Execució de sentència - Donació - Acció Pauliana (0200/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 200/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Recio va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat Toll, i subsidiàriament contra els Srs. Palau i Romeu, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència, declarant ineficaç de ple dret la donació que Toll va realitzar en benefici del Sr. Palau dels mobles, instal·lacions i estocs dels negocis F. I i F. II, de tal forma que aquesta part demandant pugui dirigir-se contra la cosa donada ara en el patrimoni del defenent; condemnant al Sr. Palau a pagar a aquesta part el contravalor de les coses donades a la data de la donació fins a l'import del crèdit d'aquesta part (o sigui 38.904,27 EUR, més les costes judicials causades aleshores per import de 7.908,57 EUR, juntament amb l'interès legal corresponent des del 11 de gener de 1996) per motiu d'inexistència o de disminució substancial del valor de la cosa donada; subsidiàriament, en el cas improbable que no prosperi l'acció pauliana i de reclamació de quantitat esmentada, o que el valor dels mobles, instal·lacions i estocs de la societat Toll donats al Sr. Palau resulti insuficient per a pagar el crèdit d'aquesta part (o sigui 38.904,27 EUR, més les costes judicials causades aleshores per import de 7.908,57 EUR, juntament amb l'interès legal corresponent des del 11 de gener de 1996), que es declari l'aixecament del vel de la societat Toll i es condemni als seus co-socis Srs. Palau i Romeu a satisfer de forma solidària l'import degut per la societat Toll a la part actora; condemnant les parts adverses al pagament de les despeses processals causades, honoraris d'advocats i procurador inclosos.

II.- La societat Toll i els Srs. Palau i Romeu van plantejar les excepcions dilatòries de manca de legitimació passiva i subsidiàriament de manca de litisconsorci passiu necessari, les quals foren desestimades per Aute de data 21 de març del 2007.

Sobre el fons del litigi, les parts defenents van contestar que no va existir en cap moment cap donació relativa als mobles i instal·lacions objecte de l'acció pauliana, atès que aquests mobles i instal·lacions eren en possessió de l'Administrador Judicial de la societat ORG_1 i gravats per una hipoteca en favor d'Y., i que mai van ser posats a disposició d'aquesta part; i que en el moment de la cessió de la societat, aquesta entitat no tenia cap patrimoni, raó per la qual no es podia confondre amb el patrimoni dels seus socis.

III.- Per sentència de data 2 de juny del 2010, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, desestimant íntegrament la demanda principal i tanmateix el pediment subsidiari d'aquesta, interessats per la societat mercantil andorrana per accions Recio contra la societat mercantil andorrana per participacions Toll i els consorts Srs. Palau i Romeu, va absoldre lliurament als darrers dels pediments de contrari, devent l'instant del present plet assumir les costes d'aquesta instància segons s'ha raonat en el III Considerant.

III.- Contra aquesta resolució la societat Recio ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el tribunal es basa en un únic motiu, totalment erroni, per tal de desestimar les pretensions d'aquesta part, i que és que en el procés penal en resultà que no s'ha demostrat ni més mínimament que els defenents siguin responsables de la desaparició dels béns dipositats en el local de ORG_1 per tal de donar lloc a l'estimació de l'excepció de manca de legitimació passiva; que la present acció pauliana es fonamenta en el fet que Sr. Palau hagués manifestat haver-se fet donació dels negocis propietat de Toll al seu favor, per tant res tenien a veure els autes penals amb els presents autes si els béns dipositats en el local de ORG_1 havien desaparegut per culpa o no dels defenents; que s'ha de recordar que les botigues que van ser propietat de la societat Toll i que van passar a nom del Sr. Palau mai van cessar o suspendre llur activitat i sempre hi havia dins uns materials, instal·lacions i mercaderia que també van ésser objecte de la donació; que l'acció revocatòria o pauliana té la seva fonamentació en els supòsits en que el deutor realitza un acte dispositiu que implica que esdevingui insolvent i que no pugui fer front a determinats deutes que ja existien abans de l'acte dispositiu; que aquesta part es referia doncs a la donació reconeguda pel propi Sr. Palau dels negocis de Toll al seu favor, donació que es va fer amb l'assentiment de la seva esposa i sòcia i que va comportar l'estat d'insolvència de la societat; que per tractar-se d'un contracte de causa gratuïta no cal referir-se a la idea de frau; que aquesta part acredità la realitat de la donació dels negocis a favor del Sr. Palau i el contingut patrimonial de la donació incloïa, entre altres, els béns i drets arrendaticis dels locals, els quals a la data, per si sols i d'acord amb el peritatge obrant en autes ja ascendien a uns 176.691 EUR; que pel que fa a la petició formulada amb caràcter subsidiari de declarar l'aixecament del vel de la societat, ha quedat abastament acreditada la confusió patrimonial entre la societat i els seus socis, el mal ús per part dels seus socis de la personalitat jurídica de dita societat i el seu caràcter fictici.

