al centre penitenciari es deixa sense efecte -però mantenint una altra-, per les consideracions que es contenen al punt segon, és a dir, que:

"Pel que fa el risc de reiteració delictiva, aquest sembla circumscriure's al tràfic de drogues. La relació amb el món dels estupefaents, com a consumidor, és reconeguda pel processat, que es troba ja en tractament prop de l'UCA. Si bé al seu domicili es trobaren diversos estupefaents, aquest no eren en quantitats que semblin indicar un tràfic, sinó un consum habitual, essent l'únic element indicatiu del tràfic el fet que tingués en la seva possessió una bàscula de precisió. Per tant, no semblaria que el risc de reiteració delictiva sigui tant important com per a justificar una mesura cautelar de presó provisional".

El Tribunal de Corts analitza també els efectes de la sortida de presó des del punt de vista de la instrucció (considerant tercer), i del risc de sostracció de la justícia (considerant quart), i, en efecte, estima el recurs i acorda la llibertat provisional però sotmesa a tres condicions:

Obligació de romandre al Principat, amb entrega del passaport i del document d'identitat.

Prohibició d'entrar en contacte amb tres persones (relacionades amb la causa).

Obligació de justificar un treball regular.

En definitiva, partint de que la durada de l'expulsió màxima prevista és de deu anys, analitzades les circumstàncies concurrents, es considera encertada la decisió de l'òrgan d'instància de fixar-la en set.

Tercer.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel. Sr. Gutierrez

Segon.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Govern.

Tercer.- Confirmar la sentència recorreguda i mantenir la declaració que s'hi conté relativa a que la resolució del Govern d'Andorra de data 7 d'agost del 2024 i referenciada amb número 402356/2024, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa únicament en quant a la durada de la mesura d'expulsió la qual es fixa en set (7) anys.

Quart.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.