Laboral - Desistiment justificat per falta de pagament del salari - Manca de liquidesa de l'empresa (0192/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.-192/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Els Srs. Cano, Gaya, Morillo, Vilar, Aguilar, Briones i Barberá van presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat ORG_0, en reclamació de les quantitats de: 15.460,16 EUR al Sr. Cano, 13.536,08 EUR al Sr. Gaya, 9.589,47 EUR al Sr. Morillo, 15.743,96 EUR al Sr. Vilar, 15.482,94 EUR al Sr. Aguilar, 15.531,91 EUR al Sr. Briones, 2.088,22 EUR al Sr. Barberá, més la retribució de les vacances i dels 117 dies d'indemnització, amb els interessos legals a partir del dia 21 de novembre del 2009, data de l'impagament, i cotització dels havers laborals de cadascun dels treballadors a la CASS, en concepte d'indemnització per desistiment justificat, de salaris i de vacances.

II.- La societat ORG_0 va contestar que si no ha respectat la seva obligació de satisfer el salari a la part demandant, aquest incompliment no ha estat per causa d'una voluntat conscient de no voler respectar la legislació laboral, sinó que ha esdevingut per causa d'una situació de força major o de cas fortuït, com el fet de quedar-se sense cap tipus de liquidesa desprès de no haver percebut els imports que se li adeutaven per part de terceres persones; i va reconèixer deure: al Sr. Cano, només els imports de: 2.371,68 EUR en concepte de salari del mes d'octubre del 2009, i de 1.201,15 EUR del qual s'han de deduir els 5% de cotització de l'assalariat, en concepte d'hores extraordinàries, dietes i vacances; al Sr. Gaya l'import de 2.583,62 EUR en concepte de salari del mes d'octubre del 2009, i l'import de 1.901,85 EUR menys els 5% de cotització de l'assalariat, en concepte de salari, d'hores extraordinàries, dietes i vacances; al Sr. Morillo, l'import de 1.890,59 EUR en concepte de salari del mes d'octubre del 2009, més l'import de 1.473,12 EUR del qual s'ha de deduir els 5% de cotització de l'assalariat, en concepte de salari, d'hores extraordinàries, de dietes i de vacances; al Sr. Vilar, l'import de 1.452,66 EUR en concepte de salari del mes d'octubre del 2009, i de 1.291,96 EUR, menys els 5% de cotització de l'assalariat en concepte de salari, d'hores extraordinàries de dietes i de vacances; al Sr. Aguilar, l'import de 2.583,62 EUR en concepte de salari del mes d'octubre del 2009, i de 1.972,95 EUR menys els 5% de cotització de l'assalariat, en concepte de salari, d'hores extraordinàries, de dietes i de vacances; al Sr. Briones, l'import de 2.583,62 EUR en concepte de salari del mes d'octubre del 2009, i l'import de 1.972,95 EUR menys els 5% de cotització de l'assalariat en concepte de salari, d'hores extraordinàries de dietes i de vacances; al Sr. Barberá, l'import de 767,20 EUR en concepte de salari del mes d'octubre del 2009, i de 1.023,15 EUR menys els 5% de cotització de l'assalariat en concepte de salari, de dietes i de vacances.

III.- Per sentència de data 20 de maig del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment les peticions dels Srs. Cano, Gaya, Morillo, Vilar, Aguilar, Briones i Barberá, va condemnar la societat ORG_0 a satisfer als demandants les quantitats respectives de: 15.460,59 EUR, 13.510,09 EUR, 9.570,56 EUR, 15.717,98 EUR, 15.456,93 EUR, 15.505,91 EUR i 10.795,04 EUR més els interessos legals des del 21 de novembre del 2009 i les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador; i va igualment condemnar la defenent a cotitzar prop de la CASS les sumes de : 16.347,20 EUR, 14.282 EUR, 10.117,05 EUR, 16.619,12 EUR, 16.342,15 EUR, 16.393,98 EUR i 11.419,26 EUR.