II.- Són fets incontrovertibles: que per sentència de data 14 de maig de 1998, aquesta Sala civil, revocant una resolució de l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, de data 2 d'octubre de 1997, va condemnar a la societat Toll a pagar a la societat Recio la quantitat de 6.473.126 ptes (38.904,27 EUR) amb els interessos legals a comptar de la data 11 de gener de 1996, en concepte de pagament del saldo de preu de la compra de mercaderies subministrades i de mobiliari destinat a la presentació d'articles a la venda;

Que essent requerit de pagament per diligència de data 3 de novembre de 1998 en el marc de l'execució de la referida sentència, el Sr. Palau va declarar que els béns litigiosos i que mantenien en dipòsit havien desaparegut, havent-se descapitalitzat a l'ensems la societat Toll mitjançant donacions a favor de la persona del propi Sr. ENTITY_6;

Que la societat Recio va interposar una querella criminal contra els Srs. Palau i Romeu pels delictes d'aixecament de béns i desobediència civil, la qual fou desestimada per resolució de la Sala Penal d'aquest Tribunal Superior de Justícia, confirmant la sentència del M.I. Tribunal de Corts de data 27 de gener del 2005;

Que considerant que la donació a favor del Sr. Palau, entre altres motius, va causar la insolvència de la societat Toll en perjudici de la societat Recio, la qual no ha mai pogut cobrar el seu crèdit, aquesta darrera societat va iniciar la present acció revocatòria o pauliana, i subsidiàriament d'aixecament del vel.

III.- S'ha prèviament de posar de relleu que la sentència d'aquesta Sala de data 14 de maig de 1998 condemna a la societat Toll a satisfer a la societat Recio la quantitat de 38.904,27 EUR, independentment del contingut del seu patrimoni i del fet de saber si encara disposava o no dels mobles, mercaderies o instal·lacions objecte del crèdit de la societat Recio. Per tant, importa poc que els dits béns materials hagin estat en mà de l'Administrador de la societat ORG_1, siguin objecte d'una hipoteca a favor de la societat Y. o hagin desaparegut.

Per que prosperi l'acció revocatòria o pauliana, ha d'existir un dret de crèdit, i quan es tracta d'un negoci gratuït, un acte dispositiu que provoqui d'insolvència del deutor. En el present cas, el dret de crèdit que deriva d'una resolució judicial és fefaent.

La donació de la societat Toll en benefici del Sr. Palau és molt dubtosa, ja que segons una regla de bon sentit els actes de liberalitat no es presumeixen i s'exigeix sempre uns determinats requisits de forma, per tal d'evitar donacions sorpresives. En el present cas, no consta que s'hagi precedit a cap formalitat, no tant sol no existeix cap prova de la celebració de la Junta dels socis de la societat Toll, degudament i vàlidament convocada, que hagi autoritzat la referida donació, sinó que tampoc existeix cap escriptura pública tal com ho exigeix els articles 4-1 i 8-3 del Reglament de societats. Tampoc no s'ha procedit a la formalitat de l'insinuació exigida pel Dret Romà i el Dret Català vigent el Principat. A més a més, no es sap quin fou l'àmbit d'aquesta donació i la seva naturalesa. En període d'execució de sentència el Sr. Palau va manifestar a l'Hble. Batlle que la societat Toll estava descapitalitzada; però si una societat pot ésser objecte de transformació, fusió o absorció, mai es pot fer donació d'una societat a un tercer; l'única cosa que pot ésser objecte de donació a un tercer, són les participacions dels socis, i cap disposició del Reglament de Societat, aleshores vigent, preveu que qualsevol societat es pugui dissoldre per donació o descapitalització. A més a més, en el present cas, el Sr. Palau ja era soci majoritari de la societat Toll en el moment de la pretesa donació, i per tant, l'única conseqüència de l'operació només podria desembocar sobre la situació de soci únic per part del Sr. Palau, però sense alterar la forma i la naturalesa de la societat que manté la seva personalitat jurídica amb el seu patrimoni propi. En el cas que la donació sigui únicament limitada als negocis de la societat Toll, tampoc es podria valorar-la, atès que, a més a més dels motius ja enunciats, la disposició a títol gratuït del patrimoni d'una societat constitueix un abús de béns socials totalment il·legal i un evident desposseïment de la societat en frau dels drets dels seus creditors. En conseqüència, en qualsevol cas de figura, si que s'ha de declarar ineficaç de ple dret l'operació jurídica corresponent a la donació realitzada entre la societat Toll i el Sr. Palau.

