Delictes major de blanqueig de diners mitjançant grup organitzat i amb habitualitat i major d'ésser membre exercint una activitat rellevant en associació il·lícita a fi de cometre delictes: absolució delicte major d'associació il·lícita TSJP-0000039/15

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Causa: 3400169/2003 (TC-169-3/03)

Núm. de Rotlle: TSJP-0000039/15

SENTÈNCIA 25-2015

PARTS:

Recorrent: Mgfc. MINISTERI FISCAL

Recorregut: Sr. Marti

Advocat: Sr. Galván

Recorregut: Sr. Bonet

Advocat: Sr. Ribes

Recorregut: Sr. Azorin

Advocat: Sr. Sanz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, dotze d'octubre del dos mil quinze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 22 d'abril del 2015 dictada pel M. Il·lustre Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pels delictes majors de blanqueig de diners mitjançant grup organitzat i amb habitualitat i d'ésser membre exercint una activitat rellevant en associació il·lícita a fi de cometre delictes, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 22 d'abril d'enguany amb la següent part dispositiva: "FALLEM: Hem de condemnar i condemnem als acusats Marti, Bonet i Azorin, com responsables penalment en concepte d'autors d'un delicte major de blanqueig de diners, mitjançant grup organitzat i amb habitualitat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les següents penes: a Marti, QUATRE ANYS DE PRESÓ, dels quals DOS ANYS FERMS, i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i MULTA DE TRES MILIONS D'EUROS, i a Bonet i Azorin, DOS ANYS DE PRESÓ, dels quals UN ANY FERM, i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i MULTA D'UN MILIÓ D'EUROS, i a totes tres EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT DURANT VINT ANYS.

Absolem als acusats Marti, Bonet i Azorin del delicte major d'ésser membre exercint una activitat rellevant en associació il·lícita a fi de cometre delictes, del que venien acusats.

Condemnem als acusats al pagament, per parts iguals, de les despeses processals causades, i acordem el comís de les quantitats que han estat embargades als acusats i transferides a l'INAF, així com del producte generat per dites quantitats."

II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "PRIMER. Entre els anys 1.994 i 1.999 els processats Marti, nascut el XXXX, Bonet, nascut el dia 14 de novembre de 1.966, i Azorin, nascut el XXXX, tots ells de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals al Principat, obriren diversos comptes al seu nom a les entitats bancàries ORG_2 i ORG_0 (actualment X., SAU), i a Y., amb la finalitat d'introduir als circuits legals els diners que obtenien del tràfic d'il·lícit d'estupefaents, de manera principal d'haixix des del Marroc a la Península Ibérica i amb destinació, ordinàriament, a França, Països Baixos i Alemanya.

L'acusat Marti va obrir i operar en els següents comptes numerats:

1r. Compte numerat XXX1 de ORG_2, obert en data 25 de novembre de 1994 i amb operacions fins gener de 1997, en el que hi efectuà un primer ingrés, per transferència, de 8.050.000,00 pessetes, i ingressos en efectiu del total de 1.686.555,56 florins holandesos (765.325,54 euros), 327.400 francs francesos (49.911,80 euros), 29.088,54 dòlars USA (26.760,63 euros) i 2.904.720 pessetes, retirant part dels fons mitjançant reintegraments en efectiu, en total 49.900.000 de pessetes i la resta (100.286.800 de pessetes) transferida al compte núm. XXXX2 de A. SA.

2n. Compte numerat XXXX2 de ORG_2, obert en data 24 de gener de 1997 i amb operacions fins febrer del 2000, on hi efectuà forts ingressos en efectiu en diferents divises europees: 2.951.325 florins holandesos (1.339.252,89 euros), 1.610.000 xíling austríacs (117.003,26 euros), 1.200.000 corones noruegues (137.820,77 euros), 476.500 corones daneses (63.913,32 euros), 329.900 marcs alemanys (168.675,19 euros), 890.000 francs belgues (22.062,52 euros) i 26.000 francs suïssos (24.946,75 euros), havent efectuat reintegraments en efectiu per imports d'entre 2.000.000 i 12.000.000 de pessetes, fins a un total de 237.000.000 de pessetes.

