Revisió pensió aliments, atribució ús vehicle (162/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-162/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment de separació matrimonial núm. B-0886-3/2009, instades pel Sr. Pina contra Sra. Pulido, amb reconvenció d'aquesta, en data 6 de juny de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que ha de declarar i declara la separació matrimonial dels cònjuges Srs. Pulido i Pina, fent-se menció que la fermesa de la present resolució té com efecte i determina la dissolució del règim econòmic del matrimoni, i estableix les següents mesures paternofilials: Primer.- establir la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors respecte dels fills comuns de noms Barberá i Recio. Segon.- atribuir la guarda i custòdia dels fills comuns a la mare Sra. Pulido, així com l'ús del domicili que havia estat familiar i del vehicle tipus turisme familiar marca Renault model Scénic 1.9 Dti amb matrícula XXXX. Tercer.- fixar un règim de visites del pare vers els seus dos fills menors, amb caràcter mínim, de conformitat amb el que estableix el IV.- Considerant de la present resolució. Quart.- establir una pensió per aliments de set-cents euros (700.- EUROS) mensuals destinada a les necessitats dels dos fills menors, que serà satisfeta pel Sr. Pina a la bestreta dins dels cinc primers dies de cada mes, a comptar del proper mes de juliol, a la Sra. Pulido (precisant-se la modalitat de pagament i de revisió en el V.- Considerant), anant a part i a càrrec d'ambdós progenitors -per meitats- les despeses extraordinàries que puguin requerir els infants en qüestió. Cinquè.- no havent-hi lloc a establir a favor de cap dels cònjuges pensió compensatòria".

II.- El Sr. Pina ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurrent no es mostra d'acord amb la sentència d'instància pels motius següents: la seva situació personal havia canviat substancialment, doncs quan es va establir la pensió d'aliments en el marc de l'expedient de mesures provisionals, tenia un salari a Andorra de 2.717 EUR nets, mentre que actualment percebia 1.364,90 EUR treballant pel compte d'una empresa de Saragossa; tenia actualment més despeses, hagut compte que llogava un pis al Principat i un altre a Saragossa, de manera que la pensió per aliments havia de quedar establerta en 300 EUR per cada fill; la petició d'assignació de l'ús del vehicle Renault model Scénic 1.9 Dti no havia estat formulada en l'escrit de reconvenció de la Sra. A.; la petició no quedava justificada i més quan la interessada havia adquirit recentment un nou vehicle.

II.- L'apel·lació del Sr. R. es circumscriu només a dos aspectes: el muntant de la pensió per aliments acordada per l'Hble. Batlle i l'atribució de l'ús d'un vehicle a la Sra. A.

Respecte de la pensió, l'Hble. Batlle ha fixat un import global de 700 EUR en favor dels dos fills del matrimoni, que tenen respectivament 6 i 4 anys. El Tribunal a quo justifica l'esmentada decisió perquè les circumstàncies que van donar lloc a l'emissió de l'Aute del 26 de gener de 2011, que cloïa la demanda de mesures provisionals de l'article 63 de la llei qualificada del matrimoni, no s'havien alterat substancialment. L'apel·lant s'alça contra aquest raonament perquè considera que ha experiment darrerament una reducció molt significativa dels seus ingressos (el seu salari mensual hauria passat de 2.717 EUR nets a 1.364,90 EUR) i, endemés, havia de satisfer dos lloguers doncs havia anat a residir i treballar a Saragossa, tot mantenint l'arrendament d'un pis al Principat per no fer viatjar als seus infants.