IV.- La societat Recio sol·licita en el seu escrit de demanda, que el Sr. Palau sigui condemnat a pagar-li el contravalor de les coses donades, però únicament respecte als mobles instal·lacions i estocs dels negocis F. I i F. II, fins a l'import del seu crèdit. En els negocis gratuïts l'acció revocatòria no provoca la revocació de l'acte dispositiu, sinó que els béns donats continuen en el patrimoni del donatari, i respondran dels deutes del donant com si encara estiguessin en el seu patrimoni. En canvi el donatari no pot ser obligat més enllà del valor dels béns donats, valor que s'ha de fixar segons el peritatge realitzat en el seu temps per l'entitat ORG_0 en els autes d'un precedent litigi entre les parts, a la quantitat de 220.000 ptes o 1.323EUR, ço que resulta manifestament insuficient per eixugar el deute de la societat Toll. En conseqüència, s'ha també d'examinar la demanda subsidiària formulada per la societat Recio contra la societat Toll i els seus socis, Srs. Palau i Romeu, en aixecament del vel. Aquesta petició subsidiària ha de prosperar pels motius següents. Com ja s'ha dit més amunt, el Sr. Palau es va apropiar el patrimoni de la societat Toll, de la qual n'era el soci majoritari, sense cap autorització de la Junta i va instal·lar en els mateixos locals on La societat Toll explotava els seus negocis, F. I i F. II, dos nous negocis al seu propi nom, continuant així l'activitat de la societat Toll, encara que sigui amb nous contractes d'arrendament. A més a més, no existeix cap comptabilitat de la societat Toll, ni tant sols la exigida de manera obligatòria per l'article 12-2 del Reglament de societats, i resulta de les declaracions de la Sra. Romeu en el marc del procediment penal, que la mateixa no sap si encara és sòcia o no de la societat ENTITY_5; que totes les gestions se'n ocupava el seu marit i ella no estava al corrent. En conseqüència roman bastantment acreditat que en realitat va existir una confusió total de patrimonis entre el de la societat Toll i el del Sr. Palau, aquest darrer actuant com si la referida societat era cosa seva i no una personalitat jurídica distinta. Per tant, havent-se apropiat el Sr. Palau l'actiu de la societat Toll, ha també de respondre personalment del seu passiu, i doncs dels deutes de la societat, entre els quals la quantitat derivant de la condemna pronunciada en la sentència d'aquesta Sala del dia 14 de maig de 1998. En canvi s'ha d'absoldre la Sra. Romeu de les pretensions de la part recurrent, atès que no consta en autes la prova que la mateixa hagi intervingut de manera activa i concreta en el funcionament i la gestió de la societat Toll.

V.- L'estimació del recurs i de la demanda inicial determina imposar les costes processals d'ambdues instàncies a la part recorreguda, inclosa la Sra. Romeu, ja que si aquesta estat absolta de les pretensions de la societat Recio, va, per la seva actitud passiva, afavorir la confusió de patrimoni que el seu marit va provocar entre ell mateix i la societat Toll.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs de la societat ENTITY_4;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 2 de juny del 2010 en el sentit de:

Declarar ineficaç la donació que la societat Toll va realitzar en benefici del Sr. Palau dels mobles, instal·lacions i estocs dels negocis F. I i F. II;

Condemnar al Sr. Palau, solidàriament amb la societat Toll, a pagar a la societat Recio el deute resultant de la condemna continguda en la sentència d'aquesta Sala de data 14 de maig de 1998;

Absoldre la Sra. Romeu de les pretensions de la societat ENTITY_4;

3) Condemnar a les parts recorregudes al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.