Aquest compte presentava, a data 25 d'agost del 2000, el saldo de 6.862,71 francs suïssos, 35.508,76 euros i 9.220,11 dòlars USA, i dipòsits de valors per un total de 178.757.680 pessetes (1.074.355,29 euros), el que fa un total de 187.096.137 pessetes (1.124.470,43 euros).

A la mateixa entitat i vinculat a dit compte, l'acusat també llogà un cofre fort, amb el núm. XX3, a la sucursal d'Escaldes-Engordany.

3r. Compte numerat XXXX4 de ORG_2, obert en data 24 de gener de 1997 i amb operacions fins març de 1998, compte que es nodrí d'un únic ingrés en efectiu en marcs alemanys per l'import de 506.000 (258.713,69 euros), en data 3 de març de 1997 i d'una sèrie de transferències en pessetes des d'altres del mateix acusat, i un reintegrament de 5.000.000 de pessetes en efectiu en data 3 de març de 1997.

Aquest compte presentava, a data 25 d'agost del 2000, el saldo de 16,56 euros, i un dipòsit de 1.200 participacions en el Fons Mutu N., amb un valor de 203.931.861,12 pessetes (1.225.655,17 euros).

4t. Compte numerat XXXX5 de ORG_2, obert en data 19 de juliol de 1996 i durant el mes de febrer de 1.997 el compte va quedar a zero, fins a ésser cancel·lat l'any 1997, i en la mateixa data d'obertura autoritzà a operar en dit compte, sense cap limitació, a Alvarado, de nacionalitat marroquina i veí de Rotterdam, que no resta a disposició del Tribunal.

Aquest compte es nodrí també amb importants ingressos en efectiu. Des de la seva obertura fins al de febrer de 1997, s'efectuaren ingressos en efectiu per un total de 865.730 marcs alemanys (442.640,72 euros), 243.750 francs suïssos (233.875,76 euros) i 3.329.600 florins holandesos (1.510.906,60 euros), un reintegrament en efectiu de 3.080.000 de pessetes i transferències per un total de 348.917.614 de pessetes al compte núm. XXXX4.

Aquest compte presentava saldo zero a data 23 d'agost del 2000.

Vinculats a aquest compte, l'acusat també llogà tres cofres forts, núm. 401, 427 i 428, a la sucursal d'Andorra la Vella.

5è. Compte numerat XXXX6 de ORG_2, obert en data 3 de març de 1998 i amb operacions fins juny del 2000, sent la principal font d'ingressos una transferència de 247.350.000 de pessetes en data 17 de març de 1998 des del compte núm. XXXX4, que servia per a vehicular inversions dels fons provinents dels comptes de l'entitat B. en divises, valors o altres actius financers, donà autorització al banc per a invertir i desinvertir discrecionalment en divises, valors i altres actius financers el ròssec existent, existint una cartera de valors amb valor fluctuable, amb un saldo total en cartera a la data del bloqueig de 1.871.931 euros.

Aquest compte presentava, a data 23 d'agost del 2000, el saldo de 202.337,31 euros, 107.938,01 dòlars USA (99.299,91 euros), 119 iens japonesos (0,9140 euros) i 26,88 lliures esterlines (36,86 euros), i una cartera de valors amb contravalor en pessetes de 257.449.000 (1.547.299,65 euros).

6è. Compte numerat XXXXX7 de Y., obert el 1 de gener de 1996, amb una primera imposició de 2.000.000 de pessetes i un reintegrament de 1.500.000 de pessetes en data 17 d'abril de 1.999, restant a la data del seu embargament, 4 d'agost del 2000, un saldo creditor de 469.765 pessetes (2.823,35 euros).

