Liquidació de deute societat entre socis-Interpretació dels pactes.(2000073/2017)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000154/2018 ORIGEN: 2000073/2017 - 00

NIG: 5300542120170000408

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de setembre del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 21-03-2017, la representació processal del Sr. Porras va presentar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil ordinari contra la Sra. Vara, demanant la seva condemna a satisfer-li :

l'import de (38.919,39EUR x 67/100) = 27.243,58.- euros derivat del deute de la mercantil AD,S.L., de la qual és sòcia i subsidiàriament, i pel cas que s'entengui com aplicables els acords assolits entre les parts, l'import de (38.919,39EUR x 60/100)

= 23.351,63.- euros els corresponents interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda.

la totalitat de les costes, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i perit si escau.

II.- Per escrit de data 11-04-2017, la Sra. Vara, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva total desestimació amb condemna de l'adversa a pagar totes les costes processals.

Les parts van replicar i duplicar, i després de la pràctica de les proves declarades pertinents, van degudament presentar els seus escrits de conclusions, mantenint les seves pretensions respectives.

III.- Per Sentència de data 19-02-2018, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va decidir :

"Estimar parcialment la demanda presentada per la representació processal del Sr.

Porras contra la Sra. Vara, i condemnar a aquesta darrera a pagar al primer el 30% de 38.919,39.- euros, sense efectuar especial imposició de costes processals."

IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Vara demanant la seva revocació parcial i que es dictes una desestimant íntegrament les pretensions de la part agent, amb imposició a aquesta darrera de les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal del Sr. Porras demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència en tots els seus extrems, amb imposició de costes a la recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Vara s'alça contra la conclusió de fer-li pagar 30% del deute tota vegada que considera que la sentència no hauria valorat correctament les circumstàncies del cas. Argumenta de manera esquemàtica que és cert que, per la resolució de la controvèrsia d'autes, cal tenir-se a allò que les parts varen acordar i pactar però, contràriament a la conclusió del tribunal, el convingut era que el Sr. Porras s'havia de fer càrrec del 100% i no només del 70% del deute; que malgrat l'acord del 10-02-2009 que preveia un repartiment al 70-30 del deute, el Sr. Porras no en va respectar els termes i va tardar a formalitzar la sortida de la societat de la Sra. Vara, i aleshores es va firmar un nou acord el 01-09-2009 en virtut del qual el Sr. Porras va esdevenir l'únic responsable del compte ; que aquest acord es va veure confirmat posteriorment ja que l'acció judicial instada pel banc es va acabar amb una transacció judicial al terme de la qual la Sra. Vara va quedar exonerada del deute. Conclou que la sentència no té en compte l'evolució dels pactes assolits entre les parts i obvia que durant un temps la Sra. Vara va respectar l'acord del 10-02-2009 fent aportacions de 100 euros així com el fet que la mateixa es va fer responsable d'un altre deute de la societat.

Queda establert que l'any 2006, el Sr. Porras i la Sra. Vara van fundar la societat AD, SL, a raó d'una participació del 33 per cent pel que fa al primer i del 67 per cent per la segona.

A partir de l'any 2008 els dos socis van entrar en una fase de desacord i van mantenir diverses assemblees i reunions per resoldre llur relació fins al punt d'efectuar una separació de les activitats de la societat (actes d'empresa 01/08 del 01-08-2008 i 02/08 del 15-09-2008).

Finalment, el 22-06-2010 van decidir dissoldre la societat.

El present plet troba el seu origen en el fet que la societat havia subscrit una pòlissa de crèdit prop de l'entitat bancària ORG_0 en relació al compte XXXX/OP i que els dos socis van assolir diversos acords al respecte sense però arribar a liquidar el deute.

En aquesta alçada, la qüestió per resoldre és la de dir quin era l'acord entre les parts per la liquidació del deute que s'ha d'aplicar.

Al respecte, apareix que els dos socis varen arribar a un primer acord (acta d'empresa nº 03/09 del 10-02-2009) en virtut del qual "en aplicació de la divisió comercial contemplada a l'acta d'empresa 01/08, i en consonància amb el que estipula el punt 3 de l'acta 02/08, els contraents pacten de mutu acord, la regulació del deute actual de la companyia xifrat 20.100 EUR en pòlissa de crèdit, en els termes que s'exposen a continuació :

1/ El Sr. Porras assumirà la quantitat de 14.000 EUR i la Sra. Vara la quantitat de 6.000 EUR (...)

II.- Ara bé, i per contestar al recurs, cal dir que és cert que els tractes entre les parts no es van acabar amb l'acord del 10-02-2009 sinó que el 01-09-2009, els dos accionistes es van reunir de nou i van firmar l'acta d'empresa 04/09 que estipula:

"1/ Amb la finalitat de donar forma i procediment al pacte financer i comercial establert pels dos socis, restarà com a únic administrador i director de la societat, a partir de la data amunt dita, el Sr. Porras.

2/ A tal fi, i de conformitat amb el que s'especifica a l'apartat anterior, el Sr. Porras restarà com a únic titular en el compte número XXXX/OP (Escaldes), que la companyia té amb l'entitat financera Andbanc".

2009.

Sembla que el tribunal no va prendre en compte aquest acord del 01-09-2009.

En tot cas no s'ha pronunciat al respecte.

Malgrat tot, considerem amb la part defenent i ara apel·lant que el sentit del mateix no potser un altre que, al declarar-se com a únic titular del compte, el Sr. Porras es va responsabilitzar de la totalitat del deute bancari en qüestió.

En efecte, es veu que aquest últim acord del 01-09-2009 constitueix una continuació del precedent de data 10-02-2009 i té com a objecte d'ampliar i modificar-lo.

Per tant, el fet de pactar en el seu punt 2, i en els termes que acabem de recordar, que el Sr. Porras restarà com a únic titular del compte només pot tenir com a sentit que el mateix va finalment acceptar fer-se càrrec del deute corresponent.

Aquesta interpretació ve efectivament confirmada pels acords que les parts van assolir posteriorment ja que apareix que el banc va presentar, en data 10-09- 2012, una demanda judicial solidàriament en contra de la societat i dels dos socis. Però dita demanda va donar lloc el 15-12-20104 a una transacció judicial en virtut de la qual la societat AD i el Sr. Porras van reconèixer el deute i es van comprometre a pagar-lo al banc mitjançant 120 quotes mensuals mentre que el banc es va desistir de les actuacions contra la Sra. Vara

Al nostre entendre, aquest acord que allibera totalment la Sra. Vara sense cap reconeixement de deute per part seva no tindria sentit si, anteriorment, dita senyora i el Sr. Porras no haurien pactat que és aquest darrer qui havia d'assumir sol el deute en qüestió.

Per consegüent, s'estima el recurs i es revoca parcialment la demanda en el sentit de desestimar íntegrament les demandes del Sr. Porras .

III.- Malgrat la desestimació de la demanda, considerem que no es escau imposar les costes al demandant vençut ja que apareix que són les actuacions recíproques i confuses dels dos socis que van portar al present procediment i que existia una iusta causa litigandi justificant no efectuar cap imposició de costes, com ho permet la Novel·la 82,10.

IV.- L'estimació del recurs determina, sempre en virtut de la Novel·la 82,10, no efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs de la Sra. Vara contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles secció civil, secció civil, de data 19-02-2018, que revoquem parcialment en el sentit de desestimar íntegrament la demanda del Sr. Porras, sense efectuar cap imposició de les costes judicials de primera i segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.