III.- Contra aquesta resolució la societat ORG_0 ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que els demandants no estan en absolut en disposició d'exigir les indemnitzacions previstes en l'article 98 i concordants del Codi de les relacions laborals per quan el retràs en el pagament del salari o fins i tot l'incompliment en el pagament del mateix no té el seu origen en una actuació de l'empresa contrària a la bona fe contractual o/i la diligència exigida a una empresa mercantil, sinó que són el resultat d'un esdeveniment extern o aliè a l'àmbit del risc de l'actuació que es tracta o bé a un esdeveniment intern a l'àmbit de l'actuació que desenvolupa l'empresa; que l'impagament dels salaris corresponents als mesos d'octubre i novembre del 2009 fou provocat única i exclusivament per la manca puntual de liquidesa de l'empresa com a resultes dels incompliments contractuals previs per part dels clients de la societat que han comportat que aquesta darrera no pogués fer front al pagament dels salaris pels mesos corresponents. Va igualment sol·licitar la societat ORG_0 la pràctica d'unes proves que foren denegades en primera instància. Per Aute de data 19 d'octubre del 2010, no es va donar lloc a la pretensió adduïda per la part recurrent.

II.- En tràmit d'apel·lació només roman resoldre la problemàtica derivada del desistiment justificat dels treballadors.

Són fets incontrovertibles que els Srs. Cano, Gaya, Morillo, Vilar, Aguilar, Briones i Barberá treballaven pel compte de la societat C.L. SA; que per carta notificada el dia 20 de novembre del 2009, lliurada en mà a l'empresa, tots aquests treballadors van comunicar llur desistiment justificat del contracte de treball a causa de la falta i dels greus i reiterats retards en el pagament del salari. En efecte, l'article 97 del Codi de les relacions laborals preveu que la persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat en el cas de falta o retards injustificats o reiterats en el pagament del salari. La societat ORG_0 no nega la falta i els reiterats retards en el pagament del salari dels Srs. Cano, Gaya, Morillo, Vilar, Aguilar, Briones i Barberá, però pretén que l'esmentat incompliment contractual resulta d'un cas fortuït o de força major, ja que els seus dos principals clients no li van pagar totes les certificacions de l'obra que s'estava realitzant, i que per tant no va disposar de liquidesa per pagar el salari dels seus empleats.

III.- S'ha prèviament de posar de relleu que la part que recorre només fa que reiterar el seu únic argument d'exoneració de la seva obligació contractual per cas fortuït i/o força major, ja depurat i rebutjat pel primer jutge, sense critica del raonament d'aquest darrer, ço que resultaria suficient per desestimar el present recurs en virtut de la constant línea jurisprudencial que qualifica d'abús processal "la repetició, la concreció i la no ampliació supèrflues dels escrits de greuges". No obstant això, aquesta Sala contestarà a l'argumentació de la societat ORG_0, per dictar una sentència completa.

L'article 43 del Codi de les relacions laborals estableix que s'entén per cas fortuït o força major, l'obstacle imprevist o previsible però inevitable, malgrat haver actuat amb la diligència deguda. Dins d'aquesta òptica, una manca de liquidesa, sigui quina sigui el seu origen, no pot equiparar-se a un cas fortuït o de força major, ja que no tant sol l'impagament de factures o certificacions per part d'un client no és, malauradament, una cosa excepcional i doncs imprevisible, sinó que tal com ha tingut l'oportunitat de posar de manifest la jurisprudència d'aquesta Sala civil, les dificultats conjunturals econòmiques sempre poden ésser solucionades per altres mitjans que per impagaments o retards en el pagament dels salaris dels treballadors de l'empresa, particularment amb un préstec bancari o una venda dels actius de la societat. A més a més, l'article 43 del Codi de les relacions laborals exigeix la comunicació dels supòsits de cas fortuït o força major al Departament de Treball, requisit que no va complir la societat ORG_0.

IV.- En conseqüència s'ha de confirmar la resolució impugnada i condemnar la part recurrent a pagar les costes de segona instància en raó del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat C.L. SA; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 20 de maig del 2010 en tots els seus extrems i condemnar a la societat ORG_0 al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.