L'acusat Bonet va obrir i operar en el compte numerat XXXX8 de ORG_2, on va ésser presentat per l'acusat Marti, compte obert el 31 de gener de 1996 i amb operacions fins agost de 1999, on s'efectuaren ingressos en efectiu per un total de 880.906,76 en florins holandesos (399.738,06 euros) i 289.000 marcs alemanys (147.763,35 euros). Una part dels fons foren retirats mitjançant reintegraments en efectiu en pessetes de forma periòdica entre els mesos d'abril de 1.996 i març de 1.999. A la data del bloqueig el compte presentava un saldo de 211.385'95 euros, malgrat s'havien efectuat reintegraments en efectiu per un valor de 325.748'56 euros.

Aquest compte presentava, a data 23 d'agost del 2000, el saldo de 39.906,78 florins holandesos, 1.636,88 euros, i un dipòsit de 36 participacions en el Fons Mutu D., amb un valor de 5.980.969,39 pessetes, i 267 participacions en el Fons Mutu O., amb un valor de 25.904.879,26 pessetes (155.691,46 euros).

L'acusat Azorin va obrir i operar en el compte numerat XXXX9 de ORG_2, fent-ho per compte de l'acusat Bonet, qui fou el que el presentà al banc, compte obert el 21 de desembre de 1996 i amb operacions fins de desembre de 1999, en el qual efectuà ingressos en efectiu d'un total de 1.223.400 florins holandesos (555.154,72 euros) i un sol ingrés de 54.900 marcs alemanys (28.069,92 euros), i s'efectuaren reintegraments en efectiu per un total de 83.000.000 de pessetes (498.840,04 euros).

Aquest compte presentava, a data 23 d'agost del 2000, el saldo de 1.230,83 euros, i un dipòsit de 117 participacions en el Fons Mutu R., amb un valor de 14.734.738,18 pessetes (88.557,56 euros).

Els acusats Marti, Bonet i Azorin no han pogut acreditar cap tipus d'activitat econòmica lícita que justifiqui aquests extraordinaris ingressos i l'activitat financera que es reflecteixen en els seus respectius comptes numerats a les entitats bancàries del Principat abans esmentades, durant el període des de l'any 1994 al 2013.

SEGON. L'acusat Marti fou detingut a Espanya, per raó de la seva presumpta participació en activitats de tràfic d'estupefaents, en data 5 de febrer de 1981 a Almeria, en data 6 de febrer de 1989 a Sant Andreu (Barcelona), juntament amb Cañellas, individu que no està a disposició d'aquest Tribunal i respecte del qual s'han desglossat les actuacions per part de l'Hble. Batlle Instructor en no haver estat localitzat i haver- li pogut rebre declaració. També ha estat detingut en data 7 de febrer de 1989 a Madrid i en data 22 de setembre del 1995 a Màlaga, en aquesta darrera ocasió juntament amb Bonet, pel Servei de vigilància duanera de Màlaga al port esportiu de Marbella on havien atracat la embarcació de nom C., en haver observat els agents interventors que havien llençat al mar des de la referida embarcació un nombre indeterminat de fardells contenint producte estupefaent haixix amb un pes aproximat de 500 kilograms. Aquest acusat ha estat condemnat:

1a. Per sentència ferma de data 13 de desembre del 1985 dictada per la Audiència Provincial d'A. (Espanya), causa X/81, com autor d'un delicte contra la salut pública, a la pena de dos anys, quatre mesos i un dia de presó, pels fets provats de ser sorprès per la Guardia Civil el dia 27 de febrer de 1981 quan, junt amb un altre individuo marroquí, desembarcaven a la costa d'Almeria 213 kg d'haixix i 4 kg d'oli d'haixix, amb un valor total de 25.300.000 de pessetes.

