Recurs d'apel·lació sobre la denegació de la pensió d'invalidesa per malaltia

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà

Objecte: SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per malaltia. Determinació del grau d'invalidesa. Prevalença de la prova pericial.

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000031/2024

ORIGEN.- 1000027/2022 - 0

NIG: 5300545320220000046

SENTÈNCIA 073-2024

PARTS:

Apel·lant: Sra. Coll

Representant: Sr. Peña

Advocada: Sra. Capellà

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Advocada: Sra. Palomo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA

Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 12 de desembre de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000027/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la Sra. Coll va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), en què impugnava la resolució de la Direcció General de 21 d'abril de 2022, que havia desestimat el recurs formulat contra una prèvia resolució de 25 de novembre de 2021, mitjançant la qual es va atorgar l'alta mèdica a la interessada i es va denegar la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna.

La sentència de 30 d'abril de 2024 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, va desestimar la demanda, declarant que les resolucions impugnades eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la Sra. Coll ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Vélez, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) S'ha produït un error en la valoració de la prova. No s'han tingut en compte els informes mèdics que afirmen que l'agent no pot desenvolupar cap activitat laboral.

b) No s'ha practicat el complement de la prova pericial que podria acreditar les patologies psicològiques que pateix la interessada.

3.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

a) La nova prova pericial és improcedent, atès que l'informe tècnic incorporat a les actuacions ja posa de relleu que l'agent no presentava cap seqüela a nivell psiquiàtric.

b) Tots els facultatius que han valorat l'estat mèdic de la interessada han arribat a la mateixa conclusió de que el seu grau de menyscabament és insuficient per tenir dret a una pensió d'invalidesa.

c) En realitat, el grau d'IPP és del 25%, com va decidir el tribunal mèdic, i no del 45% com conclou la prova pericial complementària.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Constitueix l'objecte del present recurs l'examen de la legalitat de les resolucions de la CASS, que van denegar l'atorgament a la interessada d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna, en considerar que no presentava una pèrdua de la capacitat de guany d'almenys el 60%, com exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social, sinó que les patologies sofertes per la recurrent suposaven un grau d'incapacitat del 25%.

Segons el criteri de la CASS, la interessada presenta una limitació del genoll esquerre amb atròfia muscular, a la qual correspon un 15% d'IPP, així com un dolor neuropàtic, que ha de ser valorat en un 10%, de manera que la invalidesa total és del 25%.

Per la seva part, el dictamen pericial practicat en el judici ha conclòs, després d'un informe complementari, que la IPP total és del 45%, que resulta també inferior al 60% que preveu el referit article 166 de la Llei de la seguretat social.

Tercer.- Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada que el fet de que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 222 del Codi de procediment civil, d'aplicació supletòria segons l'article 32.4 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.

Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

Quart.- En el cas que ara s'examina, tant l'informe del tribunal mèdic com el dictamen pericial arriben a la conclusió de que la interessada presenta un grau d'invalidesa inferior al 60%, i també al 50% que permetria valorar els elements subjectius, tals com els factors de l'edat i les aptituds i la formació professionals, segons l'article 8 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social.

Encara que subsisteix una discrepància entre el criteri de la CASS i l'informe pericial, aquesta és irrellevant a l'hora de resoldre aquest recurs, ja que en ambdós casos el grau d'invalidesa no assoleix el nivell que preveu l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

En aquestes circumstàncies, és obvi que el grau total d'invalidesa era inferior al 60% en el moment de dictar-se les resolucions impugnades, i aquesta conclusió s'obté sense necessitat de cap complement de la prova pericial. En efecte, la recurrent addueix ara l'existència d'una patologia psicològica que no va invocar en la via administrativa i de la qual, segons el dictamen pericial, no se n'ha pogut constatar cap eventual seqüela. En conseqüència, per la obligada congruència amb la via administrativa prèvia, no procedeix practicar cap nova sobre el particular en aquesta instància, com ja es va dir en els autes de 2 de setembre i 23 d'octubre de 2024. Això no obsta, lògicament, a que un eventual agreujament ulterior pugui donar lloc a una revisió del grau d'invalidesa.

Cinquè.- La representació de la recurrent ha presentat de forma extemporània, un cop concloses les actuacions d'aquest recurs, una certificació mèdica que posa de relleu que se li ha practicat una artroscòpia del genoll esquerre, amb sinovectomía de la hipertròfia del compartiment medial i lateral.

Sobre aquest particular s'han de reproduir les mateixes consideracions exposades en l'apartat anterior. En efecte, l'objecte d'aquest procés consisteix en determinar la legalitat de les resolucions administratives impugnades, en funció de la situació de fet que l'agent presentava en aquell moment. Qualsevol empitjorament posterior podrà donar lloc, en el seu lloc, a la sol·licitud de que es revisi el grau d'invalidesa.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Coll contra la sentència dictada el 30 d'abril de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, que es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.