Legitimació ad causam (142/12)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-142/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Galván i Alfaro van interposar demanda, de data 22-06-2011, envers la mercantil Tamarit, segons la qual sol·licitava la condemna d'aquesta al pagament de la quantitat de 55.000 euros, amb més els interessos legals i amb imposició de les costes processals.

En data 27-07-2011, la representació processal de la mercantil defenent va oposar-se a la demanda i, a l'ensems, va formular demanda reconvencional. Així, adduïa, en primer terme, excepció de manca de legitimació ad causam; subsidiàriament la desestimació de la demanda i que prosperés la reconvenció i es condemnés al Sr. Galván al pagament de la quantitat de 5.000 euros i amb imposició de les costes processals en tots els supòsits.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència de data 16-05-2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que ha d'estimar i estima l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva "ad causam" invocada per la societat mercantil andorrana unipersonal per accions "M., SAU" en ordre a la pretensió condemnatòria en reclamació de quantitat contra ella dirigida pels Srs. Alfaro i Galván, i en prosperar la reconvenció, ha de condemnar i condemna al Sr. Galván a retornar a la societat abans al·ludida la suma de cinc mil euros (5.000.- EUROS), augmentada dels interessos legals produïts a comptar del dia vint-i-un de setembre del dos mil onze i fins que sigui totalment restituïda, tot això amb imposició de les costes judicials causades en aquesta instància segons s'ha raonat en el III.- Considerant".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 19-07-2012, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la sentència d'instància.

Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 1-09-2012, sol·licita la confirmació íntegra de la resolució d'instància amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que M.A. fou la mercantil que va rebre els 60.000 euros i que Ropero és la sòcia única de M.A.. Per tant, i atès que la intervenció de la mercantil espanyola va ser accidental, per quant fou exigida pel Govern d'Andorra, que el real beneficiari de la quantitat rebuda és la mercantil andorrana i que existeix plena confusió entre les dues societats, la legitimació passiva ad causam recau en M.A. SAU. En segon terme, i quant al fons, considera incontrovertit que els agents van efectuar el pagament a M.A. SAU i que solament se'ls hi ha retornat la quantitat de 5.000 euros, de manera que procedeix la condemna a l'abonament de 55.000 euros.

Per últim, quant a la demanda reconvencional, la qual ha estat estimada, entén que ha existit una errada en la valoració de la prova i una inversió de la càrrega de la prova.

II.- S'ha d'iniciar l'estudi del present recurs pel motiu referent a l'excepció de manca de legitimació ad causam, atès que si aquest no triomfa, solament, procedirà l'estudi del motiu relatiu a la demanda reconvencional, mentre que si esdevé refusat, la Sala haurà d'examinar el fons de l'afer en relació a la pretensió de la part agent.

Quant a la manca de legitimació ad causam, acollida per la sentència del tribunal a quo, aquesta Sala ha de mantenir el mateix criteri en atenció als següents raonaments. En primer terme, esdevé cert i consta provat a les actuacions que es va efectuar una aportació econòmica, en data 7-02-2008, per import de 60.000 euros, i que la mateixa es va dipositar en el compte bancari, obert a favor de la mercantil M., societat andorrana en constitució. També consta que aquest ingrés es va realitzar en concepte de desemborsament de capital social. Però aquests extrems no motiven el triomf del recurs interposat contra la sentència d'instància, atès que com es refereix a la demanda (folis 10 i 11) el Sr. Morales efectuava una aportació de 60.000 euros per a esdevenir soci de la mercantil Ropero, encara que aquests es destinessin a integrar el capital social de la mercantil andorrana, de la qual resultava ser l'únic soci la mercantil abans referida Ropero Així mateix, el propi Sr. G.Morales va enviar un correu electrònic, de data 25-11- 2010, al representant legal de la mercantil Ropero, Sr. Gutierrez (foli 49), en el qual es demanava a la societat espanyola que és el que volien fer amb l'adjudicació de les accions i que se li digués quelcom respecte del capital invertit dins de M. També consta a les actuacions (folis 77 i ss) que en data 8-09-2011 davant de Notari van comparèixer el Sr. Pera i el Sr. Almansa i van requerir al defenent per tal que comparegués al Notari per a formalitzar la seva entrada al capital de Ropero