2a. Per sentència ferma de data 19 de juny de 1989 dictada per la Secció 4a de la Audiència Provincial de B., causa X/89, com autor d'un delicte contra la salut pública, a la pena de sis anys de presó, per haver estat trobat el dia 5 de febrer de 1989 en possessió de 59 kg d'haixix. A la mateixa causa Cañellas fou condemnat pel mateix delicte a la pena de cinc anys de presó.

3a. Per sentència de data 5 de març del 2010 dictada per la Secció Tercera de la Audiència Nacional espanyola, causa XX/06, com autor d'un delicte contra la salut pública, formant part d'una organització, a les penes d'onze anys i tres mesos de presó i dos multes de catorze milions d'euros cada una, per la introducció al port de Valencia, Espanya, en data 25 de juliol del 2006 d'un contenidor procedent del Perú, amb uns 513 kg de cocaïna, valorada en una catorze milions d'euros.

L'acusat Bonet fou detingut a Espanya, per raó de la seva presumpta participació en activitats de tràfic d'estupefaents, en data 2 de març de 1.995 a Saragossa, juntament amb Cañellas, en data 22 de setembre de 1.995 a Màlaga, juntament amb Marti, essent detinguts pel Servei de vigilància duanera de Màlaga al port esportiu de Marbella on havien atracat la embarcació de nom C., en haver observat els agents interventors que havien llençat al mar des de la referida embarcació un nombre indeterminat de fardells contenint producte estupefaent haixix amb un pes aproximat de 500 kg., i imputat en la causa Diligències prèvies núm. XXX1/94 del Jutjat d'Instrucció núm. 6 de Saragossa, per un delicte contra la salut pública. I ha estat condemnat:

1a. Per sentència de data 19 de febrer del 2009 dictada per la Secció 4ª de la Audiencia Provincial de C., Espanya, causa X/07, juntament amb Cañellas, com autor d'un delicte contra la salut pública, formant part d'una organització, sentència que fou parcialment modificada via recurs de cassació per la sentència de la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem de data X de juliol de 2.010, condemnant-lo a les penes de 3 anys i 3 mesos de presó, inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi i multa de 14.000.000 d'euros, per raó de la seva participació i integració en una organització dedicada a introduir importants quantitats d'haixix, intervenint-se 2.986 kilograms d'haixix amb un valor de 4.271.993 euros i altres 2.136,156 kilograms d'haixix amb un valor de mercat de 3.048.254.

2a. Pel Jutjat de Primera Instancia i Instrucció núm. 1 de C. (T., Espanya) mitjançant Sentència de data 26 d'octubre de 2.010 per un delicte de tinença d'armes sense permís o llicència.

TERCER. En data 20 d'abril de 1.999, vers les 17:30 hores, el processat Marti fou víctima d'un segrest a la localitat de Calpe (Alacant, Espanya) per part, entre d'altres individus, de Alvarado, Cañellas i Bonet, amb la finalitat de cobrar-li un presumpte deute de 80.000.000 de pessetes (480.809,68 euros) fruit d'uns negocis il·lícits comuns, essent R. traslladat en vehicle vers el Principat on tenia dipositats els fons, aconseguint fugir dels seus raptors vers les 4:30 hores de la matinada següent, en arribar a la frontera espanyola de la Farga de Moles, llançant-se en marxa del cotxe tot aprofitant l'alentiment de la circulació del vehicle i demanant ajuda als cossos de Policia del punt fronterer.

L'acusat Marti havia presentat en data 1 d'octubre de 1.994 a Cañellas al ORG_2, on aquest hi obrí el compte numerat XX10, que a data 23 d'agost del 2000 presentava el saldo de 1.324,01 euros, i un dipòsit de 5 participacions en el Fons Mutu N., amb un valor de 852.598,47 pessetes.

III.- RESULTANT: que contra l'esmentada Sentència interposa recurs d'apel·lació el Mgfc. Ministeri Fiscal per impugnar l'absolució dels processats Marti, Bonet i Azorin del delicte major d'associació il·lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal del que van ser acusats pel Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional.