Segons el certificat emès pel director de RRHH de la societat "D., ORG_0", el Sr. R. va percebre durant l'any 2009 un salari mig mensual net de 3.216 EUR (foli 222). En el decurs del primer semestre del 2010, la seva remuneració neta va assolir 4.034 EUR de mitja. En període de proves de primera instància (foli 355), el Sr. R. va posar en coneixement del jutjador -23 de novembre de 2011- que havia estat acomiadat de "D., ORG_0" -sense indicar si havia ingressar alguna indemnització- uns mesos abans i que havia trobat feina a Saragossa, cobrant però un sou de 1.364,90 EUR nets per 14 pagues, cosa que dóna una mitja mensual de 1.592 EUR. En aquell moment, el Sr. R. va aportar còpia del butlletí de salari del mes d'octubre de 2011 (foli 357). En el seu escrit de conclusions del 8 de febrer de 2012, l'interessat va adjuntar el butlletí de novembre de 2011 que contempla una nòmina de 1.364,90 EUR (foli 369). Això no obstant, ni aleshores ni ara en fase d'apel·lació, el recurrent ha proporcionat els butlletins següents, el contracte de treball corresponent o les cotitzacions realitzades a l'INSS que demostrarien la consolidació de la rebaixa salarial. En efecte, res exclou la percepció d'un salari superior desprès d'un període de prova, la compaginació d'una segona feina, l'existència d'un treball a temps parcial o d'una prima per resultats ... A més, si s'observa el full de nòmina, aquesta refereix que el Sr. R. ostenta ara la categoria de "J." (J.) dins l'empresa informàtica "T", essent sospitós cobrar un salari de 1.592 EUR, en relació amb la responsabilitat assumida. Per tant, aquesta Sala estima que no hi prova suficient en ordre a demostrar una pèrdua salarial consolidada.

A l'ensems, el Sr. R. afirma haver de suportar dos lloguers, un a Saragossa i un altre al Principat. Respecte del primer, és cert que es va proporcionar un contracte d'arrendament -signat el 19 d'octubre de 2011- que interessa un pis en l'esmentada ciutat (foli 371).

Ara bé, es desconeix si continua vigent i sobretot si el Sr. R. satisfà la renda, doncs es sap només que va abonar la mensualitat de desembre de 2011 (foli 370). De fet, ni tan sols ha comunicat l'extracte bancari actual. Però hi ha més. Fins i tot si admetéssim que el Sr. R. paga el lloguer d'Espanya, no hi ha cap element que permeti concloure que continuï arrendant una vivenda al Principat. En efecte, aquesta prova es sustenta exclusivament en les pròpies manifestacions de l'apel·lant i en el certificat d'una agència immobiliària andorrana, que afirma haver llogat un apartament al Sr. R. a les Escaldes-Engordany, a partir del mes de novembre de 2009 (foli 173 de l'expedient B-1036-3/2009 de mesures provisionals). Novament, es troba a faltar el contracte corresponent i la realitat dels lloguers satisfets, essent fins i tot possible que quan el Sr. R. es desplaça a Andorra, comparteixi domicili amb la seva nova parella (foli 244 de l'expedient B-1036-3/2009), la qual viu a Andorra segons la Sra. A. (foli 393), sense que el recurrent hagi manifestat res al respecte.

En definitiva, totes aquestes mancances, imputables exclusivament a la part apel·lant, no el poden afavorir, en particular perquè ell només havia i podia produir les proves relatives a la seva situació econòmica.

Per tot l'exposat fins aquí, procedeix confirmar el muntant de la pensió d'aliments (700 EUR), concedida, encertadament, pel Tribunal a quo.

La qüestió relativa a la utilització privativa d'un automòbil (titularitat registral del Sr. R.) escapa a l'àmbit dels processos de separació i de divorci com ha establert la sentència 336/11 d'aquesta Sala del 10 de maig de 2012. En efecte, la llei qualificada del matrimoni només autoritza, entre altres facultats que no venen al cas, els Tribunals a adoptar decisions relatives a l'ús del domicili familiar i als seus objectes (article 55), essent fora del seu context donar aquella consideració a un vehicle. Per tant, escau apreciar d'ofici la inadeqüació de procediment per resoldre aquell pediment.

Per acabar, la Sra. A. propugna, en el seu escrit de contesta a l'escrit d'apel·lació, la condemna del Sr. R. a satisfer-li l'import de 5.500 EUR i que correspon al preu de compra d'un vehicle d'ocasió, a resultes de l'apropiació, per part del Sr. R., dels dos cotxes familiars. Aquesta pretensió no pot ser examinada en aquesta alçada, doncs ni havia estat plantejada a la instància ni la Sra. A. ha formulat apel·lació contra la sentència del 6 de juny de 2012 ni aquest procediment permet liquidar el règim econòmic matrimonial.

III.- L'estimació parcial del recurs del Sr. Pina suposa no efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Pina contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 6 de juny de 2012; revocar molt parcialment la seva part dispositiva, només en el sentit de deixar sense efecte l'atribució de l'ús del vehicle marca Renault model Scénic 1.9 Dti amb matrícula XXXX a la Sra. Pulido per raó d'inadeqüació de procediment. No efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.