En definitiva, de les actuacions i de les pròpies al·legacions de la part agent, resta provat que el pacte en virtut del qual es lliuraven 60.000 euros i s'entrava a formar part del capital social de Ropero es va perfeccionar amb aquesta darrera mercantil, per molt que els 60.000 euros s'empressin per a integrar el capital social d'una mercantil andorrana, M.A., de la qual esdevenia sòcia única la mercantil espanyola Ropero Des d'aquesta òptica esdevé clar l'existència de dues societats mercantils, de nacionalitat diversa, encara que el capital social de la mercantil andorrana pertany en la seva integritat a la mercantil espanyola. I també que la part agent va pactar amb la mercantil espanyola que adquiriria una part del capital social, mitjançant el lliurament d'una quantitat de 60.000 euros, com efectivament es va produir. Per tant, resulta que els possibles pactes i conseqüències derivats del no ingrés del Sr. Morales com a soci a la mercantil espanyola i, en concret, la devolució o no de la quantitat lliurada, menys els 5.000 euros, que detreu la part agent, constitueixen una pretensió que ha de ser exercitada front a la mercantil espanyola, de manera que ha estat ben acollida la manca de legitimació ad causam, que esgrimeix la mercantil andorrana, perquè aquesta no va ser part en el negoci jurídic esmentat.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del primer motiu de recurs i, per tant, fan innecessari endinsar-se en l'anàlisi del fons. En canvi, pel que fa al tercer motiu de recurs, el mateix sí ha de ser estimat per aquesta Sala.

La part recurrent manifesta que la sentència d'instància ha incorregut en una errònia valoració de la prova i que ha desplaçat la càrrega de la prova a la part agent. La sentència d'instància considera que no s'ha acreditat que se li retornés la quantitat de 5.000 euros, com sustenta l'agent i per això la redueix de la quantitat de 60.000 euros lliurada, sinó que en data 26- 11-2009 el Sr. Morales va portar a terme una disposició en efectiu del compte bancari de M.A., sense cap mena de justificació.

A diferència del que sustenta la sentència d'instància, de la prova practicada a les actuacions i, en concret de la testifical del Sr. Almansa (folis 121 i 122), el director general adjunt de Ropero respon, a preguntes de la pròpia defenent (Digui com és cert que els socis de Tamarit mai han acordat retornar al Sr. Galván, ni al Sr. Alfaro l'import de 5.000 euros com a pagament a compte dels 60.000 euros aportats a la societat?) que és cert que el Sr. Morales va obtenir un reintegrament de 5.000 euros, però que desconeix el concepte. A criteri d'aquesta Sala, les declaracions del testimoni, el qual parla de reintegrament, s'oposen a la tesi del préstec, mantinguda per la mercantil defenent, i motiven la desestimació de la demanda, atès que li corresponia a la mateixa, com argüeix el recurrent, la prova dels fets constitutius de la seva pretensió i de les actuacions no es pot extreure l'existència d'un préstec o d'una disposició indeguda per part del Sr. Morales, tota vegada que el propi Director adjunt de la mercantil espanyola manifesta que sí que va obtenir un "reintegrament", però, malgrat el seu càrrec, declara ignorar en quin concepte es va obtenir.

IV.- L'estimació parcial del recurs interposat justifica la desestimació tant de la demanda com de la demanda reconvencional, la qual cosa comporta establir, en matèria de costes processals, de la instància, que la part agent haurà de fer front a les costes derivades de la desestimació de la demanda i la part defenent, agent reconvencional, a les motivades per la desestimació de la demanda reconvencional (Codi 7,51,5).

L'èxit del recurs justifica la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Galván i Alfaro contra la sentència de data 16-05-2012, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria, només en el sentit de desestimar la demanda reconvencional interessada per la part defenent i absoldre a la part agent dels pediments instats en la seva contra. Quant a les costes processals d'instància, la part agent haurà de suportar les derivades de la desestimació de la demanda i l'agent reconvencional les que motiva la desestimació de la reconvenció. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.