Manifesta que la Sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts és contrària a la doctrina jurisprudencial establerta per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia en l'extrem de considerar que els tipus agreujants per la comissió d'un delicte en organització criminal -en concret, el delicte major de blanqueig de diners, mitjançant grup organitzat i amb habitualitat tipificat en l'article 410 apartats 1 i 2, posat en relació amb l'article 409 del Codi Penal de 2005 en la seva redacció originària, text punitiu més favorable als acusats que els articles 100, 145, 146 i 147 del Codi Penal de 1990-, responen a un valor jurídic protegit diferent, sense que es pugui apreciar el cúmul ideal d'infraccions ni l'absorció de la pena del segon delicte per la del primer, sense perjudici del que preveu l'article 58 del Codi Penal.

Així, considera que malgrat la resolució recorreguda es fonamenta en una única Sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts (Sentència de data 2 d'agost del 2007 dictada en el marc de la causa núm. TC-089-5/06), aquesta fou parcialment revocada respecte a l'apreciació del delicte major d'associació il·lícita per la Sentència dictada per aquesta Sala en data 24 de gener del 2008 (Rotlle núm. 33/07), per la qual condemna als processats pel delicte major d'associació il·lícita a fi de cometre delictes i pel delicte major de creació de moneda en la seva forma agreujada de pertànyer els autors a un grup organitzat. Afegeix que amb aquesta Sentència, la Sala exposà els elements necessaris per a considerar constituït el delicte major d'associació il·lícita i, en concret, aprecià l'autonomia de la condemna per un delicte en la seva forma agreujada de realització en organització criminal respecte la condemna per un delicte major d'associació il·lícita, sense que hi hagi lloc a una absorció de penes.

Insisteix en la confirmació d'aquesta doctrina jurisprudencial de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia mitjançant la Sentència dictada en data 30 de juny de 2008 (Rotlle núm. 9/08) i considerant que, malgrat aquestes resolucions fan referència a supòsits en que l'activitat criminal apreciada fou la falsedat de moneda, la seva argumentació jurídica és traslladable a qualsevulla altra activitat criminal duta a terme en forma d'organització criminal.

Finalment cita la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 20 de novembre del 2009 (causa núm. TC-051-4/02), confirmada en grau d'apel·lació per aquesta Sala mitjançant la Sentència de data 14 d'octubre del 2010, per la qual es condemnà als acusats com a autors dels delictes majors de blanqueig de diners provinent del narcotràfic amb ànim de lucre o formant part d'una associació per a delinquir o per blanquejar diners o valors procedents de delictes comesos a l'estranger, i d'associació il·lícita de malfactors.

Respecte a les penes sol·licitades, el Mgfc. Ministeri Fiscal les considera idònies i proporcionals a l'extrema gravetat dels fets imputats als tres acusats, i sobretot compte tingut que les penes previstes pels dos delictes dels quals se'ls acusa, aplicant el sistema d'acumulació previst a l'article 58 del Codi Penal, podrien arribar a ser molt superiors a les penes sol·licitades en l'escrit de recurs.

Per tot això el Mgfc. Ministeri Fiscal sol·licita la reforma de la Sentència en el sentit anteriorment exposat, condemnant a Marti, Bonet i Azorin a les penes exposades tant en seu escrit de qualificació provisional com en l'escrit de recurs d'apel·lació.

IV.- RESULTANT: que la representació processal de Bonet al·lega, com a qüestió prèvia, que la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts no pot ser objecte de recurs respecte al seu defensat, la qual ha esdevingut ferma respecte a aquest per haver sigut dictada en rebel·lia, d'acord amb el que disposa l'article 196 del Codi de Procediment Penal.

Tanmateix manifesta que el seu defensat no ha comès cap il·lícit penal, per quan l'origen dels diners objecte d'ingressos i operacions bancàries que efectivament va realitzar al Principat d'Andorra no provenien del món dels estupefaents, sinó de les seves activitats d'emmagatzematge, compra i vigilància del peix en relació amb les càmeres frigorífiques que tenia llogades al Marroc, afegint que la defensa del processat no ha pogut formular recurs contra la Sentència per haver estat en situació de rebel·lia.

Finalment s'oposa a la tesis formulada pel Mgfc. Ministeri Fiscal respecte a que els articles 359 i 360 del Codi Penal i el tipus agreujant de l'article 410.1 apartat a) del Codi Penal protegeixen valors jurídics diferents, al·legant que només correspondria la condemna del seu defensat per ambdós delictes en cas que aquest fos membre rellevant d'una associació il·lícita dedicada a blanquejar diners i, al marge d'aquesta, blanquegés diners en grup organitzat amb membres diferents, no essent aquest el cas d'autes.

V.- RESULTANT: que la representació lletrada del Sr. Marti també s'oposa al recurs interposat pel Magnífic Ministeri Fiscal, sol·licitant la confirmació de la Sentència d'absolució del seu defensat del tipus previst als articles 359 i 360 del Codi Penal.

Manifesta que en el supòsit d'autes resulta d'aplicació la norma especial amb preferència a la general, a fi d'evitar un cúmul ideal d'infraccions.

Insisteix que no es compleixen els requisits constitutius del delicte major tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal i afegeix que el Mgfc. Ministeri Fiscal, en el seu escrit de recurs, no ha diferenciat la conducta imputada al Sr. R. -per la qual ja ha estat condemnat en aplicació de l'article 410.1 a) del Codi Penal- i la conducta constitutiva del tipus previst als articles 359 i 360 del Codi Penal.

VI.- RESULTANT: que, malgrat la representació processal del Sr. Azorin no va presentar escrit d'oposició al recurs formulat pel Mgfc. Ministeri Fiscal, aquesta manifestà a la vista oral celebrada en el marc de la causa i rotlle de referència la seva adhesió a les peticions exposades per les defenses dels processats Marti i Bonet.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que amb caràcter previ a l'anàlisi del recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal, hem de declarar la procedència de la seva interposició, qüestionada per la representació lletrada de Bonet, tot i que, efectivament, l'article 196.2 del Codi de Procediment Penal exclou del recurs d'apel*lació les sentències dictades en rebel*lia del condemnat.

Aquesta exclusió l'hem d'entendre únicament referida al propi condemnat però no al Mgfc. Ministeri Fiscal i a les acusacions personades, ja que en cas contrari significaria que les acusacions només podrien impugnar la Sentència si el rebel formulés contra aquesta un recurs d'audiència i es dictés una nova sentència, de manera que en cas de no formular tal recurs o d'haver-se dictat una sentència absolutòria, les acusacions es veurien privades de la possibilitat d'interposar recurs, fet que contravé els seus drets a la jurisdicció i al principi d'igualtat d'armes.

L'exclusió al condemnat en rebel*lia del recurs d'apel*lació contra la Sentència té precisament el seu fonament en l'existència del recurs d'audiència, el qual li permet obtenir un nou pronunciament per part del Tribunal, confirmant o modificant la Sentència, quina serà susceptible de ser recorreguda en apel*lació, garantint el seu dret a la doble instància, dret que no quedaria garantit per a les acusacions en cas de privar-les de la possibilitat de recórrer les sentències dictades en rebel*lia del processat.

II.- CONSIDERANT: que és cert que la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia en les resolucions esmentades pel Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu recurs ha afirmat la compatibilitat del delicte major d'associació il*lícita amb l'aplicació del tipus agreujat per la comissió d'un delicte en organització criminal -en concret, el delicte major de blanqueig de diners, mitjançant grup organitzat i amb habitualitat tipificat en l'article 410 apartats 1 i 2, del Codi Penal-, en considerar que ambdós delictes responen a un valor jurídic protegit diferent, sense que es pugui apreciar el cúmul ideal d'infraccions ni l'absorció de la pena del segon delicte per la del primer, sense perjudici del que preveu l'article 58 del Codi Penal.

Això no implica que la Sala no pugui reconsiderar la seva posició en aquesta matèria i adoptar de manera raonada un criteri diferent d'acord amb el que exposa el Tribunal de Corts en la seva Sentència.

No hi ha dubte que el delicte major d'associació il*lícita, en la modalitat de grup organitzat per la comissió de delictes, és un il*lícit autònom respecte dels delictes per la comissió del quals es constitueix, fet que determina l'apreciació de l'existència d'un concurs real de delictes entre el tipus previst a l'article 360 del Codi Penal en relació amb l'article 359 del mateix text legal i els concrets il*lícits penals executats en el si de l'organització criminal o mitjançant d'aquesta, sense perjudici, en tot cas, que la responsabilitat del reu pels concrets delictes o contravencions penals comesos, en el si de l'agrupació delictiva, s'hagi de basar en les regles generals d'autoria i participació en el concret fet delictiu comès.

La pertinença del reu a una organització criminal és objecte de subtipus agreujats en relació amb una sèrie de delictes la perpetració dels quals en grups més o menys organitzats resulta especialment habitual, com succeeix als delictes contra les relacions familiars -article 165 del Codi Penal-, tràfic de drogues -article 283.1.f) del Codi Penal- o blanqueig de diners -article 410.1.a) del Codi Penal-.

El fonament de l'agreujament de la pena en el delicte específic corresponent el trobem en l'augment de l'injust que suposa la pertinença a una organització o grup criminal, l'existència del qual facilita la comissió d'activitats il*lícites, assegura l'eficàcia d'aquestes i afavoreix la impunitat dels seus autors.

És precisament la potencialitat lesiva de l'organització criminal per a atemptar contra béns jurídics protegits per les normes penals el que fa que la pertinença a aquesta sigui punible i, per tant, el valor jurídic protegit al delicte major d'associació il*lícita i en les agreujants específiques de cometre el delicte mitjançant grup organitzat és el mateix.

La condemna per ser membre d'un grup criminal i alhora l'aplicació de la forma agreujada de cometre el delicte de blanqueig de diners mitjançant grup criminal del que s'és membre suposa punir dues vegades un mateix fet, extrem que prohibeix expressament l'article 9.1 del Codi Penal.

Per evitar la doble punició, s'han d'aplicar les regles establertes a l'article 9.2 del Codi Penal per al concurs de normes, i essent l'article 410.1.a) del Codi Penal una norma especial en relació als articles 359 i 360 de mateix text legal, el primer és de preferent i excloent aplicació.

S'ha de tenir en compte també que el delicte de ser membre exercint una activitat rellevant en una associació il*lícita per cometre delictes té assenyalada una pena de TRES (3) MESOS a TRES (3) ANYS de presó, mentre que el delicte de blanqueig de diners objecte de condemna té assenyalada una pena D'UN (1) a CINC (5) ANYS de presó, a més de la multa. Aquesta primera pena de presó, en concórrer l'agreujant de cometre el delicte mitjançant grup organitzat, s'eleva de TRES (3) a VUIT (8) ANYS, tractant-se d'una pena que considerem que sanciona de manera suficient tot el desvalor del fet delictiu considerat en el seu conjunt.

Per tot el que s'ha exposat, el recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal ha de ser desestimat.

III.- CONSIDERANT: que es declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta apel*lació.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.-. DESESTIMAR el recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

2.- CONFIRMAR la Sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la causa núm. 3400169/03 (TC-169-3/03).

3.- DECLARAR D'OFICI el pagament de les despeses processals causades en aquesta apel*lació.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present Sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.-. DESESTIMAR el recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

2.- CONFIRMAR la Sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la causa núm. 3400169/03 (TC-169-3/03).

3.- DECLARAR D'OFICI el pagament de les despeses processals causades en aquesta apel*lació.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present Sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.